Lingüística General I

Convocatòria de juny de 2000


Indiqueu si les afirmacions que vénen a continuació són certes o falses.

Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 1 punt; les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts. Aquesta part de l’examen equival a 30 punts (1 punt per pregunta), un 30 % de la nota total.

Exercicis

Cada exercici es valora en 5 punts. Aquesta part de l’examen equival a 20 punts, un 20% de la nota total.

1.- Descriu les consonants del mot "esclavatge" [əskləβədʒə] utilitzant la taula que ve a continuació:

 sord o sonorlloc d’articulació central o lateraloral o nasalmode d’articulació
      
      
      
 β      
 dʒ      

2.- En els inventaris fonètics del francès i del castellà apareixen els segments [s] i [z]. En francès existeixen paraules com [dezɛʀ] "desert" i [desɛʀ] "postres". En castellà existeixen paraules com [dezðe] "desde" i [muzɣo] "musgo" i paraules com [este] "este" i [moska] "mosca".

En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes següents:

2.1.- En francès [dezɛʀ] "desert" i [desɛʀ] "postres" constitueix un parell mínim

2.1.- [s] i [z] són dos fonemes diferents en el sistema fonològic del francès

2.3.- [s] i [z] són dos fonemes diferents en el sistema fonològic del castellà

3.- Els mots que segueixen il·lustren algunes de les regles de derivació de l’esperanto. La notació és merament ortogràfica.

esperanto

3.1.- Aïlleu-ne els radicals i doneu-ne el significat.

3.2.- Aïlleu-ne els morfemes gramaticals i doneu-ne el significat.

3.3.- Enuncieu informalment les regles de derivació que s’han seguit en la formació d’aquests mots

3.4.- Representeu l’estructura interna de constituents de (6)

3.5.- Representeu l’estructura interna de constituents de (13)

4.- Aquí teniu dades de quatre llengües.

miwot

serbo-croat

thai

efik

4.1.- Identifiqueu quines lengües són aïllants, quines aglutinants i quines inflectives o flexionals.

4.2.- Indiqueu els trets que us han permès de decidir-ho.

Comentari de text

Aquesta part de l’examen equival a 50 punts (5 punts pel contingut de cada pregunta), un 50% de la nota total. Es valora essencialment el contingut i l’estructura, però es penalitzen els errors de normativa i de redacció.

Comenteu el text següent fent servir de guia les preguntes que es formulen. No cal que us limiteu a contestar exclusivament les preguntes, però la resposta sí que s’ha de trobar en el comentari.

"El llenguatge és un mètode purament humà i no-instintiu de comunicar idees, emocions i desigs mitjançant un sistema de símbols produïts voluntàriament. Aquests símbols són, en primer lloc, auditius, i són produïts pels anomenats "òrgans de la parla". No hi ha cap base instintiva discernible en la parla humana com a tal, per molt que les expressions instintives i l’entorn natural puguin servir com a estímul per al desenvolupament de determinats elements de la parla, per molt que les tendències instintives, motrius i d’altres puguin donar una forma i una gamma derminada a l’expressió lingüística. La comunicació humana o animal, si se'n pot dir "comunicació", que resulta dels crits involuntaris i instintius no és de cap de les maneres llenguatge, en el nostre sentit".
(E. Sapir, Language. An Introduction to the Study of Speech. New York: Harcourt, Brace & World. Trad. Cat. d’H. Curell: El llenguatge. Introducció a l’estudi de la parla. Barcelona: Empúries, 1985 p. 13)

1. Quines són les idees essencials del text?

2. A què es refereix Sapir en definir el llenguatge com un "mètode no-instintiu de comunicar idees, emocions i desigs"?

3. Es poden relacionar les idees de Sapir amb nocions com ara "ús creatiu o lliure d’estímul del llenguatge" i "creativitat lingüística" que utilitzen altres lingüistes posteriors?

4. Quines serien les principals diferències entre el llenguatge humà i els sistemes de comunicació animal? Esmenteu altres diferències que coneixeu a més de les que indica Sapir en el text.

5. Què vol dir que el llenguatge és un "sistema de símbols"? Relacioneu aquesta idea de Sapir amb el pensament de Saussure pel que fa al signe lingüístic.

6. Sapir indica, entre les funcions del llenguatge, les de "comunicar idees, emocions i desigs". Com es relacionen aquestes funcions amb les descrites per Jakobson? Hi ha altres funcions del llenguatge que no apareixen en el text de Sapir?

7. En un altre lloc del seu llibre Sapir escriu que "El llenguatge és principalment un sistema auditiu de símbols" i afegeix més endavant que "Les formes escrites són símbols secundaris dels parlats". Quines reflexions sobre les relacions entre la llengua oral i la llengua escrita i sobre la naturalesa del llenguatge us suggereixen aquestes afirmacions?

8. També escriu Sapir que la base fonamental del llenguatge consisteix en "el desenvolupament d’un sistema fonètic ben delimitat, l’associació específica d’elements de la parla amb conceptes, i la difícil provisió d’expressió formal per a tota classe de relacions". Comenteu a què es refereix Sapir amb cadascun d’aquests elements.

9. Es poden relacionar els tres elements esmentats a 8 amb la concepció del llenguatge que presenta Sapir en el text inicial?

10. Es pot relacionar la "base fonamental del llenguatge" de la qual parla Sapir amb allò que actualment s’anomenen "universals lingüístics"? Creieu que l’existència d’aquests universals reforça el caràcter intrínsecament humà del llenguatge?


Lingüística General I - juny de 2000
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/examens/Ex_LingGenI_99_00.html
Last updated: 11/6/12 00:21

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.