Tipologia fonològica: elements suprasegmentals


Tipologia fonològica: estudis específics sobre elements suprasegmentals


El to

❯ El to

Freqüència d’aparició dels tons

Els dos tons més freqüents en els inventaris recollits a PHOIBLE 2.0 són el to alt /˦/ i el to baix /˨/, seguits del to mitjà /˧/.

To Nombre
d’inventaris
Percentatge
d’inventaris
˦ 552 18 %
˨ 545 18 %
˧ 300 10 %
˦ ˨ 143 5 %
˨ ˦ 121 4 %
˥ 79 3 %

Els 6 tons més freqüents en els inventaris recollits a PHOIBLE 2.0. Els tons de contorn estan transcrits com a combinacions dels símbols emprats per als tons de nivell.

Moran, S. i McCloy, D. (Ed.). (2019). PHOIBLE 2.0. Max Planck Institute for the Science of Human History. https://phoible.org

Tipologia dels sistemes tonals

Nombre de tons

A PHOIBLE 2.0 el nombre màxim de tons documentat en un inventari és de 10.

Nombre de tons Nombre d’inventaris
10 2
9 4
8 10
7 7
6 25
5 60
4 123
3 217
2 181

Distribució del nombre de tons en els 3 020 inventaris recollits a PHOIBLE 2.0

Moran, S. i McCloy, D. (Ed.). (2019). PHOIBLE 2.0. Max Planck Institute for the Science of Human History. https://phoible.org

❯ Contrasts entre dos tons

❯ Contrasts entre tres tons

❯ Contrasts entre quatre tons

❯ Contrasts entre cinc tons

❯ Contrasts entre sis tons

Característiques dels sistemes tonals

Llengües amb sistemes tonals simples: presenten un contrast entre dos tons, generalment entre un to alt i un to baix.

Llengües amb sistemes tonals complexos: presenten un contrast entre més de dos tons.

Sistema tonal Nombre de llengües
Sense tons 307
Sistema tonal simple 132
Sistema tonal complex 88
Nombre total de llengües 527

Nombre de llengües no tonals, amb un sistema tonal simple i amb un sistema tonal complex en una mostra de 527 llengües del World Atlas of Language Structures Online.

Maddieson, I. (2013). Tone. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/13

«Of the 526 languages included in the data used for this chapter, 306 (58.2%) are classified as non-tonal. This probably underrepresents the proportion of the world’s languages which are tonal since the sample is not proportional to the density of languages in different areas. For example, from the large Niger-Congo family of Africa there are 68 languages in the sample, 5 of which are nontonal (Swahili, Diola-Fogny, Koromfe, Wolof and Bisa) and the remainder tonal. The Ethnologue (Grimes 2000) lists 1489 Niger-Congo languages, so less than 5% of the Niger-Congo languages are included. Of the Indo-European languages of western and central Europe, 16 are included (5 Romance, 3 Germanic, 3 Slavic, 2 Celtic, 1 Baltic, Greek, and Albanian). In these Indo-European groups the Ethnologue lists a total of 145 languages (7 Celtic, 58 Germanic, 48 Italic, 18 Slavic, 7 Greek, 4 Albanian, and 3 Baltic languages), so that over 10% of the Western European languages listed are included, only two of which are tonal or marginally so and the rest non-tonal. If, correspondingly, 10% of the Niger-Congo family had been included, 80 additional tone languages would have been included.»

Maddieson, I. (2013). Tone. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/13
(Font de la imatge: Maddieson, I. (2011). Ian Maddieson personal webpage. http://www.unm.edu/~ianm/index.html)

Tipologia fonològica: estudis específics sobre el to

tornar al principi

L’accent

❯ L’accent

van der Hulst, H. (2010). Word accent: Terms, typologies and theories. A H. van der Hulst, R. Goedemans i E. van Zanten (Ed.), A survey of word accentual patterns in the languages of the world (p. 3–54). de Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110198966.1.3

Goedemans, R. i van der Hulst, H. (2013). Fixed stress locations. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/14

Goedemans, R. i van der Hulst, H. (2013). Weight-sensitive stress. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/15

(Font de la imatge: Leiden University. (s. d.). Rob Goedemans. https://www.universiteitleiden.nl/en/staffmembers/rob-goedemans#tab-1)
(Font de la imatge: University of Connecticut. (s. d.). Harry van der Hulst. https://harry-van-der-hulst.uconn.edu )

La classificació tipològica de les llengües en funció de l’accent es basa en la regularitat de la seva posició en la paraula.

«In considering the typology of stress systems, it is useful to make an initial distinction between languages in which stress is largely predictable based on phonological properties such as the structure (weight) of syllables and/or their location in a word and those in which stress is used to contrast lexical items or different morphological forms in a paradigm. In practice, most languages have neither purely predictable stress nor purely contrastive stress, but fall somewhere along a continuum of degree of predictability. At (or close to) one end is a language like Finnish in which words have primary stress on the initial syllable. At the other end is a language like Russian in which stress is lexically and morphologically specified (Halle 1973). Somewhere in between is Spanish, which largely adheres to the generalization that stress is penultimate unless the final syllable ends in a consonant other than /n/ or /s/ (Harris 1969), but has a fair number of words that do not follow this pattern.» (p. 175–176).

Gordon, M. K. (2016). Phonological typology. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199669004.001.0001
(Font de la imatge: Matthew Gordon. (s. d.). University of California Santa Barbara, Department of Linguistics. http://gordon.faculty.linguistics.ucsb.edu)

Llengües amb accent fix

L’accent primari sempre es troba a la mateixa síŀlaba de la paraula.

Sis posicions possibles de l’accent primari en la paraula:

Posició de l’accent Nombre de llengües
Sense accent fix 220
Accent a la primera síŀlaba 92
Accent a la segona síŀlaba 16
Accent a la tercera síŀlaba 1
Accent a l’antepenúltima síŀlaba 12
Accent a la penúltima síŀlaba 110
Accent a l’última síŀlaba 51
Nombre total de llengües 502

Posició de l’accent primari en la paraula en les llengües d’accent fix en una mostra de 502 llengües del World Atlas of Language Structures Online..

Goedemans, R. i van der Hulst, H. (2013). Fixed stress locations. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/14

Llengües amb accent variable

La posició de l’accent primari varia segons l’estructura fonològica de la síŀlaba i la posició de la síŀlaba en la la paraula.

Llengües amb accent condicionat per la quantitat

Quantity-sensitive, sensibles a la quantitat o weight-sensitive, sensibles al pes.

La posició de l’accent ve donada per l’estructura interna de la síŀlaba, que determina el que s’anomena el ‘pes siŀlabic’. En aquest cas, la posició de l’accent en cada paraula depèn de dos factors:

En la classificació de les llengües amb l’accent condicionat per la quantitat s’estableix una divisió entre:

Llengües sense accent predictible

També anomenades ‘llengües amb accent lèxic’ o ‘llengües amb accent contrastiu’.

La posició de l’accent és una propietat intrínseca de cada paraula
abkhaz, hixkariana.

Posició de l’accent Nombre de llengües
En la finestra en el marge esquerra de la paraula: accent a la primera o a la segona síŀlaba 37
En el marge esquerra de la paraula: implica la tercera síŀlaba 2
En la finestra en el marge dret de la paraula: accent a l’última o a la penúltima síŀlaba 65
En el marge dret de la paraula: implica l’antepenúltima síŀlaba 27
En qualsevol posició en la paraula 54
En la finestra en el marge dret de la paraula i en qualsevol posició en la paraula 8
Sense accent predictible 26
Accent fix (no condicionat pel pes siŀlàbic) 281
Nombre total de llengües 500

Tipus i nombre de llengües amb accent variable en una mostra de 500 llengües del World Atlas of Language Structures Online..

Goedemans, R. i van der Hulst, H. (2013). Weight-sensitive stress. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/15

Tipologia fonològica: estudis específics sobre l’accent

tornar al principi

La síŀlaba

❯ La síŀlaba

Maddieson, I. (2013). Syllable structure. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/12

(Font de la imatge: Maddieson, I. (2011). Ian Maddieson personal webpage. http://www.unm.edu/~ianm/index.html)

Distinció entre tres tipus d’estructura siŀlàbica en les llengües:

Estructura siŀlàbica Nombre de llengües
Estructura siŀlàbica simple 61
Estructura siŀlàbica moderadament complexa 274
Estructura siŀlàbica complexa 151
Nombre total de llengües 486

Nombre de llengües segons la seva estructura siŀlàbica en una mostra de 486 llengües del World Atlas of Language Structures Online.

Maddieson, I. (2013). Syllable structure. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/12

Estructures siŀlàbiques

Percentatge de llengües en les que apareixen estructures siŀlàbiques diferents de CV (Consonant-Vocal) en la mostra de 100 llengües del World Atlas of Language Structures Online.

Gordon, M. K. (2016). Phonological typology. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199669004.001.0001

Nombre de consonants en atac i en coda

Nombre de llengües que presenten diferents nombres de consonants a l’atac (Onset) i a la coda si’àbiques segons la World Phonotactics Database.

Gordon, M. K. (2016). Phonological typology. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199669004.001.0001

Nombre de consonants a l’atac
Una Dues Tres Total
Nombre de
consonants
a la coda
Zero 8 6 0 14
Una 28 20 1 49
Dues 5 13 6 24
Tres 2 0 8 10
Total 43 39 15 97

Nombre de llengües i nombre màxim de consonants que poden aparèixer a l’atac i a la coda siŀlàbiques en la mostra de 100 llengües del World Atlas of Language Structures Online.

Gordon, M. K. (2016). Phonological typology. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199669004.001.0001

Estructura siŀlàbica simple

(C)V: una consonant optativa a l’atac, seguida d’una vocal en el nucli.

→ 12,5 % (61 llengües) de les 486 llengües considerades en el World atlas of language structures online.

guaraní
hawaià
suahili
«The one kind of syllable which seems to occur in every language is CV, that is, a syllable consisting of just one consonant preceding a vowel.»

Maddieson, I. (2013). Syllable structure. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/12
(Font de la imatge: Maddieson, I. (2011). Ian Maddieson personal webpage. http://www.unm.edu/~ianm/index.html)

Estructura siŀlàbica moderadament complexa

CVC: una consonant a l’atac, seguida d’una vocal en el nucli i d’una consonant a la coda.

CCV: dues consonants a l’atac seguides d’una vocal en el nucli.

CCVC: dues consonants a l’atac seguides d’una vocal en el nucli i d’una consonant a la coda.

La segona consonant pertany habitualment a la classe de les líquides (laterals y ròtiques) o a la classe de consonants aproximants (/j/ o /w/).

→ 56,5 % (274 llengües) de les 486 llengües considerades en el World atlas of language structures online.

català
hausa
coreà

Estructura siŀlàbica complexa

Major llibertat en la combinació de consonants en l’atac.

Tres o o més consonants en l’atac.

Dues o més consonants en la coda.

→ 30,9 % (151 llengües) de les 486 llengües considerades en el World atlas of language structures online.

anglès
hindi
wòlof

Tipologia fonològica: estudis específics sobre la síŀlaba

tornar al principi

Tipologia fonològica: estudis específics sobre elements suprasegmentals


La tipologia fonològica: elements segmentals
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Darrera actualització: