Test - Descripció fonètica del castellà


Indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses.

  • Els enunciats interrogatius pronominals del castellà presenten un patró melòdic amb final descendent.
  • Els símbols [l̦] i [l,] emprats a Quilis (1993) corresponen als símbols de l’AFI [l̪] i [lʲ].
  • En castellà es transcriu [bi̯en] perquè la paraula té <b> a la forma ortográfica [βi̯en̪t̪o] perquè la paraula es representa amb <v> en la forma ortogràfica.
  • El patró accentual més freqüent del castellà és el patró oxíton.
  • Segons la RAE, el fenomen conegut en castellà com a “yeísmo” no forma part de la norma culta, ja que cal tendir a mantenir en la pronúncia les distincions que es donen en la forma escrita de la llengua.
  • En les transcripcions [neθ̟eˈsit̪a], [enseˈɲan̟θ̟a] i [pɾonun̟θ̟i̯aˈθ̟i̯on], el diacrític emprat amb el símbol de la fricativa dental sorda reflecteix el caràcter interdental d'aquesta consonant en castellà.
  • La consonant fricativa glotal sorda [h] no es dona en cap de las variants del castellà.
  • El fenomen conegut en castellà com a “yeísmo” únicament es dona en determinades variants de l’espanyol d’Amèrica.
  • Els símbols [ǰ] i [r̄] emprats per Quilis (1993) corresponen als símbols de l’AFI [ʝ] i [r].
  • Si una llengua presenta dos grafemes diferents en el seu alfabet, aquests s’han de pronunciar de manera diferenciada; així, en una pronúncia correcta del castellà, cal distingir [ˈbeʎo] (bello) i [ˈveʎo] (vello).
  • En l’inventari de sons del castellà que es presenta a Fernández Planas (2005), la combinació de símbols [ɟ͡ʝ] correspon al que altres autors transcriuen com a [d͡ʒ].
  • En alguns inventaris fonètics del castellà –per exemple, els de Quilis (1993) o de Fernández Planas (2005)– es distingeix entre consonants nasals i laterals palatals i consonants nasals i laterals palatalitzades.
  • En la majoria dels inventaris de sons del castellà es posa de manifest que les consonants nasals adopten el lloc d'articulació de la consonant que les segueix.
  • Les realitzacions [eɣ̞ˈsaɣ̞t̪amen̪t̪e] i [ˈpɾaɣ̞t̪ikamen̪t̪e] són incorrectes en castellà, ja que el grup /kt/ es realitza sempre com a [kt].
  • Tots els inventaris fonètics del castellà recullen l’existència d’una consonant ròtica aproximant.
  • En l’inventari de sons del castellà que es presenta a Fernández Planas (2005), en la transcripció estreta es posa de manifest que algunes consonants fricatives sordes es poden sonoritzar.
  • La RAE considera que el fenomen conegut en castellà com a “seseo” forma part de la norma culta de l’espanyol d’Amèrica i de l’espanyol meridional.
  • En llengües d’accent lliure com el castellà, només són tòniques (és a dir, amb una major prominència respecte a les síl·labes adjacents) aquelles síl·labes que porten accent ortogràfic.
  • La pronúncia més habitual en castellà de paraules com psicología o psicosis és [sikoloˈxia] i [siˈkosis].
  • Les realitzacions [ˈt̪es̪t̪o], [es̪ˈt̪enso] o [espliˈkaɾ] són incorrectes en castellà.
  • El fenomen conegut en castellà com a “seseo” no és propi de totes les variants geogràfiques de la llengua i, per tant, sempre cal considerar el “seseo” com una incorrecció.
  • El patró accentual menys freqüent del castellà és el patró proparoxíton.
  • En castellà estàndard la grafia <b> sempre representa el so [b], mentre que la grafia <v> sempre representa el so [β̞].
  • Els símbols [ǰ] i [r̄] emprats per Quilis (1993) corresponen als símbols de l’AFI [j] i [ɾ].
  • Segons els exemples que es troben a Quilis (1993), i també de manera general, les oracions interrogatives pronominals del castellà sempre presenten un patró melòdic amb final ascendent.


  • up arrow
    Test - Descripció fonètica del castellà
    Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

    Last updated: