Lingüística Aplicada a la Traducció

Convocatòria de juny de 2002

M.Teresa Espinal i Joaquim Llisterri


Indiqueu si les afirmacions que hi ha a continuació són certes o falses.

Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0,5 punts; les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts.

  1. En les llengües primitives predominen les onomatopeies.
  2. Totes les llengües tenen els mecanismes necessaris per a expressar el conceptes associats a la cultura de les societats que les parlen.
  3. Les circumstàncies que fan que una llengua tingui un nombre reduït de parlants són habitualment de caràcter político-sociològic i no de caràcter lingüístic.
  4. En una llengua no escrita no es pot establir cap mena de norma lingüística.
  5. La principal tasca d’un especialista en teoria lingüística és corregir els errors en l’ús del llenguatge que cometen els parlants.
  6. L’aprenentatge simultani de més d’una llengua a la infantesa sol ser un obstacle per al desenvolupament intel·lectual.
  7. L’estudi de pacients amb pertorbacions del llenguatge degudes a lesions cerebrals ha permès localitzar determinades àrees del cervell especialitzades en el processament del llenguatge.
  8. Un dels trets dels sistemes de comunicació emprats pels animals quan es comuniquen entre sí és que no és possible de realitzar una segmentació en unitats que es combinen recursivament per formar nous missatges.
  9. Els nens només tenen la capacitat innata d’aprendre la llengua materna dels seus pares.
  10. Una gramàtica d’una llengua natural està formada essencialment per quatre components: lèxic, sintàctic, fonològic i semàntic.
  11. Quan parlem de la doble articulació (o de la dualitat d’estructuració) del llenguatge humà ens referim a l’existència de dos nivells: la competència lingüística i l’actuació.
  12. En l’oració aquest matí sembla que plourà, aquest i matí mantenen una relació paradigmàtica.
  13. La segmentació és una operació que permet determinar els elements discrets de la llengua.
  14. Una de les carcaterístiques del llenguatge humà és la manca de condicionament contextual dels nostres missatges.
  15. L’ordre dels constituents majors de l’oració és un criteri de tipus diacrònic per a la classificació de les llengües naturals.
  16. Una persona analfabeta té dificultats per a pronunciar correctament la seva llengua.
  17. La correspondència entre grafies i sons en les llengües naturals no sempre és regular.
  18. Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional només serveixen per a transcriure les seqüències fonètiques de les llengües indoeuropees.
  19. Els sons [β] i [ð] es distingeixen perque el primer és sord i el segon és sonor.
  20. Els sons [f] i [ɱ] tenen el mateix punt d’articulació.
  21. Els sons [k] i [ŋ] tenen el mateix punt d’articulació però diferent mode d’articulació.
  22. El grau d’obertura o tancament d’una vocal es relaciona amb el desplaçament de la mandíbula inferior i de la llengua en produir-la.
  23. Les diferències entonatives entre la pronunciació de "jo", "jo?" i "jo!" en català indicarien que el català és una llengua tonal.

    Observeu les següents dades de l’anglès i considereu el fet que en anglès no es donen realitzacions fonètiques com *[pɪt], *[spʰɪt], *[tɑː], *[stʰɑː], *[kɑː] o *[skɑː].

    anglès

  24. L’anglès té un al·lòfon aspirat i un al·lòfon no aspirat per a cadascuna de les tres oclusives sordes.
  25. L’anglès té sis fonemes oclusius sords, tres aspirats i tres no aspirats.
  26. Els sons oclusius aspirats i els no aspirats es troben en distribució complementària.
  27. L’oposició entre sons oclusius aspirats i no aspirats en anglès és una distinció fonològica.

    Observeu les dades següents del grec i contesteu les preguntes que vénen a continuació.

    grec

  28. [ɕ] i [c] estan en distribució complementària.
  29. [x] i [k] contrasten i corresponen a fonemes diferents.
  30. [l] i [r] són realitzacions d’un mateix fonema.

    Les dades que segueixen són del nàhuatl (llengua parlada a Mèxic a l’època de la conquesta espanyola). El símbol [ɬ] representa una lateral fricativa sorda.

    nàhuatl

  31. Basant-se en aquestes dades, hom pot concloure que l’accent és predictible en nàhuatl.
  32. El fet que alguns parlants de l’espanyol usin carné, compló, clu i altres carnet, complot, club respon al fet que diferents parlants d’una llengua tenen interioritzats regles o principis fonològics distints.
  33. Les paraules estoc, esquiar, esmoquin, espray, Spielberg s’escriuen, o simplement es pronuncien, amb una e en posició inicial a causa de l’estructura sil·làbica de l’espanyol.
  34. En totes les llengües flectives la flexió nominal és un fenomen perfectament regular.
  35. La conjugació i la declinació són exemples de flexió verbal i flexió nominal respectivament.

    Considereu la paraula castellana "indescifrabilidad"

  36. El radical és el verb "cifrar".
  37. A partir del nom "cifra" es forma un verb en afegir el prefix "des".
  38. A partir de la forma verbal "descifra" es forma l’adjectiu "descifrable".
  39. El sufix "idad" forma un nom a partir d’un adjectiu.
  40. El sufix "ble" de "descifrable" i el sufix "bil" de "descifrabilidad" són al·lomorfs d’un mateix morfema.

    Considereu les següents dades del tagal (llengua parlada a Filipines), i considereu també que en aquesta llengua no es donen formes d’infinitiu com *umsulat, *umbasa o *umgradwet.

    tagal

  41. El morfema "um" té com a al·lomorfs "sum", "bum" i "grum".
  42. Les formes d’infinitu "sumulat", "bumasa" i "grumadwet" es formen per infixació.
  43. La forma "*umsulat" és malformada perquè "um" només es pot combinar amb radicals verbals per prefixació.
  44. En compostos com ara "camposanto" o "mesa camilla" no és posible identificar un nucli del compost.
  45. En un nom compost com "allioli" les relacions entre els elements que l’integren són les mateixes que en un compost com "peix espasa".
  46. La flexió és un procés morfològic molt característic de les llengües aïllants.
  47. En una llengua flectiva l’ordre dels mots en l’oració ha de ser necessàriament fix.
  48. En les llengües aglutinants un morfema sol indicar informació sobre una única categoria gramatical.
  49. El fet que algunes llengües mostrin processos de formació de mots per derivació i per composició és una manifestació de la seva tendència aglutinant.
  50. Una paraula X es un hipònim d’una paraula Y si X és un tipus de Y.
  51. "Mamífer", "reptil" i "au" són co-hipònims de l’hiperònim "animal".
  52. Entre "curt" i "llarg" s’estableix la mateixa relació semántica que entre "mort" i "viu".
  53. El fet que alguns castellanoparlants usin seqüències com les següents: Me se puso la cara colorá és un fenomen d’incorrecció lingüística, no de gramaticalitat.
  54. Nom, verb i adjectiu són categories gramaticals.
  55. Objecte i subjecte són funcions sintàctiques.
  56. En l’oració Sovint vaig a Barcelona, "vaig a" és un constituent.
  57. L’oració Vi a los delfines nadando és ambigua pel mateix motiu que ho és l’oració Los gemelos estaban en casa.
  58. L’ambigüitat de la seqüència Els vols previstos per a aquest estiu sofreixen una espectacular caiguda es pot reduir a una polisèmia lèxica.

    Considereu la següent oració: Se imaginaba el coche nuevo en su garaje

  59. La seva anàlisi sintàctica requereix una estructura jeràrquica.
  60. En su garaje és un SP que pot tenir dues relacions de dependència distintes.
  61. En su garaje es pot analitzar com a adjunt al SV i com a adjunt al SN.

    Considereu la següent oració: Me preguntaba si hoy serían puntuales

  62. El segment si hoy serían puntuales és una oració subordinada completiva.
  63. El segment si hoy serían puntuales té la funció sintàctica d’oració subordinada adverbial.
  64. El verb preguntar té la selecció sintàctica pròpia d’un verb intransitiu.

    Considereu el text següent:

  65. Des d’un punt de vista estrictament lingüístic, robar i fotre són sinònims totals.
  66. Des d’un punt de vista lingüístic, robar i pispar pertanyen a variants funcionals diferents.
  67. Des d’un punt de vista lingüístic, fotre té associades unes implicatures que robar no té.

    Observeu les següents oracions en indonesi i la seva corresponent traducció, i contesteu les preguntes que vénen a continuació:

    indonesi

  68. L’ordre bàsic dels constituents és SVO.
  69. El verb "ésser" correspon a la paraula "di".
  70. L’article precedeix el nom.
  71. "Tidak" és morf negatiu.
  72. Aquesta llengua no té pronoms personals.
  73. La forma "itu" és un sufix de cas que indica objecte directe.
  74. "l’home és a casa" en indonesi es diria "Orang itu di rumah".

    Observeu les següents oracions en kannada i la seva corresponent traducció, i contesteu les preguntes que vénen a continuació. Tingueu en compte que "-utt-" és un sufix que indica temps verbal i que "cirate" vol dir "lleopard".

    kannada

  75. L’ordre bàsic dels constituents és SOV.
  76. El kannada és una llengua aïllant.
  77. Les funcions sintàctiques es marquen per procediments morfològics.
  78. "-annu" és un morfema de cas acusatiu que marca l’objecte directe.
  79. El radical (morfema lèxic o arrel) de la paraula "llibre" és "pustakaga".
  80. "-gal-" és un morf que indica morfema de plural en els noms.
  81. "mad-" i "od-" són radicals nominals.
  82. En kannada "tu llegeixes el llibre" es diria "pustakannu oduttiye".
  83. En kannada "el lleopard fa" es diria "cirate maduttave".
  84. L’enunciat "Faig metre i mig" té un valor performatiu (o realitzatiu).
  85. Una llengua es pot definir com un conjunt de dialectes estructuralment similars emprats per diversos grups socials que han optat per identificar-se com a parlants d’aquella llengua.
  86. Les diferències entre el que políticament es consideren dues llengües distintes sempre són necessàriament més marcades que les diferències existents entre el que lingüísticament es consideren dos dialectes de la mateixa llengua.
  87. La tria d’una variant lingüística per part d’un parlant és independent del context d’ús de la llengua.
  88. L’anomenada "cortesia verbal" és una manifestació de com la relació entre els participants d’un intercanvi comunicatiu condiciona la selecció d’un determinat registre entre els que un parlant té disponible en el seu repertori.
  89. Una llengua esdevé oficial quan els parlants únicament usen una varietat estàndard d’aquesta llengua.
  90. Tots els països del món tenen una llengua oficial.
  91. L’estandardització d’una llengua requereix un procés de codificació i d’elaboració lingüístiques.
  92. Les llengües que no tenen una Acadèmia no tenen tampoc una forma estàndard.

    Considereu l’oració espanyola i la corresponent traducció en anglès:

  93. Aquestes dades mostren que tant l’anglès com l’espanyol són llengües SVO.
  94. Aquestes dades mostren que el que en anglès apareix com a V principal en espanyol es tradueix com un adjunt.

    Considereu ara:

  95. Aquestes dades com les anteriors mostren que l’anglès té un patró de lexicalització que no existeix en espanyol.
  96. L’existència de "phrasal verbs" en anglès (go about, go ahead, go along, go away, go by, go in, go off, go out, go over, etc.) obliga a trobar un patró de verb + preposició o adverbi en la traducció a una llengua romànica.
  97. En el procés de traducció es pot definir una primera fase de comprensió del text original i una segona fase d’expressió del contingut d’aquest text en la llengua terminal.
  98. La traducció literal sempre és possible entre llengües que pertanyen a la mateixa família lingüística.
  99. En traducció s’entén per "equivalència dinàmica" el fet que el text traduït produeixi en el lector de la traducció el mateix efecte que el text original produeix en el lector que el llegeix en la llengua d’origen quan aquesta és la seva llengua materna.
  100. Segons els qui defensen un model interpretatiu de la traducció l’equivalència entre el text de partida i el text d’arribada només es pot assolir a partir d’una anàlisi purament lingüística de les unitats de la llengua.

Lingüística Aplicada a la Traducció - juny de 2002
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/examens/Ex_LingTrad_jun_01_02.html
Last updated: 10/6/12 22:24

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.