Llenguatge i cervell


Llenguatge i cervell: neurolingüística

Llenguatge i cervell


Neurolingüística

Camp interdisciplinar que combina coneixements de la lingüística i de la neurolopsicologia cognitiva.

tornar al principi

La lateralització del llenguatge

La codificació i la descodificació de la parla

tornar al principi

La definició dels components lingüístics en el cervell

Les diferents formes d’afàsia fan veure que la representació de les funcions lingüístiques a l’hemisferi esquerre no és uniforme.

Lesions a diferents àrees produeixen diferents síndromes afàsiques.

tornar al principi

Les afàsies

“Afàsia: Trastorn consistent en la pèrdua, el deteriorament o la disminució de la capacitat comunicativa posseïda anteriorment que afecta de manera específica els aspectes codificatius o descodificatius del llenguatge, o tots dos alhora, produït per una lesió cerebral” (p. 18).

Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Consultat a http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf
(Font de la imatge: Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. (s.d.). Consultat el 14 de setembre de 2018, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)

Existeixen diversos criteris per a classificar les afàsies.

Una de les classificacions de les afàsies es basa en el grau en què resulta afectada l’expressió oral:

American Speech-Language-Hearing Association. (s.d.). Aphasia. Consultat a https://www.asha.org/Practice-Portal/Clinical-Topics/Aphasia/

Afàsies no fluents

Dificultats en la producció del llenguatge i de la parla que es manifesten en manca de fluïdesa i en l’esforç requerit per a la producció.

Queda afectada la sintaxi: «parla telegràfica», amb absència de relacions sintàctiques, manca de flexió i manca d’elements gramaticals.

Pot passar que les paraules amb contingut no quedin afectades.

American Speech-Language-Hearing Association. (s.d.). Classification of aphasia. Consultat a https://www.asha.org/uploadedFiles/ASHA/Practice_Portal/Clinical_Topics/Aphasia/Common-Classifications-of-Aphasia.pdf

Afàsies no fluents en què es manté relativament la comprensió del llenguatge

Afàsia de Broca

Broca, P.-P. (1861). Remarques sur le siège de la faculté du langage articulé, suivies d’une observation d’aphémie (perte de la parole). Bulletin et mémoires de la Société Anatomique de Paris, 6, 330–357.

Pierre-Paul Broca
Pierre-Paul Broca (1824–1880)
(Font de la imatge: Autor anònim – Wellcome Library, Domini públic, Enlace)
“Afàsia de Broca: Afàsia produïda per una lesió en els dos terços posteriors de la tercera circumvolució frontal esquerra (àrea 44 de Brodmann) i zones veïnes, caracteritzada per la mudesa verbal (expressió aprosòdica, tendència a l’agramatisme, impossibilitat de parlar espontàniament, de repetició i de lectura en veu alta) i la preservació de la comprensió oral” (p. 18).

Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Consultat a http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf
(Font de la imatge: Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. (s.d.). Consultat el 14 de setembre de 2018, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)
1. TERAPISTA: ¿Qué hizo el fin de semana... el sábado, qué hizo?
2 . PACIENTE: Sábado... bajal... combral fruta y... todo a compral.
3. T.: ¿Qué fruta compró?
4 . P.: Kesoña, lesocha, esoya, nelosia
(la paciente, a través de auto-enmiendas trata de pronunciar ‘lechosa’, sin lograrlo)
5. T.: ¿Era grande?
6 . P.: Grande
7. T.: ¿Era cara?
8 . P.: No, ocho.
9 . T.: ¿Qué más compró?
10. P.: Todo compral: parro, barrago...compré...no acuerda
(la paciente trata de decir ‘bagre’ sin éxito)
11. T.: ¿Cómo lo prepararon?
12 . P.: Freito, hija
13. T.: ¿Y usted, qué hizo?
14 . P.: Ayudar.
15. T.: ¿Con qué lo prepararon?
16. P.: Arroz.

Pietrosemoli, L. (1996). Coherencia y cohesión en el discurso afásico. Lengua y Habla, 1(1), 78–88. Consultat a https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4848404
«En el primer ejemplo de afasia citado (paciente A), encontramos las características que hemos descrito antes para la afasia de Broca: Un discurso que, difícilmente puede recibir ese nombre, por la reducción que presenta. Todos los elementos que normalmente proporcionan textura —tales como pronombres, preposiciones, conjunciones— faltan. No hay en este fragmento de conversación, por ejemplo, pronombres que establezcan relaciones de referencia. A la primera pregunta planteada en la línea (1), hay como respuesta dos infinitivos: ‘combral…compral’ que son justamente las formas no-cohesivas del verbo, por carecer de indicación de tiempo y persona que lo conecten con otros elementos oracionales. Hay, seguidamente una conjunción ‘y’ que es un elemento cohesivo siempre y cuando una dos estructuras semejantes y este no parece ser el caso en (2) ya que la paciente hace una pausa después de ‘y’, por lo que la estructura que sigue se interpreta más como una repetición de la primera ‘oración’: ‘Sábado…bajal…combral fruta’; el nexo cohesivo no se realiza tampoco en este caso.»

Pietrosemoli, L. (1996). Coherencia y cohesión en el discurso afásico. Lengua y Habla, 1(1), 78–88. Consultat a https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4848404
(Font de la imatge: Universidad de los Andes. (2008). Información Investigador: González de Pietrosemoli Valer, Lourdes Elizabeth. Consultat a http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/8795)


Afàsia de Broca

HenrichPsicologo. (2011, 6 de desembre). Afasia de broca 2 [Documento en vídeo]. Consultat a https://www.youtube.com/watch?v=YOfoWu9GNOc

Afasia motora transcortical

La repetició no presenta dificultats.

Es poden presentar problemes per a realitzar preguntes espontànies.

American Speech-Language-Hearing Association. (s.d.). Classification of aphasia. Consultat a https://www.asha.org/uploadedFiles/ASHA/Practice_Portal/Clinical_Topics/Aphasia/Common-Classifications-of-Aphasia.pdf

“Afàsia motora transcortical: Afàsia observada en lesions de l’ínsula de Reil, en lesions lleus del centre sensorial del llenguatge i en lesions corticals difuses i no gaire intenses, caracteritzada per la incapacitat de parlar espontàniament, la conservació del llenguatge escoltat i el manteniment de l’escriptura al dictat, però no de l’espontània” (p. 23).

Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Consultat a http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf
(Font de la imatge: Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. (s.d.). Consultat el 14 de setembre de 2018, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)

Afàsies no fluents amb problemes de comprensió del llenguatge

Afàsia global

Dificultats importants en la producció i en la comprensió del llenguatge.

Ús de l’expressió facial, els gests i l’entonació per a la comunicació.

American Speech-Language-Hearing Association. (s.d.). Classification of aphasia. Consultat a https://www.asha.org/uploadedFiles/ASHA/Practice_Portal/Clinical_Topics/Aphasia/Common-Classifications-of-Aphasia.pdf

“Afàsia global: Associació de les afàsies de Broca i de Wernicke com a conseqüència d’una lesió extensa en l’hemisferi esquerre, caracteritzada per la pèrdua total o gairebé completa de la parla amb sordesa verbal, alèxia i agrafia” (p. 22).

Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Consultat a http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf
(Font de la imatge: Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. (s.d.). Consultat el 14 de setembre de 2018, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)

Afásies fluents

Es pot produir parla connectada.

L’estructura sintàctica queda relativament poc afectada, però hi ha una manca de significat.

American Speech-Language-Hearing Association. (s.d.). Classification of aphasia. Consultat a https://www.asha.org/uploadedFiles/ASHA/Practice_Portal/Clinical_Topics/Aphasia/Common-Classifications-of-Aphasia.pdf

Afàsies fluents amb un manteniment relatiu de la comprensió del llenguatge

Afàsia de conducció

Dificultats en la selecció del lèxic.

Dificultats en la repetició de frases.

American Speech-Language-Hearing Association. (s.d.). Classification of aphasia. Consultat a https://www.asha.org/uploadedFiles/ASHA/Practice_Portal/Clinical_Topics/Aphasia/Common-Classifications-of-Aphasia.pdf

“Afàsia de conducció: Afàsia produïda per una lesió de les fibres d’associació entre els centres corticals sensorials i motors, caracteritzada per una reducció considerable del llenguatge espontani, amb parafàsies, afàsia amnèsica, incapacitat del llenguatge repetit, dificultats de lectura i escriptura, especialment al dictat, i conservació gairebé íntegra de la comprensió verbal” (p. 21).

Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Consultat a http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf
(Font de la imatge: Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. (s.d.). Consultat el 14 de setembre de 2018, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)

Afàsia anòmica

Sense dificultats en la repetició de paraules i frases.

Problemes de selecció lèxica.

Ús de «paraules comodí», de neologismes o de paràfrasis.

American Speech-Language-Hearing Association. (s.d.). Classification of aphasia. Consultat a https://www.asha.org/uploadedFiles/ASHA/Practice_Portal/Clinical_Topics/Aphasia/Common-Classifications-of-Aphasia.pdf

“Afàsia anòmica: Varietat esmorteïda de l’afàsia motora transcortical causada habitualment per una lesió angular esquerra i caracteritzada per un trastorn de la capacitat d’anomenar els objectes i dificultats en l’evocació dels verbs, amb una conservació acceptable de l’evocació de partícules i morfemes, pocs trastorns de la comprensió oral i repetició bona” (p. 19).

Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Consultat a http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf
(Font de la imatge: Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. (s.d.). Consultat el 14 de setembre de 2018, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)

Afàsies fluents amb dificultats de comprensió del llenguatge

Afàsia de Wernicke

Wernicke, K. (1874). Der aphasische symptomenkomplex. Eine psychologische Studie auf anatomischer Basis. Breslau: M. Cohn & Weigert.

Wernicke, K. (1969). The symptom complex of aphasia: A psychological study on anatomical basis. A R. S. Cohen i M. W. Wartofsky (Eds.), Proceedings of the Boston Colloquium for the Philosophy of Science 1966/1968 (p. 34–97). Dordrecht: Reidel. (Obra original publicada el 1874)

Karl Wernicke
Karl Wernicke (1848–1904)
(Font de la imatge: Fresquet, J. L. (2006). Karl Wernicke (1848–1904). Consultat a https://www.historiadelamedicina.org/wernicke.html)
“Afàsia de Wernicke: Afàsia produïda per una lesió del terç posterior de la primera circumvolució temporal i de les zones adjacents en l’hemisferi esquerre del cervell, caracteritzada per l’aparició de llenguatge espontani fluid i parafàsic i de comprensió oral, repetició, denominació, comprensió escrita i escriptura alterades” (p. 21).

Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Consultat a http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf
(Font de la imatge: Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. (s.d.). Consultat el 14 de setembre de 2018, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)
1. Ana: ¿A mí porqué a veces se me van las llamas, ah?
2. Carlos: ¿Las qué?
3. A.: A mí a veces se me demen las pie. La espasia.
4. C.: ¿La espalda?
5. A.: Si
6. C.: ¿Qué le pasa mi amor?
7. A.: Háceme, háceme propaganda
8. C.: ¿Propaganda?
9. A.: Ajá
10. C.: ¿Para?
11. A.: Bueno, yo necesito también
12. C.: ¿Hacer propaganda?
13. A.: Si
14. C.: Ah...propaganda para qué? dígame para yo hacerla mañana
15. A.: Pa saber ondestoy yo:, pa saber con quén ando yo:

Pietrosemoli, L. (1996). Coherencia y cohesión en el discurso afásico. Lengua y Habla, 1(1), 78–88. Consultat a https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4848404
«La conversación de la paciente B es totalmente diferente. Para comenzar, hay que hacer notar que, en este caso, es la propia paciente, Ana, quien conduce la conversación. Las preguntas hechas por el interlocutor, Carlos, son demandas de aclaratoria (quests for clarification) que demuestran la dificultad sostenida a lo largo de la conversación por parte del interlocutor en el proceso de construcción de la coherencia. En 1, por ejemplo, la paciente propone una selección léxica ‘llamas’ que produce la primera demanda del interlocutor en (2): ‘¿las qué?’ La paciente da muestras de que comprende la dificultad del interlocutor y en (3) inicia de nuevo el tópico con una oración que tal vez podríamos considerar auto-enmienda: ‘a mí a veces se me demen las pie. la espasia’. En esta oración, hay una verdadera auto-enmienda —la única del fragmento— cuando Ana inicia ‘pie’ se interrumpe y cambia a ‘espasia’, neologismo que Carlos le propone enmendar en (4) cuando pregunta: ‘¿la espalda?’»

Pietrosemoli, L. (1996). Coherencia y cohesión en el discurso afásico. Lengua y Habla, 1(1), 78-88. Consultat a https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4848404
(Font de la imatge: Universidad de los Andes. (2008). Información Investigador: González de Pietrosemoli Valer, Lourdes Elizabeth. Consultat a http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/8795)

Afàsia sensorial transcortical

Es manté la capacitat de repetir paraules i frases.

Es pot donar l'ecolàlia: el pacient repeteix les preguntes que se li formulen en comptes de respondre-les.

American Speech-Language-Hearing Association. (s.d.). Classification of aphasia. Consultat a https://www.asha.org/uploadedFiles/ASHA/Practice_Portal/Clinical_Topics/Aphasia/Common-Classifications-of-Aphasia.pdf

“Afàsia sensorial transcortical: Afàsia originada per lesions del voltant de la primera circumvolució temporal, i fins i tot de la segona i de la tercera i de la substància blanca adjacent, caracteritzada per parafàsies del llenguatge espontani, amnèsia verbal, impossibilitat de comprendre el llenguatge escoltat, lectura no gaire alterada però sense comprensió, escriptura paragràfica i escriptura al dictat possible, però sense comprensió del que s’escriu” (p. 25).

Amengual, G. A. (2011). Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català - castellà - anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Consultat a http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf
(Font de la imatge: Guillem Alexandre Amengual Bunyola [Perfil a LinkedIn]. (s.d.). Consultat el 14 de setembre de 2018, a https://www.linkedin.com/in/guillem-alexandre-amengual-bunyola-01a24056/)

L’agrafia

Pèrdua o alteració de la capacitat d’expressió escrita com a conseqüència d’una lesió cerebral.

«Most people with aphasia also have agraphia. The disruption to the processes that support spoken language typically also interferes with the ability to write. In addition, weakness or paralysis of the dominant hand may require a shift to writing with the other hand.
There are cases where writing is better than speaking; or the reverse, where writing is more difficult than speaking. This happens because there are specialized areas of the brain that process the written symbols of language, so where the stroke is located influences whether a survivor has problems with written or spoken language» (p. 24).

Beeson, P. M. (2005, març–abril). Putting words on paper: Writing after a stroke. StrokeCONNECTION, 24– 25. Consultat a http://www.strokeassociation.org/idc/groups/stroke-public/@wcm/@hcm/@sta/documents/downloadable/ucm_312542.pdf
(Font de la imatge: The University of Arizona. (s.d.). Pélagie M. Beeson, Ph.D. Consultat a http://beeson.web.arizona.edu)
tornar al principi

Llenguatge i cervell: neurolingüística

Llenguatge i cervell


Llenguatge i cervell
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: