Lingüística Aplicada a la Traducció

Convocatòria de setembre de 2000


Indiqueu si les afirmacions que vénen a continuació són certes o falses.

Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0,5 punts; les preguntes no contestades ni sumen ni resten punts. Aquesta part de l’examen equival a 75 punts (1 punt per pregunta), un 75 % de la nota total.

  1. Des del punt de vista de la lingüística, no hi ha llengües simples i llengües complexes ni llengües fàcils i llengües difícils d’aprendre
  2. Una llengua sense sistema d’escriptura no posseeix sistema fonològic
  3. Els universals lingüístics es poden concebre com a propietats abstractes del llenguatge que es manifesten en les llengües naturals
  4. El fet que els ximpanzés puguin comunicar-se amb els humans mitjançant una imitació de les llengües naturals és un argument en favor de la hipòtesi innatista
  5. Si ensenyem un papagai a dir "vull taronja" i després li ensenyem a dir "préssec", produirà espontàniament "vull préssec" fent ús de la seva creativitat lingüística
  6. El caràcter doblement estructurat és un tret de disseny del llenguatge humà que ens permet de distingir-lo dels sistemes de comunicació animal
  7. Un dels avantatges evolutius de la parla sobre els altres sistemes de comunicació és que fa ús del canal vocal-auditiu
  8. l’hemisferi dret del cervell està especialitzat en processar informació sintàctica a làrea de Broca, mentre que l’hemisferi esquerre processa la informació lèxica a l’àrea de Wernicke
  9. La comparació entre el temps que triga un nen a aprendre la llengua de la comunitat en la qual viu i el que triga a aprendre-la un immigrant adult és un argument a favor de l’existència d’un període crític per a l’adquisició de la llengua
  10. El rus, el finès, l’irlandès i el suec pertanyen a la família lingüística indoeuropea
  11. l’ordre dels constituents de l’oració és un criteri de tipus diacrònic per a la classificació de les llengües
  12. El llenguatge humà opera amb signes de naturalesa predominantment simbòlica
  13. La funció metalingüística és aquella en la qual s’utilitza el llenguatge per a referir-se al codi
  14. Jakobson es refereix a la funció conativa del llenguatge quan l’emissor vol assegurar-se que manté el contacte amb el receptor
  15. Afirmar que el llenguatge està format per elements discrets equival a dir que els enunciats no són segmentables
  16. Els trets distintius són unitats substituïbles però no segmentables
  17. Des del punt de vista de Benveniste el sentit d’una unitat ve donat per la seva integració en una altra unitat del nivell immediatament superior
  18. En la concepció de la llengua de Saussure, la relació entre la forma i el significat és arbitrària
  19. La formació de mots per analogia, que es troba sovint en el llenguatge infantil, es pot considerar com un argument en contra de l’existència de regles gramaticals enteses com la descripcio de la competència lingüística
  20. Una gramàtica es pot concebre com un sistema de regles que relaciona representacions fonètiques amb representacions semàntiques
  21. La gramàtica descriptiva descriu les normes sobre l’ús del llenguatge elaborades per les acadèmies per tal de millorar la correcció lingüística dels parlants
  22. Un alfabet fonètic ha de representar biunívocament els sons d’una llengua, de manera que a cada so li correspongui un sol símbol fonètic i viceversa
  23. Es impossible de transcriure un fragment del japonès mitjançant l’AFI atès que el seu sistema d’escriptura és parcialment ideogràfic
  24. Els sons labials i els sons palatals es diferencien pel mode d’articulació
  25. La posició del vel del paladar ens permet distingir els sons orals dels nasals
  26. Els sons africats estan formats per una oclusió i una fricció simultànies
  27. Les consonants fricatives sordes són sons aperiòdics continus
  28. La melodia ve donada per les variacions d’intensitat que es produeixen al llarg d’un enunciat
  29. El fet que les nasals agafin sovint el punt d’articulació de la consonant que les segueix es pot descriure com un procés d’assimilació
  30. En el pas del llatí "spatam" al català "espasa" o al castellà "espada" es pot trobar una mostra del procés fonològic anomenat epèntesi
  31. La reducció vocàlica és un procés fonològic d’elisió
  32. Un al·lòfon és una variant contextual d’un fonema
  33. Les oposicions fonològiques s’estableixen mitjaçant la prova de la commutació
  34. La fonètica s’ocupa de la variació lliure dels al·lòfons d’una llengua, mentre que la fonologia estudia les seves variacions contextuals
  35. En els inventaris fonètics del francès i del castellà apareixen els segments [s] i [z]. En francès existeixen paraules com [dezɛʀ] "desert" i [desɛʀ] "postres". En castellà existeixen paraules com [dezðe] "desde" i [muzɣo] "musgo" i paraules com [este] "este" i [moska] "mosca".

    En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes 35, 36 i 37.

  36. En francès [dezɛʀ] "desert" i [desɛʀ] "postres" constitueix un parell mínim
  37. [s] i [z] són dos fonemes diferents en el sistema fonològic del francès
  38. [s] i [z] són dos fonemes diferents en el sistema fonològic del castellà
  39. Considereu les següents dades del finès:

    fines

    En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes 38, 39 i 40.

  40. [s] i [z] són fonemes
  41. [t] i [d] són fonemes
  42. En posició intervocàlica [t] i [d] es troben en distribució complementària
  43. Els morfemes de gènere, nombre i cas són morfemes derivatius
  44. La flexió és un procés morfològic que permet la formació de paradigmes
  45. l’alternança entre les formes prefixades en català "in" i "im" és condicionada fonèticament, mentre que l’alternança entre les formes " tenir" i " tinc" és condicionada gramaticalmente
  46. "Pell-roja" i "pell de gallina" són dos compostos de la mateixa categoria
  47. En una llengua flexiva, cada morfema és l’expressió d’una única categoria gramatical
  48. Els mots que segueixen il·lustren algunes de les regles de derivació de l’esperanto:

    esperanto

    En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes 46, 47. 48, 49, 50 i 51.

  49. Els contraris del tipus "fàcil-difícil" o "bé-malament" es formen per sufixació
  50. La formació dels adverbis de manera a partir d’adjectius es fa amb el sufix "-e"
  51. El sufix "-o" té sempre el valor gramatical de femení
  52. El femení es forma amb el sufix "-ino"
  53. Es poden formar noms a partir d’adjectius amb el sufix "-o"
  54. l’estructura interna del mot "malbone" és [mal[[bon]Adje]Adv]Adv
  55. Considereu les següents dades del luiseño:

    luiseno

    En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes 52, 53, 54, 55 i 56.

  56. [q] és un morfema que indica temps present
  57. [n] és un morfema que indica temps futur
  58. "fer voler" s’expressa com a "vitʃu"
  59. Els pronoms personals són [noo], [tʃaami] i [poy]
  60. El radical o la forma base del verb "beure" és [paaʔin]
  61. A continuació hi ha uns exemples de formació de mots en chamorro, una llengua que es parla a Guam i a les Illes Marianes:

    chamorro

    En funció d’aquestes dades, contesteu les preguntes 57, 58, 59 i 60.

  62. En la derivació de verb a nom s’utilitza la prefixació
  63. En la derivació de verb a adjectiu es fa servir la prefixació
  64. En la derivació d’adjectiu a adjectiu es fa servir la infixació
  65. En el cas de la derivació de verb a adjectiu existein un afix amb més d’un al·lomorf: "on" quan l’arrel acaba en consonant i "yon" quan l’arrel acaba en vocal
  66. "Frase nominal" o "Sintagma nominal" és una funció sintàctica
  67. "Objecte directe" és una categoria gramatical
  68. Una mateixa categoria lèxica pot exercir funcions sintàctiques diferents
  69. La construcció "els seus ulls blaus" és una expansió del nucli "ulls"
  70. Els díctics tenen el seu antecedent en el mateix enunciat en el qual apareixen
  71. La causa de l’ambigüitat de l’enunciat "Vaig veure la Maria baixant l’escala" és de tipus lèxic
  72. La construcció "Les caixes de pomes grosses" es pot analitzar de les dues maneres següents: [Les caixes [de pomes grosses]] i [Les caixes [de pomes] [grosses]]
  73. En els enunciats "Desafortunadament, no va saber contestar la pregunta" i "Va contestar la pregunta molt desafortunament", "desafortunadament" té la mateixa funció
  74. En l’oració "Les proves, no les vull ni veure", "els exàmens" és un element tematitzat
  75. Les llengües que tenen un ordre lliure dels constituents presenten també un ordre lliure de les paraules
  76. Les llengües aïllants presenten molt poques dificultats de traducció, les aglutinants en presenten algunes i les llengües flexives són les que plantegen més problemes als traductors
  77. Traduir un text escrit en una llengua SVO a una llengua SOV planteja més problemes que l’operació inversa
  78. En dues llengües diferents, poden existir oracions amb anàlisis sintàctiques i amb relacions i representacions semàntiques diferents que, en canvi, es poden considerar traduccions l’una de l’altra
  79. La traducció de certs enunciats sense context discursiu o textual - per exemple, les instruccions de funcionament que apareixen en els rètols de certs aparells - requereix utilitzar els coneixements de la realitat i del món que té el traductor
  80. En el procés de traducció, el traductor no ha de fer cap inferència sobre l’enunciat que tradueix ni sobre la seva pertinència en un determinat context

Exercici

Aquest exercici es valora en 25 punts, és a dir, un 25% de la nota total.

Descriviu almenys tres diferències entre el català i cadascuna de les llengües que s’exemplifiquen a continuació. Useu només les dades que aquí es donen i ignoreu les diferències lèxiques.

llatí

anglès

tagal

coreà

(Adaptat de FROMKIN, V.- RODMAN, R. (1993) An Introduction to Language. Fifth Edition. Orlando: Holt, Rinehart & Winston amb exemples extrets de MORENO, J.C. (1991) Curso universitario de lingüística general. Tomo 1: Teoría de la gramática y sintaxis general. Madrid: Síntesis)


Lingüística Aplicada a la Traducció - setembre de 2000
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/examens/Ex_LingTrad_set_99_00.html
Last updated: 11/6/12 00:26

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.