Lingüística Aplicada a la Traducció

juny de 2004

M.Teresa Espinal i Joaquim Llisterri


Indiqueu si les afirmacions que hi ha a continuació són certes o falses.

Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0,5 punts; les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts.

  1. Les llengües aglutinants faciliten més el pensament abstracte que les aïllants, ja que els parlants d’aquestes darreres han de dur a terme la tasca suplementària d’establir les relacions gramaticals a partir de l’ordre de les paraules.
  2. Quan una llengua és emprada per un nombre molt baix de parlants, esdevé un dialecte d’una altra llengua demogràficament més important.
  3. El component lèxic és el més important per determinar si una llengua pot considerar-se una llengua de cultura.
  4. L’estàndard sol ser una varietat d’una llengua que ha estat privilegiada per motius principalment extralingüístics.
  5. Les llengües de comunicació són aquelles que compten amb més de 50 milions de parlants.
  6. El temps futur s’usa per a expressar esdeveniments hipotètics en moltes llengües i el temps passat s’usa sovint per a expressar esdeveniments no hipotètics.
  7. A la pregunta 6 es formula un universal implicatiu absolut.
  8. Si una llengua manifesta l’ordre SOV, esperem que tingui el nucli del SN en posició inicial.
  9. El tamazight és, com l’àrab marroquí, una llengua semítica.
  10. L’armeni, el farsi i el kurd són llengües indo-europees.
  11. Totes les llengües que es parlen en els estats plurilingües són sempre de la mateixa família lingüística.
  12. L’estudi del llenguatge infantil mostra que els nens passen per un estadi de produccions incorrectes que no responen a una gramàtica.
  13. És molt aconsellable adreçar-se als nens amb expressions simplificades com ara Mama porta nyam-nyam per facilitar-los la comprensió d’allò que els volem dir.
  14. La fonètica és la disciplina que estudia com s’han de pronunciar correctament els sons d’una llengua.
  15. L’ortografia és el conjunt de regles que relacionen els sons de la parla amb la seva representació alfabètica escrita.
  16. La necessitat d’emprar la transcripció fonètica en els estudis lingüístics ve donada per la manca de biunivocitat entre la realització fonètica i la representació ortogràfica de la llengua.
  17. En la producció dels sons de la parla podem distinguir tres etapes: la respiració, la fonació i l’articulació.
  18. Els alvèols estan situats entre la part posterior de les incisives superiors i el paladar dur.
  19. En el tracte vocal es poden donar constriccions totals, com en les consonants oclusives, o constriccions parcials, com en les consonants fricatives.
  20. El caràcter anterior, central o posterior d’una vocal depèn del grau d’obertura de la mandíbula inferior.
  21. El tret fonètic que diferencia [i] de [y] és el mateix que el que diferencia [e] de [ø] i [ɛ] de [œ].
  22. Els símbols de l’AFI [θ ʃ ʒ x] representen sons fricatius.
  23. En castellà, ojo i hoja constitueixen un parell mínim.
  24. El fet que hi hagi parlants del castellà que pronuncien ['kasas] i d’altres que pronuncien ['kasaʰ] mostra que, en aquesta llengua, la diferència entre [s] i [ʰ] és fonològica o distintiva.
  25. La formació de roedor a partir de roer, jugador a partir de jugar o de ganador a partir de ganar és un procés morfològic de flexió.
  26. En la formació de paraules per sufixació, la paraula derivada pot no tenir la mateixa categoria lèxica que el radical.
  27. En català i en castellà la derivació no és un procedimient productiu per a la formació de paraules noves.
  28. La macroestructura d’un diccionari es relaciona amb la selecció d’entrades lèxiques, mentre que la microestructura fa referència al contingut de les entrades.
  29. El Diccionario de uso del español de María Moliner és un diccionari normatiu.
  30. R.J. Cuervo és l’autor del Diccionario del español actual.
  31. El Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española és un recull elaborat per la Real Academia Española per a difondre i promoure el bon ús de la llengua.
  32. Les diferències essencials entre el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana rauen en el fet que el primer és més exhaustiu, conté més informació sobre variants dialectals i inclou més neologismes que el segon.
  33. Un diccionari normatiu difereix d’un diccionari descriptiu en la macroestructura del diccionari, però no en la microestructura de les entrades.
  34. Un diccionari de construccions dona informació relativa al règim preposicional de nuclis lèxics de categoria gramatical diversa.
  35. El CREA és una col·lecció informatitzada de textos que recull mostres de l’ús escrit de l’espanyol d’Espanya i d’Amèrica.
  36. Considereu les oracions següents i contesteu la pregunta 36.

  37. Les oracions (a) i (b) han sofert un moviment sintàctic.
  38. Considereu les següents dades del rus, en les quals apareixen diferents formes del pronom de primera persona singular: menya, mnoy, mne. A continuació, contesteu les preguntes 37 i 38.

  39. En rus, el complement d’una preposició du el mateix cas que el complement del verb.
  40. El cas assignat al complement d’una preposició és el mateix per a les dues preposicions que apareixen a les dades anteriors.
  41. La idea de la relació arbitrària entre significat i significant no es pot aplicar a l’estudi del significat de les unitats complexes.
  42. Els ordres sintàctics més freqüents en les llengües naturals són: SOV, SVO i VSO.
  43. La construcció A Juana, la regalaron un coche és agramatical en totes les variants del castellà.
  44. En l’oració Al salir del restaurante los mafiosos le cosieron a balazos, el pronom le és requerit pel fet que el verb coser és intransitiu.
  45. En l’oració Se le cayó el libro al suelo, le és un argument requerit obligatòriament pel verb.
  46. L’oració catalana A la Mercè li pica el nas és incorrecte, ja que A la Mercè i li són redundants.
  47. Per als parlants natius de l’espanyol María cosió amablemente la chaqueta i María me cosió amablemente la chaqueta tenen el mateix grau de bona formació.
  48. Seqüències com: Cosieron a balazos, Han cosido a puñaladas suggereixen que el verb coser selecciona semànticament una manera.
  49. Seqüències com: Cosieron a balazos, Cosen amablemente suggereixen que el verb coser va acompanyat d’un adjunt que denota manera si, i només si, un pronom datiu experimentador és present a l’oració.
  50. Si un verb com itch en anglès selecciona un sol argument, la seva traducció en una altra llengua ha de seleccionar necessàriament un sol argument.
  51. La hipòtesi de la composicionalitat del significat explica el fet que un parlant que sàpiga interpretar el significat de El policia disparà el lladre també sabrà interpretar el significat de El lladre disparà el policia.
  52. El verb anar requereix un sol argument amb el paper temàtic d’Agent.
  53. En l’oració Possiblement en Joan no anirà de vacances aquest estiu, possiblement és un adjunt que modifica tota l’oració.
  54. En l’oració Els candidats varen participar tots en el debat, tots és un quantificador del SN els candidats.
  55. El contingut proposicional es pot definir com el significat que el parlant atribueix als enunciats lingüístics.
  56. Identificar el contingut proposicional d’una determinada expressió és una operació que únicament requereix un coneixement del sistema lingüístic.
  57. Entre les oracions La Maria ha vist en Joan i En Joan ha vist la Maria s’estableix una relació d’implicació lògica.
  58. Els díctics són aquells elements gramaticals que es poden interpretar sense tenir en compte el context.
  59. En lingüística, s’entén per context el conjunt de coneixements i creences compartits pels participants en un intercanvi verbal i que són pertinents per a la producció i la interpretació dels enunciats.
  60. Contràriament a la semàntica, la pragmàtica no estudia el significat dels enunciats.
  61. Considereu les oracions següents i contesteu les preguntes 59 i 60.

  62. Les oracions (a) i (b) tenen el mateix contingut proposicional.
  63. Les oracions (a) i (b) tenen la mateixa estructura informativa.
  64. Considereu les oracions següents i contesteu les preguntes 61 i 62.

  65. Les oracions (a) i (b) tenen el mateix contingut proposicional.
  66. L’oració (b) és una paràfrasi de l’oració (a).
  67. L’enunciat Demà vindré, t’ho prometo conté un verb performatiu explícit.
  68. La interpretació dels actes del parla indirectes depèn del reconeixement de les intencions del parlant.
  69. Les proposicions expressades pels enunciats En Joan ja no m’escriu, En Joan ha deixat d’escriure'm i En Joan no m’escriu més comparteixen la pressuposició En Joan abans m’escrivia.
  70. Considereu les oracions següents i contesteu les preguntes 66 i 67.

  71. Les oracions (a) i (b) tenen el mateix valor de veritat.
  72. Les oracions (a) i (b) tenen les mateixes implicatures.
  73. Considereu l’intercanvi següent i contesteu les preguntes 68 i 69.

  74. A partir de l’intercanvi anterior s’infereix que (c) és una implicatura conversatòria.
  75. A l’intercanvi anterior s’infereix (c) per tal de salvar la màxima de qualitat de Grice.
  76. Un enunciat és més rellevant com més efectes cognoscitius produeixi i com menys esforç d’interpretació exigeixi.
  77. Segons Sperber i Wilson, entendre un enunciat és una operació que consisteix únicament a descodificar el signes lingüístics que conté.
  78. Tots els parlants d’una llengua dominen el mateix nombre de varietats funcionals.
  79. El rol que en una determinada circumstància assumeix un parlant determina la tria d’una de les varietats que configuren el seu repertori verbal.
  80. Un dels trets que caracteritza les situacions diglòssiques és l’existència d’una varietat "Alta" o prestigiosa i d’una varietat "Baixa" menys prestigiosa.
  81. La diglòssia té com a conseqüència la reducció del repertori verbal dels parlants de la llengua minoritzada.
  82. Una situació de conflicte lingüístic pot decantar-se cap a la substitució de la llengua dominada per la dominant o cap a la normalització de la llengua dominada.
  83. L’alternança i la barreja de codis són fenòmens que no es donen mai entre llengües que pertanyen a la mateixa família lingüística.
  84. Els estudis de Labov varen mostrar que es poden establir correlacions entre la variació fonològica i els factors socials.
  85. La diferència entre una varietat formal i una varietat informal està en el fet que la primera està governada per regles sistemàtiques, mentre que la segona no ho està.
  86. Entre les causes de la mort de les llengües cal esmentar: la mort dels seus parlants, les polítiques de genocidi lingüístic i l’assimilació cultural.
  87. Si una llengua s’usa en vint diaris, és més rica que una que només s’usi en un diari.
  88. Entre les llengües no hi ha diferències en la recursivitat gramatical, hi ha fonamentalment diferències en el vocabulari que reflecteix la realitat de l’entorn del parlant.
  89. El fet que s’usi una varietat particular de la llengua als missatges de mòbil i de correu electrònic contribueix a deteriorar els idiomes.
  90. Els pidgins sorgeixen sempre que hi ha almenys dues llengües en contacte.
  91. El català ha esdevingut un piding en aquells pobles del Maresme i de la Garrotxa on hi ha més immigrants provinents del nord d’Àfrica.
  92. Totes les llengües tenen explícites les mateixes categories gramaticals.
  93. L’anglès i l’espanyol difereixen en els patrons de lexicalització per als verbs de moviment.
  94. L’anglès, com a llengua d’emmarcament per satèl·lit, tendeix a fer explícits els trajectes i a deixar que s’infereixin els estats locatius resultants.
  95. L’espanyol, com a llengua d’emmarcament verbal, tendeix a afirmar localitzacions i a deixar els trajectes per a ser inferits.
  96. Totes les llengües opten per uns mateixos patrons de lexicalització i, per tant, lexicalitzen uns mateixos conceptes.
  97. Segons Slobin, el fet que els traductors anglesos i espanyols mostrin estils narratius diferents depèn del seu poc coneixement del procés de traducció.
  98. Els traductors anglesos generalment afegeixen descripcions de manera als verbs de moviment de llengües romàniques.
  99. Les llengües imposen tipologies lèxiques, morfològiques i sintàctiques que poden tenir incidències en els estils retòrics o discursius.
  100. El concepte de pertinència és rellevant per a la traducció en tant que força a considerar l’oració com a unitat de traducció.
  101. Per Delisle, comprendre un text és reconèixer les diverses oracions constitutives del text, retenir almenys un dels significats d’aquestes oracions, donar un valor a les expressions referencials i calcular els continguts sobreentesos.
  102. El treball de Jakobson es considera significatiu per entendre els factors i funcions implicats en el procés de comunicació i també els aspectes lingüístics de la traducció.
  103. Observeu les equivalències següents i contesteu la pregunta 97.

  104. El fet que a la traducció catalana de The lord of the rings trobem les equivalències anteriors respon a una adaptació fonològica i gràfica a la llengua d’arribada.
  105. El fet que en català coexisteixin tx,x, ch en la grafia del noms geogràfics com Petxora, Manxúria i Chicago reflecteix la tendència a optar per un procés d’equivalència entre codis gràfics només quan els noms propis provenen de llengües que s’escriuen amb signes gràfics diferents de l’alfabet llatí.
  106. Si una unitat lèxica és ambigua en una llengua la seva traducció interlingüística ha de mantenir necessàriament el fenomen de l’ambigüitat.
  107. Observeu les alternatives següents i contesteu la pregunta 100.

  108. En igualtat de circumstàncies la traducció de old men and women al català serà preferentment (c).

Lingüística Aplicada a la Traducció - juny 2004
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/examens/Ex_LingTrad_jun_03_04.html
Last updated: 10/6/12 21:58

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.