line_red

Activitat: La naturalesa del llenguatge gumà

line_red

1.- Existeix una llengua anomenada tamazight? Si la resposta és afirmativa:

(a) On es parla?
(b) Quants parlants té?
(c) A quin filum, a quina família lingüística i a quin grup de llengües pertany?
Indiqueu les fonts consultades per justificar la vostra resposta. La resposta no pot tenir una llargada superior a una pàgina.

Podeu emprar les següents fonts d’informació:

GRIMES, B.F. (Ed.) (2000) Languages of the World. Ethnologue. Fourteenth Edition. Vol 1: Languages of the World; Vol. 2: Maps and Indexes. Dallas: SIL International. [o edicions anteriors]

JUNYENT, M. C. (1989) Les llengües del món. Ecolingüística. Barcelona: Empúries (Biblioteca Universal Empúries, 38).

JUNYENT, M. C. (1993) Las lenguas del mundo.Una introducción. Barcelona: Ediciones Octaedro (Lenguaje y Comunicación, 2).

MORENO CABRERA, J.C. (1990) Las lenguas del mundo. Madrid: Visor (Lingüística y Conocimiento, 6).

MORENO CABRERA, J.C. (2004) El universo de las lenguas: clasificación, denominación, situación, tipología, historia y bibliografía de las lenguas. Madrid: Castalia (Nueva biblioteca de erudición y crítica, 23).

RUHLEN, M. (1987) A Guide to the World’s Languages. 3 vols. Stanford: Stanford University Press.

VOEGELIN, C.F.- VOEGELIN, F.M. (1977) Classification and Index of the World’s Languages. New York: Elsevier (Foundations of Linguistics Series).

Planes web sobre les llengües del món:

Ethnologue, SIL International.
https://www.ethnologue.com/

LECLERC, J. Les grandes familles linguistiques du monde, l’aménagement linguistique dans le monde, Université Laval.
http://www.tlfq.ulaval.ca/axl/monde/familles.htm

i els enllaços recollits a: http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/internet_ling/rec_ling_internet.html#llengues

2.- Sintetitzeu la visió del llenguatge que presenten aquests dos autors. En la vostra argumentació heu de fer referència als següents conceptes: facultat de llenguatge, innatisme, creativitat lingüística, universalitat i variació en el llenguatge. La resposta no pot tenir una llargada superior a una pàgina.

"La parla és un element tan familiar de la vida diària que rarament ens aturem a definir-la. L’home la troba tan natural com la facultat de caminar i gairebé tan natural com la respiració. Però només cal un moment de reflexió per a convèncer-nos que aquesta "naturalitat" de la parla és una sensació illusòria. El procés d’adquisició de la parla és, de fet, una mena de cosa totalment diferent del procés d’aprendre a caminar. En el cas de la segona funció, la cultura, en altres paraules, el corpus tradicional dels costums socials, no juga cap paper seriós. El nen està individualment equipat, per la complicada collecció de factors que anomenem herència biològica, per a fer tots els arranjaments musculars i nerviosos necessaris per a caminar. En efecte, es pot dir que la mateixa conformació d’aquests músculs i de les parts adequades del sistema nerviós està ja adaptada als moviments que fem quan caminem i quan realitzem activitats similars. En un sentit molt concret, l’ésser humà normal està predestinat a caminar, no perquè els seus pares l’ajudin a aprendre'n l’art, sinó perquè el seu organisme està preparat des del naixement, o fins i tot des del moment de la concepció, per a fer tot el consum d’energia nerviosa i totes les adaptacions musculars que es requereixen per a caminar. Per a dir-ho concisament, el fet de caminar és una funció biològica inherent a l’home.

Però no podem dir el mateix del llenguatge. Naturalment, és cert que, en un determinat sentit, l’individu està predestinat a parlar, però això és degut únicament a la circumstància que l’individu neix no sols enmig de la natura, sinó també al si d’una societat que el forçarà a adoptar les seves tradicions. Eliminem la societat i tenim tota la raó de creure que aprendrà a caminar si, de fet, sobreviu. Però és igualment segur que no aprendrà mai a parlar, és a dir, a comunicar idees segons el sistema tradicional d’una societat particular. O, altre cop, separem el nounat de l’entorn social en què ha nascut i trasplantem-lo en un ambient totalment aliè. Desenvoluparà la facultat de caminar en el seu nou entorn exactament igual com ho hauria fet en el vell. Però la seva parla serà totalment diferent de la parla del seu entorn nadiu. Caminar, doncs, és una activitat humana general que varia només dintre d’uns límits restringits quan passem d’individu a individu. La seva variabilitat és involuntària i no té cap propòsit. La parla és una activitat humana que varia sense límits precisos quan passem d’un grup social a un altre, perquè és un patrimoni històric del grup, el producte d’un ús social que fa molt de temps que dura. Varia com varia qualsevol esforç creatiu, potser no de forma tan conscient, però sí tan clarament com les religions, les creences, els costums i les arts de diferents pobles. Caminar és una funció orgànica, instintiva (encara que, per suposat, no és un instint en si mateix); la parla és una funció no instintiva, adquirida, "cultural"."

SAPIR, E. (1921) Language. An Introduction to the Study of Speech. New York: Harcourt Brace & World, 1978, 1982. Trad cat d’ H Curell: El llenguatge. Barcelona: Empúries (Biblioteca Universal, 20) 1985, 1989 2a edició.

El llenguatge no és un artefacte cultural que aprenem de la mateixa manera que aprenem a dir l’hora o com funciona el govern. El llenguatge és una capacitat, complexa i especialitzada, que es desenvolupa en els infants de forma espontània, sense un esforç conscient ni un ensenyament formal, que es desenvolupa sense que hom tingui consciència de la lògica que hi és subjacent, que és qualitativament la mateixa en qualsevol individu, i que és diferent d’altres capacitats generals per al processament de la informació o de la conducta intelligent. Per aquest motiu, alguns estudiosos de la ciència cognitiva han descrit el llenguatge com una facultat psicològica, un òrgan mental, un sistema neuronal, o un mòdul computacional. Però jo, tot i reconèixer que és força pintoresc, prefereixo el terme "instint". Perquè comporta la idea que les persones arriben a saber parlar més o menys de la mateixa manera que les aranyes aprenen a teixir la seva tela. La teranyina no va ser inventada per un anònim geni aràcnid ni depèn d’haver tingut l’educació adequada o de posseir una especial aptitud per a l’arquitectura o les activitats constructives. Ben al contrari, les aranyes construeixen teranyines perquè tenen cervells d’aranya, que els donen l’impuls de teixir i la competència per a fer-ho bé. Tot i que hi ha diferències entre les teranyines i les paraules, voldria animar-vos a observar el llenguatge d’aquesta manera, perquè ajuda a trobar un sentit als fenòmens que estudiarem.

Pensar en el llenguatge com a instint contrasta amb la visió tradicional, especialment aquella que ha perdurat en el cànon de les humanitats i de les ciències socials. El llenguatge té tant de creació cultural com el fet de caminar drets. No és una manifestació d’una capacitat general d’usar símbols: així, un nen de tres anys és un geni gramatical, però és relativament incompetent en les arts figuratives, la iconografia religiosa, els senyals de trànsit i altres matèries dels estudis semiòtics."

PINKER, S. (1994) The Language Instinct. New York: W. Morrow and Co. London: Penguin Books, 1995. Trad. cast. de J.M. Igoa: El instinto del lenguaje: cómo crea el lenguaje la mente. Madrid: Alianza (Alianza Psicología Minor, 17), 1995.

Es valorarà positivament: Es valorarà negativament: Recordeu que, tal com s’indica a la Guia Docent, les activitats són treballs individuals.

Data de lliurament: divendres 24 de novembre de 2006

Alumnes del grup 2: Podeu lliurar l’activitat a l’aula durant l’hora de classe o deixar-la a les bústia de la professora situada a la planta baixa de la Facultat.

Alumnes dels grups 1 i 3: Podeu lliurar l’activitat a l’aula durant l’hora de classe o deixar-la a la bústia del professor situada a la planta baixa de la Facultat abans de les 14:30h. També podeu enviar l’activitat per correu electrònic a Joaquim.Llisterri@uab.cat només si s’utilitza l’adreça institucional (@campus.uab.es). En aquest cas, s’adjuntarà un document de Word (o processador de textos compatible) amb el següent nom de fitxer: A1_GrupX_Cognom.doc (on X és el número del grup).

No s’acceptaran activitats que no es lliurin seguint les indicacions anteriors, que no portin una identificació correcta del grup en el qual està matriculat l’estudiant o que es lliurin fora del termini establert.


line_red

Activitats preparades per M. Teresa Espinal i Joaquim Llisterri.

line_red

Activitat: La naturalesa del llenguatge humà
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/exercicis/Act_llenguatge_huma_06_07.html
Last updated: 02/11/06 22:47

line_red