Lingüística Aplicada a la Traducció

Juny de 2003

M.Teresa Espinal i Joaquim Llisterri


Indiqueu si les afirmacions que hi ha a continuació són certes o falses.

Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0,5 punts; les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts.

  1. Les llengües primitives són més asistemàtiques i irregulars que les llengües avançades de la societat industrialitzada.
  2. Les llengües que no estan estandarditzades no serveixen com a senyal d’identitat d’una nació.
  3. Les varietats no estàndards d’una llengua no tenen gramàtica i, per tant, són incorrectes.
  4. Per a parlar una llengua és necessari respectar la norma que els parlants natius d’aquesta llengua reconeixen com a correcta.
  5. La gramàtica d’un parlant és la representació mental de la seva competència lingüística.
  6. Les gramàtiques que s’usen en l’ensenyament són artefactes escrits per lingüistes que no reflecteixen cap gramàtica mental.
  7. Els errors de normativa que cometen els parlants són deguts al fet que aquests no tenen competència lingüística en la seva llengua materna.
  8. La distinció entre competència i actuació lingüístiques obeeix a l’intent d’entendre què constitueix coneixement del llenguatge i què és ús del llenguatge.
  9. El concepte de gramàtica universal respon a la concepció que totes les llengües són iguals.
  10. La hipòtesi de la relativitat lingüística fou plantejada per primer cop per Noam Chomsky.
  11. Per doble articulació del llenguatge humà els lingüistes estructuralistes entenien que el llenguatge s’organitza entorn d’unitats no significatives (els morfemes) i entorn d’unitats significatives (els fonemes).
  12. El letó i el lituà són llengües indoeuropees del grup balto-eslau.
  13. La idea que el llenguatge és creatiu és a la base del desenvolupament del moviment estructuralista europeu i s’atribueix principalment a Ferdinand de Saussure.
  14. Els pacients que tenen una lesió a l’àrea de Broca manifesten dèficits en la producció de la parla.
  15. La diferència entre [se kom'pro una 'kasa] i [se kom'pro una 'kasa] és de naturalesa fonològica.
  16. El fet que en anglès es recomani dir It's me en comptes de It's I respon a una justificació intrínsecament lingüística.
  17. Tot parlant d’una llengua té interioritzats uns principis lingüístics.
  18. Per Edward Sapir el llenguatge és un producte cultural fruit de l’ús social.
  19. Per base biològica del llenguatge hom entén l’existència d’un gen que determina la llengua que acabem aprenent al cap d’uns mesos de rebre estímuls lingüístics.
  20. El fet que algunes espècies animals puguin produir seqüències acústiques vol dir que manifesten un ús creatiu del llenguatge.
  21. En les llengües de signes s’estableixen contrastos entre la configuració de les mans, el lloc d’articulació i els moviments.
  22. Entre llengües de signes diferents no es pot establir una traducció perquè només s’utilitzen gestos.
  23. Si dues llengües parlades provenen d’una mateixa llengua mare, les llengües signades corresponents també tenen necessàriament el mateix origen.
  24. L’àrab i l’hebreu no són llengües de la mateixa família perquè tenen diferents sistemes d’escriptura.
  25. [ʃ] es distingeix de [ʒ] per la sonoritat.
  26. [ʎ], [ɲ] i [tʃ] són consonants palatals.
  27. [β], [ð] i [g] són consonants que comparteixen el mateix punt d’articulació.
  28. Un francòfon que en castellà pronuncia [s] en comptes de [θ] comet un error de punt d’articulació, però no de sonoritat.
  29. Un catalanoparlant que pronuncia la vocal [y] francesa com a [i] manifesta un problema d’obertura de la vocal.
  30. En la producció d’un so sord les cordes vocals es troben en vibració.
  31. Observeu la figura següent i contesteu la pregunta 31.

    tall sagital

  32. El tall sagital correspon a l’articulació d’una consonant bilabial nasal.
  33. L’oposició entre vocals orals i vocals nasals no és fonològica ni en català ni en castellà, però sí que ho és en francès.
  34. El segment [z] és una fonema (/z/) en francès i en català però no ho és en castellà.
  35. Les vocals (i altres elements sil·làbics) es produeixen amb una obstrucció relativament petita del tracte vocal.
  36. Una transcripció fonètica és una representació ortogràfica de la llengua, escrita amb un alfabet diferent.
  37. El fet que en totes les llengües naturals descrites fins ara l’antecedent d’un pronom reflexiu s’ha de trobar en la mateixa oració que conté el pronom constitueix un universal lingüístic.
  38. Considereu les dades següents de la llengua paiute meridional (llengua uto-asteca parlada a Utah i a Arizona) i contesteu les preguntes 37, 38 i 39.

    paiute

  39. El paiute meridional és una llengua que manifesta una tendència morfosintàctica aglutinant.
  40. La tercera columna indica que en paiute existeixen dues arrels lèxiques per a cada verb.
  41. La tercera columna mostra que en paiute intervé un procés fonològic d’ensordiment de consonants inicials quan s’incorpora un objecte.
  42. El concepte de diccionari imprès és equivalent al de lexicó mental.
  43. Els diccionaris impresos llisten tots els mots derivats que es poden formar en una llengua.
  44. Considereu les dades següents en àrab egipci i contesteu les preguntes 42, 43, 44 i 45.

    àrab

  45. L’arrel nominal i verbal consisteix en tres consonants discontínues.
  46. L’arrel corresponent 'estudiar' és /d-r-s/.
  47. Els morfs que corresponen a morfemes gramaticals són continus.
  48. El patró morfològic per al participi passat és: ma__i_b (on els guions indiquen les posicions de les consonants).
  49. La tècnica de la segmentació de mots és útil per a identificar morfs, no morfemes.
  50. Considereu les dues oracions següents i contesteu la pregunta 47.

  51. Aquestes dades mostren que en català el verb pair 'digerir' ha sofert un canvi semàntic amb extensió metafòrica.
  52. Considereu les dades següents i contesteu la pregunta 48.

  53. Aquestes dades suggereixen que en català costejar 'costear' il·lustra el fenomen de l’homonímia.
  54. Els mots doberman, gos, terrier, mastí, pequinès són cohipònims.
  55. d’acord amb el sentit lingüístic d’antonímia, mort / viu són antònims.
  56. Rufino José Cuervo és l’autor del Diccionario de construcción y régimen de la lengua castellana.
  57. El verb riure és un predicat de dos arguments.
  58. Compareu aquestes dades i contesteu les dues preguntes 53 i 54.

  59. L’estructura informativa de les oracions (a) i (b) és idèntica: al perro i the dog és tema, le perseguían las avispas i was being chased by the wasps és rema.
  60. Les passives angleses compleixen la mateixa funció narrativa que la inversió sintàctica en espanyol.
  61. Considereu les dades següents i contesteu la pregunta 55.

  62. L’estructura sintàctica apropiada és (a).
  63. Considereu les oracions següents i contesteu les preguntes 56 i 57.

  64. En les dues oracions mucho és un argument del verb.
  65. A l’oració (a) mucho és un adjunt que modifica come en restaurantes, i a la (b) mucho és l’argument intern de come.
  66. El fet que en anglès *Itch my eyes (lit. 'pica meus ulls’) sigui agramatical té a veure amb el fet que l’anglès no és una llengua que admeti subjecte buit.
  67. Si una llengua mostra l’ordre sintàctic SOV esperem que tingui posposicions.
  68. Les llengües amb tendència morfològica aïllant esperem que mostrin una ordre sintàctic lliure.
  69. La majoria de llengües mostren més d’un patró d’ordre de constituents.
  70. Considereu les següents dades del turc i contesteu les preguntes 62, 63 i 64.

    turc

  71. Diferents ordres sintàctics determinen diferents significats o continguts proposicionals.
  72. Diferents ordres sintàctics són conseqüència d’una estructura informativa distinta.
  73. Cadascun d’aquests ordres s’usarà en relació amb un context discursiu distint.
  74. L’oració Los mafiosos le cosieron a balazos suggereix que el verb coser és un verb de tres arguments.
  75. Una construcció de topicalització o de tematització és aquella que col·loca un constituent en posició de tòpic o tema, generalment a la perifèria esquerra de l’oració, i deixa una marca pronominal a l’interior de l’estructura oracional.
  76. Considereu les dues oracions següents i contesteu la pregunta 67.

  77. Aquestes dues oracions són anòmales.
  78. L’oració Li agrada la cervesa en absolut és agramatical perquè en absolut només pot aparèixer en posició preverbal.
  79. La proposició L’arrel quadrada d’Emma Vilarasau encatifa les cases de Sant Cugat és contradictòria.
  80. Considereu les dues oracions següents i contesteu la pregunta 70.

  81. Aquestes dues oracions mantenen relació de paràfrasi.
  82. Considereu les dues oracions següents i contesteu la pregunta 71.

  83. Els dos tipus de modificadors nominals que s’exemplifiquen en les oracions anteriors tenen la mateixa naturalesa sintàctica.
  84. Compareu les dades que venen a continuació i contesteu la pregunta 72.

  85. Aquestes dades mostren que pork és bàsicament un nom de massa en anglès mentre que porc té un ús com a nom comptable i com a nom de massa en català.
  86. Considereu el text següent i contesteu les preguntes 73, 74 i 75.

  87. Aquest text mostra coherència discursiva.
  88. En aquest text es perceben connexions formals de caràcter anafòric entre les oracions constituents del text.
  89. En aquest text es perceben connexions lèxiques de naturalesa implicativa entre embull (lit. 'enredo') i laberint.
  90. Considereu les dues proposicions següents i contesteu la pregunta 76.

  91. Entre les dues proposicions hi ha relació d’implicació.
  92. Considereu les oracions següents i contesteu la pregunta 77.

  93. Aquestes tres oracions expressen la mateixa proposició.
  94. En el procés de traducció s’han de conservar els continguts proposicionals amb les mateixes estructures oracionals.
  95. La pragmàtica és l’estudi dels factors que intervenen en la interpretació d’enunciats i de les condicions que intervenen en la producció d’enunciats.
  96. John Austin era un filòsof del llenguatge que va formular la teoria dels actes de parla.
  97. Et batejo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant és un enunciat amb valor constatatiu.
  98. Perdona és un enunciat amb valor realitzatiu o performatiu.
  99. En un enunciat realitzatiu o performatiu el verb s’ha d’expressar necessàriament en primera persona del singular del present d’indicatiu.
  100. Considereu el següent intercanvi i contesteu les preguntes 84, 85, 86 i 87.

  101. De la interpretació de la resposta de B s’infereix la implicatura "La facultat de Traducció té un degà".
  102. En la interpretació de la resposta de B s’implica pragmàticament que el degà és al seu despatx.
  103. La resposta de B pressuposa que existeix una única porta en el context de la conversa.
  104. La resposta de B és un acte de parla indirecte.
  105. Suposeu que pregunteu a un amic què pensa del darrer llibre que ha llegit i us respon:


    Contesteu la pregunta 88.

  106. L’estudi d’intercanvis com aquest va suggerir a Grice la necessitat de postular la distinció entre allò que es diu i allò que s’implica.
  107. Valoreu l’esquema següent i contesteu la pregunta 89.

    variació

  108. Aquest esquema reflecteix correctament els dos tipus essencials de variació lingüística.
  109. Tots els estats tenen, almenys, una llengua oficial.
  110. Totes les llengües oficials han estat codificades i estandarditzades per una Acadèmia.
  111. Un dialecte no pot esdevenir mai una llengua estandarditzada.
  112. Els sociolectes es defineixen per l’estàtus socioeconòmic, el gènere, el grup ètnic, l’edat, la professió, etc. dels parlants.
  113. En una situació de diglòssia les dues llengües tenen el mateix ús i estatus social.
  114. El problema de l’equivalència en la traducció està relacionat amb el fet que el traductor no és només un intermediari lingüístic sino també un intermediari cultural.
  115. Només podem establir l’equivalència pragmàtica en una traducció si considerem oracions aïllades, i no la relació dels enunciats amb el context.
  116. El fet que en una llengua com el nootkan (parlada prop de Vancouver) existeixin únicament dues categories lèxiques (Nom i Verb) fa impossible que s’hi pugui traduir qualsevol contingut proposicional d’una llengua amb un nombre major de categories lèxiques.
  117. Els diferents patrons de lexicalització que posen de manifest les llengües naturals determinen tipus distints d’estructures sintàctiques i d’estructures textuals.
  118. Considereu les dades següents i contesteu les preguntes 99 i 100.

  119. Aquestes dades mostren que en espanyol els verbs de moviment expressen alhora moviment i direccionalitat.
  120. El fet que una llengua germànica opti per un patró lèxic en que el moviment se separa de la direccionalitat impossibilita que pugui adoptar préstecs d’una llengua romànica que mostri un patró diferent.

Lingüística Aplicada a la Traducció - juny de 2003
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/examens/Ex_LingTrad_jun_02_03.html
Last updated: 10/6/12 22:15

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.