Test - La variació lingüística


Indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses.

  • La llengua estàndard és una llengua acceptada com a mitjà de comunicació internacional per una part significativa dels pobles del món.
  • Per llengua estàndard hom fa referència a una variant lligada a valoracions de prestigi i emprada com a variant d’ús comú.
  • La diferència entre una llengua i un dialecte és social i lingüística. Sovint és influenciada per factors com els sentiments d’identitat nacional, històrics o religiosos.
  • La tria d’una variant del repertori lingüístic es relaciona exclusivament amb variables associades a l’emissor com l’edat, el sexe, l’origen geogràfic o el grup professional.
  • Les varietats condicionades per l’origen ètnic, l’estatus socioeconòmic, el gènere o l’orientació sexual, s’anomenen sociolectes.
  • La dialectologia i la geografia lingüística estudien la variació diastràtica.
  • Una isoglossa és una línia que, en un atles lingüístic, marca el límit entre la presència o l’absència d’un determinat fenomen.
  • L’estudi de la comunicació mediatitzada per ordinador fa veure que, tot i la diversitat de mitjans de transmissió del discurs, els parlants sempre mantenen una separació clara entre gèneres o registres.
  • William Labov és un lingüista especialment conegut pels seus estudis sobre l’estratificació social de variables lingüístiques i pels seus treballs sobre el canvi lingüístic en curs.
  • L’ús de les formes “fallecer” > “morir” > “palmarla” mostra una gradació des d’un sociolecte elaborat a un sociolecte col·loquial.
  • Les diferències degudes al gènere de l’emissor o del receptor no es reflecteixen mai en l’estructura gramatical de les llengües i només afecten els estils discursius.
  • Les formes “autobús”, “guagua”, “colectivo” i “micro” posen de manifest l’existència de variació diatòpica.
  • En l’elaboració d’un atles lingüístic es seleccionen els informants que poden oferir un repertori verbal més ampli per tal de poder representar més issoglosses sobre el mapa amb una única entrevista.
  • La varietat estàndard d’una llengua ha d’existir per evitar-ne la degradació deguda al canvi lingüístic i per promoure l’ús de les formes pures.
  • Els parlants de les llengües que tenen escriptura empren de forma intercanviable les varietats escrites i orals en qualsevol situació comunicativa.


  • up arrow
    Test - La variació lingüística
    Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

    Last updated: