Lingüística Aplicada a la Traducció

juny de 2005

M.Teresa Espinal i Joaquim Llisterri


Indiqueu si les afirmacions que hi ha a continuació són certes o falses.

Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0,5 punts; les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts.

  1. L’existència de judicis i de prejudicis lingüístics és dissociable del fenomen de la diversitat lingüística.
  2. Segons Tusón les opinions sobre la naturalesa de les llengües (amb o sense gramàtica; de progrés o poc evolucionades, etc) i sobre la seva utilitat són de caràcter induït.
  3. Les llengües extingides i les que es troben en perill d’extinció són les més primitives.
  4. El procés d’extinció lingüística va encaminat a una situació en què el 2050 en el món només es parlaran les llengües següents: xinès mandarí, hindi-urdu, àrab, anglès i espanyol.
  5. L’extensió geogràfica d’una llengua sol estar relacionada amb la facilitat per aprendre-la.
  6. Al llarg del temps, totes les llengües canvien en els seus components lèxic, fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic.
  7. Dos trets que caracteritzen el llenguatge humà i el diferencien dels sistemes de comunicació animal són el fenomen de la doble articulació i la recursivitat.
  8. Els primats no tenen la capacitat d’adquirir estructures fonològiques i estructures sintàctiques que permetin aparellar pensament amb expressions lingüístiques.
  9. L’àrea de Wernicke és aquella regió del cervell localitzada al lòbul frontal directament responsable del processament visual del llenguatge.
  10. El fet que un parlant pugui produir la seqüència A mi hija me la han suicidado posa de manifest que pateix un síndrome d’agramatisme (afàsia) temporal.
  11. L’adquisició del llenguatge depèn únicament del bon estat físic de l’aparell fonador.
  12. Entesa la gramàtica com un model de la competència lingüística, tots els parlants disposen d’una gramàtica, no necessàriament la mateixa.
  13. El concepte de gramàtica universal és un intent de caracteritzar el mecanisme d’adquisició lingüística.
  14. Totes les llengües parlades a Europa provenen de l’indoeuropeu.
  15. El suec, el danès, el noruec i el finès són llengües del grup septentrional de la família de llengües germàniques.
  16. El caràcter lineal de la llengua es basa en les relacions paradigmàtiques entre els elements que la formen.
  17. Segons Sapir el llenguatge és un mètode exclusivament humà, cultural i no instintiu de comunicar idees.
  18. Chomsky identifica el coneixement d’una llengua amb la representació mental de la gramàtica que tenen els parlants.
  19. L’existència d’un període crític per a l’adquisició del llenguatge es dona tant per a la llengua oral com per a l’escrita.
  20. Quan diem que els parlants d’una llengua tenen competència comunicativa, ens referim exclusivament a competència gramatical o lingüística.
  21. En la producció d’un so sord la glotis és completament oberta, sense vibració de les cordes vocals.
  22. Un so implosiu es caracteritza per la producció de dues constriccions: una en la part velar i l’altra en una part més anterior de la boca. Aquesta doble constricció produeix un buit que s’omple cap endins en el moment de l’explosió.
  23. Observeu la figura següent i contesteu la pregunta 23.

  24. La posició dels llavis a la columna de l’esquerra correspon a la de les vocals [y ø œ ɶ] i la de la columna de la dreta a la de les vocals [ɯ ɤ ʌ ɑ].
  25. En una llengua tonal s’observen canvis d’intensitat en nuclis sil·làbics que es corresponen amb diferències de significat.
  26. En llengües d’accent lliure com el català i el castellà, només són tòniques aquelles síl·labes que porten accent ortogràfic.
  27. El fet que en tailandès es distingeixi entre: /bàa/ 'espatlla', /pàa/ 'bosc', /pʰàa/ 'separar' indica que en aquesta llengua hi ha una diferència fonològica entre /b/, /p/ i /pʰ/.
  28. Considereu les següents dades del finès i contesteu la pregunta 27.

    [tuli] foc
    [hætæ] dolor
    [tu:li] vent
    [hæ:tæ:] expulsar

  29. El finès té contrast fonològic entre vocals curtes i vocals llargues.
  30. Fixeu-vos en els exemples següents, corresponents a la varietat parlada a la vila de Canals (valencià meridional) i a València i contesteu la pregunta 28.

     Canals València
    terra 'tɛrɛ 'tɛra
    tela 'tɛlɛ 'tɛla
    perla 'pɛrlɛ 'pɛrla
    afecta a'fɛktɛ a'fɛkta
    cosa 'kɔzɔ 'kɔza
    porta 'pɔɾtɔ 'pɔɾta
    boira 'bɔjɾɔ 'bɔjɾa
    aporta a'pɔrtɔ a'pɔrta

  31. El fenomen que aquí s’observa és un canvi de timbre de la vocal final que depèn del tipus de consonant que la precedeix.
  32. Considereu les dades següents de l’àrab i contesteu la pregunta 29.

    katab escriure
    kutib ha estat escrit
    aktub L’escriptura
    uktab escrivint-se

  33. Aquestes dades il·lustren un procés morfològic d’infixació.
  34. Considereu les dades següents i contesteu les preguntes 30 i 31.

    Francès avoir tenir eutingut
    Castellà ir anar fueva anar
    Alemany ist és sindsón
    Rus /xoroʃo/ bo /lutʃʃe/millor (més bo)

  35. L’existència d’aquests parells correspon al fenomen morfològic de la supleció.
  36. El fenomen de la supleció apareix quan un mateix morfema presenta dos o més al·lomorfs que són molt o completament diferents.
  37. Considereu la seqüència següent del moaquès i contesteu la pregunta 32.

    Washakotya'tawitsherahetkvhta'se'
    Ell va fer que allò que un es posa sobre el cos (i.e. el vestit) la fes lletja

  38. Aquesta seqüència i la seva glossa posen de manifest que no existeix una diferenciació universal d’allò que és sintàctic i d’allò que és lèxic.
  39. La complementarietat és un tipus de relació d’oposició que s’il·lustra característicament en el cas dels colors.
  40. Les paraules polisèmiques són aquelles que tenen tantes entrades en el diccionari com significats possibles.
  41. Considereu l’entrada següent i contesteu la pregunta 35.

  42. Aquesta entrada correspon a un tipus de diccionari descriptiu de la llengua castellana.
  43. Considereu l’entrada següent i contesteu la pregunta 36.

  44. Aquesta entrada correspon a un diccionari conceptual d’expressions lexicalitzades.
  45. Seqüències del tipus: Ho farem la setmana que ve, El temps se'ns tira a sobre, Arribarà l’hora de plegar i encara no estarem il·lustren el fet que en el llenguatge quotidià intervenen metàfores conceptuals com EL TEMPS ES MOU.
  46. El lèxic patrimonial és el que s’aprèn dels pares.
  47. Jo, em sembla que tens raó i Yo, me parece que tienes razón són oracions agramaticals per a tota la comunitat de parlants.
  48. Bloomfield defineix les unitats morfològiques i sintàctiques en funció de la seva distribució.
  49. La seqüència Un policía mata a su esposa y tres hijos y luego se suicida en Holanda introdueix una ambigüitat sintàctica.
  50. Les relacions sintagmàtiques entre constituents són determinades exclusivament per la selecció categorial que imposen els nuclis lèxics.
  51. Totes les llengües naturals tenen les mateixes categories lèxiques.
  52. Considereu les seqüències següents, referides a l’anglès i contesteu la pregunta 44.

    Helen proceeded carefully
    Helen carefully proceeded
    We arrived early
    *We early arrived

  53. La distribució dels adverbis de les seqüències anteriors depèn fonamentalment de les propietats lèxiques de l’adverbi.
  54. Considereu els contrastos següents entre anglès i francès i contesteu les preguntes 45 i 46.

    Do you know the answer?
    *Know you the answer?

    As-tu essayé?
    Vois-tu le livre?

  55. El moviment d’elevació del verb és independent del fet que en francès els verbs manifesten més morfologia verbal que en anglès.
  56. Aquest moviment del verb no té res a veure amb el fet que en les oracions interrogatives en anglès s’insereix un verb auxiliar, mentre que en francès qualsevol verb principal pot aparèixer en posició inicial de l’oració.
  57. Considereu les següents dades del tamil i contesteu les preguntes 47 i 48.

  58. A aquestes seqüències no es pot associar una estructura sintagmàtica que distingeixi entre oracions afirmatives i interrogatives.
  59. El sufix interrogatiu és una marca de flexió verbal.
  60. En les oracions María está en Barcelona, Puso el libro encima de la mesa i Este libro se lee muy rápido, en Barcelona, encima de la mesa i muy rápido són modificadors o adjunts.
  61. Considereu les dades següents i contesteu les preguntes 50 i 51.

  62. El rus és una llengua que tendeix a l’ordre lliure de constituents.
  63. En rus les diferències d’ordre sintàctic que s’observen a les respostes B s’han de relacionar amb l’estructura informacional del diàleg.
  64. A la seqüència En invierno anochece temprano, en invierno és el tema de l’oració.
  65. Si una llengua té l’ordre sintàctic OSV, aleshores és d’esperar que tingui tendència morfològica a ser aïllant.
  66. Considereu les dades següents i contesteu les preguntes 54 i 55.

  67. Aquesta llengua és OSV.
  68. Aquesta llengua mostra una tendència a l’aglutinació per prefixació.
  69. En teoria lingüística s’ha postulat que la majoria de llengües VSO tenen preposicions, no posposicions.
  70. La composicionalitat i el caràcter discret són dues propietats formals del llenguatge humà.
  71. El significat corresponent a una oració és determinat exclusivament per les unitats lèxiques que la integren.
  72. Aplicant el principi de composicionalitat a l’oració La Maria pot veure la gent amb binocles s’obté una única proposició semàntica.
  73. Si un concepte s’ha d’expressar lèxicament en una llengua, s’haurà d’expressar lèxicament en qualsevol altra llengua.
  74. L’assignació de papers temàtics és una propietat característica dels predicats, independentment de la seva categoria lèxica.
  75. La relació entre jove i adolescent és d’hiponímia simètrica.
  76. Les oracions The police chased the burglar i The burglar was chased by the police són paràfrasis i, per tant, tenen la mateixa estructura informativa.
  77. Les proposicions En Pere és solter i En Pere és casat estan en relació d’oposició.
  78. A les llengües naturals només els pronoms, els adjectius i els adverbis poden codificar informació díctica.
  79. A la seqüència La Maria sabia que la Clara confiava en ella / si mateixa els pronoms subrallats troben el seu antecedent en l’àmbit de l’oració subordinada.
  80. La presència explícita de factors de connexió formal i lèxica és una condició necessària i suficient perquè un seguit d’enunciats confegeixin un text ben format.
  81. Totes les llengües tenen formes l’ús i la interpretació de les quals depenen de la localització del parlant i / o de l’oient.
  82. Considereu les frases següents i contesteu les preguntes 69 i 70.

    La Marta no es va adonar que l’Ernest s’havia desmaiat
    l’Ernest s’havia desmaiat

  83. La primera proposició implica la segona.
  84. La primera proposició pressuposa la segona.
  85. En termes lingüístics entenem per pressuposició una relació entre proposicions basada en la implicació i deguda a la presència d’expressions lògiques.
  86. El model postulat per Austin i Searle respon a la necessitat de caracteritzar els tipus d’enunciats i d’actes que realitzen els parlants en la comunicació verbal.
  87. Considereu el següent intercanvi i contesteu les preguntes 73 i 74.

    A.- Anem al cine aquest vespre?
    B.- Demà tinc un examen de lingüística

  88. B implica lògicament que hi ha un examen.
  89. De B s’infereix la implicatura conversatòria que qui l’emet no anirà al cine aquest vespre.
  90. El concepte d’implicatura conversatòria fou postulat per Grice per donar compte d’aquells intercanvis que no respecten directament ni el principi de cooperació ni les màximes de conversació.
  91. Considereu l’intercanvi següent i contesteu la pregunta 76.

    A.- Què t’ha semblat la pel·lícula?
    B.- L’actor principal m’ha encantat

  92. La resposta de B viola la màxima de quantitat.
  93. Les llengües tenen, com a mínim, varietats geogràfiques, varietats socials i varietats funcionals.
  94. Si comparem el sistema lingüístic del mallorquí amb el del bable arribarem a la conclusió que es tracta de variants dialectals.
  95. La diferència entre llengua i dialecte depèn del nombre de parlants.
  96. Els sociolectes són registres o varietats funcionals vinculats a usos específics en una situació comunicativa determinada.
  97. Per estratificació social del llenguatge ens referim a l’existència d’argots propis de diferents grups.
  98. El concepte de llengua oficial és sinònim del de llengua estàndard.
  99. El fet que l’Estatut d’Autonomia Catalunya estableixi que “la llengua pròpia de Catalunya és el català” i el fet que a l’Estatut de la Comunitat Autònoma Valenciana s’especifiqui que “els dos idiomes de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà” determina que lingüísticament hàgim de considerar que el català i el valencià són llengües distintes.
  100. La Constitució Espanyola reconeix el castellà, el català / valencià, el gallec i el basc com a llengües oficials a l’Estat.
  101. Tots els estats membres de la Unió Europea tenen, com a mínim, una llengua oficial.
  102. El concepte de llengua pròpia fa referència a la llengua que una comunitat reconeix legítimament com a senyal d’identitat.
  103. En les situacions de diglòssia sol existir una varietat o llengua dominant i una varietat o llengua dominada.
  104. Un crioll és un sistema lingüístic corresponent a l’estadi en què una llengua franca és adoptada com a llengua pròpia d’una comunitat.
  105. En el procés de traducció sempre cal escollir el registre estàndard de la llengua terminal.
  106. La majoria de llengües indoeuropees són, d’acord amb la tipologia de Talmy, sistemes d’emmarcament per satèl·lit.
  107. Les llengües romàniques mostren un patró lèxic pel qual els verbs de moviment expressen també direccionalitat.
  108. Les descripcions de moviment tendeixen a expressar més detalls relatius a la manera com es realitza l’acció en una llengua romànica que en una llengua germànica.
  109. En la traducció de l’anglès a l’espanyol es tendeix a ometre informació relativa al mode, mentre que en la traducció de l’espanyol a l’anglès es tendeix a afegir mode a l’original castellà.
  110. El procés de traducció ha d’atendre més als requisits lingüístics que imposa la llengua font que no pas als que imposa la llengua meta.
  111. Segons Jakobson la traducció intralingüística és un procés de reformulació o interpretació de signes verbals per mitjà d’un sistema no verbal.
  112. Considereu els textos següents i contesteu les preguntes 96, 97 i 98.

    T1. Operació consistent a reproduir un enunciat codificat en una llengua, anomenada sovint llengua font, mitjançant el codi d’una altra llengua, anomenada de destinació.

    T2. Operació consistent a determinar el sentit pertinent dels signes lingüístics en funció de la intenció que s’expressa en un missatge i a restituir íntegrament aquest missatge per mitjà dels signes d’una altra llengua.

  113. T1 correspon a una visió merament lingüística del fenomen de la traducció.
  114. T2 correspon a una visió merament lingüística del fenomen de la traducció.
  115. T2 podria tenir la següent continuació:
  116. L’equivalència que s’estableix exclusivament en el pla lèxic o oracional es desprèn d’una anàlisi purament lingüística (operació de transcodificació); la que sorgeix de la dinàmica d’un discurs és el producte d’una interpretació (operació de traducció).

  117. Entendre la traducció com a semblança interpretativa, en els termes expressats per Gutt, vol dir que el traductor garanteix que el seu enunciat és una representació suficientment fidel de l’original.
  118. Comprendium, Reverso i Systran són tres sistemes de traducció automàtica basats en la interllengua.

Lingüística Aplicada a la Traducció - juny de 2005
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/examens/Ex_LingTrad_jun_04_05.html
Last updated: 10/6/12 21:51

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.