Exercicis de fonologia


Alguns exercicis han estat extrets o adaptats de:

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). The MIT Press.

Finegan, E. i Besnier, N. (1989). Language: Its structure and use. Harcourt Brace Jovanovich.

Fromkin, V. i Rodman, R. (1993). An introduction to language (5a ed.). Harcourt Brace College Publishers.

Podeu consultar l’ús dels símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional a:

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

o als recursos en línia recomanats.


En els inventaris fonètics del francès i del castellà apareixen els segments [s] i [z]. En francès existeixen paraules com [deˈzɛʀ] ‘desert’ i [deˈsɛʀ] ‘postres’. En castellà existeixen paraules com [ˈdezð̞e] ‘des de’ i [ˈmuzɣ̞o] ‘molsa’ i paraules com [ˈeste] ‘aquest’ i [ˈmoska] ‘mosca’.

En funció d’aquestes dades, digueu si són certes o no les afirmacions següents i justifiqueu la resposta.

tornar al principi

En alt pima (tohono oˈodham), llengua uto-asteca del sud-oest dels Estats Units, el so [tʃ] és una variant (aŀlòfon) de [t]. Observeu els mots següents i assenyaleu en quines condicions apareixen [tʃ] i [t].

[taːt] [toːn] [ton] [tʃɨn]
[tʃːɨm] [tʃuːk] [taːñ] [toha]
[tʃiːkpan] [tʃiːkor] [tʃuːʔi] [toha]
[tʃɨhok] [tokit] [takt] [taṣ]

Digueu també com pronunciaria un parlant d’alt pima els mots castellans torta i tintura si apliqués les regles de la seva llengua.

tornar al principi

Considereu els següents mots del rus. A partir d’aquesta llista limitada, en quins casos creieu que el rus presenta una oposició entre [t] i [d] i en quins no?

paroxot ‘vaixell de vapor’ gazyeta ‘diari’ zapat ‘oest’
rat ‘content’ zdaniye ‘edifici’ most ‘pont’
tyelo ‘cos’ pot ‘suor’ dorogiy ‘estimat’
dyelo ‘negocis’ štat ‘estat’ pot ‘sota’
tornar al principi

Les dades que segueixen són del mohawk, una llengua ameríndia de la família iroquesa. Examineu aquestes formes i determineu l’estatus de l’allargament de les vocals [e] i [a] en mohawk.

[ranaˈheːzʌs] ‘ell hi confia’
[raˈgeːdas] ‘ell es baralla’
[raˈjʌthos] ‘ell planta’
[waˈhaːgedeʔ] ‘ell es barallava’
[ˈwisk] ‘cinc’
[rehˈjaːraʔs] ‘ell recorda’
[ˈjekreks] ‘l’empenyo’
[roˈjoʔdeʔ] ‘ell treballa’
[wahreˈjaːraʔneʔ] ‘ell recordava’
[ɔwadunizaˈʔashege] ‘estarà madurant reiteradament’
tornar al principi

Considereu les següents dades del finès i contesteu les preguntes que es plantegen a continuació.

[kuːzi] ‘sis’ [kudot] ‘fracassos’ [kate] ‘cobrir’
[katot] ‘sostres’ [kade] ‘envejós’ [kuːsi] ‘sis’
[liːsa] ‘Lisa’ [madon] ‘d’un cuc’ [maton] ‘d’una catifa’
[ratas] ‘roda’ [liːza] ‘Lisa’ [radon] ‘d’un camí’
tornar al principi

El warlpiri és una llengua parlada a l’Austràlia central. Els mots següents iŀlustren dos sufixos que significarien ‘a’ i ‘cap aquí’, cada un dels quals presenta dues manifestacions fonètiques. Expliqueu la distribució d’aquests sufixos especificant quines són les seves formes fonètiques i en quins contextos apareix cadascuna.

[kanʈaku] ‘a la dona’
[waɭuku] ‘al foc’
[kaɭiki] ‘al boomerang’
[kaʈiki] ‘a l’home’
[kaɳuku] ‘al noi’
[ɲapaku] ‘a l’aigua’
[yantaɳi] ‘vine cap aquí’
[yaniɳi] ‘venir cap aquí’
[yanuɳu] ‘ˈvingué cap aquí’
[pankatˈaɳi] ‘corregué cap aquí’
[wil’pipaɖitˈaɳi] ‘emergí cap aquí’
[tˈuuɭpuɲuɳu] ‘saltà cap aquí’
tornar al principi
Exercicis de fonologia
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Darrera actualització: