Lingüística Aplicada a la Traducció

Convocatòria de setembre de 2002

M.Teresa Espinal i Joaquim Llisterri


Indiqueu si les afirmacions que hi ha a continuació són certes o falses.

Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0,5 punts; les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts.

  1. En els seus orígens les llengües eren gramaticalment perfectes i completament lògiques, però amb el pas del temps s’han anat degradant i contaminant.
  2. El llenguatge humà està format per unitats discretes que apareixen en un ordre seqüencial.
  3. Les unitats que formen el llenguatge humà poden pertànyer a diferents categories gramaticals o lèxiques i tenir diferents funcions sintàctiques.
  4. Les regles que es fan servir en la descripció lingüística expressen generalitzacions i regularitats sobre diversos aspectes d’una llengua.
  5. Quan els lingüistes afirmen que el llenguatge està governat per regles es refereixen a les regles que trobem als manuals de gramàtica normativa.
  6. L’enunciat Ayer andamos mucho por el parque és agramatical.
  7. El fet que les llengües tinguin termes diferents per designar realitats diferents no vol dir que hi hagi llengües més riques i llengües més pobres en termes d’allò que permeten expressar.
  8. El llenguatge és una capacitat humana que es manifesta en les llengües naturals.
  9. Els signes lingüístics es caracteritzen per la relació arbitrària que s’estableix entre el seu significat i el seu significant.
  10. El fet que totes les llengües tinguin pronoms per a la primera i segona persona és un universal lingüístic.
  11. Les llengües que tenen vocals nasals també tenen necessàriament vocals orals.
  12. L’afirmació "Si una llengua té un terme per a designar el peu i un terme per a designar la cama, també ha de tenir un terme per a i un terme per a braç" és un exemple d’universal no implicatiu absolut.
  13. Les llengües eslaves pertanyen a la família lingüística indoeuropea.
  14. Les llengües oficials d’un estat pertanyen sempre a una mateixa família lingüística.
  15. El gaèlic irlandès, el gal·lès i el bretó pertanyen a la mateixa família lingüística.
  16. Existeixen trets biològics en el cervell i en els òrgans de la producció de la parla que predisposen els nens a aprendre una determinada llengua natural i no pas una altra.
  17. L’adquisició de la primera llengua en el nen es produeix exclusivament per una combinació entre la imitació dels adults i l’ensenyament explícit de la llengua que rep a l’escola.
  18. No es pot adquirir simultàniament més d’una primera llengua.
  19. La forta presència d’onomatopeies en el llenguatge infantil demostra que el llenguatge té el seus orígens en la imitació dels sons de la natura.
  20. La neurolingüística estudia les correlacions entre lesions cerebrals i els dèficits que es produeixen en la parla i en el llenguatge com a conseqüència de la seva presència.
  21. En la majoria dels individus l’hemisferi dret del cervell és l’hemisferi dominant per al llenguatge.
  22. Les primeres escriptures conegudes són de tipus alfabètic.
  23. En una llengua natural, la representació ortogràfica ha de coincidir sempre amb la representació fonètica.
  24. Les consonants aspirades es distingeixen de les no aspirades per la presència o absència de vibració de les cordes vocals.
  25. En una consonant aproximant, la constricció entre els dos articuladors és més estreta que en una fricativa.
  26. Una consonant labiodental té el punt d’articulació més avançat que una consonant alveolar.
  27. Les consonants [ʃ] i [ʒ] tenen el mateix punt d’articulació.
  28. Les consonants [ʎ] i [ɲ] tenen el mateix mode d’articulació.
  29. Les vocals [ɛ] i [ʌ] tenen el mateix grau d’obertura.
  30. Les consonants vibrants no poden tenir un punt d’articulació uvular.
  31. El fet que en castellà trobem pronúncies com "dama" [dama], "nada" [naða], "verdad" [beɾðað], "libertad" [liβeɾta] o "Madrid" [maðɾið] demostra que, en aquesta llengua, el fonema /d/ està subjecte a variació al·lofònica condicionada exclusivament pel context fonològic.
  32. En hindi, [kʰiil] vol dir "gra torrat" i [kiil] vol dir "ungla". Això indica que [kʰ] i [k] són al·lòfons del fonema /k/ que es troben en distribució lliure.
  33. Les alternances com "vena" [bena] - "venga" [beŋga] o "mano" [mano] - "mango" [maŋgo] mostren que en castellà hi ha dos fonemes: /n/ i /ŋ/.
  34. Considereu les dades següents del mongol i contesteu les preguntes 34,35 i 36:

    ([ɢ]= consonant uvular oclusiva sonora)

  35. L’aparició de les consonants velars i uvulars oclusives en mongol, com en totes les llengües naturals, és condicionada pel context vocàlic.
  36. La consonant velar apareix davant de vocals posteriors.
  37. La consonant uvular apareix davant de vocals arrodonides.
  38. Considereu les dades següents del tonga, una llengua polinèsica i contesteu les preguntes 37, 38, 39 i 40:

  39. /t/ i /s/ són fonemes diferents.
  40. [t] sempre apareix davant de vocals posteriors i [s] davant de vocals anteriors.
  41. [s] i [t] són dos al·lòfons en distribució complementària.
  42. En tonga podria existir la paraula [simi] però no la paraula *[timi].
  43. El català, el castellà, l’italià i l’anglès són llengües d’accent lliure.
  44. Tots els fonemes de l’inventari fonològic d’una llengua poden aparèixer en qualsevol posició en la síl·laba o en el mot, sense cap mena de restriccions.
  45. Els morfemes de plural en català i en castellà són exemples de morfemes lliures.
  46. La prefixació és un tipus de derivació.
  47. El gènere gramatical d’una paraula sempre correspon al seu gènere natural.
  48. Considereu les següents dades del turc i contesteu les preguntes 46, 47 i 48:

  49. El plural de "llibre" seria "kitaplar".
  50. Si "odalarda" vol dir "en les habitacions" i "masalarda" vo dir "en les taules", "en els llibres" es diria "kitaplarda".
  51. El turc presenta característiques d’una llengua aglutinant per sufixació.
  52. Considereu les següents dades del bontoc, una llengua parlada a Filipines i contesteu les preguntes 49 i 50:

  53. Si "pusi" vol dir "pobre", la forma corresponent a "ésser pobre" és "pumusi".
  54. En bontok els verbs es deriven a partir dels noms i adjectius per infixació.
  55. El significat d’un compost sempre és el resultat de la suma del significat dels elements que el formen (per exemple, saltataulells).
  56. Un acrònim és una paraula formada a partir de la primera lletra (o les primeres lletres) d’altres paraules (per exemple, RENFE).
  57. La formació de paraules com "brunch" ("breakfast"+"lunch") o "motel" ("motorway"+"hotel") reflecteix un procés de derivació.
  58. La confluència en la paraula "navegar" de dos sentits diferents ("desplaçament per mar" i "acció de consultar planes web") és un fenòmen d’hominímia.
  59. Els diagrames arboris representen els constituents d’una oració i les relacions jeràrquiques que s’estableixen entre constituents.
  60. El verb "toser" és un verb que requereix un argument, mentre que "besar" en requereix dos, i "dar", tres.
  61. En l’oració Laura está en Roma, en Roma és un adjunt.
  62. Considereu les dades següents i contesteu les preguntes 58 i 59:

  63. El subjecte de l’adjectiu acabat en "-ble" ha de correspondre a l’objecte directe del verb transitiu al qual s’ha afegit "-ble".
  64. El subjecte de l’adjectiu acabat en "-ble" ha de correspondre al subjecte del verb al qual s’ha afegit "-ble".
  65. Considereu les dades següents del warlpiri (llengua parlada a Austràlia) i contesteu les preguntes 60, 61 i 62:

  66. d’aquestes dades podem deduir que en warlpiri es formen verbs transitius a partir d’arrels nominals per derivació.
  67. El warlpiri mostra trets d’una llengua aglutinant per sufixació.
  68. El fet que un nom triï -ma- vs. -pi- per formar un verb transitiu està relacionat amb la categoria gramatical de l’arrel.
  69. Només a les llengües flectives el nucli de l’oració és constituït pels morfemes de temps verbal i de concordança amb el subjecte.
  70. El doble significat de la seqüència Segon suïcidi d’un sacerdot acusat d’abusos sexuals a menors als EUA es dona per motius sintàctics.
  71. Considereu el següent paradigma i contesteu les preguntes 65 i 66:

  72. Les tres seqüències són gramaticals.
  73. Els adverbis habitualment, normalment i sempre no tenen les mateixes restriccions sintàctiques.
  74. Considereu la següent oració: El curs habitualment s’acaba el juny, i contesteu les preguntes 67, 68 i 69:

  75. Habitualment és un adjunt oracional.
  76. El curs habitualment s’acaba és el tema discursiu, si el context precedent és: Al vostre país quan s’acaba normalment el curs acadèmic?
  77. El curs habitualment és un constituent sintàctic.
  78. Considereu les següents dades de la llengua barasana (parlada a Colòmbia):

  79. L’ordre bàsic d’aquesta llengua és OVS.
  80. El barasana té trets de ser una llengua aglutinant per prefixació.
  81. Si en un llengua l’objecte directe precedeix el verb, aleshores esperem que els altres complements verbals i locatius, indirectes, oblics precedeixin l’objecte directe.
  82. Considereu ara els següents ordres sintàctics bàsics:

  83. Aquests ordres són propis d’una llengua amb nucli en posició final.
  84. El barasana és una llengua de nucli en posició final.
  85. El fet que l’anglès presenti construccions com It was John that Mary hit o Who did John hit demostra que no és una llengua amb ordre bàsic SVO.
  86. En relació amb el significat d’una expressió, la denotació es correspon al significat referencial, mentre que la connotació es relaciona amb el significat social i afectiu.
  87. Quan ens referim a la composicionalitat del significat volem dir que el significat d’una oració és exclusivament la suma del significat dels mots que la componen.
  88. En les oracions El lleó va ferir el caçador i El caçador fou ferit pel lleó, lleó sempre té el paper temàtic (paper semàntic) d’agent.
  89. Considereu les oracions següents i contesteu les preguntes 79, 80, 81 i 82:

  90. A les oracions (a) i (b) En Joan i la clau tenen el mateix paper temàtic (paper semàntic).
  91. A les oracions (a) i (b) En Joan i la clau tenen la mateixa funció sintàctica.
  92. A les oracions (b) i (c) la clau té el mateix paper temàtic (paper semàntic).
  93. Les oracions (d) i (e) mostren que el subjecte de l’oració no pot coordinar dos SNs quan ún és agent i l’altre instrument.
  94. Considereu les oracions següents i contesteu les preguntes 83 i 84:

  95. A l’oració (a), Juan i él són necessàriament correferents.
  96. A l’oració (b) es dona ambigüitat, perque Él pot ser correferent amb Juan o pot no ser-ho.
  97. L’oració El cotxe és vermell implica El cotxe és de color.
  98. Les oracions En Joan es va adonar que se li havien endut el cotxe i En Joan no es va adonar que se li havien endut el cotxe pressuposen A en Joan se li van endur el cotxe.
  99. Quantitat, qualitat, pertinença i mode són principis o màximes que, segons P. Grice, regeixen la conversa.
  100. La violació d’una màxima conversatòria pot servir per indicar que el parlant vol dir una cosa diferent del que literalment diu.
  101. L’enunciat ¿Pots tancar la finestra? té el mateix valor il·locutiu que l’enunciat ¿l’arrel quadrada de quatre és dos?.
  102. La interpretació dels actes de parla indirectes requereix un cert coneixement compartit per l’emissor i el receptor.
  103. Els dialectes socials es poden relacionar en alguns casos amb l’origen ètnic dels parlants.
  104. Una de les causes de la variació dialectal és la distància geogràfica entre diferents grups de parlants.
  105. Els pidgins sorgeixen com a conseqüència del contacte entre dues llengües.
  106. La diferència entre ¿Puedo ofrecerle un café?, ¿Quiere un café? o ¿Café? és, des del punt de vista sociolingüístic, una diferència de registre.
  107. Totes les llengües tenen variació dialectal, però sempre hi ha un dialecte que és més correcte que els altres.
  108. Per traduir n'hi ha prou a conèixer dos codis lingüístics i a saber-ne analitzar les diferències contrastives.
  109. Els partidaris de l’equivalència formal en la traducció sostenen que en la tria entre equivalents sempre ha de primar l’expressió més propera lingüísticament a l’original.
  110. Considereu la següent traducció i contesteu les preguntes 98 i 99:

  111. El text original francès i la corresponent traducció anglesa mostren que la unitat de traducció és l’oració, atès que les oracions del text de partida i les del text d’arribada expressen les mateixes propietats sintàctiques i semàntiques.
  112. El text original francès i la corresponent traducció en anglès il·lustren el fet que en el procés de traducció la forma de les relacions interoracionals de naturalesa pronominal és idèntica.
  113. Considereu la següent traducció i contesteu la pregunta 100:

  114. Aquesta traducció il·lustra el fet que en el procés de traducció les característiques formals de la llengua d’arribada poden forçar la introducció de problemes interpretatius que no eren al text de partida.

Lingüística Aplicada a la Traducció - setembre de 2002
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/examens/Ex_LingTrad_set_01_02.html
Last updated: 10/6/12 21:13

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.