Test - L’estructura semàntica


Indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses.

  • L’homonímia es pot considerar el resultat de l’evolució històrica de dos mots inicialment diferents en el seu significat que, al llarg del temps, han coincidit en una única forma.
  • El fet que el verb chatear es defineixi al DRAE com “beber chatos (de vino)” i que també s’utilitzi per a descriure el fet de mantenir una conversa mitjançant l’intercanvi de missatges electrònics mostra que aquesta paraula és polisèmica.
  • El paper semàntic (o paper temàtic) de “su amigo” a les oracions “Compró el libro a su amigo” i “Su amigo le vendió el libro” és el d’agent en les dues oracions.
  • “El marit de la Maria és solter” és una oració ambigua.
  • La interpretació semàntica de l’enunciat “Van venir tres nois i noies” depèn de l’abast del quantificador.
  • La relació entre significat i estructura sintàctica queda regulada pel principi de composicionalitat, pel qual hom entén que el significat d’una oració és determinat pel significat de les paraules i per l’estructura sintàctica en què es combinen.
  • En l’enunciat “El ministre declarà que ell no ho sabia”, “ell” només admet una interpretació: el pronom “ell” i el sintagma “el ministre” han de ser necessàriament correferents.
  • “Totes les dones estimen un home” és una oració anòmala perquè el verb “estimar” és polisèmic.
  • Els únics mots d’una llengua que tenen significat són els que apareixen en els diccionaris normatius d’aquesta llengua.
  • Els mots de les parelles “llarg - curt” i “prim - gras” són complementaris o contradictoris.
  • Una unitat lèxica és hipònima d’una altra si la que té el significat més específic constitueix una part de la que té el significat més general. Per tant, “cama” és hipònim de “cos”.
  • Considereu les oracions següents: Aquestes dades suggereixen que el verb “ir” seguit de la preposició “a”, és a dir, “ir a”, és polisèmic.
  • Considereu les oracions següents: El fet que una unitat lèxica pugui mostrar usos transitius i intransitius (per exemple, “sonar” en català) cal interpretar-ho com un cas d’homonímia.
  • Els préstecs o manlleus i els calcs formen part del lèxic heretat d’una llengua.
  • Quan emprem els mots “boca”, “coll”, “cos” i “cul” per referir-nos a les parts d’una ampolla estenem metonímicament el significat central d’aquests mots.
  • “El meu germà és fill únic” és una oració ambigua.
  • “Totes les dones estimen un home” és una oració anòmala perquè el verb “estimar” és ambigu.
  • La proposició “Les idees verdes dormen furiosament” és contradictòria.
  • A la seqüència “La Maria sabia que la Clara confiava en ella / si mateixa” els dos pronoms subratllats troben el seu antecedent en l’àmbit de l’oració subordinada.
  • La interpretació semàntica de l'enunciat “Van venir molts alumnes i professors” depèn de l’abast del quantificador.
  • Els mots connectors restringeixen el tipus de relació lògica que s’ha d’establir entre l’enunciat que conté el mot connector i certa informació que s’ha de trobar en l’entorn contextual.
  • El lexema es pot definir com una unitat amb contingut lèxic.
  • “Mamífer”, “rèptil” i “au” són co-hipònims de l’hiperònim “animal”.
  • Una paraula X es un hipònim d’una paraula Y si X és un tipus de Y.
  • Les paraules polisèmiques són aquelles que tenen tantes entrades (o lemes) en el diccionari com significats possibles.
  • La relació semàntica entre “jove” i “adolescent” és d’hiponímia.
  • La relació de significat que es dona entre “comprar” i “vender” és la mateixa que la que es dona entre “padre” i “madre”.
  • Entre “curt” i “llarg” s’estableix la mateixa relació semàntica que entre “mort” i “viu”.
  • La complementarietat és un tipus de relació d’oposició que s’il·lustra característicament en el cas dels colors.
  • La metàfora permet utilitzar un terme per a referir-se a una cosa amb la qual està, d’alguna manera, en relació de contigüitat.
  • La metonímia permet utilitzar un terme per a referir-se a una cosa amb la qual està, d’alguna manera, en relació de contigüitat.
  • Seqüències del tipus: “Ho farem la setmana que ve”, “El temps se’ns tira a sobre”, “Arribarà l’hora de plegar i encara no estarem” il·lustren el fet que en el llenguatge quotidià intervenen metàfores conceptuals com “el temps es mou”.
  • El lèxic patrimonial és el que s’aprèn dels pares.
  • Un acrònim és una paraula formada a partir de la primera lletra (o les primeres lletres) d’altres paraules (per exemple, RENFE).
  • La formació de paraules com “brunch” (“breakfast”+“lunch”) o “motel” (“motorway”+“hotel”) reflecteix un procés morfològic de derivació.
  • El significat corresponent a una oració ve determinat exclusivament per les unitats lèxiques que la integren.
  • El principi de composicionalitat especifica que el significat d’una oració és determinat pel significat de les paraules i per l’estructura sintàctica en què es combinen.
  • Aplicant el principi de composicionalitat a l’oració “La Maria pot veure la gent amb binocles” s’obté una única proposició.
  • L’oració “En Joani és el pare de la Mariaj” és una paràfrasi de “La Mariaj és la filla d’en Joani”.
  • La proposició “L’arrel quadrada de la Maria encatifa les cases de Sant Cugat” és contradictòria.
  • “La mare de la Maria no té fills” és una oració ambigua.
  • L’única causa de l'ambigüitat de l’enunciat “Vaig veure la Maria tocant el piano” és de tipus lèxic, ja que el verb “tocar” és polisèmic.
  • Les oracions “La policia va atrapar el lladre” i “El lladre fou atrapat per la policia” són paràfrasis i, per tant, tenen la mateixa estructura informativa.
  • Les oracions “Necessàriament, les nenes no aniran a escola” i “Les nenes no aniran necessàriament a escola” mantenen una relació de paràfrasi.
  • L’oració “En Joani és el pare de la Mariaj” té el mateix valor de veritat que “La Mariaj és la filla d’en Joani”.
  • La interpretació semàntica de l’enunciat “Van venir tres nois i noies” depèn del significat del nexe “i”.
  • La presència explícita de connectors és una condició necessària i suficient perquè un seguit d’enunciats confegeixin un text ben format.
  • La cohesió lèxica pot considerar-se un mecanisme de cohesió textual.


  • up arrow
    Test - L’estructura semàntica
    Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

    Last updated: