Lingüística Aplicada a la Traducció

Convocatòria de setembre de 2001

Joaquim Llisterri


Indiqueu si les afirmacions que vénen a continuació són certes o falses.

Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0,5 punts; les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts. Aquesta part de l’examen equival a 75 punts (1 punt per pregunta), un 75 % de la nota total.

  1. Des del punt de vista de la lingüística, no hi ha llengües simples i llengües complexes ni llengües fàcils i llengües difícils d’aprendre.
  2. Una llengua sense sistema d’escriptura no posseeix sistema fonològic.
  3. Els universals lingüístics es poden concebre com a propietats abstractes del llenguatge que es manifesten en les llengües naturals.
  4. El fet que els ximpanzés puguin comunicar-se amb els humans mitjançant una imitació de les llengües naturals és un argument en favor de la hipòtesi innatista.
  5. Si ensenyem un papagai a dir "vull taronja" i després li ensenyem a dir "préssec", produirà espontàniament "vull préssec" fent ús de la seva creativitat lingüística.
  6. El caràcter doblement articulat del llenguatge humà és un tret que el distingeix d’altres sistemes de comunicació animal.
  7. Un dels avantatges evolutius de la parla sobre els altres sistemes de comunicació és que fa ús del canal vocal-auditiu.
  8. L’hemisferi dret del cervell està especialitzat en processar informació sintàctica a l’àrea de Broca, mentre que l’hemisferi esquerre processa la informació lèxica a l’àrea de Wernicke.
  9. La comparació entre el temps que triga un nen a aprendre la llengua de la comunitat en la qual viu i el que triga a aprendre-la un immigrant adult és un argument a favor de l’existència d’un període crític per a l’adquisició de la llengua.
  10. El rus, el finès, l’irlandès i el suec pertanyen a la família lingüística indoeuropea.
  11. L’ordre dels constituents de l’oració és un criteri de tipus sincrònic per a la classificació de les llengües.
  12. El llenguatge humà opera amb signes de naturalesa predominantment simbòlica.
  13. La funció metalingüística és aquella en què el llenguatge s’usa per a referir-se al codi.
  14. Jakobson es refereix a la funció conativa del llenguatge quan l’emissor vol assegurar-se que manté el contacte amb el receptor.
  15. Afirmar que el llenguatge està format per elements discrets equival a dir que els enunciats no són segmentables.
  16. Els trets distintius són unitats substituïbles però no segmentables.
  17. Des del punt de vista estructuralista el valor d’una unitat ve donat per la seva integració en una altra unitat del nivell immediatament superior.
  18. En la concepció de la llengua de Saussure, la relació entre la forma i el significat és arbitrària.
  19. La formació de mots per analogia, que es troba sovint en el llenguatge infantil, es pot considerar com un argument en contra de l’existència de regles gramaticals enteses com la descripcio de la competència lingüística.
  20. Una gramàtica es pot concebre com un sistema de regles que relaciona representacions fonètiques amb representacions semàntiques.
  21. La gramàtica descriptiva descriu les normes sobre l’ús del llenguatge elaborades per les acadèmies per tal de millorar la correcció lingüística dels parlants.
  22. Un alfabet fonètic ha de representar biunívocament els sons d’una llengua, de manera que a cada so li correspongui un sol símbol fonètic i viceversa.
  23. És impossible de transcriure un fragment del japonès mitjançant l’AFI atès que el seu sistema d’escriptura és parcialment ideogràfic.
  24. Els sons labials i els sons palatals es diferencien pel mode d’articulació.
  25. La posició del vel del paladar ens permet distingir els sons orals dels nasals.
  26. Els sons africats estan formats per una oclusió i una fricció simultànies.
  27. El símbol [ŋ] representa una consonant nasal velar.
  28. El símbol [ʒ] representa una consonant fricativa labiodental sonora.
  29. Les consonants [m] [z] [ð] i [β] tenen en comú el tret [+sonor].
  30. El tall sagital que es representa a la figura (b) correspon a un so oclusiu palatal.

    tall sagital

  31. El tall sagital que es representa a la figura (h) correspon a una consonant oral.

    tall sagital

  32. Un al·lòfon és una variant contextual d’un fonema.
  33. L’existència d’oposicions fonològiques es posa de manifest mitjançant la prova de la commutació.
  34. La fonètica s’ocupa de la variació lliure dels al·lòfons d’una llengua, mentre que la fonologia estudia les seves variacions contextuals.

    En els inventaris fonètics del francès i del castellà apareixen els segments [s] i [z]. En francès existeixen paraules com [dezɛʀ] "desert" i [desɛʀ] "postres". En castellà existeixen paraules com [dezðe] "desde" i [muzɣo] "musgo" i paraules com [este] "este" i [moska] "mosca".

    En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes 35, 36 i 37.

  35. En francès [dezɛʀ] "desert" i [desɛʀ] "postres" constitueix un parell mínim.
  36. [s] i [z] són dos fonemes diferents en el sistema fonològic del francès.
  37. [s] i [z] són dos fonemes diferents en el sistema fonològic del castellà.

    Considereu les següents dades del finès:

    fines

    En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes 38, 39 i 40.

  38. [s] i [z] són dos fonemes distints en el sistema fonològic del finès.
  39. [t] i [d] són dos fonemes distints en el sistema fonològic del finès.
  40. En posició intervocàlica [t] i [d] es troben en distribució complementària.
  41. Els morfemes de gènere, nombre i cas són morfemes derivatius.
  42. La flexió és un procés morfològic que permet la formació de paradigmes.
  43. L’alternança entre les formes prefixades en català "in" i "im" és condicionada pel context fonològic, mentre que l’alternança entre les formes "tenir" i "tinc" és condicionada morfològicament.
  44. "Pell-roja" i "pell de gallina" són dues unitats lèxiques complexes que mostren el mateix grau de lexicalització.
  45. En una llengua flexiva, cada morfema és l’expressió d’una única categoria gramatical.

    Els mots que segueixen il·lustren algunes de les regles de derivació de l’esperanto:

    esperanto

    En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes 46, 47. 48, 49, 50 i 51.

  46. Els contraris del tipus "fàcil-difícil" o "bé-malament" es formen per sufixació.
  47. La formació dels adverbis de manera a partir d’adjectius es fa amb el sufix "-e".
  48. Els noms femenins sempre acaben en "-o".
  49. El femení es forma amb el sufix "-ino".
  50. Es poden formar noms a partir d’adjectius amb el sufix "-o".
  51. L’estructura interna del mot "malbone" és [mal[[bon]Adje]Adv]Adv.

    Considereu les següents dades del luiseño:

    luiseno

    En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes 52, 53, 54, 55 i 56.

  52. [q] és un morfema que indica temps present.
  53. [n] és un morfema que indica temps futur.
  54. "fer voler" s’expressa com a "vitʃu".
  55. Els pronoms personals són [noo], [tʃaami] i [poy].
  56. El radical o la forma base del verb "beure" és [paaʔin].

    A continuació hi ha uns exemples de formació de mots en chamorro, una llengua que es parla a Guam i a les Illes Marianes.

    chamorro

    En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes 57, 58, 59 i 60.

  57. En la derivació de verb a nom s’utilitza la prefixació.
  58. En la derivació de verb a adjectiu es fa servir la prefixació.
  59. En la derivació d’adjectiu a adjectiu es fa servir la infixació.
  60. En el cas de la derivació de verb a adjectiu existeix un afix amb més d’un al·lomorf: "on" quan l’arrel acaba en consonant i "yon" quan l’arrel acaba en vocal.
  61. "Frase nominal" o "Sintagma nominal" és una funció sintàctica.
  62. "Objecte directe" és una categoria gramatical.
  63. Una mateixa categoria lèxica pot exercir funcions sintàctiques diferents.
  64. La construcció "els seus ulls blaus" és una expansió del nucli "ulls".
  65. Els díctics tenen el seu antecedent en el mateix enunciat en el qual apareixen.
  66. La causa de l’ambigüitat de l’enunciat "Vaig veure la Maria baixant l’escala" és de tipus lèxic.
  67. La construcció "Les caixes de pomes grosses" es pot analitzar de les dues maneres següents: [Les caixes [de pomes grosses]] i [Les caixes [de pomes] [grosses]].
  68. En els enunciats "Desafortunadament, no va saber contestar la pregunta" i "Va contestar la pregunta molt desafortunament", "desafortunadament" és un adjunt oracional.
  69. En l’oració "Els exàmens, no els vull ni veure", "els exàmens" és un element tematitzat.
  70. Les llengües que tenen un ordre lliure dels constituents presenten també un ordre lliure de les paraules.
  71. Les llengües aïllants presenten molt poques dificultats de traducció, les aglutinants en presenten algunes i les llengües flexives són les que plantegen més problemes als traductors.
  72. Traduir un text escrit en una llengua SVO a una llengua SOV planteja més problemes sintàctics que l’operació inversa.
  73. En dues llengües diferents, poden existir oracions amb anàlisis sintàctiques i amb relacions i representacions semàntiques diferents que, en canvi, es poden considerar traduccions l’una de l’altra.
  74. La traducció de certs enunciats sense context discursiu o textual - per exemple, les instruccions de funcionament que apareixen en els rètols de certs aparells - requereix utilitzar els coneixements de la realitat i del món que té el traductor.
  75. En el procés de traducció, el traductor no ha de fer cap inferència sobre l’enunciat que tradueix ni sobre la seva pertinència en un determinat context.

Exercici

Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0,5 punts; les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts. Aquesta part de l’examen equival a 25 punts (1 punt per pregunta), un 25 % de la nota total.

Observeu les dades que es presenten per a cada llengua i contesteu les preguntes que vénen a continuació.

llatí

tagal

coreà

alemany

anglès

hindi

  1. El llatí és una llengua que té marques de cas.
  2. La funció sintàctica ve determinada tant en llatí com en català o en castellà per la posició en l’oració.
  3. Les formes passives dels verbs es formen igual en tagal que en català o en castellà.
  4. Les formes "-um-" i "-in-" dels verbs en tagal es poden considerar infixos.
  5. Les formes "ng" i "ang" del tagal són determinants del nom, equivalents als articles del català o del castellà.
  6. El llatí i el tagal i el coreà tenen el comú el fet de no presentar articles davant dels noms.
  7. La modalitat oracional en coreà s’indica mitjançant canvis d’ordre en la frase.
  8. La modalitat oracional en català o en castellà, a diferència del que succeeix en coreà, es pot indicar unicament mitjançant l’ús dels signes "?" i "!".
  9. En construccions del tipus "La nit és llarga" tant el català com el coreà requereixen un verb copulatiu.
  10. En alemany i en català o en castellà en una construcció del tipus "és llest" es pot elidir el subjecte.
  11. En alemany una construcció com "és veritat" exigeix un pronom com "est", cosa que no succeix en català o en castellà.
  12. L’ordre de l’oració subordinada és el mateix en alemany que en català o en castellà.
  13. Les formes del plural dels noms en anglès es formen sempre per procediments idèntics als del català o el castellà.
  14. Els adjectius qualificatius en anglès són invariables pel que fa a la flexió.
  15. Mentre que en anglès l’article és invariable, en català i en castellà els articles concorden sempre amb el seus subjectes.
  16. L’hindi és una llengua SOV.
  17. L’ordre de col·locació de l’adjectiu respecte del nom és el mateix en hindi que en anglès.
  18. La posició del relatiu respecte a l’antecedent és la mateixa en hindi que en català o en castellà.
  19. En hindi el posseïdor precedeix el posseït en les construccions de genitiu.
  20. L’orde de constituents majors de l’oració en els exemples anteriors és el mateix en hindi que en llatí.
  21. L’ordre de la preposició respecte del nom és el mateix en hindi que en català o en castellà.
  22. En hindi la posició del verb dins de l’oració varia segons si es tracta d’una oració principal o d’una oració subordinada.
  23. En hindi els noms com "germà" no tenen flexió de gènere.
  24. Les formes verbals com "va menjar" o "va pegar" s’expressen en hindi mitjançant un auxiliar i un verb principal.
  25. El tagal, el coreà i l’anglès s’escriuen de forma habitual amb l’alfabet llatí en els països en els quals es parlen aquestes llengües, mentre que l’hindi és una llengua que no té un sistema propi d’escriptura.

Lingüística Aplicada a la Traducció - setembre de 2001
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/examens/Ex_LingTrad_set_00_01.html
Last updated: 10/6/12 21:21

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.