Nivells i operacions de l’anàlisi lingüística



Segmentació i substitució

L’anàlisi lingüística estructural es fonamenta en dues operacions:

Segmentació

Descomposició dels enunciats en elements cada vegada més reduïts fins a arribar a aquells elements que ja no admeten ser segmentats en unitats menors.

los niños buenos leen libros
/los niños buenos / leen libros/

los niños buenos
/los / niños / buenos/

niños
/ˈniɲ/ /o/ /s/

/niɲ/
/n/ /i/ /ɲ/

Substitució

Permet d’identificar els elements obtinguts pel procediment de la segmentació, assegurant que aquest procés s’ha realitzat correctament.

paso [ˈpaso]
/p/ /a/ s/ /o/
/p/ → /k/: caso [ˈkaso]
/p/ → /r/: raso [ˈraso]
/a/ → /e/: peso [ˈpeso]
/a/ → /i/: piso [ˈpiso]
/s/ → /r/: barro [ˈbaro]
/s/ → /x/: bajo [ˈbaxo]
/o/ → /e/: pase [ˈpase]
/o/ → /a/: pasa [ˈpasa]

niños
/ˈniɲ/+/o/+/s/
/ˈniɲ/ → /ˈgat/: gatos /ˈgatos/
/ˈniɲ/ → /ˈper/: perros /ˈperos/
/o/ → /a/: niñas /ˈniɲas/

los niños buenos leen libros
/los niños buenos / leen libros/
/los niños buenos/ → /los niños/
/los niños/ → /ellos/
up arrow

Relacions de constituència i relacions d’integració

Entre les unitats lingüístiques es donen dos tipus de relacions:

constituencia_integracio.jpg

A està constituït per x i per y.

x i y estan integrats en A.

Relacions de constituència

Les unitats es defineixen per les unitats menors que les constitueixen.

La forma d’una unitat lingüística es defineix com la seva capacitat de dissociar-se en elements menors.

Relacions d’integració

Les unitats es defineixen per les unitats majors en les quals s’integren.

El significat d’una unitat lingüística es defineix com la seva capacitat d’integrar-se en un nivell superior.

constituencia_integracio_nivells.jpg

Nivells d’anàlisi lingüística i relacions de constituència i d’integració

up arrow

Relacions de distribució

Les unitats lingüístiques poden aparèixer en contextos diferents.

Això dona lloc a diverses relacions distribucionals:

Distribució equivalent

Les unitats lingüístiques en distribució equivalent poden aparèixer en la mateixa classe de contextos.

Distribució contrastiva: el canvi d’una unitat per l’altra implica un canvi de significat.

ròtica múltiple: parra [ˈparə], serra [ˈsɛrə]
ròtica simple (bategant): pare [ˈpaɾə], cera [ˈsɛɾə]

Entre vocals: tant [r] com [ɾ]

→ [r] (ròtica múltiple) i [ɾ] (ròtica simple) en context intervocàlic es troben en distribució equivalent
nasal bilabial: cama [ˈkama]
nasal alveolar: cana [ˈkana]
nasal palatal: caña [ˈkaɲa]

Entre vocals: tant [m] com [n] o com [ɲ]

→ [m] (bilabial), [n] (alveolar) i [ɲ] (palatal) en context intervocàlic es troben en distribució equivalent

Distribució complementària

Les unitats lingüístiques en distribució complementària no presenten cap context d’aparició en comú.

ròtica múltiple: rec [ˈrek], ric [ˈrik], roc [ˈrɔk], ruc [ˈruk]
ròtica simple (bategant): rec *[ˈɾek], ric *[ˈɾik], roc *[ˈɾɔk], ruc *[ˈɾuk]

En posició inicial (postpausal): sempre [r]; mai *[ɾ]

→ [r] (ròtica múltiple) i [ɾ] (ròtica simple) en context inicial (postpausal) es troben en distribució complementària
nasal labiodental: ánfora [ˈaɱfoɾa]
nasal dental: antes [ˈan̪t̪es]
nasal velar: sangre [ˈsaŋgre]

*[ˈan̪foɾa] *[ˈaŋfoɾa]
*[ˈaɱt̪es] *[ˈaŋt̪es]
*[ˈsan̪gre] *[ˈsaɱgre]

Abans de labiodental: únicament [ɱ]; mai *[n̪] ni *[ŋ]
Abans de dental: únicament [n̪]; mai *[ɱ] ni *[ŋ]
Abans de velar: únicament [ŋ]; mai *[ɱ] ni *[n̪]

→ [ɱ] (labiodental), [n̪] (dental) i [ŋ] (velar) es troben en distribució complementària
oclusius: un beso [um beso], un día [un̪ d̪ia], un gato [uŋ gato]
aproximants: bebe [beβ̞e], dedo [deð̞o], vago [baɣ̞o]

*[um β̞eso] *[un ð̞ia] [*uŋ ɣ̞at̪o]
*[bebe] *[d̪ed̪o] *[bago]

Després de nasal: sempre [b], [d̪] o [ɡ]; mai *[β̞] ni *[ð̞] ni *[ɣ̞]
Entre vocals: sempre [β̞], [ð̞] o [ɣ̞]; mai *[b] ni *[d̪] ni *[ɡ]

→ [b] [d̪] [ɡ] oclusius i [β̞] [ð̞] [ɣ̞] aproximants es troben en distribució complementària

Variació lliure

Les unitats lingüístiques en distribució o variació lliure poden aparèixer en un mateix context sense que es produeixi un contrast de significat.

L’aparició d’una o d’una altra unitat en variació lliure depèn sovint està condicionada per l’estil de parla (o registre).

ròtica múltiple: mar [ˈmar], amor [əˈmor]
ròtica simple (bategant): mar [ˈmaɾ], amor [əˈmoɾ]

En posició final (prepausal): tant [r] com [ɾ]

→ [r] (ròtica múltiple) i [ɾ] (ròtica simple) en context final (prepausal) es troben en distribució lliure
aproximant dental: cantado [kan̪ˈt̪að̞o], dado [ˈd̪að̞o]
aproximant dental relaxada: cantado [kan̪ˈt̪að̞o], dado [ˈd̪að̞o]
elisió d’aproximant: cantado [kan̪ˈt̪ao̯], dado [ˈd̪ao̯]

En posició intervocàlica en els participis en “-ado”: tant [ð̞] com [ð̞] com l’elisió

→ [ð̞] (aproximant) i [ð̞] (aproximant relaxada) en context intervocàlic en els participis en “-ado” es troben en distribució lliure
forma en “-ra” del subjuntiu imperfet: “me gustaría que María cantara en la fiesta”
forma en “-se” del subjuntiu imperfet: “me gustaría que María cantase en la fiesta”

→ Les formes en “-ra” i en “-se” del subjuntiu imperfet es troben en distribució lliure
up arrow

Els nivells d’anàlisi lingüística

Les unitats lingüístiques poden organitzar-se en nivells, a cadascun dels quals correspon una unitat:

Benveniste, E. (1966). Les niveaux de l’analyse linguistique. A Problèmes de linguistique générale I. (p. 19-31). Paris: Gallimard. (Obra original publicada el 1964)

Benveniste, E. (1971). Los niveles del análisis lingüístico. A Problemas de lingüística general I. México: Siglo XXI. (Obra original publicada el 1964)

Tret distintiu

És l’element mínim no segmentable, encara que és identificable i substituïble.

Els trets distintius

Fonema

És l’element segmentable mínim.

El fonema

Morfema

Unitat constituïda per fonemes que s’integra en una unitat més gran: el mot.

El morfema

Mot

Unitat lliure i significativa més petita, que pot formar una frase.

El mot

Sintagma

Unitat estructurada que conté més d’un mot però que no presenta l’estructura predicativa pròpia de les frases.

El sintagma

Oració

Unitat que no s’integra en un nivell més alt, amb valor de predicat.

L’oració

Discurs

Expressió de la llengua com a mitjà de comunicació.

Nivell Unitat
Merismàtic Tret distintiu
Fonemàtic Fonema
Signe Mot
Categoremàtic Frase

Els nivells de l’anàlisi lingüística (Benveniste, 1966 )

Benveniste, E. (1966). Les niveaux de l’analyse linguistique. A Problèmes de linguistique générale I. (p. 19-31). Paris: Gallimard. (Obra original publicada el 1964)
Benveniste, E. (1971). Los niveles del análisis lingüístico. A Problemas de lingüística general I. México: Siglo XXI. (Obra original publicada el 1964)

Nivell   Unitat
Fonològic [sonor] [nasal] Tret distintiu
Fonològic /b/ /ə/ /i/ /n/ /ə/ Fonema
Morfològic veïn-a cant-a Morfema
Lèxic veïna Mot
Sintàctic La meva veïna Sintagma
Sintàctic La meva veïna canta òpera Oració

Nivells d’anàlisi lingüística

constituencia_integracio_frase.jpg

Nivells d’anàlisi lingüística

constituencia_integracio_nivells.jpg

Nivells d’anàlisi lingüística i relacions de constituència i d’integració

up arrow
Nivells i operacions de l’anàlisi lingüística
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: