Exercicis sobre variació lingüística - Respostes


Consulteu els capítols rellevants del manual de treball que heu seleccionat entre els recomanats i realitzeu l’exercici següent.

Busqueu dos exemples de variació geogràfica (variació diatòpica o variació dialectal) en una llengua que conegueu i comenteu-los.

Català: torcaboques (Mallorca) - tovalló (Principat)

Castellà: autobús (Península) - guagua (Canàries)

Busqueu dos exemples de variació social (variació diastràtica o variació sociolectal) en una llengua que conegueu i comenteu-los.

Català: no em ratllis - no m’atabalis (estàndard); variació condicionada per l’edat

Castellà: haiga (nivell sociocultural baix) - haya (estàndard); variació condicionda pel nivell sociocultural

Busqueu dos exemple de variació lligada a la situació comunicativa (variació diafàsica, variació estilística o variació de registre) en una llengua que conegueu i comenteu-los.

Català: vós (formal) - vosté (formal) - tu (informal)

Castellà: fenecer (formal) - fallecer (formal) - morir (estàndard) - palmarla (informal) - estirar la pata (informal) - espicharla (informal)

up arrow

Documenteu-vos sobre l’obra de William Labov, llegiu el text següent i contesteu les preguntes que es formulen a continuació.

Labov, W. (1997). How I got into linguistics, and what I got out of it. Department of Linguistics, University of Pennsylvania, Philadelphia, PA. (Obra original publicada el 1987) Consultat a http://www.ling.upenn.edu/~wlabov/HowIgot.html

Qui és l’autor de l’obra de teatre “Pygmalion”?

George Bernard Shaw (1856 -1950)

Quin és el llibre més important d’Uriel Weinreich?

Weinreich, U. (1953). Languages in contact: Findings and problems. New York: Linguistic Circle of New York.

Weinreich, U. (1963). Languages in contact: Findings and problems. The Hague: Mouton. (Reedició)

En quin llibre descriu Labov el seu treball sobre la variació lingüística a Nova York?

Labov, W. (1966). The social stratification of English in New York City. Washington, DC: Center for Applied Linguistics.

Labov, W. (2006). The social stratification of English in New York City (2nd ed.). Cambridge: Cambridge University Press.

A què fa referència el terme “Ebonics”?

“At its most literal level, Ebonics simply means ‘black speech’ (a blend of the words ebony ‘black’ and phonics ‘sounds’). The term was created in 1973 by a group of black scholars who disliked the negative connotations of terms like ‘Nonstandard Negro English’ that had been coined in the 1960s when the first modern large-scale linguistic studies of African American speech-communities began. However, the term Ebonics never caught on among linguists, much less among the general public. That all changed with the ‘Ebonics’ controversy’ of December 1996 when the Oakland (CA) School Board recognized it as the ‘primary’ language of its majority African American students and resolved to take it into account in teaching them standard or academic English.
Most linguists refer to the distinctive speech of African Americans as ‘Black English’ or ‘African American English’ (AAE) or, if they want to emphasize that this doesn’t include the standard English usage of African Americans, as ‘African American Vernacular English’ (AAVE). In theory, scholars who prefer the term Ebonics (or alternatives like African American language) wish to highlight the African roots of African American speech and its connections with languages spoken elsewhere in the Black Diaspora, e.g. Jamaica or Nigeria. But in practice, AAVE and Ebonics essentially refer to the same sets of speech forms.”

Rickford, J. R. (n.d.). What is Ebonics? (African American Vernacular English). Washington, DC: The Linguistic Society of America. Consultat a http://www.linguisticsociety.org/content/what-ebonics-african-american-english
up arrow
Exercicis sobre variació lingüística - Respostes
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: