Lingüística Aplicada a la Traducció

Setembre de 2005

M.Teresa Espinal i Joaquim Llisterri


Indiqueu si les afirmacions que hi ha a continuació són certes o falses.

Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0,5 punts; les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts.

  1. Totes les llengües de les quals tenim notícia tenen un nivell semblant de complexitat i detall: no existeix el que s’anomena una llengua natural primitiva.
  2. El fet que una llengüa tingui una major difusió internacional s’explica per la simplicitat de la seva gramàtica.
  3. Es pot afirmar que, en termes absoluts i amb independència de la llengua materna, hi ha llengües més difícils d’aprendre que d’altres.
  4. Una llengua sense sistema d’escriptura no posseeix sistema fonològic.
  5. Quan els lingüistes parlen de regles gramaticals es refereixen a normes prescriptives del tipus "No se dice comistes", "Debe escribirse afuera y no a fuera", i no pas a principis que descriuen la llengua real d’algun grup de parlants.
  6. El fet que algunes espècies animals poden produir seqüències acústiques vol dir que manifesten un ús creatiu del llenguatge.
  7. Broca i Wernicke demostraren que l’hemisferi cerebral dominant per al llenguatge és el dret.
  8. La funció fàtica, segons Jakobson, s’utilitza per mantenir el contacte entre l’emissor i el receptor.
  9. El relativisme lingüístic postula que les diferències estructurals entre llengües impliquen diferències en la visió del món dels parlants.
  10. En gramàtica estructuralista la llengua és la parla individual dels individus d’una massa social.
  11. La comparació entre el temps que triga un nen a aprendre la llengua de la comunitat en la qual viu i el que triga a aprendre-la un immigrant adult és un argument a favor de l’existència d’un període crític per a l’adquisició de la llengua.
  12. De vegades es parla d’adquisició de la primera llengua versus aprenentatge de la segona pel fet que hi ha un període òptim - o període crític - en el qual es desenvolupa la conducta lingüística.
  13. El problema empíric principal de la lingüística és explicar com els nens arriben a adquirir (almenys) un sistema lingüístic, si reben estímuls lingüístics apropiats, en els primers tres anys de vida.
  14. Per competència lingüística hom entén el conjunt de coneixements estrictament lingüístics que té un parlant, alguns de caràcter universal altres de caràcter particular.
  15. Una de les característiques del llenguatge humà, per oposició als sistemes de comunicació animal, és la manca de condicionament contextual dels nostres missatges.
  16. Els nens només tenen la capacitat innata d’aprendre la llengua materna dels seus pares.
  17. La segmentació és una operació que permet determinar els elements discrets de la llengua.
  18. Els trets distintius són unitats substituïbles però no segmentables.
  19. Un alfabet fonètic ha de representar biunívocament els sons d’una llengua, de manera que a cada so li correspongui un sol símbol fonètic i viceversa.
  20. És impossible de transcriure un fragment del japonès mitjançant l’AFI, atès que el seu sistema d’escriptura és parcialment ideogràfic.
  21. Una persona analfabeta té dificultats per a pronunciar correctament la seva llengua.
  22. El grau d’obertura o tancament d’una vocal es relaciona amb el desplaçament de la mandíbula inferior i de la llengua en produir-la.
  23. Els sons labials i els sons palatals es diferencien pel mode d’articulació.
  24. La posició del vel del paladar ens permet distingir els sons orals dels nasals.
  25. Els sons africats estan formats per una oclusió i una fricció simultànies.
  26. El símbol [ŋ] representa una consonant nasal velar.
  27. El so representat en el tall sagital següent és una consonant bilabial oral.
  28. El so representat en el tall sagital següent és una consonant fricativa palatal.
  29. Les diferències entonatives entre la pronunciació de "jo", "jo?" i "jo!" en català indicarien que el català és una llengua tonal.
  30. Considereu els següents mots del rus i contesteu les preguntes 30 i 31.

  31. En posició inicial de paraula /t/ i /d/ es troben en oposició fonològica i, per tant, poden distingir significats de paraules.
  32. Existeixen parells mínims que es distingeixen per l’aparició de /t/ o /d/ a final de paraula.
  33. Un al·lòfon és una variant contextual d’un fonema.
  34. Considereu les dades següents del suahelí (swahili) i contesteu les preguntes 33, 34, 35 i 36.

  35. El lexema que significa "llegir" és "soma".
  36. "An" és un morfema que indica tercera persona.
  37. "Ta" és un morf que té valor de futur.
  38. El morfema de passat no té realització morfològica.
  39. L’existència de formes supletives - morfs amb diversos valors morfològics - és pròpia de les llengües flectives.
  40. Considereu la paraula castellana "indescifrabilidad" i contesteu les preguntes 38, 39, 40, 41 i 42.

  41. El radical és el verb "cifrar".
  42. A partir del nom "cifra" es forma un verb en afegir el prefix "des".
  43. A partir de la forma verbal "descifra" es forma l’adjectiu "descifrable".
  44. El sufix "idad" forma un nom a partir d’un adjectiu.
  45. El sufix "ble" de "descifrable" i el sufix "bil" de "descifrabilidad" són al·lomorfs d’un mateix morfema.
  46. Considereu les següents dades del tagal (llengua parlada a Filipines), i considereu també que en aquesta llengua no es donen formes d’infinitiu com *umsulat, *umbasa o *umgradwet. Contesteu les preguntes 43, 44 i 45.

  47. El morfema "um" té com a al·lomorfs "sum", "bum" i "grum".
  48. Les formes d’infinitu "sumulat", "bumasa" i "grumadwet" es formen per infixació.
  49. La forma "*umsulat" és malformada perquè "um" només es pot combinar amb radicals verbals per prefixació.
  50. En les llengües aglutinants un morfema sol indicar informació sobre una única categoria gramatical.
  51. El fet que algunes llengües mostrin processos de formació de mots per derivació i per composició és una manifestació de la seva tendència aglutinant.
  52. En el procés de traducció d’una llengua aïllant a una llengua flectiva cal expressar per mitjà de morfemes lligats valors gramaticals que en una llengua aïllant són morfemes lliures.
  53. El lexema és la unitat mínima amb contingut lèxic.
  54. Mots com "cicerone", "mecenes", "magdalena" incorporats al lèxic d’una llengua són fruit d’un procés semàntic de creació.
  55. Una paraula X es un hipònim d’una paraula Y si X és un tipus de Y.
  56. "Mamífer", "reptil" i "au" són co-hipònims de l’hiperònim "animal".
  57. Entre "curt" i "llarg" s’estableix la mateixa relació semántica que entre "mort" i "viu".
  58. Considereu les oracions següents i contesteu la pregunta 54.

    En Joan va abandonar
    En Joan va abandonar els estudis
    En Joan va abandonar els estudis desconsoladament
    En Joan va abandonar els estudis a la UAB
    En Joan va abandonar els estudis amb molt bones notes

  59. Un diccionari de la llengua catalana hauria d’especificar que "abandonar" pot aparèixer en cinc contextos diferents, perquè es tracta d’una especificitat lèxica.
  60. El fet que alguns castellanoparlants usin seqüències com les següents: "Me se puso la cara colorá" és un fenomen d’incorrecció lingüística, no de gramaticalitat.
  61. La seqüència "Los inmigrantes piensan en la policía" conté una ambigüitat que es pot analitzar estructuralment.
  62. "Frase nominal" o "Sintagma nominal" és una funció sintàctica.
  63. "Objecte directe" és una categoria gramatical.
  64. Considereu l’oració següent i contesteu les preguntes 59 i 60.

    "El Gobierno está considerando si su política sanitaria debe sufrir alguna modificación"

  65. L’oració en cursiva té la funció sintàctica de complement adverbial.
  66. Si a l’oració anterior és adverbi afirmatiu.
  67. L’oració "Vi a los delfines nadando" és ambigua pel mateix motiu que ho és l’oració "Los gemelos estaban en casa".
  68. L’ambigüitat de la seqüència "Els vols previstos per a aquest estiu sofreixen una espectacular caiguda" es pot reduir a una polisèmia lèxica.
  69. Considereu la següent oració: "Se imaginaba el coche nuevo en su garaje" i contesteu les preguntes 63, 64 i 65.

  70. "En su garaje" és un SP que pot tenir dues relacions de dependència distintes.
  71. "En su garaje" es pot analitzar com a adjunt al SV i com a adjunt al SN.
  72. L’anàlisi de dades d’aquesta naturalesa dona suport a la hipòtesi que cal distinguir entre ordre lineal i ordre jeràrquic.
  73. Observeu les següents oracions en kannada (una llengua dravídica parlada a la ndia) i la seva corresponent traducció. Contesteu les preguntes 66-74. Tingueu en compte que "-utt-" és un sufix que indica present, que "cirate" vol dir "lleopard" i que "mariy" vol dir "cadell".

  74. L’ordre bàsic dels constituents és SOV.
  75. El kannada és una llengua aïllant.
  76. Les funcions sintàctiques es marquen per procediments morfològics.
  77. "-annu" és un morf que correspon al morfema de cas acusatiu que marca l’objecte directe.
  78. El radical (morfema lèxic o arrel) de la paraula "llibre" és "pustakaga".
  79. "-gal-" és un morf que indica morfema de plural en els noms.
  80. "mãd-" i "õd-" són radicals nominals.
  81. En kannada no es pot aïllar cap morf que indiqui tercera persona.
  82. En kannada "el lleopard fa" es diria "cirate mãduttave".
  83. Considereu les dades següents de l’espanyol i contesteu les preguntes 75 i 76.

    (1)
    (a) Juan ha llamado
    (b) Ha llamado Juan
    (2)
    (a) María compró el cuadro
    (b) María lo compró
    (c) Lo compró María

  84. A partir d’aquestes dades hem de concloure que l’espanyol no té un ordre bàsic de constituents.
  85. Cada ordre sintàctic correspon a una estructura funcional (o informativa) diferent.
  86. Considereu les següents dades de l’alemany i contesteu les preguntes 77 i 78.

    (1)
    Romeo hat Juliet geküsst
    Romeo ha Julieta besat
    "Romeo ha besat Julieta"

    (2)
    Ich glaube, dass Romeo Juliet küsste
    jo crec que Romeo Julieta besava
    "Crec que Romeo besava Julieta"

    (3)
    Romeo küsste Juliet
    Romeo besava Julieta
    "Romeo besava Julieta"

  87. Aquestes dades mostren que en alemany l’ordre sintàctic bàsic és SOV.
  88. En algunes llengües, com l’alemany, l’ordre de mots varia segons la naturalesa sintàctica de les oracions.
  89. En una llengua SVO el subjecte sempre s’ha de collocar precedint el verb.
  90. En una llengua flectiva l’ordre dels mots en l’oració ha de ser necessàriament fix.
  91. Considereu el text següent i contesteu les preguntes 81, 82 i 83:

    " -Un lladre ho és perquè roba, oi? Doncs al verb robar la nostra estimada llengua catalana, planera i senzilla, afegeix la paraula "fotre" a tots els sinònims coneguts i semblants que tenen altres llengües veïnes i germanes. Algú diu "m’han fotut el rellotge". Jo dic: "l’hi he fotut a un pam del nas i ni se n'ha adonat". El component dolorós de l’ús de "fotre" en el primer cas, relacionat amb el significat original del verb, és ben clar. Es tracta d’un dolor no tan sols moral, sinó gairebé físic: m’han fotut ben fotut. Per contra, quan jo li "foto" alguna cosa a algú, el sentit és tot al contrari, expressa un plaer gairebé sensual: t’he fotut ben fotut. Ho entens?
    - Sí, mare.
    - Què has d’entendre...Però ja arribarà, què cony, ets una merdeta de nen, encara. Mira què et diu la mare: malfia't del qui faci servir el verb "robar" quan podria usar un verb tan versàtil i alhora tan contundent com "fotre". No hi ha color: al costat de "fotre", "robar" queda a l’altura d’un parent avorrit, d’un cunyat escarransit, d’una padrina esquifida, d’una mena de nebodet raquític... Si ja arribem al cas d’un nyicris que en comptes de "robar" fa servir paraules com ara "pispar", no t'esperis ni un segon i mata'l. Mata'l, Demi. Liquida'l sense pietat, perquè si no te l’ha feta, te la farà. Que se't quedi gravat. La història dels Gambús és una història de lladres, no ho amaguen pas. Això sí: lladres catalans. I, per tant, alhora que robem, fotem".
    L.A. Baulenas (2001). La felicitat. Barcelona: Ed. 62 "El Balancí", pàg. 17.

  92. Des d’un punt de vista estrictament lingüístic, "robar" i "fotre" són sinònims totals.
  93. Des d’un punt de vista lingüístic, "robar" i "pispar" pertanyen a variants funcionals diferents.
  94. Des d’un punt de vista lingüístic, "fotre" té associades unes implicatures que "robar "no té.
  95. Totes les llengües tenen formes l’ús i la interpretació de les quals depenen de la localització del parlant i / o de l’oient.
  96. L’enunciat "Faig metre i mig" té un valor performatiu (o realitzatiu).
  97. Les diferències entre el que políticament es consideren dues llengües distintes sempre són necessàriament més marcades que les diferències existents entre el que lingüísticament es consideren dos dialectes de la mateixa llengua.
  98. La tria d’una variant lingüística per part d’un parlant és independent del context d’ús de la llengua.
  99. l’anomenada "cortesia verbal" és una manifestació de com la relació entre els participants d’un intercanvi comunicatiu condiciona la selecció d’un determinat registre entre els que un parlant té disponible en el seu repertori.
  100. Una llengua esdevé oficial quan els parlants únicament usen una varietat estàndard d’aquesta llengua.
  101. Tots els països del món tenen una llengua oficial.
  102. L’estandardització d’una llengua requereix un procés de codificació i d’elaboració lingüístiques.
  103. Les llengües que no tenen una Acadèmia no tenen tampoc una forma estàndard.
  104. Considereu l’oració espanyola i la corresponent traducció en anglès, i contesteu les preguntes 93 i 94.

    (Ella) salió de casa corriendo
    She ran out of the house

  105. Aquestes dades mostren que tant l’anglès com l’espanyol són llengües SVO.
  106. Aquestes dades mostren que el que en anglès apareix com a V principal en espanyol es tradueix com un adjunt.
  107. Considereu ara:

    La botella entró en la cueva flotando
    The bottle floated into the cave

  108. Aquestes dades, com les anteriors, mostren que l’anglès té un patró de lexicalització que no existeix en espanyol.
  109. L’existència de "phrasal verbs" en anglès ("go about, go ahead, go along, go away, go by, go in, go off, go out, go over", etc.) obliga a trobar un patró de verb + preposició o adverbi en la traducció a una llengua romànica.
  110. En el procés de traducció es pot definir una primera fase de comprensió del text original i una segona fase d’expressió del contingut d’aquest text en la llengua terminal.
  111. La traducció literal sempre és possible entre llengües que pertanyen a la mateixa família lingüística.
  112. En traducció s’entén per "equivalència dinàmica" el fet que el text traduït produeixi en el lector de la traducció el mateix efecte que el text original produeix en el lector de la llengua d’origen.
  113. Segons els qui defensen un model interpretatiu de la traducció, l’equivalència entre el text de partida i el text d’arribada només es pot assolir a partir d’una anàlisi purament lingüística de les unitats de la llengua.

Lingüística Aplicada a la Traducció - setembre de 2005
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/examens/Ex_LingTrad_set_04_05.html
Last updated: 10/6/12 20:49

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.