Exercicis de fonètica
Respostes


Alguns exercicis han estat extrets o adaptats de:

Garrido, J. M., Machuca, M. J., i de la Mota, C. (1998). Prácticas de fonética. Lengua española I. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Ladefoged, P. (2006). A course in phonetics (5th ed.). Belmont, CA: Thompsom Wadsworth. (Obra original publicada el 1975)

Moreno Cabrera, J. C. (2000). Curso universitario de lingüística general. Tomo II: Semántica, pragmática, morfología y fonología (2a ed. corregida). Madrid: Síntesis. (Obra original publicada el 1994)

Podeu consultar l’ús dels símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional a:

International Phonetic Association. (2015). The International Phonetic Alphabet (revised to 2015). International Phonetic Association. Consultat a https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

o a la bibliografia recomanada.


Indiqueu en la taula que ve a continuació el nom de cadascuna de les parts de l’aparell fonador numerades en la figura 1.

aparell_fonatori.gif

Figura 1: L’aparell fonador

1Glotis
2Faringe
3Úvula
4Vel del paladar o paladar tou
5Cavitat nasal
6Llengua o dors de la llengua
7Paladar o paladar dur
8Alvèols
9Llavis
up arrow

Descriviu les consonants del mot “esclavatge” [əskləˈβ̞adʒə] utilitzant la taula que ve a continuació.

  sonoritat lloc d’articulació central o lateral mode d’articulació
ssordalveolarcentralfricatiu
ksordvelarcentraloclusiu
lsonoralveolarlateralaproximant
β̞sonorbilabialcentralaproximant
sonorpostalveolar (prepalatal)centralafricat
up arrow

Descriviu les consonants del mot “formatges” [fuɾˈmadʒəs] utilitzant la taula que ve a continuació.

  sonoritat lloc d’articulació central o lateral mode d’articulació
fsordlabiodentalcentralfricatiu
ɾsonoralveolarcentralròtic
msonorbilabialcentraloclusiu nasal
sonorpostalveolar (prepalatal)centralafricat
ssordalveolarcentralfricatiu
up arrow

Indiqueu en la taula que ve a continuació quin és el lloc i el mode d’articulació de cadascuna de les consonants representades en les figures (a) - (h).

a b

c d

e f

g h

  lloc d’articulació mode d’articulació
(a)dentaloclusiu
(b)palataloclusiu
(c)bilabialoclusiu nasal
(d)velaroclusiu
(e)palatalfricatiu
(f)bilabialaproximant
(g)palataloclusiu nasal
(h)velaroclusiu nasal
up arrow

Creieu que és possible realitzar una transcripció fonètica utilitzant l’Alfabet Fonètic Internacional –o qualsevol altre alfabet fonètic– d’una llengua que us sigui completament desconeguda? Argumenteu la resposta.

El principal problema que sorgeix en transcriure una llengua completament desconeguda és la segmentació del continuum sonor en unitats discretes; aquesta segmentació, els parlants la poden realitzar en la seva llengua materna, però pot presentar dificultats en una llengua que no es coneix. La transcripció fonètica d’una llengua desconeguda sol requerir la col·laboració d’un informant natiu que, mitjançant proves com la dels parells mínims, ajudi el lingüista a establir quines són les unitats fonètiques segmentals de la llengua.

Existeix també un segon problema, relacionat amb el fet que solem interpretar els sons d’una llengua que no coneixem en funció dels de la nostra primera llengua. Aquest factor dificultaria la identificació dels sons nous que existeixen en la llengua que s’intenta transcriure i, que en canvi, no es donen en l’inventari fonològic de la llengua del transcriptor.

La transcripció fonètica i els alfabets fonètics

up arrow

Escriviu els símbols –o la combinació de símbols i diacrítics– de l’Alfabet Fonètic Internacional que s’utilitzen per a representar els sons següents:

DescripcióSímbol
Consonant fricativa alveolar sonoraz
Consonant fricativa palatal sonoraʝ
Consonant nasal velarŋ
Consonant lateral palatalʎ
Vocal posterior mig-oberta labialitzadaɔ
Vocal anterior tancada labialitzaday
Consonant oclusiva alveolar sorda aspirada
Vocal anterior mig-oberta no labialitzada nasalitzadaɛ̃
up arrow

Observeu la transliteració del cognom d’un famós compositor rus en diverses llengües i extraieu-ne alguna conclusió sobre les relacions entre sons i grafies i sobre el paper dels alfabets fonètics:

La transliteració en les diverses llengües mostra que cada llengua utilitza les seves pròpies correspondències entre grafies i sons per a representar en l’escrit els sons d’una altra llengua. La grafia seleccionada ve condicionada per la interpretació fonètica que en la llengua d’arribada es fa dels sons de la llengua original. Una transcripció fonètica, en canvi, tindria una representació única, ja que s’utilitzarien els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional per a reflectir els sons de la llengua original.

Les relacions entre els sons i les grafies

up arrow

Definiu els elements següents:

Entonació: Per a alguns autors, l’entonació és la integració en el nivell perceptiu del conjunt dels trets suprasegmentals; altres autors consideren l’entonació com el resultat de les variacions de freqüència fonamental degudes a canvis en la freqüència de vibració de les cordes vocals durant la producció d’un enunciat; aquestes variacions són percebudes com a modificacions de l’alçada tonal; en aquest darrer sentit, altres autors parlen de “melodia”.

L’entonació

Accent: L’accent es pot definir com la prominència d’una síl·laba en contrast amb les que l’envolten.

L’accent

Llengua tonal: Llengua en la qual les variacions de to (freqüència fonamental, des del punt de vista acústic) permeten establir diferències de significat entre les unitats lèxiques. El xinès mandarí, per exemple, és una llengua tonal.

El to

Velocitat d’elocució: La velocitat d’elocució es pot definir com el nombre de segments –sons o síl·labes– emesos per unitat de temps.

La velocitat d’elocució

up arrow
Exercicis de fonètica - Respostes
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: