L’anàlisi fonològica


Fonologia


Objectius de l’anàlisi fonològica

Definició de l’inventari de fonemes.

Identificació dels al·lòfons dels fonemes inventariats.

Determinació dels factors que condicionen l’aparició dels al·lòfons.

Identificació del tipus de distribució dels fonemes i dels al·lòfons.

Descripció i explicació dels processos fonològics que afecten els fonemes i els al·lòfons.

tornar al principi

Mètode de l’anàlisi fonològica


Arbre de decisió per a l’anàlisi fonològica

Arbre de decisió per a l’anàlisi fonològica.

Adaptat de Langstaff, J. (2000). [bnik] Knowledge of sounds [Document en PowerPoint]. SlideShare. https://slideplayer.com/slide/4034004/

Prova dels parells mínims

Permet definir l’inventari de fonemes.

❯ Parells mínims

Relacions distribucionals

Permeten descriure la distribució dels fonemes i dels seus al·lòfons.

❯ Les relacions distribucionals

Neutralització

❯ Processos fonològics de neutralització

Arxifonema

Concepte propi de la fonologia estructuralista.

Forma resultant de la neutralització d’una oposició fonològica.

Transcrit amb majúscules.

(castellà)
puerta /ˈpueR.t̪a/ → [ˈpu̯er.t̪a], [ˈpu̯eɾ.t̪a], [ˈpu̯eɹ.t̪a]
carne /ˈkaR.ne/ → [ˈkar.ne], [ˈkaɾ.ne], [ˈkaɹ.ne]
tornar al principi

Exemple d’anàlisi fonològica

Fricatius i oclusius en grec modern

Fromkin, V., Rodman, R. i Hyams, N. (2019). An introduction to language (11a ed.). Cengage Learning.

Victoria Fromkin
Victoria Fromkin (1923–2000)
(Font de la imatge: Department of Linguistics. (1997, 11 d’octubre). Prof. Victoria Fromkin. University of California Los Angeles. https://linguistics.ucla.edu/people/fromkin/fromkin.htm)
Robert Rodman
Robert Rodman (1940–2017)
(Font de la imatge: Drescher, J. (2017, 4 de maig). This professor knew the language – and could zing you with it. The News & Observer. https://www.newsobserver.com/news/local/news-columns-blogs/john-drescher/article148604619.html)

(Font de la imatge: Department of Linguistics. (s. d.). Nina Hyams. University of California Los Angeles. https://linguistics.ucla.edu/person/nina-hyams/)

Dades

[kano] ‘fer’ [çeɾi] ‘mà’
[xano] ‘perdre’ [koɾi] ‘filla’
[çino] ‘abocar’ [xoɾi] ‘balla’
[cino] ‘moure’ [xɾima] ‘diners’
[kali] ‘encants’ [kɾima] ‘pena’
[xali] ‘difícil’ [xufta] ‘grapat’
[çeli] ‘anguila’ [kufeta] ‘bombons’
[ceɾi] ‘espelma’ [oçi] ‘no’
Consonants del grec modern

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

[c] oclusiu palatal sord

[k] oclusiu velar sord

[ç] fricatiu palatal sord

[x] fricatiu velar sord


Ladefoged, P. (2004). Sounds and languages – The IPA chart sounds. Vowels and consonants: An introduction to the sounds of languages (2a ed.). Blackwell. http://www.phonetics.ucla.edu/course/chapter1/chapter1.html

Vocals del grec modern

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Anàlisi

Estudiant les dades es troben els següents parells mínims:

[kano] ‘fer’ ~ [xano] ‘perdre’
[kali] ‘encants’ ~ [xali] ‘difícil’
[koɾi] ‘filla’ ~ [xoɾi] ‘balla’
[kɾima] ‘pena’ ~ [xɾima] ‘diners’
[çino] ‘abocar’ ~ [cino] ‘moure’
[çeɾi] ‘mà’ ~ [ceɾi] ‘espelma’

Dels parells mínims identificats es dedueix que:

El contrast entre [k] ~ [x] (oclusivu velar i fricatiu velar) és distintiu: canviant [k] per [x] varia el significat de la paraula.

[kano] ‘fer’ ~ [xano] ‘perdre’
[kali] ‘encants’ ~ [xali] ‘difícil’
[koɾi] ‘filla’ ~ [xoɾi] ‘balla’
[kɾima] ‘pena’ ~ [xɾima] ‘diners’

El contrast entre [c] ~ [ç] (oclusiu palatal i fricatiu palatal) és distintiu: canviant [c] per [ç] varia el significat de la paraula.

[çino] ‘abocar’ ~ [cino] ‘moure’
[çeɾi] ‘mà’ ~ [ceɾi] ‘espelma’

El contrast entre [k] ~ [c] (oclusiu velar i oclusiu palatal) no és distintiu: no es troben parells mínims amb [x] ~ [ç].

El contrast entre [x] ~ [ç] (fricatiu velar i fricatiu palatal) no és distintiu: no es troben parells mínims amb [x] ~ [ç].

Els parells mínims (contrasts distintius) es troben entre consonants que comparteixen el lloc d’articulació però amb diferents modes d’articulació.

Per determinar si existeixen segments en distribució complementària, s’analitza el context d’aparició:

Oclusiu palatal
[c]
Oclusiu velar
[k]
Fricatiu palatal
[ç]
Fricatiu velar
[x]
[cino] [kano] [çino] [xano]
[ceɾi] [kali] [çeli] [xali]
[koɾi] [çeɾi] [xoɾi]
[kɾima] [oçi] [xɾima]
[kufeta] [xufta]

Les dades de la taula mostren que:

[k] (oclusiu velar) apareix abans de [a], [o], [u], [ɾ]

[x] (fricatiu velar) apareix abans de [a], [o], [u], [ɾ]

[c] (oclusiu palatal) apareix abans de [i], [e]

[ç] (fricatiu palatal) apareix abans de [i], [e]

Per tant:

Oclusius: [k] (velar) es troba en distribució complementària amb [c] (palatal), ja que no es troba cap context en què puguin aparèixer tant [k] con [c].

Fricatius: [x] (velar) es troba en distribució complementària amb [ç] (palatal), ja que no es troba cap context en què puguin aparèixer tant [x] com [ç].

De la distribució complementària de [c] i [k] i de [ç] i [x] es desprèn que:

Els dos segments oclusius ([c] palatal i [k] velar) són al·lòfons d’un mateix fonema.

Els dos segments fricatius ([ç] palatal i [x] velar) són al·lòfons d’un mateix fonema.

Per decidir que [k] i [c] són aŀlòfons d’un mateix fonema en comptes de ser-ho, per exemple, [k] i [x] o [c] i [ç], es considera un criteri de similitud fonètica, que també s’utilitza en el cas de [x] i [ç]:

[c] i [k] són oclusius no anteriors ([c] palatal i [k] velar), més semblants entre ells que un oclusiu i un fricatiu.

[ç] i [x] són fricatius no anteriors ([ç] palatal i [k] velar), més semblants entre ells que un oclusiu i un fricatiu.

D’aquesta anàlisi es pot concloure que:

/k/ és un fonema amb dos al·lòfons en distribució complementària:

/x/ és un fonema amb dos al·lòfons en distribució complementària:

En les llengües, els sons velars sovint es converteixen en palatals davant de vocals anteriors; per aquest motiu, les formes velars /k/ i /x/ es seleccionen com les bàsiques per a la definició del fonema.

El procés es podria formular amb una regla fonològica (simplificada) mitjançant trets distintius:

Regla d’assimilació en grec modern

La combinació de trets [+consonàntic +posterior] correspon a les consonants velars [k] i [x].

La combinació de trets [+consonàntic –posterior] correspon a les consonants palatals [c] i [ç].

La combinació de trets [–consonàntic –posterior] correspon a les vocals [i] i [e].

La regla formalitza el procés fonològic d’assimilació de lloc d’articulació pel qual les consonants posteriors (velars) es palatalitzen quan es troben seguides d’una vocal que no és posterior i permet donar compte del fet que aquest procés afecta tant les consonants oclusives com les fricatives.

tornar al principi

Fonologia


L’anàlisi fonològica
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Darrera actualització: