Lingüística Aplicada a la Traducció

Convocatòria de juny de 2001

M.Teresa Espinal i Joaquim Llisterri


Indiqueu si les afirmacions que vénen a continuació són certes o falses.

Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0,5 punts; les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts. Aquesta part de l’examen equival a 75 punts (1 punt per pregunta), un 75 % de la nota total.

  1. Les llengües del passat més remot que coneixem han de ser més primitives que les llengües actuals.
  2. Les llengües no canvien, degeneren.
  3. Les persones no estem capacitades per adquirir simultàniament més d’una llengua com a primera llengua.
  4. Si una llengua té poc parlants és perquè és molt difícil aprendre-la.
  5. Com que cap lingüista és capaç de conèixer satisfactòriament a efectes pràctics la majoria de les llengües del món, l’estudi dels universals del llenguatge humà és impossible.
  6. En una llengua no escrita no hi ha criteris per establir cap tipus de norma.
  7. No hi ha res inherentment bo o dolent respecte a qualsevol ús del llenguatge. Les regles prescriptives només serveixen per a moldejar l’ús parlat o escrit de la llengua d’acord amb algunes normes.
  8. L’afirmació que segueix és prescriptiva: "El verb olvidarse en castellà selecciona sintàcticament un SP el nucli del qual és la preposició de".
  9. Estudis neurològics realitzats a la segona meitat del segle XIX van demostrar que els dos hemisferis del cervell es comporten igual respecte al llenguatge i que no hi ha unes àrees determinades responsables de la producció i la comprensió lingüístiques.
  10. El fet que les onomatopeies corresponents a un mateix soroll no coincideixin d’una llengua a una altra és un argument a favor del principi d’arbitrarietat del signe lingüístic.
  11. Les cavitats supraglòtiques sempre intervenen en la producció dels sons de la parla.
  12. El següent esquema mostra l’estat de la glotis en un so sord.

    glotis

  13. Un so africat es forma quan gairebé hi ha oclusió total en la cavitat bucal.
  14. El tall sagital i la posició de les cordes vocals que es representen a la figura (a) corresponen al so [ð].

    (a)
    tall sagital

    Compareu els dos talls sagitals i la posició de les cordes vocals que es representen a les figures (a) i (b) i contesteu les preguntes 15 i 16.

    (a)
    tall sagital

    (b)
    tall sagital

  15. El tall sagital (a) correspon al so [f].
  16. El tall sagital (b) correspon al so [θ].
  17. El so [j] correspon a una consonant aproximant palatal sonora.
  18. El so [ə] correspon a una vocal central mitjana sonora.
  19. Les vocals [i ɪ u ʊ] de l’anglès són altes.
  20. Alguns parlants d’anglès americà (principalment del nord i del Midwest) pronuncien [ɪ] en paraules com then, kenny, pen, gem, lengthen i temperature, allà on altres parlants pronuncien [ɛ]. La classe natural de sons que van darrere aquestes vocals és la formada per consonants nasals sonores.
  21. El quadre següent mostra que, considerades dues llengües diferents, un mateix so ha de ser al·lòfon d’un mateix fonema.

    fonemes

  22. En castellà [kana] i [kaɲa] constitueixen un parell mínim.
  23. Observeu les dades següents del grec i contesteu les preguntes 23, 24 i 25.

    grec

  24. [ɕ] i [c] estan en distribució complementària.
  25. [x] i [k] contrasten i corresponen a fonemes diferents.
  26. [l] i [r] són realitzacions d’un mateix fonema.
  27. Considereu les dades següents del finès:

    finès

  28. En finès la llargada és un tret distintiu que s’aplica a vocals i a consonants.
  29. Considereu les dades següents del kikerewe (llengua bantú parlada a Uganda)

    kikerewe

  30. En kikerewe el to és una propietat melòdica de les vocals que no és pertinent fonològicament.
  31. Considereu les dades següents

    anglès

  32. Les consonants que normalment es produeixen amb la llengua als alvèols s’articulen diferent quan van seguides dels sons [θ] i [ð]. En aquest cas hi ha un procés de dentalització de la consonant anterior.
  33. Considereu les dades següents:

    angles

  34. Noteu que en anglès les vocals seguides d’una conosnant sonora són més llargues en durada que les vocals seguides d’una consonant sorda. d’aquesta observació cal deduir que la llargada en anglès té valor fonològic.
  35. Suposeu la forma lèxica waits de l’anglès i contesteu les preguntes 30 i 31.

  36. Aquest mot consta de dos morfs.
  37. El sufix -s és la realització de diversos morfemes.
  38. Un morfema derivatiu pot canviar la categoria lèxica del mot al qual s’aplica o el significat de la paraula.
  39. La diferència entre els morfemes derivatius i els morfemes flectius és que només els segons són exigits per la sintaxi.
  40. Considereu els mots següents i contesteu les preguntes 34-36:

    Agradablemente, gratificación, gratamente, gratitud, desagradable

  41. La segmentació morfològica de desagradable és /des-a-grad-a-ble/.
  42. /ble/ és un morfema derivatiu que permet formar adjectius a partir de noms.
  43. /des/ és un prefix que en espanyol actual té relacions d’homonímia amb un mot independent.
  44. Les dues estructures següents indiquen una mateixa composició del significat del mot immortal.
  45. immortal

  46. L’estructura morfològica que la llengua assigna a immortal és (a).
  47. Si considerem els mots següents:

    Maldestre, malany, malparat, malbé, malgrat

    cal concloure que mal és un morfema derivatiu que només s’aplica a unitats lèxiques de la categoria Adjectiu.

  48. Els mots que hi ha a continuació són tots mots compostos:

    Girlfriend, blackboard, textbook, air-conditioner, cold fish

  49. Les dades següents del tagal mostren un procés morfològic de composició:

    tagal

  50. Si una llengua distingeix en el sistema pronominal entre primera persona plural inclusiu / exclusiu, aquesta distinció s’ha d’expressar en qualsevol llengua a la qual sigui traduïda.
  51. Considereu les dades següents de l’isleta, un dialecte d’una llengua americana parlada a New Mexico i contesteu les preguntes 43 i 44:

    isleta

  52. Els morfemes de subjecte en isleta són prefixos.
  53. [amihi] en isleta voldria dir you will go.
  54. Una llengua analítica és aquella que es construeix a partir de morfemes aïllats.
  55. Una llengua aglutinant és aquella en què els afixos es poden separar de les arrels a les quals s’afegeixen i en les quals cada afix generalment expressa un sol morfema.
  56. Considereu la següent oració i contesteu les preguntes 47, 48 i 49:

    Many executives eat at really fancy restaurants

  57. El nucli predicatiu de l’oració és eat.
  58. Fancy restaurants és un constituent sintàctic.
  59. Really especifica l’adjectiu fancy.
  60. At really fancy restaurants és un complement adjunt.
  61. Una traducció mot a mot dels sintagmes preposicionals de l’anglès on the tree, from the mountain a la llengua tamil (llengua parlada al sud de l’Índia) seria:

    The tree on
    The mountain from

    d’aquí deduirem que l’ordre sintàctic bàsic d’aquesta llengua és de nucli final i que en aquesta llengua s’utilitza la posposició.

  62. El fet que les dues oracions següents tinguin significats distints suggereix que el significat no és composicional:

    El gos mossega l’home llop
    L’home llop mossega el gos

  63. El significat d’un mot és simplement la definició del diccionari.
  64. Les oracions següents són paràfrasis una de l’altra perquè tenen el mateix valor de veritat.

    Bill Clinton està casat amb Hillary Rodman Clinton
    L’expresident dels EUA està casat amb Hillary Rodman Clinton

  65. El significat (com qualsevol altre aspecte del llenguatge) el proporcionen els parlants per mitjà de la seva competència lingüística, no les autoritats com els diccionaris i els llibres de gramàtica.
  66. La relació entre significat i estructura sintàctica queda regulada pel principi de composicionalitat, pel qual hom entén que el significat d’una oració és determinat pel significat de les paraules i per l’estructura sintàctica en què es combinen.
  67. La pragmàtica és la disciplina lingüística que tracta del significat dels mots al lexicó.
  68. s’anomena context simplement a la realitat física externa en què s’emet i es processa un enunciat.
  69. Els enunciats següents expressen explícitament una força il·locutiva i, per tant, expressen explícitament actes de parla directes.

    Hi ha un gremlin al seient del darrere
    La Maria respira malament

  70. Suposeu que pregunteu a un amic què pensa de la darrera pel·lícula que ha anat a veure i contesta:

    Mira. L’escenografia estava ben trobada.

    l’estudi d’intercanvis com aquest va suggerir a Grice la necessitat de postular la distinció entre allò que es diu i allò que s’implica.

  71. Considereu la parella de proposicions següents:

    No tothom vindrà
    Algú vindrà

    La segona oració és una implicatura de la primera.

    Considereu el discurs següent i contesteu les preguntes 61-64:

    l’interès del simbolisme en primera instància rau en el fet que demostra la complexitat de l’estructuració de la ment humana i de la seva capacitat abstracta. La ment, com hem vist en el capítol sobre el cervell, no és un ens immaterial. No confonguem el fet de saber generar abstracció amb una existència abstracta en si. La ment ha de ser concebuda com un estat de la matèria. d’una matèria especial, la del nostre cervell, que és, com la resta del cos, fruit de l’evolució. La ment, per tant, apareix en un moment determinat de l’evolució del cervell. (E. Carbonell i R. Sala (2000), Planeta humà, Barcelona, Empúries, p.194).

  72. L’oració subratllada mostra un procés de tematització.
  73. Els sintagmes ment humana i capacitat abstracta són la base de diverses connexions lèxiques que determinen la cohesió del text.
  74. Aquest discurs no conté cap marcador de connexió lògica.
  75. L’oració en negreta és un enunciat coherent perquè introdueix connexions lèxiques i formals amb el discurs precedent.
  76. Per llengua, dialecte o registre estàndard hom fa referència a un ús idealitzat de la llengua lligat a valoracions de prestigi, de poder i de llengua d’ús comú.
  77. En relació amb el procés de traducció l’única variació que és rellevant és la que es produeix al nivell de l’estructura lèxica.
  78. Per calc lingüístic hom entén una traducció literal d’una expressió d’una llengua que s’ha introduït en una altra llengua.
  79. En certes situacions socials apareixen llengües pidgins i criolls. Les primeres sorgeixen principalment com a resultat de contactes comercials, les segones en canvi es desenvolupen com a resposta a la necessitat de tenir una llengua comuna com a llengua primera.
  80. De la teoria de la relativitat lingüística es desprèn que, si la llengua primera ens imposa una visió del món, mai no podem aprendre la llengua d’altres ni tampoc establir traducció interlingüística.
  81. Per traduir n'hi ha prou a conèixer dos codis lingüístics i a saber-ne analitzar les diferències contrastives.
  82. L’únic objectiu possible de la traducció és proporcional equivalents sintàctics i semàntics entre la llengua font i la llengua terminal.
  83. La traducció no és només una tècnica, és una pràctica global destinada fonamentalment a resoldre problemes d’equivalència.
  84. Els partidaris de l’equivalència formal en la traducció sostenen que en la tria entre equivalents sempre ha de primar l’expressió més propera lingüísticament a l’original.
  85. Una traducció òptimament pertinent és aquella que proporciona un missatge que s’assembla interpretativament a l’original, és a dir que permet inferir el nombre màxim possible d’implicacions lògiques i pragmàtiques, semblantment a l’original.

Exercici

Aquest exercici es valora en 25 punts, és a dir, un 25% de la nota total.

Observeu les oracions següents de l’hindi (una llengua parlada al nord de l’Índia) i el francès.

  1. Indiqueu els fenòmens que us semblin rellevants pel que fa a l’ordre dels constituents majors (S, V i O) i a l’ordre de les paraules dins dels constituents majors en hindi i en francès.
  2. Compareu les dades d’aquestes llengües amb les de l’anglès i digueu al menys tres diferències entre l’anglès i l’hindi i entre l’anglès i el francès.

hindi

frances


Lingüística Aplicada a la Traducció - juny de 2001
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/examens/Ex_LingTrad_jun_00_01.html
Last updated: 10/6/12 22:33

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.