Exercicis de morfologia
Respostes


Alguns exercicis han estat extrets o adaptats de:

Akmajian, A., Demers, R. A., i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2nd ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979)

Alonso-Cortés, Á., i Pinto, A. (1993). Ejercicios de lingüística. Madrid: Editorial Complutense.

Demers, R. A., i Farmer, A. K. (1995). A linguistics workbook (3rd ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1986)

Finegan, E., i Besnier, N. (1989). Language: Its structure and use. New York: Harcourt Brace Jovanovich.

Fromkin, V., i Rodman, R. (1993). An introduction to language (5th ed.). Fort Worth: Harcourt Brace College Publishers. (Obra original publicada el 1974)

Podeu consultar l’ús dels símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional a:

International Phonetic Association. (2015). The International Phonetic Alphabet (revised to 2015). International Phonetic Association. Consultat a https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

o a la bibliografia recomanada.


Els mots que segueixen il·lustren algunes de les regles de derivació de l’esperanto. La notació és merament ortogràfica.

(1) bono ‘bondat’ (12) malgranda ‘petit’
(2) portistino ‘portera’ (13) instruistino ‘professora’
(3) instrua ‘instructiu’ (14) instruo ‘instrucció’
(4) pura ‘pur’ (15) facila ‘fàcil’
(5) malfacila ‘difícil’ (16) bone ‘bé’
(6) malbone ‘malament’ (17) patro ‘pare’
(7) patrino ‘mare’ (18) facilo ‘facilitat’
(8) facile ‘fàcilment’ (19) portisto ‘porter’
(9) instruisto ‘professor’ (20) granda ‘gran’
(10) bona ‘bo’ (21) malbona ‘dolent’
(11) porti ‘portar’ (22) instrui ‘instruir’

Els radicals (arrels o lexemes) són els següents:

bon-: bo/bé
port-: porta/portar
instru-: instrucció/instruir
pur-: pur
facil-: fàcil
patr-: pare
grand-: gran

Els morfemes gramaticals són els següents:

-o: nom masculí
-ino: nom femení
-a: adjectiu
-o: nom abstracte
-e: adverbi de manera
-mal: contrari de
-st: ofici

En la formació del femení, el sufix masculí -o canvia pel sufix femení -ino, tal com s’observa en els següents exemples:

portisto ‘porter’ - portistino ‘portera’
instruisto ‘professor’ - instruistino ‘professora’
patro ‘pare’ - patrino ‘mare’

Per a formar derivats a partir de verbs, a la forma d’infinitiu en -i s’afegeix el sufix -st, que indica ofici, tal com mostren els següents exemples:

instrui ‘instruir’ - instruisto - ‘professor’
porti ‘portar’ - portisto ‘porter’

El sufix -a dels adjectius es canvia pel sufix -o per formar noms abstractes, tal com es posa de manifest en els següents exemples:

bona ‘bo’ - bono ‘bondat’
facila ‘fàcil’ - facilo ‘facilitat’

El sufix -a dels adjectius es canvia pel sufix -e per formar adverbis de manera, tal com mostren els exemples següents:

facila ‘fàcil’ - facile ‘fàcilment’
bona ‘bo’ - bone ‘bé’

Per a la formació de contraris, s’afegeix el prefix mal- tal com s’observa en els següents exemples:

bone ‘bé’ - malbone ‘malament’
facila ‘fàcil’ - malfacila ‘difícil’
bona ‘bo’ - malbona ‘dolent’
granda ‘gran’ - malgranda ‘petit’

malbone és un adverbi de manera format per un adjectiu bon, el sufix que indica adverbi de manera -e i el prefix negatiu mal-; per tant, la seva estructura de constituents és:

[mal[[bon]Adje]Adv]Adv

instruistino és un nom format per un verb instrui, el sufix -st que indica ofici i el sufix de femení -ino; la seva estructura de constituents és:

[[[instrui]Vst]Nino]N

up arrow

Aïlleu els morfemes en els enunciats següents en italià:

/lo sko'laro e studi'oso/ ‘l’escolar (masc.) és estudiós’
/le 'dzie sono ameri'kane/ ‘les ties són americanes’
/li 'dzii sono studi'osi/ ‘els oncles són estudiosos’
/la sko'lara e ameri'kana/ ‘l’escolar (fem.) és americana’
/li sko'lari sono ameri'kani/ ‘els escolars són americans’
/la 'dzia e studi'osa/ ‘la tia és estudiosa’
/le skol’are sono studi'ose/ ‘les escolars són estudioses’
/lo 'dzio e ameri'kano/ ‘l’oncle és americà’

La segmentació en morfemes és la següent:

/l-o-skolar-o-e-studios-o/

/l-e-dzi-e-sono-amerikan-e/

/l-i-dzi-i-sono-studios-i/

/l-a-skolar-a-e-amerikan-a/

/l-i-skolar-i-sono-amerikan-i/

/l-a-dzi-a-e-studios-a/

/l-e-skolar-e-sono-studios-e/

/l-o-dzi-o-e-amerikan-o/

En els enunciats es troben els següents morfemes gramaticals:

/o/ masculí singular

/a/ femení singular

/e/ femení plural

/i/ masculí plural

Les formes supletives que apareixen en els enunciants són /sono/ (tercera persona del plural del present d’indicatiu) i /e/ (tercera persona del singular del present d’indicatiu).

Formes supletives

El sincretisme es troba en els morfemes de flexió nominal /o/, /a/, /e/ i /i/, que codifiquen simultàniament la informació sobre les categories gramaticals de gènere i de nombre.

Sincretisme

up arrow

El luiseño es una llengua uto-asteca parlada al sud de Califòrnia. Les oracions que segueixen pertanyen a aquesta llengua. Aïlleu-ne els morfemes i doneu-ne la significació.

/'noowu'kalaq/ ‘jo camino’
/'noo'paaʔiq/ ‘jo bec’
/'te'met'tʃaami'paaʔivitʃunin/ ‘el sol ens farà voler beure’
/'noo'poy wu'kalavitʃuniq/ ‘jo el faig voler caminar’
/'noo'paaʔin/ ‘jo beuré’
/'noo'paaʔivitʃuq/ ‘jo vull beure’
/te'met'poywu'kalavitʃuniq/ ‘el sol el fa voler caminar’

La segmentació en morfemes és la següent:

/noo-wukala-q/

/noo-paaʔi-q/

/temet-tʃaami-paaʔi-vitʃu-ni-n/

/noo-poy-wukala-vitʃu-ni-q/

/noo-paaʔi-n/

/noo-paaʔi-vitʃu-q/

/temet-poy-wukala-vitʃu-ni-q/

Els significats dels morfemes que apareixen en els enunciats són els següents:

/noo/: jo

/wukala/: caminar

/q/: present

/paaʔi/: beure

/temet/: el sol

/tʃaami/: ens

/vitʃu/: voler

/ni/: fer

/n/: futur

/poy/: el

up arrow

A continuació hi ha uns exemples de formació de mots en chamorro, una llengua que es parla a Guam i a les Illes Marianes.

Derivació de verb a nom

arrel verbal nom derivat
adda ‘imitar’ aadda ‘imitador’
kanno ‘menjar’ kakanno ‘menjador’
tuge ‘escriure’ tutuge ‘escriptor’

Derivació de verb a adjectiu

arrel verbal adjectiu derivat
atan ‘mirar’ atanon ‘bonic de mirar’
sangan ‘explicar’ sanganon ‘explicable’
guaiya ‘estimar’ guaiyayon ‘estimable’
tulaika ‘intercanviar’ tulaikayon ‘intercanviable’

Derivació d’adjectiu a adjectiu

arrel adjectival adjectiu intensiu derivat
nalang ‘ganut’ nalalang ‘molt ganut’
dankolo ‘gros’ dankololo ‘molt gros’
metgot ‘fort’ metgogot ‘molt fort’
bunita ‘bonica’ bunitata ‘molt bonica’

En la derivació de verb a nom s’utilitza la prefixació, afegint davant del radical verbal la primera síl·laba d’aquest mateix radical: a+adda, ka+kanno, tu+tuge.

En la derivació de verb a adjectiu es fa servir la sufixació, afegint a l’arrel verbal el sufix -on quan l’arrel acaba en consonant o el sufix -yon quan l’arrel acaba en vocal.

En la derivació d’adjectiu a adjectiu es fa servir la infixació. L’infix es sitúa abans de la darrera síl·laba del radical verbal, i consisteix en els dos segments que formen aquesta síl·laba (lo, ta); quan hi ha una consonant (lang, got) i la síl·laba que segueix en el mot derivat (-lang, -got) comença en consonant, la consonant de l’infix s’elideix. La segmentació seria: na-la-lang, danko-lo-lo, met-go-got i buni-ta-ta.

En el cas de la derivació de verb a adjectiu existeix un afix amb més d’un al·lomorf: on quan l’arrel acaba en consonant i yon quan l’arrel acaba en vocal.

up arrow

A continuació trobareu algunes oracions en suahili, una llengua parlada a Tanzània i al Congo.

mtoto amefika ‘el nen ha arribat’
mtoto anafika ‘el nen està arribant’
mtoto atafika ‘el nen arribarà’
watoto wamefika ‘els nens han arribat’
watoto wanafika ‘els nens estan arribant’
watoto watafika ‘els nen arribaran’
mtu amelala ‘la persona ha dormit’
mtu analala ‘la persona està dormint’
mtu atalala ‘la persona dormirà’
watu wamelala ‘les persones han dormit’
watu wanalala ‘les persones estan dormint’
watu watalala ‘les persones dormiran’
kisu kimeanguka ‘el ganivet ha caigut’
kisu kinaanguka ‘el ganivet està caient’
kisu kitaanguka ‘el ganivet caurà’
visu vimeanguka ‘els ganivets han caigut’
visu vinaanguka ‘els ganivets estan caient’
visu vitaanguka ‘els ganivets cauran’
kikapu kimeanguka ‘el cistell ha caigut’
kikapu kinaanguka ‘el cistell està caient’
kikapu kitaanguka ‘el cistell caurà’
vikapu vimeanguka ‘els cistells han caigut’
vikapu vinaanguka ‘els cistells estan caient’
vikapu vitaanguka ‘els cistells cauran’

Un dels trets característics del suahili és l’existència de classes de noms. Per a cada classe de noms existeixen prefixos específics en singular i en plural. Aquests prefixos també es fan servir en la concordança entre el subjecte i el verb. Les oracions anteriors mostren dos exemples de classes de noms.

La segmentació dels enunciats és la següent:

m-toto a-me-fika ‘el nen ha arribat’
m-toto a-na-fika ‘el nen està arribant’
m-toto a-ta-fika ‘el nen arribarà’
wa-toto wa-me-fika ‘els nens han arribat’
wa-toto wa-na-fika ‘els nens estan arribant’
wa-toto wa-ta-fika ‘els nens arribaran’
m-tu a-me-lala ‘la persona ha dormit’
m-tu a-na-lala ‘la persona està dormint’
m-tu a-ta-lala ‘la persona dormirà’
wa-tu wa-me-lala ‘les persones han dormit’
wa-tu wa-na-lala ‘les persones estan dormint’
wa-tu wa-ta-lala ‘les persones dormiran’
ki-su ki-me-anguka ‘el ganivet ha caigut’
ki-su ki-na-anguka ‘el ganivet està caient’
ki-su ki-ta-anguka ‘el ganivet caurà’
vi-su vi-me-anguka ‘els ganivets han caigut’
vi-su vi-na-anguka ‘els ganivets estan caient’
vi-su vi-ta-anguka ‘els ganivets cauran’
ki-kapu ki-me-anguka ‘el cistell ha caigut’
ki-kapu ki-na-anguka ‘el cistell està caient’
ki-kapu ki-ta-anguka ‘el cistell caurà’
vi-kapu vi-me-anguka ‘els cistells han caigut’
vi-kapu vi-na-anguka ‘els cistells estan caient’
vi-kapu vi-ta-anguka ‘els cistells cauran’

Els morfemes que apareixen en els exemples i els seus corresponents significats són els següents:

m- : prefix nominal emprat amb noms singulars de classe 1 (animats)

wa- : prefix nominal emprat amb noms plurals de classe 1 (animats) i prefix verbal emprat quan el subjecte del verb és un nom plural de classe 1

ki- : prefix nominal emprat amb noms singulars de classe 2 (inanimats) i prefix verbal emprat quan el subjecte del verb és un nom singular de classe 2

vi- : prefix nominal emprat amb noms plurals de classe 2 (inanimats) i prefix verbal emprat quan el subjecte del verb és un nom plural de classe 2

a- : prefix verbal emprat quan el subjecte del verb és un nom singular de classe 1

-me- : marcador de temps verbal passat

-na- : marcador de temps verbal present

-ta- : marcador de temps verbal futur

toto : nom de classe 1 (animat) ‘nen’

tu : nom de classe 1 (animat) ‘persona’

su : nom de classe 2 (inanimat) ‘ganivet’

kapu : nom de classe 2 (inanimat) ‘cistell’

-fika : verb ‘arribar’

-lala : verb ‘dormir’

-anguka : verb ‘caure’

El verb es construeix amb un prefix nominal (que ha de correspondre a la classe i al nombre del subjecte del verb), seguit d’un marcador de temps i, en posició final, el morfema lèxic.

“El nen està caient” es diria: m-toto a-na-anguka

“Els cistells han arribat” es diria: vi-kapu vi-me-fika

“La persona caurà” es diria: m-tu a-ta-anguka

Es podria afegir que, en funció de les dades proposades, el suahili és una llengua aglutinant.

up arrow

Aquí teniu dades de tres llengües.

Serbo-croat

‘llegeixo’ ‘bec’ ‘fumo’
(jo) ya tʃitam ya piyem ya puʃim
(tu) ti tʃitaʃ ti piyeʃ ti puʃis
(ell) on tʃita on piye on puʃi
(nosaltres) mi tʃitamo mi piyemo mi puʃimo
(vosaltres) vi tʃitate vi piyeye vi puʃite
(ells) oni tʃitayu oni piyu oni puʃe

Tai

‘menjo’ ‘estic menjant’ ‘menjaré’
(jo) chǎn kin chǎn kamlang kin chǎn cà kin
(tu) khun kin khun kamlang kin khun cà kin
(ell) khǎw kin khǎw kamlang kin khǎw cà kin
(ella) thəə kin thəə kamlang kin thəə cà kin
(nosaltres) raw kin raw kamlang kin raw cà kin

Efik

ńsìn ‘jo poso’ ḿbè ‘jo passo’
ésìn ‘ell posa’ ébè ‘ell passa’
ésìn ‘ells posen’ ébè ‘ells passen’
ńyésín ‘jo posaré’ ńyébě ‘jo passaré’
éyésín ‘ell posarà’ éyébě ‘ell passarà’
éyésín ‘ells posaran’ éyébě ‘ells passaran’
ŋ́késín ‘jo vaig posar’ ŋ́kébě ‘jo vaig passar’
ékésín ‘ell va posar’ ékébě ‘ell va passar’
ékésín ‘ells van posar’ ékébě ‘ells van passar’

El serbo-croat és una llengua flexiva en la qual un morfema pot ser portador d’informació sobre més d’una categoria gramatical.

El tai és una llengua aïllant. S’observa que no hi ha flexió verbal ni flexió pronominal i que les categories gramaticals de temps i d’aspecte s’expressen amb morfemes separats del verb.

L’efik és una llengua aglutinant. Els morfemes flexius es poden segmentar fàcilment, representen una única categoria gramatical i es mantenen invariables (excepte dues assimilacions de lloc d’articulació a /ḿbè/ i /ŋ́ké/).

Les tipologies morfològiques

up arrow

Observeu els següents paradigmes de mots que pertanyen a dues llengües diferents –el turc i el llatí–, compareu-los, i comenteu-ne aquelles característiques més significatives pel que fa a

Contesteu després les preguntes que es formulen més avall.

‘casa’ ‘casa seva ’ ‘casa meva’
Singular
Nominatiu év eví evím
Possessiu evín evinín evimín
Ablatiu evdén evindén evimdém
Datiu evé eviné evimé
Plural
Nominatiu evlér evlerí evlerím
Possessiu evlerín evlerinín evlerimín
Ablatiu evlerdén evlerindén evlerimdén
Datiu evleré evleriné evlerimé
‘rosa’ ‘rosa’ ‘casa’
Singular
Nominatiu gül rosa domus
Possessiu / genitiu gülün rosae domi
Ablatiu güldén rosa domo
Datiu / acusatiu gülé rosam domum
Plural
Nominatiu güller rosae domi
Possessiu / genitiu güllerín rosarum domorum
Ablatiu güllerdén rosis domis
Datiu / acusatiu gülleré rosas domos

El turc és una llengua altaica (o turquesa, segons els criteris de classificació), mentre que el llatí és una llengua indoeuropea; per tant, no hi ha relacions de parentiu genètic.

El turc és una llengua aglutinant i, per aquest motiu, cada morfema representa una única categoria gramatical, mentre que el llatí és flexiva i es donen casos de sincretisme, és a dir, de morfemes que codifiquen la informació corresponent a més d’una categoria gramatical.

En el cas del turc es dona harmonia vocàlica, que fa variar les vocals dels morfemes de nombre i cas en funció de la vocal de l’arrel:
/in/ quan el radical és /ev/ (vocals anteriors)
/ün/ quan el radical és /gül/ (vocals posteriors)

El datiu plural de ‘la seva rosa’ en turc seria gülleriné:
gül-ler-in-é
rosa-plural-seva-datiu

kedindén en turc vol dir ‘el seu gat [ablatiu singular]’:
ked-in-den
gat-seu-ablatiu

‘el meu gat [ablatiu singular]’ seria, en turc, kedimden:
ked-im-den
gat-meu-ablatiu

Les formes evde i arabada del turc s’explicarien per harmonia vocàlica; de canvia a da per efecte de la vocal /a/ del radical.

Les tipologies morfològiques

Els processos fonològics: l’harmonia vocàlica

up arrow
Exercicis de morfologia - Respostes
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: