La variació i el canvi lingüístics


El canvi lingüístic


El canvi en l’individu i el canvi en la comunitat

El canvi es pot originar a partir de la variació espontània en un parlant.

Simplificació gramatical.

Regularització dels plurals irregulars en anglès

handkerchieves [z] > handkerchiefs [s]
dwarves [z] > dwarfs [s]
leaves [z] > leafs [s]

Akmajian, A., Demers, R. A., Farmer, A. K., i Harnish, R. M. (1995). Linguistics: An introduction to language and communication (4th ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979)

Transmissió a tota la comunitat lingüística i adopció del canvi que es produeix en un grup de parlants.

L’origen del canvi es troba en la propagació i en l’acceptació per part de la comunitat.

“An individual may utter a certain deviant expressions, and do it many times, without influencing the language. The change in the language comes about when other speakers adopt this new feature, and use it conventionally to communicate particular forms and meaning. Although innovation may start with the influence of a prominent individual, it is not the act of innovating that changes the language, but the act of influence” (pp. 310-311).

Labov, W. (1994). Principles of linguistic change. Volume 1: Internal factors. Oxford: Blackwell.

L’acceptació del canvi per la comunitat por dependre del prestigi de l’individu o el grup que ha iniciat el canvi.

No tots els grups socials són igualment innovadors.

“Sociolinguistic variation is parasitic upon such linguistic variation. It is an opportunistic process that reinforces social distinctions by associating them with particular linguistic variants. Though in principle any social category may be associated with linguistic change in progress, it is the culturally dominant groups of society that are normally in the lead. The use of linguistic forms to increase distinctiveness of particular groups is a driving force for the acceleration of change.
The diffusion of linguistic change to neighboring groups in the social hierarchy or geographic dimension is influenced to some degree by the tendency to accommodation and imitation by adults.”

Labov, W. (2002). Driving forces in linguistic change. A 2002 International Conference on Korean Linguistics. Seoul National University, Korea. 2 August, 2002. Consultat a http://www.ling.upenn.edu/~wlabov/Papers/DFLC.htm
up arrow

L’estudi del canvi en curs

Labov, W. (1963). The social motivation of a sound change. Word, 19, 273-309.

Labov, W. (1978). The social motivation of a sound change. A Sociolinguistic patterns. (p. 1-42). Oxford: Basil Blackwell. (Obra original publicada el 1963)

Labov, W. (1983). La motivación social de un cambio fonético. A Modelos sociolingüísticos. (p. 29-74). Madrid: Cátedra. (Obra original publicada el 1963)

Estudi de la centralitzaciós dels diftongs /ay/ (sight ) i /aw/ (south) a l’illa de Martha’s Vineyard (Massachusetts).

Marthas_Vineyard_map.jpg

L’illa de Martha’s Vineyard

(Font: https://en.wikipedia.org/wiki/Martha%27s_Vineyard)

“By studying the frequency and distribution of phonetic variants of /ay/ and /aw/ in the several regions, age levels, occupational and ethnic groups within the island, it will be possible to reconstruct the recent history of this sound change; by correlating the complex linguistic pattern with parallel differences in social structure, it will be possible to isolate the social factors which bear directly upon the linguistic process. It is hoped that the results of this procedure will contribute to our general understanding of the mechanisms of linguistic change” (p. 1).

Labov, W. (1978). The social motivation of a sound change. A Sociolinguistic patterns. (p. 1-42). Oxford: Basil Blackwell. (Obra original publicada el 1963)">

Procés de centralització:

centralitzacio_diftongs.gif

IPA, International Phonetic Association. (2005). The International Phonetic Alphabet (revised to 2005). https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart

Les realitzacions centralitzades són històricament més antigues que les no centralitzades.

Els parlants més joves tendeixen a pronunciacions més centralitzades que els més grans.

Marthas_Vineyard_Centralitzacio_edat.jpg

Centralització en funció de l’edat.

Labov, W. (1978). The social motivation of a sound change. A Sociolinguistic patterns. (p. 1-42). Oxford: Basil Blackwell. (Obra original publicada el 1963)

Els parlants de la zona alta de l’illa (rural, economia tradicional) presenten més centralització que els de la zona baixa (urbana).

Marthas_Vineyard_Centralitzacio_lloc_residencia.jpg

Centralització en funció del lloc de residència a l’illa.

Labov, W. (1978). The social motivation of a sound change. A Sociolinguistic patterns. (p. 1-42). Oxford: Basil Blackwell. (Obra original publicada el 1963)

Els pescadors (ocupaci ó tradicional a l’illa) mostren més centralització que els altres grups.

Marthas_Vineyard_Centralitzacio_ocupacio.jpg

Centralització en funció de l’ocupació.

Labov, W. (1978). The social motivation of a sound change. A Sociolinguistic patterns. (p. 1-42). Oxford: Basil Blackwell. (Obra original publicada el 1963)

Els parlants amb actituds més positives cap a l’illa presenten més centralització.

Marthas_Vineyard_Centralitzacio_actituds.jpg

Centralització en funció de l’actitud cap a l’illa.

Labov, W. (1978). The social motivation of a sound change. A Sociolinguistic patterns. (p. 1-42). Oxford: Basil Blackwell. (Obra original publicada el 1963)

Comparació amb enregistraments antics.

Comprovació del canvi cap a realitzacions centralitzades: canvi en curs en la direcció de les realitzacions tradicionals [əɪ] i [əʊ].

En relacionar la centralització amb l’estructura social de l’illa i les actituds dels parlants s’observa que la centralització és un signe d’identitat.

up arrow

El canvi lingüístic


La variació i el canvi lingüístics
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: