L’adquisició del llenguatge


Adquisició del llenguatge

Adquisició del llenguatge


Bases biològiques de l’adquisició del llenguatge

En circumstàncies naturals d’interacció amb altres individus, els infants aprenen la llengua natural de la comunitat en la qual neixen.

Dos problemes que cal explicar en l’adquisició de la llengua:

“El llenguatge s’adquireix molt ràpidament (als quatre anys). Però s’ha vist que hi ha aspectes fonamentals del llenguatge que s’adquireixen més tard. . . .
L’input és pobre qualitativament (ple de lapsus, interrupcions, mancances en la gramaticalitat, etc.). Però s’ha vist que en parlar amb els infants no hi ha tants errors, omissions, etc. com en la parla entre adults. . . .
L’input és pobre quantitativament. L’infant sent un nombre finit d’expressions i n’utilitza més, incloent les que no ha sentit mai. . . . Hi ha autors que plantegen que si el sistema cognitiu, entre d’altres funcions, generalitza, no hi ha problema perquè a partir d’un nombre finit d’elements derivi un nombre infinit de possibilitats.
D’altra banda, suposant que s’adreci als infants un llenguatge més correcte gramaticalment, continuaria havent-hi el problema de la falta d’evidència negativa (Pinker, 1984): els infants no reben informació de quines produccions són incorrectes, perquè els pares no els corregeixen la gramaticalitat, i només a partir de l’evidència positiva (exemples del que és correcte, però no del que es incorrecte) no es pot derivar una gramàtica a partir de les dades de l’entorn” (pp. 180-181).

Aparici, M. (2006). L’adquisició del llenguatge. A O. Soler (Ed.), Psicologia del llenguatge (p. 173-238). Barcelona: Editorial UOC.

El gen FOXP2

A finals dels anys 80 es va descobrir que alguns dels membres d’una família (coneguda com a família KE) presentaven un trastorn del llenguatge que es va diagnosticar com a dispràxia verbal del desenvolupament. Les anàlisis genètiques van mostrar que una mutació en un gen era la principal responsable d’aquest trastorn en els membres de la família afectats i en un altre individu que també el patia, CS. Aquest gen, conegut com a FOXP2, és el primer que es va descobrir que podria estar associat amb alteracions del llenguatge i de la parla.

“The KE family first came to the attention of the scientific community in 1990 with the publication of a report that characterized the affected members’ speech and language disorder as a developmental verbal dyspraxia. The disorder was described as one that affected the expression and articulation of language more than its comprehension, and problems were noted with organizing and coordinating the high-speed movements that are necessary for the production of intelligible speech. There were no hearing problems or neurological deficits that affected limb movements, and there was no evidence of difficulty with feeding or swallowing during infancy. Later that year, several investigators published three further reports. One of these viewed the disorder as a DYSPHASIA that resulted from inflectional ‘feature blindness’ –an inability to use the rules of English grammar to denote tense, number, gender and so on; the second suggested that it originated in the phonological and language-production systems rather than in grammar; and the third classified it as a severe speech disorder that interfered non-selectively with all aspects of language, including phonology and grammar. The question raised by these reports –that of the disorder’s core deficits– remains unresolved” (p. 131).

Vargha-Khadem, F., Gadian, D. G., Copp, A. i Mishkin, M. (2005). FOXP2 and the neuroanatomy of speech and language. Nature Reviews. Neuroscience, 6(2), 131-138. doi: 10.1038/nrn1605
Gadian
David G. Gadian

Vídeo d’un membre de la família KE:

stewartyoung1982. (2007). 5 things about me. YouTube. Consultat a https://www.youtube.com/watch?v=Fg2rLOkoL9Q
Citat per Serra, M. i Lluent, R. (2015). Study of the Specific Language Impairment in a three-generation family. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 35(4), 159-170. doi: 10.1016/j.rlfa.2015.06.002

“Por lo que respecta al aspecto lingüístico de la cuestión podemos concluir, al menos con los datos con los que contamos en la actualidad, que existe evidencia empírica que demuestra el componente genético del lenguaje. El gen FOXP2 ha contribuido enormemente al esclarecimiento de la cuestión, aunque queda mucho camino por recorrer. Falta entender la manera según la cual los genes construyen las estructuras cerebrales implicadas en el lenguaje y cómo éstas dan lugar al lenguaje. Es demasiado simplista (y erróneo) creer que existe un solo gen que afecta al lenguaje. Al contrario, parece razonable pensar que los genes actúan de manera interrelacionada, y así la alteración de un gen encargado de aspectos más generales pueda desactivar a otros genes más específicos. Y tampoco parece adecuado pensar en una correlación totalmente directa entre gen y característica gramatical. A falta de más estudios, lo que podemos asegurar es que determinados genes, como el FOXP2, intervienen de manera crucial en el desarrollo de los sistemas neuronales que posibilitan el lenguaje y el habla” (p. 10).

Amengual, G. A. (2008). Aproximaciones genéticas al estudio del lenguaje: El caso del gen FOXP2 (revisión crítica). Tonos Digital. Revista Electrónica de Estudios Filológicos, 16. Consultat a http://www.tonosdigital.com/ojs/index.php/tonos/article/view/240/182

Els anomenats “nens salvatges”

Victor de l’Aveyron (França), trobat el 1790 i tractat per Jean Itard.

L’enfant sauvage, François Truffaut, 1970

Kaspar Hauser (Nuremberg, Alemanya), trobat el 1828 i tractat per Friedrich Daumer.

Jeder für sich und Gott gegen alle [The enigma of Kaspar Hauser], Werner Herzog, 1974
Part 1; Part 2; Part 3; Part 4; Part 5; Part 6; Part 7; Part 8; Part 9; Part 10; Part 11; Part 12.

Genie (Los Angeles, Estats Units), trobada el 1970 i estudiada per Susan Curtiss.

Genie, The Secret of the Wild Child. Nova, 1994.

Els problemes que mostren els anomenats “nens salvatges” per adquirir el llenguatge s’han relacionat amb l’existència d’un “període crític” passat el qual es fa molt difícil arribar a una competència lingüística equivalent a la d’un adult.

La hipòtesi del “període crític”

Lenneberg, E. H. (1967). Biological foundations of language. New York: John Wiley.

Lenneberg, E. H. (1975). Fundamentos biológicos del lenguaje. Madrid: Alianza. (Obra original publicada en 1967)

Formulada per Eric Lenneberg el 1967.

L’adquisició del llenguatge es realitza durant una certa etapa del desenvolupament i les possibilitats d’adquisició declinen després de la pubertat.

Arguments a favor de la hipòtesi:

Marrero, V. (2009). Origen y adquisición del lenguaje. En M. V. Escandell (Ed.), El lenguaje humano. (pp. 339-68). Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces.

El “període crític” podria ser més ampli del que es proposava inicialment i es podria concebre com un “període sensible”.

Les diferències entre les capacitats d’aprenentatge lingüístic dels nens i dels adults podrien estar també relacionades amb factors socials com ara la motivació.

En l’adquisició d’una segona llengua els adults poden recórrer a mecanismes diferents dels que fan servir els nens, emprant procediments d’aprenentatge propis de la intel·ligència general.

Adquisició del llenguatge

Adquisició del llenguatge

up arrow

La facultat de llenguatge i la Gramàtica Universal

La perspectiva chomskiana

El nen tindria una predisposició biològica per aprendre el sistema de comunicació que fem servir els humans –el llenguatge– si l’entorn és adequat.

Les llengües particulars no estan codificades en el programa genètic, ja que la llengua que s’aprèn depèn de l’ambient en el qual es creix. En canvi, l’adquisició del llenguatge és un fet comú a tota l’espècie humana.

“In general, whenever biologists see an intricate systen emerging in a more or less uniform way and not simply determined by external forces, they assume a specific genetic structure that guides the growth of that system if certain environmental needs are satisfied” (p. 12).

Lightfoot, D. (1982). The language lottery: Towards a biology of grammars. Cambridge, MA: The MIT Press.

El procés d’aprenentatge lingüístic és el resultat de la interrelació entre:

El nen ha d’estar equipat amb una “idea general” sobre quina mena d’estructura ha de tenir el llenguatge.

Ha de conèixer les regularitats abstractes de les llengües o “base comuna”.

La facultat de llenguatge es pot definir com el conjunt de coneixements amb els quals està equipat l’infant i que li permeten aprendre una llengua.

La Gramàtica Universal es pot concebre com l’estadi inicial que fa possible l’adquisició d’una llengua gràcies a l’existència d’un entorn favorable.

“Proposed principles of universal grammar may be regarded as an abstract partial specification of the genetic program that enables the child to interpret certain events as linguistic experience and to construct a system of rules and principles on the basis of this experience” (p. 187).

Chomsky, N. (1982). Rules and representations. Oxford: Blackwell. (Obra original publicada el 1980)
Chomsky, N. (1982). Reglas y representaciones. México: Fondo de Cultura Económica. (Obra original publicada el 1980)
Chomsky, N. (1986). Regles i representacions. Barcelona: Empúries. (Obra original publicada el 1980)

El procés d’aprenentatge lingüístic del nen es pot concebre com una seqüència d’estats cognitius des d’un primer estat inicial a un estat final:

La teoria de la Gramàtica Universal ha de tenir dues limitacions:

Diversitat del llenguatge

Universalitat del llenguatge

Facultat_Llenguatge_Universals.jpg

La facultat de llenguatge, els universals lingüístics i l’adquisició de les llengües particulars

Gramatica_Universal_Particular.jpg

Gramàtica universal i gramàtica de les llengües particulars

L’aprenentatge basat en l’ús

Usage-based learning.

“The research suggests a radically different view, in which learning of a child’s first language does not rely on an innate grammar module. Instead the new research shows that young children use various types of thinking that may not be specific to language at all–such as the ability to classify the world into categories (people or objects, for instance) and to understand the relations among things. These capabilities, coupled with a unique human ability to grasp what others intend to communicate, allow language to happen.

In the new usage-based approach (which includes ideas from functional linguistics, cognitive linguistics and construction grammar), children are not born with a universal, dedicated tool for learning grammar. Instead they inherit the mental equivalent of a Swiss Army knife: a set of general-purpose tools–such as categorization, the reading of communicative intentions, and analogy making, with which children build grammatical categories and rules from the language they hear around them.

For instance, English-speaking children understand “The cat ate the rabbit,” and by analogy they also understand “The goat tickled the fairy.” They generalize from hearing one example to another. After enough examples of this kind, they might even be able to guess who did what to whom in the sentence “The gazzer mibbed the toma,” even though some of the words are literally nonsensical. The grammar must be something they discern beyond the words themselves, given that the sentences share little in common at the word level.”

Ibbotson, P., i Tomasello, M. (2016, setembre 6). Evidence rebuts Chomsky’s theory of language learning. Scientific American. Consultat a https://www.scientificamerican.com/article/evidence-rebuts-chomsky-s-theory-of-language-learning/
Ibbotson_Tomasello_2016.jpg

Ibbotson, P., i Tomasello, M. (2016, setembre 6). Evidence rebuts Chomsky’s theory of language learning. Scientific American. Consultat a https://www.scientificamerican.com/article/evidence-rebuts-chomsky-s-theory-of-language-learning/

La controvèrsia sobre la gramàtica universal

Els estudis de camp sobre el pirahã (una llengua ameríndia de la família mura parlada a l’Amazònia) realitzats per Daniel Everett van qüestionar l’existència d’una gramàtica universal i de mecanismes com la recursivitat.

La recursivitat, que en els plantejaments de Chomsky es postula com a universal i es defineix com la propietat específica més essencial del llenguatge, per a Everett seria més aviat un mecanisme cognitiu general que no necessàriament ha de donar-se en les gramàtiques de totes les llengües i que es pot donar, en canvi, en el discurs.

Dan Everett. (2015). Dan Everett Books. Consultat a https://daneverettbooks.com

The grammar of happiness. (2012). Australia: Essential Media and Entertainment. Consultat a https://www.youtube.com/watch?v=fcOuBggle4Y

up arrow
L’adquisició del llenguatge
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: