Lingüística Aplicada a la Traducció

Setembre de 2004

M.Teresa Espinal i Joaquim Llisterri


Indiqueu si les afirmacions que hi ha a continuació són certes o falses.

Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0,5 punts; les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts.

  1. Totes les llengües de les quals tenim notícia tenen un nivell semblant de complexitat i detall: no existeix el que s’anomena una llengua natural primitiva.
  2. Per diversitat lingüística hom entén exclusivament que hi ha una gran varietat de llengües del món, algunes usades per centenars de milions de parlants i algunes usades només per desenes de parlants.
  3. Es pot afirmar que, en termes absoluts i amb independència de la llengua materna, hi ha llengües més difícils d’aprendre que d’altres.
  4. El fet que una llengua tingui una major difusió internacional s’explica per la simplicitat de la seva gramàtica.
  5. Quan els lingüistes parlen de regles es refereixen a regles prescriptives del tipus "No se dice comistes", "Debe escribirse afuera y no a fuera", i no pas a regles que descriuen la llengua real d’algun grup de parlants.
  6. El fet que algunes espècies animals poden produir seqüències acústiques vol dir que manifesten un ús creatiu del llenguatge.
  7. Broca i Wernicke demostraren que l’hemisferi cerebral dominant per al llenguatge és el dret.
  8. La funció fàtica, segons Jakobson, s’utilitza per mantenir el contacte entre l’emissor i el receptor.
  9. El relativisme lingüístic postula que les diferències estructurals entre llengües impliquen diferències en la visió del món dels parlants.
  10. De vegades es parla d’adquisició de la primera llengua versus aprenentatge de la segona pel fet que hi ha un període òptim – o període crític – en el qual es desenvolupa la conducta lingüística.
  11. Per competència lingüística hom entén el conjunt de coneixements estrictament lingüístics que té un parlant, alguns de caràcter universal altres de caràcter particular.
  12. En gramàtica generativa la capacitat dels humans per a aprendre, desenvolupar i usar llengües naturals s’anomena facultat de llenguatge.
  13. El fet que en gramàtica generativa es postuli una gramàtica universal va lligat a la identificació d’uns gens específics del llenguatge.
  14. El següent esquema mostra l’estat de la glotis en un so sord.
  15. Glotis

  16. Un so vocàlic es forma quan gairebé hi ha oclusió total en la cavitat bucal.
  17. El tall sagital i la posició en fase de tancament de les cordes vocals que es representen a la figura (a) corresponen al so [ð].
  18. Tall sagital
    (a)

    Compareu els dos talls sagitals i la posició oberta de les cordes vocals que es representen a les figures (a) i (b) i contesteu les preguntes 17 i 18.

    Tall sagital Tall sagital
    a b

  19. El tall sagital (a) correspon al so [f].
  20. El tall sagital (b) correspon al so [θ].
  21. En castellà [kana] i [kaɲa] constitueixen un parell mínim.
  22. Observeu les dades següents del grec i contesteu les preguntes 20, 21 i 22.

    Grec

  23. [ɕ] i [c] estan en distribució complementària.
  24. [x] i [k] contrasten i corresponen a fonemes diferents.
  25. [l] i [r] són realitzacions d’un mateix fonema.
  26. Considereu les dades següents del kikerewe (llengua bantú parlada a Uganda) i contesteu la pregunta 23.

    Kikerewe

  27. En kikerewe el to és una propietat melòdica de les vocals que no és pertinent fonològicament.
  28. Considereu les dades següents i contesteu la pregunta 24.

    Anglès

  29. Les consonants [l] i [n] es dentalitzen quan van seguides dels sons [θ] i [ð].
  30. La conjugació i la declinació són exemples de flexió verbal i flexió nominal respectivament.
  31. En totes les llengües flectives la flexió nominal és un fenomen perfectament regular, sense excepcions.
  32. Considereu les següents dades del tagal (llengua parlada a Filipines), i considereu també que en aquesta llengua no es donen formes d’infinitiu com "*umsulat", "*umbasa" o "*umgradwet". Contesteu les preguntes 27, 28 i 29.

    Tagal

  33. Les formes d’infinitu "sumulat", "bumasa" i "grumadwet" es formen per infixació.
  34. El morfema "um" té com a al·lomorfs "sum", "bum" i "grum".
  35. La forma "*umsulat" és malformada perquè "um" només es pot combinar amb radicals verbals per prefixació.
  36. Considereu la paraula castellana "indescifrabilidad" i contesteu les preguntes 30, 31, 32, 33 i 34.

  37. El sufix "idad" forma un nom a partir d’un adjectiu.
  38. El radical d’"indescifrabilidad" és el verb "cifrar".
  39. A partir de la forma verbal "descifra" es forma l’adjectiu "descifrable".
  40. A partir del nom "cifra" es forma un verb en afegir el prefix "des".
  41. El sufix "ble" de "descifrable" i el sufix "bil" de "descifrabilidad" són al·lomorfs d’un mateix morfema.
  42. En les llengües aglutinants un morfema sol indicar informació sobre una única categoria gramatical.
  43. Considereu les següents entrades de diccionaris i contesteu les preguntes 36 i 37:

    Diccionari

  44. L’entrada lèxica de "socialitzar" correspon a un cas de polisèmia.
  45. L’entrada lèxica de "ca" correspon a un cas d’homonímia.
  46. El significat d’un compost sempre és el resultat de la suma del significat dels elements que el formen (per exemple, "saltataulells").
  47. Un acrònim és una paraula formada a partir de la primera lletra (o les primeres lletres) d’altres paraules (per exemple, RENFE).
  48. La formació de paraules com "brunch" ("breakfast"+"lunch") o "motel" ("motorway"+"hotel") reflecteix un procés de derivació.
  49. "Frase nominal" o "Sintagma nominal" és una funció sintàctica.
  50. "Objecte directe" és una categoria gramatical.
  51. Una mateixa categoria lèxica pot exercir funcions sintàctiques diferents.
  52. La construcció "els seus ulls blaus" és una expansió del nucli "ulls".
  53. Les expressions díctiques tenen el seu antecedent en el mateix enunciat en el qual apareixen.
  54. La causa de l’ambigüitat de l’enunciat "Vaig veure la Maria baixant l’escala" és de tipus lèxic.
  55. La construcció "Les caixes de pomes grosses" es pot analitzar de les dues maneres següents: [Les caixes [de [pomes grosses]]] i [Les caixes [de [pomes]] [grosses]].
  56. En les oracions "Desafortunadament, no va saber contestar la pregunta" i "Va contestar la pregunta molt desafortunament", "desafortunadament" modifica tota l’estructura oracional.
  57. En l’oració "Les proves, no les vull ni veure", "les proves" és un element tematitzat.
  58. Les llengües que tenen un ordre lliure dels constituents presenten també un ordre lliure de les paraules.
  59. El verb "riure" és un predicat de dos arguments.

    Considereu les dades següents i contesteu la pregunta 52.

    (a) Nunca he visto [la casa] [tan bonita]
    (b) Nunca he visto [la casa tan bonita]

  60. L’estructura sintàctica apropiada és (a).
  61. El fet que en anglès "*Itch my eyes" (lit. "pica meus ulls") sigui agramatical té a veure amb el fet que l’anglès no és una llengua que admeti subjecte buit.
  62. Si una llengua mostra l’ordre sintàctic SOV esperem que tingui posposicions.
  63. Les llengües amb tendència morfològica aïllant esperem que mostrin un ordre sintàctic lliure.
  64. La majoria de llengües mostren més d’un patró sintàctic pel que fa referència a l’ordre de constituents.
  65. Considereu les següents dades del turc i contesteu les preguntes 57, 58 i 59.

    Turc

  66. Diferents ordres sintàctics determinen diferents significats o continguts proposicionals.
  67. Diferents ordres sintàctics són conseqüència d’una estructura informativa distinta.
  68. Cadascun d’aquests ordres s’usarà en relació amb un context discursiu distint.
  69. L’oració Los mafiosos le cosieron a balazos suggereix que el verb coser és un verb de tres arguments.
  70. "Tots els homes estimen una dona" és una oració anòmala perquè el verb "estimar" és polisèmic.
  71. l’oració "Li agrada la cervesa en absolut" és agramatical perquè "en absolut" només pot aparèixer en posició preverbal.
  72. La proposició "l’arrel quadrada d’Emma Vilarasau encatifa les cases de Sant Cugat" és contradictòria.
  73. Considereu les dues oracions següents i contesteu la pregunta 64.

    Necessàriament, les nenes no aniran a escola
    Les nenes no aniran necessàriament a escola

  74. Aquestes dues oracions mantenen relació de paràfrasi.
  75. Considereu les dues oracions següents i contesteu la pregunta 65.

    El gat que miola tot el dia té gana
    El gat, que miola tot el dia, té gana

  76. Els dos tipus de modificadors nominals que s’exemplifiquen en les oracions anteriors tenen la mateixa naturalesa sintàctica.
  77. Considereu el diàleg següent i contesteu les preguntes 66, 67 i 68.

    A.- Què se n'ha fet d’aquella pila de llibres que havia deixat a sobre la taula?
    B.- Fa una estona ha passat personal de la biblioteca

  78. A implica lògicament B.
  79. A implica pragmàticament B.
  80. Interpretar B comporta recuperar la implicatura "El personal de la biblioteca que ha passat fa una estona es deu haver emportat els llibres que havia deixat a sobre la taula".
  81. L’enunciat "Us declaro marit i muller" té un valor constatatiu.
  82. L’enunciat "Faig metre i mig" té un valor performatiu (o realitzatiu).
  83. Les oracions "En Joan es va adonar que se li havien endut el cotxe" i "En Joan no es va adonar que se li havien endut el cotxe" pressuposen "A en Joan se li van endur el cotxe".
  84. Quantitat, qualitat, pertinença i mode són principis o màximes que, segons P. Grice, segueixen qualsevol conversa.
  85. La violació d’una màxima conversatòria pot servir per indicar que el parlant vol dir una cosa diferent del que literalment diu.
  86. L’enunciat "¿Pots tancar la finestra?" té el mateix valor il·locutiu que l’enunciat "¿l’arrel quadrada de quatre és dos?".
  87. La interpretació dels actes de parla indirectes requereix un cert coneixement compartit per l’emissor i el receptor.
  88. Hom espera trobar diferències sistemàtiques entre l’anglès estàndard americà i la parla d’alguns americans d’origen africà que es coneix com a "black English", de la mateixa manera que hom espera trobar diferències sistemàtiques entre l’australià i l’anglès britànic.
  89. Els dialectes d’una llengua es caracteritzen perquè posen de manifest diferències lèxiques i fonològiques, però mai no mostren varietats morfològiques ni sintàctiques.
  90. Una llengua es pot definir com un conjunt de dialectes estructuralment similars emprats per diversos grups socials que han optat per identificar-se com a parlants d’aquella llengua.
  91. Les diferències entre el que políticament es consideren dues llengües distintes sempre són necessàriament més marcades que les diferències existents entre el que lingüísticament es consideren dos dialectes de la mateixa llengua.
  92. La tria d’una variant lingüística per part d’un parlant és independent del context d’ús de la llengua.
  93. L’anomenada "cortesia verbal" és una manifestació de com la relació entre els participants d’un intercanvi comunicatiu condiciona la selecció d’un determinat registre entre els que un parlant té disponible en el seu repertori.
  94. Una llengua esdevé oficial quan els parlants únicament usen una varietat estàndard d’aquesta llengua.
  95. Tots els països del món tenen una única llengua oficial.
  96. L’estandardització d’una llengua requereix un procés de codificació i d’elaboració lingüístiques.
  97. Les llengües que no tenen una Acadèmia no tenen tampoc una forma estàndard.
  98. Per traduir n'hi ha prou a conèixer dos codis lingüístics i a saber-ne analitzar les diferències contrastives.
  99. Els partidaris de l’equivalència formal en la traducció sostenen que en la tria entre equivalents sempre ha de primar l’expressió més propera lingüísticament a l’original.
  100. Per calc lingüístic hom entén una traducció literal d’una expressió d’una llengua que s’ha introduït en una altra llengua.
  101. Les llengües font de naturalesa aïllant presenten molt poques dificultats de traducció, les aglutinants en presenten algunes i les llengües flexives són les que plantegen més problemes als traductors.
  102. Traduir un text des d’una llengua SVO a una llengua SOV planteja més problemes sintàctics que l’operació inversa.
  103. En dues llengües diferents, poden existir oracions que es considerin l’una traducció de l’altra, tot i que els corresponguin anàlisis sintàctiques i també relacions i representacions semàntiques diferents.
  104. La traducció de certs enunciats sense context discursiu o textual, per exemple, les instruccions de funcionament que apareixen en els rètols de certs aparells, requereix sovint l’accés a coneixements de la realitat i del món que té el traductor.
  105. En el procés de traducció, el traductor no ha de fer cap inferència sobre l’enunciat que tradueix ni sobre la seva pertinència en un determinat context.
  106. Quan volem reexpressar textos dins una mateixa llengua (p.e. d’una varietat dialectal a un registre estàndard) fem traducció intralingüística.
  107. El problema empíric principal de la traducció interlingüística és expressar amb mitjans lingüístics el sentit pertinent d’enunciats.
  108. La traducció es fonamenta exclusivament en la similitud de significats lingüístics.
  109. Considereu l’oració espanyola i la corresponent traducció en anglès,i contesteu les preguntes 97 i 98.

    (Ella) salió de casa corriendo
    She ran out of the house

  110. Aquestes dades mostren que tant l’anglès com l’espanyol són llengües SVO.
  111. Aquestes dades mostren que el que en anglès apareix com a V principal en espanyol es tendeix a traduir com un adjunt.
  112. Considereu ara les oracions següents, i contesteu la pregunta 99:

    La botella entró en la cueva flotando
    The bottle floated into the cave

  113. Aquestes dades com les anteriors mostren que l’anglès té un patró de lexicaltizació diferent del que és característic en espanyol.
  114. L’existència de "phrasal verbs" en anglès ("go about, go ahead, go along, go away, go by, go in, go off, go out, go over", etc.) obliga a trobar un patró de verb + preposició o adverbi en la traducció a una llengua romànica.

Lingüística Aplicada a la Traducció - setembre de 2004
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/examens/Ex_LingTrad_set_04_05.html
Last updated: 10/6/12 21:00

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.