Test - L’estructura morfològica


Indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses.

  • Les paraules que pertanyen a les categories majors són, en general, paraules plenes i que poden portar complements.
  • La derivació és un procés morfològic que sempre canvia la categoria lèxica de la base.
  • L’al·lomorf manté amb el morfema la mateixa relació que l’al·lòfon amb el fonema.
  • La relació d’al·lomòrfia es pot donar entre morfs que es troben en distribució complementària.
  • En el mot desintoxicar el morfema tòxic és un morfema lliure i el morfema des és un morfema travat.
  • L’alternança entre les formes prefixades in i im és condicionada fonèticament, mentre que l’alternança entre les formes tenir i tinc és condicionada fonològicament.
  • La flexió és un procés morfològic que permet la formació de paradigmes.
  • Un infix és un morfema que està inserit dins d’un altre morfema en comptes d’estar-hi afixat.
  • Els morfemes de gènere, nombre i cas són morfemes derivatius.
  • Els morfemes derivatius modifiquen generalment la categoria lèxica de la base, mentre que els morfemes flexius no la modifiquen.
  • Els morfemes derivatius no es fan servir per formar noves paraules, sinĂ³ que donen únicament informació gramatical.
  • Tots els sufixos i els prefixos d’una llengua tenen el mateix grau de productivitat.
  • Tot prefix és un morfema lliure.
  • Pell-roja i peix espasa són dos compostos de la mateixa categoria.
  • Pot pensar-se que com més elevada sigui la informació gramatical aportada per l’ordre dels mots en una determinada llengua, menor serà la que proporcioni el sistema morfològic d'aquesta mateixa llengua.
  • Considereu les dades següents de l’anglès:

    [over]P + [weight]N → [overweight]A
    [speak]V + [easy]A → [speakeasy]N
    [up]Adv + [keep]V → [upkeep]N

    El tipus de formació lèxica que s’il·lustra és la derivació.
  • Considereu les dades següents del tagal:

    pasok ‘entrar’   papasok ‘entrarà’
    alis ‘sortir’       aalis ‘sortirà’
    kain ‘menjar’   kakain ‘menjarà’

    En tagal, la formació de futur segueix un procés de reduplicació.
  • Considereu les dades següents del suahili:

    mtoto amefika ‘El nen ha arribat’
    mtoto anafika ‘El nen està arribant’’
    mtoto atafika ‘El nen arribarà’
    watoto wamefika ‘Els nens han arribat’
    watoto wanafika ‘Els nens estan arribant’
    watoto watafika ‘Els nen arribaran’
    mtu amelala ‘La persona ha dormit’
    mtu analala ‘La persona està dormint’
    mtu atalala ‘La persona dormirà’
    watu wamelala ‘Les persones han dormit’
    watu wanalala ‘Les persones estan dormint’
    watu watalala ‘Les persones dormiran’
    kisu kimeanguka ‘El ganivet ha caigut’
    kisu kinaanguka ‘El ganivet està caient’
    kisu kitaanguka ‘El ganivet caurà’
    visu vimeanguka ‘Els ganivets han caigut’
    visu vinaanguka ‘Els ganivets estan caient’
    visu vitaanguka ‘Els ganivets cauran’
    kikapu kimeanguka ‘El cistell ha caigut’
    kikapu kinaanguka ‘El cistell està caient’
    kikapu kitaanguka ‘El cistell caurà’
    vikapu vimeanguka ‘Els cistells han caigut’
    vikapu vinaanguka ‘Els cistells estan caient’
    vikapu vitaanguka ‘Els cistells cauran’

    m- és un prefix nominal emprat amb noms singulars animats.
  • Considereu les dades següents del suahili:

    mtoto amefika ‘El nen ha arribat’
    mtoto anafika ‘El nen està arribant’’
    mtoto atafika ‘El nen arribarà’
    watoto wamefika ‘Els nens han arribat’
    watoto wanafika ‘Els nens estan arribant’
    watoto watafika ‘Els nen arribaran’
    mtu amelala ‘La persona ha dormit’
    mtu analala ‘La persona està dormint’
    mtu atalala ‘La persona dormirà’
    watu wamelala ‘Les persones han dormit’
    watu wanalala ‘Les persones estan dormint’
    watu watalala ‘Les persones dormiran’
    kisu kimeanguka ‘El ganivet ha caigut’
    kisu kinaanguka ‘El ganivet està caient’
    kisu kitaanguka ‘El ganivet caurà’
    visu vimeanguka ‘Els ganivets han caigut’
    visu vinaanguka ‘Els ganivets estan caient’
    visu vitaanguka ‘Els ganivets cauran’
    kikapu kimeanguka ‘El cistell ha caigut’
    kikapu kinaanguka ‘El cistell està caient’
    kikapu kitaanguka ‘El cistell caurà’
    vikapu vimeanguka ‘Els cistells han caigut’
    vikapu vinaanguka ‘Els cistells estan caient’
    vikapu vitaanguka ‘Els cistells cauran’

    vi- només pot ser un prefix nominal emprat amb noms plurals inanimats.
  • Considereu les dades següents del suahili:

    mtoto amefika ‘El nen ha arribat’
    mtoto anafika ‘El nen està arribant’’
    mtoto atafika ‘El nen arribarà’
    watoto wamefika ‘Els nens han arribat’
    watoto wanafika ‘Els nens estan arribant’
    watoto watafika ‘Els nen arribaran’
    mtu amelala ‘La persona ha dormit’
    mtu analala ‘La persona està dormint’
    mtu atalala ‘La persona dormirà’
    watu wamelala ‘Les persones han dormit’
    watu wanalala ‘Les persones estan dormint’
    watu watalala ‘Les persones dormiran’
    kisu kimeanguka ‘El ganivet ha caigut’
    kisu kinaanguka ‘El ganivet està caient’
    kisu kitaanguka ‘El ganivet caurà’
    visu vimeanguka ‘Els ganivets han caigut’
    visu vinaanguka ‘Els ganivets estan caient’
    visu vitaanguka ‘Els ganivets cauran’
    kikapu kimeanguka ‘El cistell ha caigut’
    kikapu kinaanguka ‘El cistell està caient’
    kikapu kitaanguka ‘El cistell caurà’
    vikapu vimeanguka ‘Els cistells han caigut’
    vikapu vinaanguka ‘Els cistells estan caient’
    vikapu vitaanguka ‘Els cistells cauran’

    -na- és un marcador de temps verbal que indica futur.
  • Considereu les dades següents del suahili:

    mtoto amefika ‘El nen ha arribat’
    mtoto anafika ‘El nen està arribant’’
    mtoto atafika ‘El nen arribarà’
    watoto wamefika ‘Els nens han arribat’
    watoto wanafika ‘Els nens estan arribant’
    watoto watafika ‘Els nen arribaran’
    mtu amelala ‘La persona ha dormit’
    mtu analala ‘La persona està dormint’
    mtu atalala ‘La persona dormirà’
    watu wamelala ‘Les persones han dormit’
    watu wanalala ‘Les persones estan dormint’
    watu watalala ‘Les persones dormiran’
    kisu kimeanguka ‘El ganivet ha caigut’
    kisu kinaanguka ‘El ganivet està caient’
    kisu kitaanguka ‘El ganivet caurà’
    visu vimeanguka ‘Els ganivets han caigut’
    visu vinaanguka ‘Els ganivets estan caient’
    visu vitaanguka ‘Els ganivets cauran’
    kikapu kimeanguka ‘El cistell ha caigut’
    kikapu kinaanguka ‘El cistell està caient’
    kikapu kitaanguka ‘El cistell caurà’
    vikapu vimeanguka ‘Els cistells han caigut’
    vikapu vinaanguka ‘Els cistells estan caient’
    vikapu vitaanguka ‘Els cistells cauran’

    El verb en suahili es construeix amb un prefix nominal (que ha de correspondre a la classe i al nombre del subjecte), seguit d’un marcador de temps i, en posició final, el morfema lèxic.
  • Considereu les dades següents del suahili:

    mtoto amefika ‘El nen ha arribat’
    mtoto anafika ‘El nen està arribant’’
    mtoto atafika ‘El nen arribarà’
    watoto wamefika ‘Els nens han arribat’
    watoto wanafika ‘Els nens estan arribant’
    watoto watafika ‘Els nen arribaran’
    mtu amelala ‘La persona ha dormit’
    mtu analala ‘La persona està dormint’
    mtu atalala ‘La persona dormirà’
    watu wamelala ‘Les persones han dormit’
    watu wanalala ‘Les persones estan dormint’
    watu watalala ‘Les persones dormiran’
    kisu kimeanguka ‘El ganivet ha caigut’
    kisu kinaanguka ‘El ganivet està caient’
    kisu kitaanguka ‘El ganivet caurà’
    visu vimeanguka ‘Els ganivets han caigut’
    visu vinaanguka ‘Els ganivets estan caient’
    visu vitaanguka ‘Els ganivets cauran’
    kikapu kimeanguka ‘El cistell ha caigut’
    kikapu kinaanguka ‘El cistell està caient’
    kikapu kitaanguka ‘El cistell caurà’
    vikapu vimeanguka ‘Els cistells han caigut’
    vikapu vinaanguka ‘Els cistells estan caient’
    vikapu vitaanguka ‘Els cistells cauran’

    ‘Els cistells han arribat’ es diria en suahili vikapu vimefika.
  • Considereu les dades següents del suahili:

    mtoto amefika ‘El nen ha arribat’
    mtoto anafika ‘El nen està arribant’’
    mtoto atafika ‘El nen arribarà’
    watoto wamefika ‘Els nens han arribat’
    watoto wanafika ‘Els nens estan arribant’
    watoto watafika ‘Els nen arribaran’
    mtu amelala ‘La persona ha dormit’
    mtu analala ‘La persona està dormint’
    mtu atalala ‘La persona dormirà’
    watu wamelala ‘Les persones han dormit’
    watu wanalala ‘Les persones estan dormint’
    watu watalala ‘Les persones dormiran’
    kisu kimeanguka ‘El ganivet ha caigut’
    kisu kinaanguka ‘El ganivet està caient’
    kisu kitaanguka ‘El ganivet caurà’
    visu vimeanguka ‘Els ganivets han caigut’
    visu vinaanguka ‘Els ganivets estan caient’
    visu vitaanguka ‘Els ganivets cauran’
    kikapu kimeanguka ‘El cistell ha caigut’
    kikapu kinaanguka ‘El cistell està caient’
    kikapu kitaanguka ‘El cistell caurà’
    vikapu vimeanguka ‘Els cistells han caigut’
    vikapu vinaanguka ‘Els cistells estan caient’
    vikapu vitaanguka ‘Els cistells cauran’

    ‘El nen està caient’ es diria mtoto anaanguka en suahili.


  • up arrow
    Test - L’estructura morfològica
    Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

    Last updated: