La doble articulació del llenguatge



La doble articulació del llenguatge

El concepte de “doble articulació”

Dos nivells d’organització a les llengües:

La combinació d’un nombre finit d’unitats de segona articulació permet formar un nombre infinit d’unitats de primera articulació.

Doble articulació. D’acord amb la hipòtesi del lingüista francès André Martinet, propietat del llenguatge humà segons la qual tot enunciat s’organitza en dos plans o articulacions. La primera articulació consta d’unitats significatives, això és, d’unitats dotades de significant i de significat, entre les quals les més petites són els morfemes (o monemes). La segona articulació consta d’unitats distintives, els fonemes. Aquestes unitats, amb significant però sense significat, contribueixen a delimitar el significat de les unitats de primera articulació. La doble articulació és una propietat que diferencia el llenguatge humà de la resta de sistemes de comunicació, que sols posseeixen unitats del primer tipus” (p. 115).

Pérez Saldanya, M., Mestre, R., & Sanmartin, O. (1998). Diccionari de lingüística. Oliva: Colomar Editors.

Les unitats de primera articulació

“La première articulation du langage est celle selon laquelle tout fait d’expérience à transmettre, tout besoin qu’on désire faire connaître à autrui s’analysent en une suite d’unités douées chacune d’une forme vocale et d’un sens” (p. 13).

Martinet, A. (1960). Éléments de linguistique générale. Paris: Armand Colin.
Martinet, A. (1962). Elementos de lingüística general. Madrid: Gredos. (Obra original publicada el 1960)

Unitats mínimes dotades de significat.

Les unitats de primera articulació formen una llista oberta.

Nivell   Unitat
Morfològic veïn-a cant-a Morfema
Lèxic veïna Mot
Sintàctic La meva veïna Sintagma
Sintàctic La meva veïna canta òpera Oració

Les unitats de segona articulació

“Mais la forme vocale est, elle, analysable en une succession d’unités dont chacune contribue à distinguer tête, par exemple, d’autres unités comme bête, tante ou terre. C’est ce qu’on désignera comme la deuxième articulation du langage” (p. 15).

Martinet, A. (1960). Éléments de linguistique générale. Paris: Armand Colin.
Martinet, A. (1962). Elementos de lingüística general. Madrid: Gredos. (Obra original publicada el 1960)

Unitats sense significat.

Les unitats de segona articulació formen una llista tancada.

Nivell   Unitat
Fonològic [sonor] [nasal] Tret distintiu
Fonològic /b/ /ə/ /i/ /n/ /ə/ Fonema

La doble articulació en les llengües de signes

up arrow
La doble articulació del llenguatge
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: