Exercicis de morfologia


Alguns exercicis han estat extrets o adaptats de:

Akmajian, A., Demers, R. A., i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2nd ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979)

Alonso-Cortés, Á., i Pinto, A. (1993). Ejercicios de lingüística. Madrid: Editorial Complutense.

Demers, R. A., i Farmer, A. K. (1995). A linguistics workbook (3rd ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1986)

Finegan, E., i Besnier, N. (1989). Language: Its structure and use. New York: Harcourt Brace Jovanovich.

Fromkin, V., i Rodman, R. (1993). An introduction to language (5th ed.). Fort Worth: Harcourt Brace College Publishers. (Obra original publicada el 1974)

Podeu consultar l’ús dels símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional a:

International Phonetic Association. (2015). The International Phonetic Alphabet (revised to 2015). International Phonetic Association. Consultat a https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

o a la bibliografia recomanada.


Els mots que segueixen il·lustren algunes de les regles de derivació de l’esperanto. La notació és merament ortogràfica.

(1) bono ‘bondat’ (12) malgranda ‘petit’
(2) portistino ‘portera’ (13) instruistino ‘professora’
(3) instrua ‘instructiu’ (14) instruo ‘instrucció’
(4) pura ‘pur’ (15) facila ‘fàcil’
(5) malfacila ‘difícil’ (16) bone ‘bé’
(6) malbone ‘malament’ (17) patro ‘pare’
(7) patrino ‘mare’ (18) facilo ‘facilitat’
(8) facile ‘fàcilment’ (19) portisto ‘porter’
(9) instruisto ‘professor’ (20) granda ‘gran’
(10) bona ‘bo’ (21) malbona ‘dolent’
(11) porti ‘portar’ (22) instrui ‘instruir’
up arrow

Aïlleu els morfemes en els enunciats següents en italià:

/lo sko'laro e studi'oso/ ‘l’escolar (masc.) és estudiós’
/le 'dzie sono ameri'kane/ ‘les ties són americanes’
/li 'dzii sono studi'osi/ ‘els oncles són estudiosos’
/la sko'lara e ameri'kana/ ‘l’escolar (fem.) és americana’
/li sko'lari sono ameri'kani/ ‘els escolars són americans’
/la 'dzia e studi'osa/ ‘la tia és estudiosa’
/le skol’are sono studi'ose/ ‘les escolars són estudioses’
/lo 'dzio e ameri'kano/ ‘l’oncle és americà’
up arrow

El luiseño es una llengua uto-asteca parlada al sud de Califòrnia. Les oracions que segueixen pertanyen a aquesta llengua. Aïlleu-ne els morfemes i doneu-ne la significació.

/'noowu'kalaq/ ‘jo camino’
/'noo'paaʔiq/ ‘jo bec’
/'te'met'tʃaami'paaʔivitʃunin/ ‘el sol ens farà voler beure’
/'noo'poy wu'kalavitʃuniq/ ‘jo el faig voler caminar’
/'noo'paaʔin/ ‘jo beuré’
/'noo'paaʔivitʃuq/ ‘jo vull beure’
/te'met'poywu'kalavitʃuniq/ ‘el sol el fa voler caminar’
up arrow

A continuació hi ha uns exemples de formació de mots en chamorro, una llengua que es parla a Guam i a les Illes Marianes.

Derivació de verb a nom

arrel verbal nom derivat
adda ‘imitar’ aadda ‘imitador’
kanno ‘menjar’ kakanno ‘menjador’
tuge ‘escriure’ tutuge ‘escriptor’

Derivació de verb a adjectiu

arrel verbal adjectiu derivat
atan ‘mirar’ atanon ‘bonic de mirar’
sangan ‘explicar’ sanganon ‘explicable’
guaiya ‘estimar’ guaiyayon ‘estimable’
tulaika ‘intercanviar’ tulaikayon ‘intercanviable’

Derivació d’adjectiu a adjectiu

arrel adjectival adjectiu intensiu derivat
nalang ‘ganut’ nalalang ‘molt ganut’
dankolo ‘gros’ dankololo ‘molt gros’
metgot ‘fort’ metgogot ‘molt fort’
bunita ‘bonica’ bunitata ‘molt bonica’
up arrow

A continuació trobareu algunes oracions en suahili, una llengua parlada a Tanzània i al Congo.

mtoto amefika ‘el nen ha arribat’
mtoto anafika ‘el nen està arribant’
mtoto atafika ‘el nen arribarà’
watoto wamefika ‘els nens han arribat’
watoto wanafika ‘els nens estan arribant’
watoto watafika ‘els nen arribaran’
mtu amelala ‘la persona ha dormit’
mtu analala ‘la persona està dormint’
mtu atalala ‘la persona dormirà’
watu wamelala ‘les persones han dormit’
watu wanalala ‘les persones estan dormint’
watu watalala ‘les persones dormiran’
kisu kimeanguka ‘el ganivet ha caigut’
kisu kinaanguka ‘el ganivet està caient’
kisu kitaanguka ‘el ganivet caurà’
visu vimeanguka ‘els ganivets han caigut’
visu vinaanguka ‘els ganivets estan caient’
visu vitaanguka ‘els ganivets cauran’
kikapu kimeanguka ‘el cistell ha caigut’
kikapu kinaanguka ‘el cistell està caient’
kikapu kitaanguka ‘el cistell caurà’
vikapu vimeanguka ‘els cistells han caigut’
vikapu vinaanguka ‘els cistells estan caient’
vikapu vitaanguka ‘els cistells cauran’

Un dels trets característics del suahili és l’existència de classes de noms. Per a cada classe de noms existeixen prefixos específics en singular i en plural. Aquests prefixos també es fan servir en la concordança entre el subjecte i el verb. Les oracions anteriors mostren dos exemples de classes de noms.

up arrow

Aquí teniu dades de tres llengües.

Serbo-croat

‘llegeixo’ ‘bec’ ‘fumo’
(jo) ya tʃitam ya piyem ya puʃim
(tu) ti tʃitaʃ ti piyeʃ ti puʃis
(ell) on tʃita on piye on puʃi
(nosaltres) mi tʃitamo mi piyemo mi puʃimo
(vosaltres) vi tʃitate vi piyeye vi puʃite
(ells) oni tʃitayu oni piyu oni puʃe

Tai

‘menjo’ ‘estic menjant’ ‘menjaré’
(jo) chǎn kin chǎn kamlang kin chǎn cà kin
(tu) khun kin khun kamlang kin khun cà kin
(ell) khǎw kin khǎw kamlang kin khǎw cà kin
(ella) thəə kin thəə kamlang kin thəə cà kin
(nosaltres) raw kin raw kamlang kin raw cà kin

Efik

ńsìn ‘jo poso’ ḿbè ‘jo passo’
ésìn ‘ell posa’ ébè ‘ell passa’
ésìn ‘ells posen’ ébè ‘ells passen’
ńyésín ‘jo posaré’ ńyébě ‘jo passaré’
éyésín ‘ell posarà’ éyébě ‘ell passarà’
éyésín ‘ells posaran’ éyébě ‘ells passaran’
ŋ́késín ‘jo vaig posar’ ŋ́kébě ‘jo vaig passar’
ékésín ‘ell va posar’ ékébě ‘ell va passar’
ékésín ‘ells van posar’ ékébě ‘ells van passar’
up arrow

Observeu els següents paradigmes de mots que pertanyen a dues llengües diferents –el turc i el llatí–, compareu-los, i comenteu-ne aquelles característiques més significatives pel que fa a

Contesteu després les preguntes que es formulen més avall.

‘casa’ ‘casa seva ’ ‘casa meva’
Singular
Nominatiu év eví evím
Possessiu evín evinín evimín
Ablatiu evdén evindén evimdém
Datiu evé eviné evimé
Plural
Nominatiu evlér evlerí evlerím
Possessiu evlerín evlerinín evlerimín
Ablatiu evlerdén evlerindén evlerimdén
Datiu evleré evleriné evlerimé
‘rosa’ ‘rosa’ ‘casa’
Singular
Nominatiu gül rosa domus
Possessiu / genitiu gülün rosae domi
Ablatiu güldén rosa domo
Datiu / acusatiu gülé rosam domum
Plural
Nominatiu güller rosae domi
Possessiu / genitiu güllerín rosarum domorum
Ablatiu güllerdén rosis domis
Datiu / acusatiu gülleré rosas domos
up arrow
Exercicis de morfologia
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: