Lingüística Aplicada a la Traducció

Setembre de 2003

M.Teresa Espinal i Joaquim Llisterri


Part A.- Indiqueu si les afirmacions que hi ha a continuació són certes o falses.

Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0,5 punts; les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts. Aquesta part de l’examen equival a un 70% de la nota total.

  1. Des del punt de vista de la lingüística, no hi ha llengües simples i llengües complexes ni llengües fàcils i llengües difícils d’aprendre.
  2. Una llengua sense sistema d’escriptura no posseeix sistema fonològic.
  3. Els universals lingüístics es poden concebre com a propietats abstractes del llenguatge que es manifesten en les llengües naturals.
  4. El fet que els ximpanzés puguin comunicar-se amb els humans mitjançant una imitació de les llengües naturals és un argument a favor de la hipòtesi innatista.
  5. Si ensenyem un papagai a dir "vull taronja" i després li ensenyem a dir "préssec", produirà espontàniament "vull préssec" fent ús de la seva creativitat lingüística.
  6. El caràcter doblement estructurat del llenguatge humà (en un sistema d’unitats fonològiques i en un sistema d’unitats morfèmiques) és una característica que el distingeix dels sistemes de comunicació animal.
  7. Un dels avantatges evolutius de la parla humana sobre els altres sistemes de comunicació és que fa ús del canal vocal-auditiu.
  8. L’hemisferi dret del cervell està especialitzat a processar informació sintàctica a l’àrea de Broca, mentre que l’hemisferi esquerre processa la informació lèxica a l’àrea de Wernicke.
  9. La comparació entre el temps que triga un nen a aprendre la llengua de la comunitat en la qual viu i el que triga a aprendre-la un immigrant adult és un argument a favor de l’existència d’un període òptim per a la maduració lingüística.
  10. El rus, el finès, l’irlandès i el basc pertanyen a la família lingüística indoeuropea.
  11. La tipologia lingüística ens dona criteris per decidir quines llengües són més primitives i quines són més avançades.
  12. El llenguatge humà opera amb signes de naturalesa predominantment simbòlica.
  13. La funció metalingüística és aquella en la qual s’utilitza el llenguatge per a referir-se al codi.
  14. Jakobson es refereix a la funció conativa del llenguatge quan l’emissor vol assegurar-se que manté el contacte amb el receptor.
  15. Afirmar que el llenguatge està format per elements discrets equival a dir que els enunciats no són segmentables.
  16. Els trets distintius postulats en la descripció fonològica dels sons de les llengües naturals són unitats substituïbles però no segmentables.
  17. Dos elements que apareixen en la mateixa classe de contextos es troben en distribució complementària.
  18. En la concepció de la llengua de Saussure, la relació entre la forma i el significat és arbitrària.
  19. La formació de mots per analogia, que es troba sovint en el llenguatge infantil, es pot considerar com un argument en contra de l’existència de regles gramaticals enteses com la descripcio de la competència lingüística.
  20. Una gramàtica es pot concebre com un sistema de regles que relaciona representacions fonètiques amb representacions semàntiques.
  21. La gramàtica descriptiva descriu les normes sobre l’ús del llenguatge elaborades per les acadèmies, per tal de millorar la correcció lingüística dels parlants.
  22. Un alfabet fonètic ha de representar els sons d’una llengua, de manera que a cada so li correspongui un sol símbol fonètic i viceversa.
  23. Es impossible de transcriure un fragment del japonès mitjançant l’AFI atès que el seu sistema d’escriptura és parcialment ideogràfic.
  24. Els sons labials i els sons palatals es diferencien pel mode d’articulació.
  25. La posició del vel del paladar ens permet distingir els sons orals dels nasals.
  26. Els sons africats estan formats per una oclusió i una fricció simultànies.
  27. Els sons sonors es produeixen amb vibració de les cordes vocals.
  28. Un so aproximant es distingeix d’un fricatiu per una menor obertura del canal pel qual passa l’aire.
  29. El fet que les consonants nasals agafin sovint el punt d’articulació de la consonant que les segueix es pot descriure com un procés d’assimilació.
  30. En el pas del llatí "spatam" al català "espasa" o al castellà "espada" es pot trobar una mostra del procés fonològic anomenat epèntesi.
  31. En les llengües tonals, el to té una funció fonològica distintiva.
  32. Un al·lòfon és una variant contextual d’un fonema.
  33. Considereu el mot "antitrotskista" i contesteu les preguntes 33, 34, 35 i 36.

  34. La segmentació morfològica que correspon a aquest mot és "anti+trotsky+ista".
  35. "-ista" és un morfema lligat.
  36. "anti-" és un afix derivatiu que permet formar adjectius a partir d’adjectius.
  37. L’estructura morfològica del mot és (a)
    (a) [anti [trotsky [ista]]
    (b) [[anti [trotsky]]ista]
  38. Considereu les dades següents del suahelí (swahili) i contesteu les preguntes 37, 38, 39 i 40.

    swahili

  39. El lexema que significa "llegir" és "soma".
  40. "An" és un morfema que indica tercera persona.
  41. "Ta" és un morf que té valor de futur.
  42. El morfema de passat no té realització morfològica.
  43. L’existència de formes supletives – morfs amb diversos valors morfològics – és pròpia de les llengües flectives.
  44. En el procés de traducció d’una llengua aïllant a una llengua flectiva cal expressar per mitjà de morfemes lligats valors gramaticals que en una llengua aïllant són morfemes lliures.
  45. El lexema és la unitat mínima amb contingut lèxic.
  46. Pot pensar-se que com més elevada sigui la informació gramatical aportada per l’ordre dels mots en una determinada llengua, també serà major la que proporcioni el sistema morfològic d’aquesta mateixa llengua.
  47. Contràriament al que succeeix en una llengua aglutinant, en una llengua flectiva els mots són fàcilment segmentables i els morfemes mantenen una relació biunívoca amb les categories gramaticals que expressen.
  48. "Tots els homes estimen una dona" és una oració anòmala perquè el verb "estimar" és polisèmic.
  49. Considereu el diàleg següent i contesteu les preguntes 47, 48 i 49.

    A.- Què se n'ha fet d’aquella pila de llibres que havia deixat a sobre la taula?
    B.- Fa una estona ha passat personal de la biblioteca

  50. A implica lògicament B.
  51. A implica pragmàticament B.
  52. Interpretar B comporta recuperar la implicatura "El personal de la biblioteca que ha passat fa una estona es deu haver emportat els llibres que havia deixat a sobre la taula".
  53. "Frase nominal" o "Sintagma nominal" és una funció sintàctica.
  54. "Objecte directe" és una categoria gramatical.
  55. Una mateixa categoria lèxica pot exercir funcions sintàctiques diferents.
  56. La construcció "els seus ulls blaus" és una expansió del nucli "ulls".
  57. Les expressions díctiques tenen el seu antecedent en el mateix enunciat en el qual apareixen.
  58. La causa de l’ambigüitat de l’enunciat "Vaig veure la Maria baixant l’escala" és de tipus lèxic.
  59. La construcció "Les caixes de pomes grosses" es pot analitzar de les dues maneres següents: [Les caixes [de [pomes grosses]]] i [Les caixes [de [pomes]] [grosses]].
  60. En les oracions "Desafortunadament, no va saber contestar la pregunta" i "Va contestar la pregunta molt desafortunament", "desafortunadament" modifica tota l’estructura oracional.
  61. En l’oració "Les proves, no les vull ni veure", "les proves" és un element tematitzat.
  62. Les llengües que tenen un ordre lliure dels constituents presenten també un ordre lliure de les paraules.
  63. Per llengua, dialecte o registre estàndard hom fa referència a un ús idealitzat de llengua lligat a valoracions de prestigi, de poder i de llengua d’ús comú.
  64. Per calc lingüístic hom entén una traducció literal d’una expressió d’una llengua que s’ha introduït en una altra llengua.
  65. Les llengües font de naturalesa aïllant presenten molt poques dificultats de traducció, les aglutinants en presenten algunes i les llengües flexives són les que plantegen més problemes als traductors.
  66. Traduir un text des d’una llengua SVO a una llengua SOV planteja més problemes sintàctics que l’operació inversa.
  67. En dues llengües diferents, poden existir oracions que es considerin l’una traducció de l’altra, tot i que els corresponguin anàlisis sintàctiques i també relacions i representacions semàntiques diferents.
  68. La traducció de certs enunciats sense context discursiu o textual, per exemple, les instruccions de funcionament que apareixen en els rètols de certs aparells, requereix sovint l’accés a coneixements de la realitat i del món que té el traductor.
  69. En el procés de traducció, el traductor no ha de fer cap inferència sobre l’enunciat que tradueix ni sobre la seva pertinència en un determinat context.
  70. Quan volem reexpressar textos dins una mateixa llengua (p.e. d’una varietat dialectal a un registre estàndard) fem traducció intralingüística.
  71. El problema empíric principal de la traducció interlingüística és expressar amb mitjans lingüístics el sentit pertinent d’enunciats.
  72. La traducció es fonamenta exclusivament en similitud de significats lingüístics.
  73. Per context interpretatiu pertinent per a l’operació traductora hom entén el coneixement exclusiu de la situació física en què s’emet un enunciat.

Part B.- Exercici.

Aquesta part de l’examen equival a un 30% de la nota total.

Descriviu almenys tres diferències entre el català i cadascuna de les llengües que es donen a continuació. Useu només les dades que aquí apareixen i ignoreu les diferències lèxiques.

llatí

anglès

alemany

tagal

coreà


Lingüística Aplicada a la Traducció - setembre de 2003
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/examens/Ex_LingTrad_set_02_03.html
Last updated: 10/6/12 21:04

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.