Test - Els prejudicis lingüístics


Indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses.

  • El procés d’extinció lingüística va encaminat a una situació en què el 2050 en el món només es parlaran les llengües següents: xinès mandarí, hindi-urdú, àrab, anglès i espanyol.
  • En les llengües menys desenvolupades l’inventari de sons és més limitat que en les llengües que han arribat a un grau de desenvolupament més alt.
  • En una llengua no escrita no es pot establir cap mena de norma lingüística.
  • Hi ha llengües de cultura i llengües que no ho són.
  • Totes les llengües de les quals tenim notícia tenen un nivell semblant de complexitat i detall; per això no hi ha llengües més fàcils o més difícils que d’altres.
  • Les llengües que no estan estandarditzades no serveixen com a senyal d’identitat d’una nació.
  • Les llengües del passat més remot que coneixem han de ser més primitives que les llengües actuals.
  • En les llengües primitives predominen les onomatopeies.
  • En els seus orígens les llengües eren gramaticalment perfectes i completament lògiques, però amb el pas del temps s’han anat degradant i contaminant.
  • Segons Jesús Tuson, les opinions sobre la naturalesa de les llengües (amb gramàtica o sense, de progrés o poc evolucionades, etc.) i sobre la seva utilitat són de caràcter objectiu i basades en fets.
  • El fonocentrisme és la capacitat per la qual en escoltar un so ens representem una idea.
  • Si una llengua té poc parlants, és perquè és molt difícil aprendre-la.
  • La dificultat o la facilitat d’aprendre una segona llengua depèn, essencialment, de la llengua materna pròpia.
  • L’extensió geogràfica d’una llengua sol estar relacionada amb la facilitat per aprendre-la.
  • La variació en el temps i en l’espai és una característica intrínseca de les llengües.
  • Les llengües extingides i les que es troben en perill d’extinció són les més primitives.
  • Són llengües primitives aquelles que presenten una gramàtica menys elaborada i un lèxic més simple que les “llengües de cultura”.
  • El fet que les llengües tinguin termes diferents per designar realitats diferents no vol dir que hi hagi llengües més riques i llengües més pobres en termes d’allò que permeten expressar.
  • Com més parlants té una llengua, més elevades són les possibilitats que aquesta es degradi i degeneri amb el pas del temps.
  • La utilitat d’una llengua com a mitjà de comunicació ve condicionada per la seva estructura gramatical: una llengua flexiva permet expressar més matisos que una llengua aïllant.
  • Des del punt de vista de la lingüística, no hi ha llengües simples i llengües complexes ni llengües fàcils i llengües difícils d’aprendre.
  • Els parlants de llengües difícils tenen més capacitat per aprendre altres llengües que els parlants de llengües fàcils.
  • El fet que una llengua tingui una major difusió internacional s’explica per la simplicitat del seu sistema fonològic, que en facilita l’aprenentatge.
  • Si una llengua té un lèxic molt pobre, les persones que la parlen han de fer servir molt la gesticulació per a comunicar-se.
  • Les llengües primitives són menys sistemàtiques i més irregulars que les llengües avançades de la societat industrialitzada.
  • Les circumstàncies que fan que una llengua tingui un nombre reduït de parlants són habitualment de caràcter políticosociològic i no de caràcter lingüístic.
  • Els parlants de les llengües primitives fan servir molt els recursos propis de la comunicació no verbal per a fer-se entendre.
  • Les llengües que no tenen sistema d’escriptura són més pobres que les que en tenen, ja que els parlants d’una llengua que no s’escriu no poden expressar determinats matisos de significat ni poden produir enunciats complexos.
  • Les llengües estan sotmeses, a partir d’un cert moment, a la corrupció i la decadència.
  • Les llengües més complexes com, per exemple, les flexives, representen una etapa més avançada en l’evolució que les llengües més simples com, per exemple, les aïllants.
  • L’anglès serà, en el futur, l’única llengua parlada per la humanitat i es mantindrà en el seu estat actual al llarg de molts segles.
  • L’existència de prejudicis lingüístics és indissociable del fenomen de la diversitat lingüística.
  • Al llarg del temps, totes les llengües canvien en els seus components lèxic, fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic.
  • Les llengües no canvien, degeneren.
  • Hi ha llengües primitives que no tenen gramàtica i en les que no es pot crear vocabulari nou per a expressar nous conceptes.
  • Totes les llengües de les quals tenim notícia tenen un nivell semblant de complexitat: no existeix, per tant, el que s’anomena una llengua natural primitiva.
  • Les llengües menys evolucionades presenten un sistema de sons menys complex i un repertori de morfemes menys ampli que els de les llengües més evolucionades.
  • En general, la forma escrita s’estableix a partir d’una varietat lingüística parlada, i gairebé mai a la inversa.
  • Les llengües aïllants són més difícils d’aprendre que les flectives, ja que les primeres tenen un sistema d’escriptura ideogràfic i les segones s’escriuen amb l’alfabet llatí.
  • Les llengües antigues que coneixem (per exemple el sumeri, l’accadi, l’hitita o l’egipci) presenten trets gramaticals més primitius que les llengües actuals.
  • Una llengua sense sistema d’escriptura no posseeix sistema fonològic.
  • Les llengües més complexes tenen un nombre d’elements lèxics més elevat i també un nombre més gran de regles gramaticals que les llengües menys avançades.
  • Es pot afirmar que, en termes absoluts i amb independència de la llengua materna, hi ha llengües més difícils d’aprendre que d’altres.
  • La utilitat d’una llengua com a mitjà de comunicació ve condicionada per la seva estructura gramatical.
  • Com més parlants té una llengua, més necessari és el seu estudi, ja que, des del punt de vista estadístic, és més representativa les propietats generals del llenguatge.
  • Totes les llengües tenen els mecanismes necessaris per expressar el conceptes associats a la cultura de les societats que les parlen.
  • El fet que una llengua tingui una major difusió internacional s’explica per la simplicitat de la seva gramàtica.


  • up arrow
    Test - Els prejudicis lingüístics
    Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

    Last updated: