Test - Els elements suprasegmentals


Indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses.

  • En llengües d’accent lliure com el català i el castellà, només són tòniques (és a dir, amb una major prominència respecte a les síl·labes adjacents) aquelles síl·labes que porten accent ortogràfic.
  • La melodia és el resultat de les variacions en la freqüència d'obertura i tancament dels plecs vocals que es produeixen durant la fonació.
  • La representació que es mostra a la figura s’anomena corba melòdica i representa l’entonació d’un enunciat.

    Corba melòdica
  • La diferència entre una subordinada relativa explicativa i una subordinada relativa especificativa es manifesta fonèticament per la presència o absència de pauses.
  • El contrast entre [aˈβ̞it̪oembaɾθeˈlona] i [aβ̞iˈt̪oembaɾθeˈlona] mostra que el castellà és una llengua d’accent lliure.
  • La corba melòdica que es mostra a la figura pot correspondre a una frase enunciativa (o declarativa) en català o en castellà.

    Corba melòdica
  • La melodia únicament té una funció lingüística, relacionada amb l’expressió de la modalitat oracional.
  • La corba melòdica que es mostra a la figura pot correspondre a una frase enunciativa (o declarativa) en català o en castellà.

    Corba melòdica
  • El ritme ve donat per la repetició a intervals regulars d’elements suprasegmentals com els accents o les pauses, entre d’altres.
  • La diferència entre una síl·laba tònica i una síl·laba àtona sempre és deguda únicament al fet que una tònica és més intensa que una àtona.
  • La corba melòdica que es mostra a la figura tant pot correspondre a una frase enunciativa (o declarativa) com a una frase interrogativa en català o en castellà.

    Corba melòdica
  • En la transcripció [ˈnoː ˈnoː noˈβ̞aʝas] la marca [ː] indica un allargament de la vocal [o].
  • En la descripció fonètica de les llengües es pot prescindir dels elements suprasegmentals, ja que aquests només aporten matisos expressius però no tenen cap valor lingüístic.
  • El grup fònic es pot definir com una seqüència de segments delimitada per una pausa a l'inici i una pausa al final.
  • La transcripció fonètica [d̪əmá suɾt̪iɾɛ́m d̪ɔ́ɾə] segueix les convencions de l’Alfabet Fonètic Internacional.
  • L’accent, el to, la melodia, l’entonació i el ritme són fenòmens fonètics de naturalesa segmental.
  • Si un locutor emet l’enunciat “Y desde Kosovo nos llega la noticia de un suceso que ha indignado a la mayoría albanesa” en 4,7 segons, la seva velocitat d’elocució és de 6,8 síl·labes per segon.

  • L’accent lèxic pot tenir un valor contrastiu en llengües com el català i el castellà.
  • Observeu els següents exemples en xinès mandarí i en català:

    Xinès mandarí

    yī ‘roba’
    yí ‘sospitar’
    yǐ ‘cadira’
    yì ‘significat’

    Català

    [ləməˈɾiəβin̪ˈd̪ɾa↓] (enunciativa)
    [ləməˈɾiəβin̪ˈd̪ɾa↑] (interrogativa)

    La possibilitat de variar la modalitat oracional mitjançant variacions en la corba melòdica, com es mostra en els exemples anteriors, permet afirmar que el català és una llengua tonal.
  • Observeu els següents exemples en xinès mandarí i en català:

    Xinès mandarí

    yī ‘roba’
    yí ‘sospitar’
    yǐ ‘cadira’
    yì ‘significat’

    Català

    [ləməˈɾiəβin̪ˈd̪ɾa↓] (enunciativa)
    [ləməˈɾiəβin̪ˈd̪ɾa↑] (interrogativa)

    Els exemples anteriors posen de manifest que en les llengües tonals com el xinès mandarí el to és una propietat intrínseca de la paraula.
  • Els mots del castellà [ˈnumeɾo], [nuˈmeɾo] i [numeˈɾo] es diferencien per la posició de l'accent lèxic.
  • La seqüència [elˈniɲo] constitueix un grup accentual en castellà.
  • Totes les pauses que es troben en el discurs s’expliquen per la necessitat de respirar que té el parlant.
  • El contrast entre [aˈβ̞it̪oembaɾθeˈlona] i [aβ̞iˈt̪oembaɾθeˈlona] mostra que en castellà l’accent té una funció distintiva.
  • Els elements com [eː], [əː] o [mː] que apareixen en el discurs espontani es poden descriure com a pauses plenes o pauses sonores.


  • up arrow
    Test - Els elements suprasegmentals
    Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

    Last updated: