line_red

2. L’adquisició de segones i terceres llengües

Lingüística Aplicada I: Les aplicacions de la fonètica (2000-2001)

Joaquim Llisterri

line_red

La interferència en l’adquisició d’una segona llengua

Els estudis sobre la interferència

La interferència lingüística

La interferència produïda pel contacte de llengües: influència mútua entre llengües (language mixing), préstecs (borrowing) i canvi de codi (code-switching). La interferència produïda per l’evolució de les llengües: models en arbre (tree model) i models en ones (wave model). La formació de pidgins i criolls.

Tipus d’interferència en l’adquisició de segones llengües

Els efectes de les similituds i les diferències entre llengües. Transferència (transfer) positiva i negativa. Subproducció (underproduction), sobreproducció (overproduction) i errors de producció. Substitució, calcs, alteració de les estructures de la L2 i errors d’interpretació. Les interferències en la producció en funció de la percepció de les diferències entre les llengües: diferències percebudes (overt) i no percebudes (covert).

Aproximacions a l’estudi de la interferència en l’adquisició de segones llengües

L’anàlisi contrastiva

La comparació entre llengües com a eina per a la predicció de les dificultats d’aprenentatge. Dificultats en l’aprenentatge de la L2 derivades de les característiques de la L1. Influència en la L2 dels hàbits de la L1.

L’anàlisi d’errors

Els problemes de l’anàlisi contrastiva: les diferències entre llengües no sempre donen lloc a errors: errors que no són deguts a la interferència amb la L1; errors deguts al mètode d’ensenyament; errors deguts a la sobregeneralització; errors d’actuació no sistemàtics. Els errors com a estratègia comunicativa. Problemes en la caracterització dels errors.

La noció d’interllengua

La interllengua com a sistema gramatical coherent, diferent de la gramàtica de la L1 i de la gramàtica de la L2. La definició d’interllengua de Selinker (1972). Els sistemes aproximatius (Nemser, 1971) i el dialecte idiosincràsic (Corder, 1971).

Aspectes universals en l’adquisició de segones llengües

Errors en l’adquisició de la L2 comuns a parlants de diferents L1 no explicats per la interferència. Els errors de desenvolupament (developmental errors) comuns a l’adquisició de L2 en parlants natius i no natius. Les seqüències de desenvolupament (developmental sequences) de la L2 comunes a parlants de diferents L1 i comunes al desenvolupament lingüístic dels parlants natius de la L2. El paper de la gramàtica universal (GU) en l’adquisició de la L2.

Factors que intervenen en l’adquisició de una L2

Factors individuals en l’adquisició d’una L2

Personalitat

Nivell d’ansietat, capacitat d’empatia i grau d’introversió o d’extroversió.

Aptituts fonètiques

Capacitat d’imitació.

Coneixement de la L2

Nivell cultural i nivell d’alfabetització

Importància de la transferència positiva en funció dels coneixements de la L1 i de la capacitat d’expressió escrita.

Edat

Existència d’un període crític en l’adquisició de la L2.

Factors socials en l’adquisició d’una L2

Multilingüisme

Transferència positiva i influència de la distància percebuda entre les llengües.

Prestigi social de la llengua

Influència de les normes de prestigi de la L2 i de la L1 en situacions focalitzades.

Factors demogràfics

Nombre de parlants natius i possibilitat d’input monolingüe.

La interferència fonètica en l’adquisició d’una segona llengua

La interferència en l’adquisició del sistema fonètic d’una segona llengua

El concepte d’interferència fonètica

Models d’interferència fonètica

Hipòtesis basades en el concepte de "sordesa fonològica"

El concepte de "garbell fonològic" i de "sordesa fonològica" de Polivanov (1931) i Trubetskoi (1939): la L1 com a conjunt de categories a través de les quals s’analitzen els sons de la L2; l’accent estranger com a resultat de l’assimilació dels sons de la L2 a les categories fonològiques de la L1.

Hipòtesis basades en la semblança i la diferència entre els sons de la L1 i els sons de la L2

La identificació interlingüística (interlingual identification): equiparació errònia de sons de la L1 i la L2 per similitud fonètica, per similitud en la representació ortogràfica i per influència del sistema fonològic de la L1 matisada per les capacitats fonètiques individuals. La formació de categories (category formation) i la classificació equivalent (equivalence classification): formació de categories constants a partir d’elements variables. L’aproximació fonètica (phonetic approximation).

La fonètica contrastiva

La fonètica contrastiva

La comparació entre els sistemes fonètics i fonològics de la L1 i la L2 com a mètode de predicció dels errors de la L2. Predicció dels errors de producció de la L2 a partir dels elements absents en l’inventari de la L1 que es troben en el de la L2. Predicció de les equivalències a partir dels elements absents de l’inventari de la L2 que es troben en el de la L1.

Utilitat i limitacions de la fonètica contrastiva com a sistema de predicció d’errors

Diferències de distribució entre els fonemes de la L1 i la L2; realització dels fonemes condicionades per la fonètica sintàctica; aspectes fonotàctics; valor fonètic dels elements fonològics comuns a les dues llengües. Necessitat d’una comparació fonètica.

Semblances i diferències entre els sons de la L1 i la L2

La similitud fonètica (phonetic similarity): sons nous - sense equivalència a la L2 -, sons similars - presenten diferències fonètiques entre la L1 i la L2 - i sons idèntics.

L’estudi experimental de la interferència fonètica

El mètode experimental en fonètica

La hipòtesi de treball, la delimitació del camp de treball i el disseny experimental

La hipòtesi de treball. Delimitació del camp de treball i formulació de les hipòtesis. El disseny experimental: definició i organització de les dades. Grup experimental i grup de control. Dissenys amb pre-test i post-test. Estudis longitudinals i estudis transversals.

El corpus de treball

Tipus de corpus: corpus controlat i corpus espontani. La constitució del corpus: variables relacionades amb l’elocució - idioma, informant, ordre de gravació i velocitat d’elocució -; variables fonètiques - situació en el conjunt de l’enunciat, situació en la corba melòdica, situació en la síl·labe, accent i context -; variables lingüístiques - valor funcional, estructura de l’enunciat i intuïció ortològica -; la variació estilística: el grau d’atenció del parlant.

Els informants

Procediment de selecció: mostreig de la població i validació de la mostra. Variables relatives als informants: variables intrínseques - sexe i edat -; variables extrínseques - nacionalitat, integració en el grup i classe social -. La determinació de la competència lingüística de la L2 dels informants: qüestionaris d’autoavaluació, avaluació per jutges externs, validació per informants natius, estudis oficials.

L’enregistrament i l’obtenció del corpus

Requisits tècnics: condicions ambientals, aparells de gravació. La situació de l’enregistrament: recollida de dades dels informants, instruccions per a la gravació i presentació del corpus, familiarització amb el corpus; control de l’enregistrament. L’obtenció del corpus: procediments.

El tractament i la presentació dels resultats

La presentació dels resultats: taules de dades, histogrames, polígons de freqüències, camps de dispersió i diagrames de porcions. El tractament estadístic dels resultats: mesures de la tendència central i indicadors de la dispersió; les proves estadístiques; correlació entre les variables.

L’estudi experimental de la producció dels sons d’una L2

L’estudi experimental de la percepció dels sons d’una L2

Les relacions entre la producció i la percepció dels sons d’una L2

La interferència fonètica en l’adquisició de terceres llengües en bilingües

La definició del bilingüisme

l’estudi del bilingüisme com a fenomen individual. Tipus de bilingüisme: coordinat, compost i subordinat. La mesura del bilingüisme: qüestionaris d’activitat verbal, mesures de la competència lingüística, avaluació per part de parlants monolingües. La dominància lingüística.

L’estudi experimental de la interferència fonètica en parlants bilingües

L’estudi experimental de la producció dels sons d’una tercera llengua en parlants bilingües

La correcció fonètica en l’ensenyament d’una segona llengua

Models de producció i models de percepció dels sons en segones llengües

Les tècniques de correcció fonètica

Mètodes articulatoris

Informació explítica sobre la producció i aprenentatge dels moviments del tracte bucal. Problemes dels mètodes articulatoris: negligència dels factors auditius, de la fonètica combinatòria, de la compensació articulatòria i dels factors prosòdics.

Mètodes estructurals

El laboratori d’idiomes: avantatges - integració dels sons en estructures i models natius - i problemes - capacitat d’autocorrecció dels principiants -. Els parells mínims basats en les oposicions fonològiques: avantatges - accés al so a través de la semàntica - i problemes - negligència dels elements suprasegmentals i de factors distribucionals, problemes semàntics -.

El sistema verbo-tonal

Fonaments teòrics: el paper de l’oïda com a regulador del procés audiofonatori. El concepte de "sordesa fonològica" en el mètode verbo-tonal. Principis generals: integració de la correcció fonètica en el procés d’adquisició; absència d’intel·lectualització; integració del so en estructures lingüístiques; correcció a partir de l’error; correcció individual a la classe. Procediments de correcció: les octaves optimals i els sons filtrats - el Suvag -; els elements suprasegmentals; la tensió; la gestualització i el movimient corporal; la pronúncia matisada; la fonètica combinatòria.

El suport instrumental

Utilització de feedback visual en la correcció fonètica.

Reconeixement de la parla i correcció fonètica


line_red

Lingüística Aplicada I: Les aplicacions de la fonètica (2000-2001) - 2: L’adquisició de segones i terceres llengües
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/applied_linguistics/fonetica_aplicada_2000/Guio_2_LingApl_00_01.html
Last updated: 3/7/10 10:54

line_red