Els criteris de classificació de les llengües


Classificació de llengües, famílies lingüístiques, universals i tipologia lingüística


La perspectiva diacrònica: continuïtat històrica i classificació genètica

La lingüística històrica i la lingüística comparada es troben a l’origen de la classificació diacrònica de les llengües.

Comparació entre les llengües i els organismes vius.

Les relacions entre les llengües actuals i les seves antecessores es poden expressar en forma d’arbre genealògic.

Les relaciones històriques entre les llengües s’estableixen estudiant les diferències i les similituds sistemàtiques.

Es tracten especialment les correspondències regulars de sons.

Totes les llengües que han evolucionat a partir d’una mateixa llengua pertanyen a la mateixa família lingüística, originada a partir de la mateixa “llengua mare” o protollengua.

Italic_Paraules_comunes.jpg

Paraules comunes en llengües romàniques

Finegan, E. (1994). Language: Its structure and use (2nd ed.). Fort Worth: Harcourt Brace & Company. (Obra original publicada el 1989)

Italic.jpg

Classificació diacrònica de les llengües itàliques

Finegan, E. (1994). Language: Its structure and use (2nd ed.). Fort Worth: Harcourt Brace & Company. (Obra original publicada el 1989)

Germanic_Paraules_comunes.jpg

Paraules comunes en llengües germàniques

Finegan, E. (1994). Language: Its structure and use (2nd ed.). Fort Worth: Harcourt Brace & Company. (Obra original publicada el 1989)

Germanic.jpg

Classificació diacrònica de les llengües germàniques

Finegan, E. (1994). Language: Its structure and use (2nd ed.). Fort Worth: Harcourt Brace & Company. (Obra original publicada el 1989)

Eslau_Paraules_comunes.jpg

Paraules comunes en llengües eslaves

Finegan, E. (1994). Language: Its structure and use (2nd ed.). Fort Worth: Harcourt Brace & Company. (Obra original publicada el 1989)

Eslau.jpg

Classificació diacrònica de les llengües eslaves

Finegan, E. (1994). Language: Its structure and use (2nd ed.). Fort Worth: Harcourt Brace & Company. (Obra original publicada el 1989)

IndoIrania_Paraules_comunes.jpg

Paraules comunes en llengües indo-iranianes

Finegan, E. (1994). Language: Its structure and use (2nd ed.). Fort Worth: Harcourt Brace & Company. (Obra original publicada el 1989)

IndoIrania.jpg

Classificació diacrònica de les llengües indo-iranianes

Finegan, E. (1994). Language: Its structure and use (2nd ed.). Fort Worth: Harcourt Brace & Company. (Obra original publicada el 1989)

Indoeuropeu_Reconstruccio.jpg

Reconstrucció de l’indoeuropeu

Akmajian, A., Demers, R. A., i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2nd ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979)

Indoeuropeu.jpg

Indoeuropeu_2.jpg

Classificació diacrònica de les llengües indoeuropees

Finegan, E. (1994). Language: Its structure and use (2nd ed.). Fort Worth: Harcourt Brace & Company. (Obra original publicada el 1989)

Problemes de la classificació diacrònica de les llengües

Manca de documentació històrica.

Moviments de població que originen contactes entre grups.

Els models en arbre no expressen els contactes entre llengües posteriors al moment en què es dona la divergència històrica.

No totes les famílies de llengües del món són igualment fàcils de classificar des del punt de vista genètic.

up arrow

La perspectiva sincrònica: similitud estructural i classificació tipològica

Les llengües poden agrupar-se segons les semblances o diferències en les seves estructures, sense tenir en compte l’origen.

Un criteri sintàctic habitual és el de l’ordre dels constituents majors de l’oració: S(ubjecte) V(erb) O(bjecte).

Tipologia sintàctica

Un dels criteris més clàssics és el morfològic, basat en la relació entre morfemes i paraules:

Tipologia morfològica

Dryer, M. S., i Haspelmath, M. (Ed.). (2013). The world atlas of language structures online. Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthroplogy. Consultat a http://wals.info

up arrow

La contigüitat geogràfica i la distribució de les llengües

Les llengües poden agrupar-se segons el seu estatus polític i la seva extensió geogràfica.

Sovint l’extensió geogràfica intervé com a criteri de classificació de les llengües quan no és possible establir criteris genètics ni tipològics.

Problemes de la classificació geogràfica de les llengües

Casos de llengua nacional parlada a més d’un país o continent.

Casos de països en què es parla més d’una llengua nacional.

La proximitat geogràfica és la causa de contactes lingüístics que poden donar origen a paral·lelismes d’estructura i de similitud tipològica.

up arrow

Classificació de llengües, famílies lingüístiques, universals i tipologia lingüística


Els criteris de classificació de les llengües
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: