L’anàlisi fonològica


Fonologia


Objectius de l’anàlisi fonològica

Definició de l’inventari de fonemes.

Identificació dels al·lòfons dels fonemes inventariats.

Determinació dels factors que condicionen l’aparició dels al·lòfons.

Identificació del tipus de distribució dels fonemes i dels al·lòfons.

Descripció i explicació dels processos fonològics que afecten els fonemes i els al·lòfons.

up arrow

Mètode de l’anàlisi fonològica

Prova dels parells mínims

Permet definir l’inventari de fonemes.

Parells mínims

Relacions distribucionals

Permeten descriure la distribució dels fonemes i dels al·lòfons.

Les relacions distribucionals

Neutralització

Processos fonològics de neutralització

Arxifonema

Concepte propi de la fonologia estructuralista.

Forma resultant de la neutralització d’una oposició fonològica.

Transcrit amb majúscules.

(esp.)
puerta /ˈpueR.t̪a/ → [ˈpu̯er.t̪a], [ˈpu̯eɾ.t̪a], [ˈpu̯eɹ.t̪a]
carne /ˈkaR.ne/ → [ˈkar.ne], [ˈkaɾ.ne], [ˈkaɹ.ne]
up arrow

Exemple d’anàlisi fonològica

Fricatius i oclusius en grec modern

Fromkin, V., Rodman, R. i Hyams, N. (2003). An introduction to language (7th ed.). Boston, MA: Heinle. (Obra original publicada el 1974)
[kano] fer [çeri] mà
[xano] perdre [kori] filla
[çino] abocar [xori] balla
[cino] moure [xrima] diners
[kali] encants [krima] pena
[xali] difícil [xufta] grapat
[çeli] anguila [kufeta] bombons
[ceri] espelma [oçi] no
Grec_consonants.jpg

International Phonetic Association. (2015). The International Phonetic Alphabet (revised to 2015). The International Phonetic Association. Consultat a https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart

[c] oclusiu palatal sord

[k] oclusiu velar sord

[ç] fricatiu palatal sord

[x] fricatiu velar sord


Ladefoged, P. (2001). Vowels and consonants. An introduction to the sounds of languages. Oxford - Malden, MA: Blackwell. Consultat a http://www.phonetics.ucla.edu/vowels/contents.html

International Phonetic Association. (2015). The International Phonetic Alphabet (revised to 2015). The International Phonetic Association. Consultat a https://www.internationalphoneticassociation.org/content/ipa-chart

Estudiant les dades es troben els següents parells mínims:

[kano] fer ~ [xano] perdre

[kali] encants ~ [xali] difícil

[kori] filla ~ [xori] balla

[krima] pena ~ [xrima] diners

[çino] abocar ~ [cino] moure

[çeri] mà ~ [ceri] espelma

Els contrastos entre [k] ~ [x] i [c] ~ [ç] són distintius.

Els contrastos entre [x] ~ [ç] i [k] ~ [c] no són distintius, ja que no es troben parells mínims en les dades.

Per determinar si existeixen segments en distribució complementària, s’analitza el context d’aparició:

[k] (oclusiu velar) apareix abans de [a], [o], [u], [r]

[x] (fricatiu velar) apareix abans de [a], [o], [u], [r]

[c] (oclusiu palatal) apareix abans de [i], [e]

[ç] (fricatiu palatal) apareix abans de [i], [e]

Per tant:

Oclusius: [k] (velar) es troba en distribució complementària amb [c] (palatal)

Fricatius: [x] (velar) es troba en distribució complementària amb [ç] (palatal)

Els dos segments oclusius (palatal i velar) són al·lòfons d’un mateix fonema.

Els dos segments fricatius (palatal i velar) són al·lòfons d’un mateix fonema.

Criteri de similitud fonètica:

[c] i [k] són oclusius no anteriors (palatal i velar), més semblants entre ells que un oclusiu i un fricatiu.

[ç] i [x] són fricatius no anteriors (palatal i velar), més semblants entre ells que un oclusiu i un fricatiu.

D’aquesta anàlisi es pot concloure que:

/k/ és un fonema amb dos al·lòfons:

/x/ és un fonema amb dos al·lòfons:

En les llengües, els sons velars sovint es converteixen en palatals davant de vocals anteriors; per aquest motiu, les formes velars es seleccionen com les bàsiques per a la definició del fonema: /k/ i /x/.

El procés es podria formular amb una regla fonològica (simplificada) mitjançant trets distintius:

Grec_regla.jpg
up arrow

Fonologia


L’anàlisi fonològica
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: