El canvi lingüístic


El canvi lingüístic

Sincronia i diacronia

Estudi del canvi lingüístic: lingüística històrica o lingüística diacrònica.

Descripció de la llengua en un dels seus estadis evolutius: lingüística sincrònica.

«Mais pour mieux marquer cette opposition et ce croisement de deux ordres de phénomènes relatifs au même objet, nous préférons parler de linguistique synchronique et de linguistique diachronique. Est synchronique tout ce qui se rapporte à l’aspect statique de notre science, diachronique tout ce qui a trait aux évolutions» (Principes Généraux, Chapitre III, § 1).

«La linguistique synchronique s’occupera des rapports logiques et psychologiques reliant des termes coexistants et formant système, tels qu’ils sont aperçus par la même conscience collective.
La linguistique diachronique étudiera au contraire les rapports reliant des termes successifs non aperçus par une même conscience collective, et qui se substituent les uns aux autres sans former système entre eux» (Principes Généraux, Chapitre III, § 9).

de Saussure, F. (1916). Cours de linguistique générale (Publié par Charles Bally et Albert Sechehaye avec la collaboration d’Albert Riedlinger). Paris – Lausanne: Payot.
de Saussure, F. (1972). Cours de linguistique générale (Édition critique préparée par Tullio de Mauro). Paris: Payot. (Obra original publicada el 1916)
de Saussure, F. (1990). Curs de lingüística general (Traducció i edició a cura de Joan Casas). Barcelona: Edicions 62. (Obra original publicada el 1916)
de Saussure, F. (2002). Curso de lingüística general (Traducción, prólogo y notas de Amado Alonso. Presentación de Ignacio Bosque). Buenos Aires: Losada. (Obra original publicada el 1916)
Ferdinand de Saussure
Ferdinand de Saussure (1857–1913)
(Font de la imatge: F. Jullien Genève, potser Frank-Henri Jullien (1882–1938) – Indogermanisches Jahrbuch, Domini públic, Enllaç)
tornar al principi

Tipus i mecanismes de canvi lingüístic

Canvi fònic

Canvis relacionats amb processos fonològics

Canvis en seqüències de sons relacionats amb processos fonològics.

Assimilació

Processos diacrònics d’assimilació

Dissimilació

Processos diacrònics de dissimilació

Metàtesi

Processos diacrònics de metàtesi

Epèntesi

Processos diacrònics d’epèntesi

Reforç

Processos diacrònics de reforç

Afebliment

Processos diacrònics d’afebliment

Elisió

Processos diacrònics d’elisió

Canvi condicionat pel context fonètic.

Evolució de /k/ del llatí al francès.

/k/ > /k/ /k/ > /s/ /k/ > /ʃ/
cor > coeur centum > cent cantāre > chanter
clārus > clair cervus > cerf carbō > charbon
quandō > quand cinis > cendre causa > chose

Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2006). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics. (p. 275–310). Cambridge: Cambridge University Press.

Canvis no condicionats

Canvi no condicionat pel context fonètic.

Anglès mitjà
(Middle English)
Chaucer
Primer anglès modern
(Early Modern English)
Shakespeare
Anglès modern
name [aː] name [æ] name [eː] ‘nom’
bete [eː] beet [iː] beet [iː] ‘remolatxa’
foal [ɔː] foal [oː] foal [oː] ‘poltre’
fol [oː] fool [uː] fool [uː] ‘beneit’
bite [iː] bite [əi] bite [aɪ] ‘mossegada’
foul [uː] foul [əu] foul [aʊ] ‘falta’

Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2006). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics. (p. 275–310). Cambridge: Cambridge University Press.

Canvis en cadena

Iniciats pel canvi en un so, afecten altres sons i es produeix una reestructuració del sistema.

Push chain, cadena de pressió: el canvi en un so desplaça altres sons.

The Great Vowel Shift

/aː/ canvia a /æː/
/æː/ original canvia a /eː/
/eː/ original canvia a /iː/
/iː/ original canvia a /əɪ/ i es crea un element nou en el sistema

The Great Vowel Shift
Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2006). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics. (p. 275–310). Cambridge: Cambridge University Press.

Pull chain, cadena d’atracció: l’espai ocupat per un so que desapareix és ocupat per un altre so.

Evolució del llatí al castellà

/d/ i /ɡ/ intervocàliques es perden:
cadere > caer, regina > reina

L’espai creat es cobreix amb la sonorització de /t/ i /k/ intervocàliques:
vita > vida, amica > amiga

L’espai creat es cobreix amb la reducció de les geminades intervocàliques /tt/ i /kk/ en /t/ i /k/:
gutta > gota, bucca > boka

Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2006). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics. (p. 275–310). Cambridge: Cambridge University Press.

Divisions

Un únic so es divideix (split) en dos o més sons diferents.

600 AC: /s/ en llatí es divideix en /r/ en context intervocàlic i /s/ en les altres posicions: genesis > generis

Causa de l’al·lomòrfia: flos–floris, est–erit

Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2006). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics. (p. 275–310). Cambridge: Cambridge University Press.

Canvi morfològic

Pèrdua d’afixos

Pèrdua d’afixos de cas en anglès a través d’un canvi fonètic.

  Anglès antic Anglès mitjà (e = [ə]) Anglès modern
Singular      
Nominatiu hund hund hound
Acusatiu hund hund hound
Genitiu hund-es hund-(e)s hound’s
Datiu hund-e hund-(e) hound

O’Grady, W., Dobrovolsky, M. i Aronoff, M. (1997). Contemporary linguistics. An introduction (3rd ed.). Boston, MA: Bedford / St Martin’s.

Analogia

Regularització de formes anòmales o irregulars o creació de noves formes lingüístiques a partir de la generalització d’una estructura existent.

Formació dels plurals hands, years i eyes per analogia amb el plural stones.

Anglès antic
singular
Anglès antic
plural
Anglès modern
singular
Anglès modern
plural
hand handa hand hands
gear gear year years
ēage ēagan eye eyes
stān stānas stone stones

Gabas Jr., N. (2005). Lingüística histórica. A F. Mussalim i A. C. Bentes (Ed.), Introdução à lingüística. Domínios e fronteiras (5a ed., Vol. 1, p. 77–104). São Paulo: Cortez.

Reanàlisi

Etimologia popular.

Reconstrucció errònia dels constituents d’una paraula.

Els tomàquets a Itàlia varen rebre el nom popular de l’albergínia: pomo di moro. Posteriorment, la forma es va contraure en pomodoro. Els historiadors anglòfons ho varen traduir erròniament com a poma d’or.

Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2006). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics. (p. 275–310). Cambridge: Cambridge University Press.
Creació de cheeseburger, chiliburger, veggieburger a partir de la reconstrucció incorrecta *ham+burger (Hamburg+er).

Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2006). Language change. A R. W. Fasold i J. Connor-Linton (Ed.), An introduction to language and linguistics. (p. 275–310). Cambridge: Cambridge University Press.
El biquini el va inventar un dissenyador francès el 1946 quan els Estats Units feien proves nuclears a l’Atol de Bikini (República de les Illes Marshall) i va prendre el nom de l’atol. Posteriorment, s’han format monoquini i triquini a partir de la reconstrucció incorrecta *bi + quini.

Ortega, V. (2016). Palabradicción. El fascinante juego de las palabras. Barcelona: Crítica.

Canvi sintàctic

Canvis en l’ordre bàsic dels constituents.

Ordre dels constituents en anglès mitjà (Middle English).

Any 1000 1200 1300 1400 1500
Objecte directe abans del verb (%) 53 53 40 14 2
Objecte directe després del verb (%) 47 47 60 86 98

O’Grady, W., Dobrovolsky, M. i Aronoff, M. (1997). Contemporary linguistics. An introduction (3rd ed.). Boston, MA: Bedford / St Martin’s.

Canvi lèxic

Incorporació d’elements lèxics nous creats amb els mecanismes interns propis de la llengua: neologismes.

Formació de neologismes

Incorporació d’elements procedents d’altres llengües: préstecs.

El lèxic adquirit

Pèrdua d’elements lèxics: obsolescència.

Definició de la paraula extrema al DRAE

Real Academia Española. (2001). Diccionario de la lengua española (Vigésima segunda ed.). Madrid: Espasa Calpe.

Canvi semàntic

Extensió del significat.

bird: ‘au de corral petita’ > ‘qualsevol criatura amb plomes i ales’

barn: ‘lloc per a emmagatzemar ordi’ > ‘qualsevol edifici relacionat amb l’agricultura’

aunt: ‘germana del pare’ > ‘germana del pare o de la mare’

O’Grady, W., Dobrovolsky, M. i Aronoff, M. (1997). Contemporary linguistics. An introduction (3rd ed.). Boston, MA: Bedford / St Martin’s.

Restricció del significat.

hound: ‘qualsevol gos’ > ‘gos de cacera’

meat: ‘qualsevol tipus de menjar’ > ‘carn d’animal’

disease: ‘qualsevol estat desfavorable’ > ‘malaltia’

O’Grady, W., Dobrovolsky, M. i Aronoff, M. (1997). Contemporary linguistics. An introduction (3rd ed.). Boston, MA: Bedford / St Martin’s.

Canvi cap a un significat més positiu.

pretty: ‘difícil, astut, enginyós, murri’ > ‘atractiu’

knight: ‘noi’ > ‘cavaller (títol)’

O’Grady, W., Dobrovolsky, M. i Aronoff, M. (1997). Contemporary linguistics. An introduction (3rd ed.). Boston, MA: Bedford / St Martin’s.

Canvi cap a un significat més negatiu (pejoratiu).

silly: ‘alegre, pròsper’ > ‘ximple, estúpid’

wench: ‘noia’ > ‘dona llicenciosa’

O’Grady, W., Dobrovolsky, M. i Aronoff, M. (1997). Contemporary linguistics. An introduction (3rd ed.). Boston, MA: Bedford / St Martin’s.

Afebliment del significat.

wreak: ‘venjar, castigar’ > ‘infligir, causar’

quell: ‘matar, assassinar’ > ‘sufocar, reprimir, dominar’

O’Grady, W., Dobrovolsky, M. i Aronoff, M. (1997). Contemporary linguistics. An introduction (3rd ed.). Boston, MA: Bedford / St Martin’s.

Desplaçament del significat.

immoral: ‘no habitual, no segons els costums’ > ‘no ètic’

bead: ‘pregària’ > ‘granet’

O’Grady, W., Dobrovolsky, M. i Aronoff, M. (1997). Contemporary linguistics. An introduction (3rd ed.). Boston, MA: Bedford / St Martin’s.
cortejar

«Asistir, acompañar a otro, contribuyendo y concurriendo a lo que sea de su mayor honor y obsequio.» (Diccionario de Autoridades, 1729).

«Galantear, requebrar a una mujer. || 2. Asistir, acompañar a alguien, contribuyendo a lo que sea de su agrado.» (Diccionario usual, 1992).
hacer el amor

«fr. Enamorar, galantear.» (Diccionario usual, 1970).

«fr. Enamorar, galantear. || Llevar a cabo el acto sexual » (Diccionario manual, 1983).

«Allí, una muchacha mofletuda y gazmoña y un «pollo» con lentes se hacían el amor bajo la mirada vigilante de una mamá obesa y linfática. La muchacha y el «pollo» de los lentes no se decían nada, pero se contemplaban, se apretaban las manos, volvían a contemplarse, volvían a apretarse las manos.» Enrique Jardiel Poncela, Amor se escribe sin hache (1929).

Metàfora.

acelerarse

«Estar muy nervioso y actuar de forma precipitada. La aceleración se transforma en nerviosismo en el individuo, dando lugar a esta metáfora o sentido figurado.»

Sanmartín, J. (2006). Diccionario de argot. Madrid: Espasa Calpe.
embotellamiento

«Retención de coches que impide o dificulta la circulación. Atasco. El embotellamiento consiste literalmente en introducir líquido en un recipiente y cerrarlo después a presión; se utiliza en sentido figurado para aludir a un atasco de coches, porque en cierto modo también tienen un «tapón» que les impide continuar su camino. Esta metáfora cotidiana se ha integrado en el español estándar y ha perdido sus connotaciones coloquiales, por lo que se utiliza junto a términos más cultos como retención o atasco

Sanmartín, J. (2006). Diccionario de argot. Madrid: Espasa Calpe.
tornar al principi

El canvi lingüístic


El canvi lingüístic
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: