Exercicis de fonologia
Respostes


Alguns exercicis han estat extrets o adaptats de:

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2nd ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979)

Finegan, E. i Besnier, N. (1989). Language: Its structure and use. New York: Harcourt Brace Jovanovich.

Fromkin, V. i Rodman, R. (1993). An introduction to language (5th ed.). Fort Worth: Harcourt Brace College Publishers. (Obra original publicada el 1974)

Podeu consultar l’ús dels símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional a:

International Phonetic Association. (2015). The International Phonetic Alphabet (revised to 2015). International Phonetic Association. Consultat a https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

o a la bibliografia recomanada.


En els inventaris fonètics del francès i del castellà apareixen els segments [s] i [z]. En francès existeixen paraules com [deˈzɛʀ] ‘desert’ i [deˈsɛʀ] ‘postres’. En castellà existeixen paraules com [ˈdezð̞e] ‘desde’ i [ˈmuzɣ̞o] ‘musgo’ i paraules com [ˈeste] ‘este’ i [ˈmoska] ‘mosca’.

En funció d’aquestes dades, digueu si són certes o no les afirmacions següents i justifiqueu la resposta:

En francès, [deˈzɛʀ] ‘desert’ i [deˈsɛʀ] ‘postres’ constitueix un parell mínim, ja que tenen en comú tots els elements segmentals excepte [s] i [z], la commutació (substitució) dels quals produeix una diferència de significat.

[s] i [z] són dos fonemes diferents en el sistema fonològic del francès perquè existeixen parells mínims que mostren el contrast (el caràcter distintiu) d’aquests dos elements.

[s] i [z] no són dos fonemes diferents en el sistema fonològic del castellà, ja que no existeixen parells mínims que permetin contrastar aquests elements; [s] i [z] són dos al·lòfons del fonema /s/ que es troben en distribució complementària; [z] apareix quan la consonant següent és sonora i [s] davant de consonant sorda o en posició intervocàlica. Com que [z] és el resultat dˈun procés de sonorització, la transcripció fonètica més adequada seria [s̬]

La noció de fonema

up arrow

En papago (Tohono Oˈodham), llengua uto-asteca del sud-oest dels Estats Units, el so [tʃ] és una variant (al·lòfon) de [t]. Observeu els mots següents i assenyaleu en quines condicions apareixen [tʃ] i [t].

[taːt][toːn][ton][tʃɨn]
[tʃːɨm][tʃuːk][taːñ][toha]
[tʃiːkpan][tʃiːkor][tʃuːʔi][toha]
[tʃɨhok][tokit][takt][taṣ]

Digueu també com pronunciaria un parlant papago els mots castellans “torta” i “tintura” amb accent papago.

El so [tʃ] apareix en contacte amb [ɨ] i [u].

El so [t] apareix en contacte amb [a] i [o].

Aplicant aquesta regla, un parlant de papago pronunciaria en castellà [torta] i [tʃintʃura].

up arrow

Considereu els següents mots del rus. A partir d’aquesta llista limitada, en quins casos creieu que el rus presenta una oposició entre [t] i [d] i en quins no?

paroxot‘vaixell de vapor’gazyeta‘diari’zapat‘oest’
rat‘content’zdaniye‘edifici’most‘pont’
tyelo‘cos’pot‘suor’dorogiy‘estimat’
dyelo‘negocis’štat‘estat’pot‘sota’

No apareixen paraules acabades en [d] i, en canvi, apareixen paraules acabades en [t]; per tant, no hi ha oposició entre [t] i [d] en posició final de paraula.

En posició inicial de paraula existeixen exemples de [d] i de [t]; en aquesta posició, per tant, hi ha oposició entre els dos segments.

L’anàlisi fonològica

up arrow

Les dades que segueixen són del mohawk, una llengua ameríndia de la família iroquesa. Examineu aquestes formes i determineu l’estatus de l’allargament de les vocals [e] i [a] en mohawk.

[ranaˈheːzʌs] ‘ell hi confia’
[raˈgeːdas] ‘ell es baralla’
[raˈjʌthos] ‘ell planta’
[waˈhaːgedeʔ] ‘ell es barallava’
[ˈwisk] ‘cinc’
[rehˈjaːraʔs] ‘ell recorda’
[ˈjekreks] ‘l’empenyo’
[roˈjoʔdeʔ] ‘ell treballa’
[wahreˈjaːraʔneʔ] ‘ell recordava’
[ɔwadunizaˈʔashege] ‘estarà madurant reiteradament’

Les vocals [e] i [a] s’allarguen quan es troben en síl·laba accentuada i van seguides d’una única consonant: [ˈheːz], [ˈjaːr], [ˈgeː], [ˈhaːg].

Les vocals [e] i [a] no s’allarguen quan van seguides de dues consonants, tant si es troben en síl·laba accentuada ([ˈjʌth], [ˈwisk], [ˈjekr], [ˈʔash], [ˈjoʔd]) com en síl·laba no accentuada ([eks], [aʔs]). Tampoc no s’allarguen quan van seguides d’una única consonant en síl·laba no accentuada.

up arrow

Considereu les següents dades del finès:

[kuːzi]‘sis’[kudot]‘fracassos’[kate]‘cobrir’
[katot]‘sostres’[kade]‘envejós’[kuːsi]‘sis’
[liːsa]‘Lisa’[madon]‘d’un cuc’[maton]‘d’una catifa’
[ratas]‘roda’[liːza]‘Lisa’[radon]‘d’un camí’

[s] i [z] no són dos fonemes diferents com es demostra en els parells [kuːzi] ‘sis’ i [kuːsi] ‘sis’ o [liːsa] ‘Lisa’ i [liːza] ‘Lisa’.

/t/ i /d/ serien fonemes diferents, com demostren els parells [kate] ‘cobrir’ i [kade] ‘envejós’ o [madon] ‘d’un cuc’ i [maton] ‘d’una catifa’.

[s] i [z] no es troben en distribució complementària en posició intervocàlica; amb les dades disponibles, es pot argumentar que estan en distribució complementària en posició final de paraula, ja que en aquesta posició només apareix [s] i no apareix [z].

/t/ i /d/ no es troben en distribució complementària en posició intervocàlica, ja que en aquesta posició apareixen els dos fonemes; amb les dades disponibles, es pot demostrar, en canvi, que /t/ i /d/ es troben en distribució complementària en posició final de paraula, ja que en aquesta posició només apareix /t/.

[s] i [z] són variants lliures, ja que apareixen indistintament en el mateix context.

[s] apareix en posició intervocàlica i en posició final de paraula; [z] apareix en posició intervocàlica; /t/ apareix en posició intervocàlica i en posició final de paraula; /d/ apareix en posició intervocàlica.

L’anàlisi fonològica

up arrow

El warlpiri és una llengua parlada a l’Austràlia central. Els mots següents il·lustren dos sufixos que significarien ‘a’ i ‘cap aquí’, cada un dels quals presenta dues manifestacions fonètiques. Expliqueu la distribució d’aquests sufixos especificant quines són les seves formes fonètiques i en quins contextos apareix cadascuna.

[kanʈaku] ‘a la dona’
[waɭuku] ‘al foc’
[kaɭiki] ‘al boomerang’
[kaʈiki] ‘a l’home’
[kaɳuku] ‘al noi’
[ɲapaku] ‘a l’aigua’
[yantaɳi] ‘vine cap aquí’
[yaniɳi] ‘venir cap aquí’
[yanuɳu] ‘ˈvingué cap aquí’
[pankatˈaɳi] ‘corregué cap aquí’
[wil’pipaɖitˈaɳi] ‘emergí cap aquí’
[tˈuuɭpuɲuɳu] ‘saltà cap aquí’

El sufix ‘a’ apareix amb dues formes fonètiques [ku] i [ki].

[ku] apareix quan la vocal final de l’arrel és [a] o [u].
[ki] apareix quan la vocal final de l’arrel és [i].

El sufix ‘cap aquí’ apareix amb dues formes fonètiques [ɳu] i [ɳi].

[ɳu] apareix quan la vocal final de l’arrel és [u].
[ɳi] apareix quan la vocal final de l’arrel és [a] o [i].

up arrow
Exercicis de fonologia - Respostes
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: