Exercicis de fonologia


Alguns exercicis han estat extrets o adaptats de:

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2nd ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979)

Finegan, E. i Besnier, N. (1989). Language: Its structure and use. New York: Harcourt Brace Jovanovich.

Fromkin, V. i Rodman, R. (1993). An introduction to language (5th ed.). Fort Worth: Harcourt Brace College Publishers. (Obra original publicada el 1974)

Podeu consultar l’ús dels símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional a:

International Phonetic Association. (2015). The International Phonetic Alphabet (revised to 2015). International Phonetic Association. Consultat a https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

o a la bibliografia recomanada.


En els inventaris fonètics del francès i del castellà apareixen els segments [s] i [z]. En francès existeixen paraules com [deˈzɛʀ] ‘desert’ i [deˈsɛʀ] ‘postres’. En castellà existeixen paraules com [ˈdezð̞e] ‘desde’ i [ˈmuzɣ̞o] ‘musgo’ i paraules com [ˈeste] ‘este’ i [ˈmoska] ‘mosca’.

En funció d’aquestes dades, digueu si són certes o no les afirmacions següents i justifiqueu la resposta:

up arrow

En papago (Tohono Oˈodham), llengua uto-asteca del sud-oest dels Estats Units, el so [tʃ] és una variant (al·lòfon) de [t]. Observeu els mots següents i assenyaleu en quines condicions apareixen [tʃ] i [t].

[taːt][toːn][ton][tʃɨn]
[tʃːɨm][tʃuːk][taːñ][toha]
[tʃiːkpan][tʃiːkor][tʃuːʔi][toha]
[tʃɨhok][tokit][takt][taṣ]

Digueu també com pronunciaria un parlant papago els mots castellans torta i tintura amb accent papago.

up arrow

Considereu els següents mots del rus. A partir d’aquesta llista limitada, en quins casos creieu que el rus presenta una oposició entre [t] i [d] i en quins no?

paroxot‘vaixell de vapor’gazyeta‘diari’zapat‘oest’
rat‘content’zdaniye‘edifici’most‘pont’
tyelo‘cos’pot‘suor’dorogiy‘estimat’
dyelo‘negocis’štat‘estat’pot‘sota’
up arrow

Les dades que segueixen són del mohawk, una llengua ameríndia de la família iroquesa. Examineu aquestes formes i determineu l’estatus de l’allargament de les vocals [e] i [a] en mohawk.

[ranaˈheːzʌs] ‘ell hi confia’
[raˈgeːdas] ‘ell es baralla’
[raˈjʌthos] ‘ell planta’
[waˈhaːgedeʔ] ‘ell es barallava’
[ˈwisk] ‘cinc’
[rehˈjaːraʔs] ‘ell recorda’
[ˈjekreks] ‘l’empenyo’
[roˈjoʔdeʔ] ‘ell treballa’
[wahreˈjaːraʔneʔ] ‘ell recordava’
[ɔwadunizaˈʔashege] ‘estarà madurant reiteradament’
up arrow

Considereu les següents dades del finès:

[kuːzi]‘sis’[kudot]‘fracassos’[kate]‘cobrir’
[katot]‘sostres’[kade]‘envejós’[kuːsi]‘sis’
[liːsa]‘Lisa’[madon]‘d’un cuc’[maton]‘d’una catifa’
[ratas]‘roda’[liːza]‘Lisa’[radon]‘d’un camí’
up arrow

El warlpiri és una llengua parlada a l’Austràlia central. Els mots següents il·lustren dos sufixos que significarien ‘a’ i ‘cap aquí’, cada un dels quals presenta dues manifestacions fonètiques. Expliqueu la distribució d’aquests sufixos especificant quines són les seves formes fonètiques i en quins contextos apareix cadascuna.

[kanʈaku] ‘a la dona’
[waɭuku] ‘al foc’
[kaɭiki] ‘al boomerang’
[kaʈiki] ‘a l’home’
[kaɳuku] ‘al noi’
[ɲapaku] ‘a l’aigua’
[yantaɳi] ‘vine cap aquí’
[yaniɳi] ‘venir cap aquí’
[yanuɳu] ‘ˈvingué cap aquí’
[pankatˈaɳi] ‘corregué cap aquí’
[wil’pipaɖitˈaɳi] ‘emergí cap aquí’
[tˈuuɭpuɲuɳu] ‘saltà cap aquí’
up arrow
Exercicis de fonologia
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: