Test - L’estructura fonològica


Indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses.

  • Els trets distintius són un procediment concebut per a la descripció fonètica detallada de les llengües del món.
  • Considereu les dades següents de l’anglès:

    blue [bluː] plough [pl̥aʊ]
    gleam [gliːm] clap [kl̥æp]
    slip [slɪp] clear [kl̥ɪə]
    flog [flɒg] play [pl̥eɪ]
    leaf [liːf]

    Les dues variants, [l] i [l̥], del fonema /l/ es troben en distribució complementària.
  • La palatalització de les consonants sol produir-se en contacte amb vocals anteriors, mentre que la velarització es sol donar en contacte amb vocals posteriors.
  • Els fonemes oclusius sonors /b/ /d/ i /ɡ/ quan es troben en posició intervocàlica es realitzen com a aproximants sonors [β̞] [ð̞] i [ɣ̞] en totes les llengües.
  • Considereu la distribució de [r] i [l] en coreà en els mots següents:

    [rupi] ‘robí’ [rupi] ‘robí’
    [kiri] ‘carretera’ [pal] ‘gran’
    [saram] ‘persona’ [səul] ‘Seul’
    [irɯmi] ‘nom’ [ilkop] ‘set’
    [ratio] ‘ràdio’ [ipalsa] ‘barber’

    [r] i [l] es troben en distribució lliure.
  • La síl·laba com a unitat lingüística constitueix un domini natural per a l’aplicació dels processos fonològics.
  • “Greu/agut” i “compacte/difús” són trets distintius que fan referència a la distribució de l’energia acústica en la realització dels fonemes.
  • Quan els contextos d’aparició de dos o més al·lòfons són mútuament excloents, parlem de distribució paral·lela.
  • La fonologia s’interessa per la funció, el comportament i l’organització dels fonemes en tant que elements que formen un sistema.
  • L’aparició d’un fonema sempre és predictible segons el context.
  • Els nuclis sil·làbics només poden ser ocupats per sons vocàlics.


  • up arrow
    Test - L’estructura fonològica
    Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

    Last updated: