Els sistemes de comunicació animal


Sistemes de comunicació animal

Comunicació animal


L’estudi de la comunicació animal

L’estudi de la comunicació animal és rellevant en l’àmbit de la lingüística per dos motius:

tornar al principi

Les danses de les abelles

Dansa en rodó

Indica que l’aliment es troba a una distància d’uns 10 m a la rodona.

La velocitat indica la quantitat i la qualitat del menjar.

Dansa de la falç

En forma de vuit.

Indica que el menjar es troba a més de 10 m.

L’orientació ve donada per la de la línia del centre del vuit respecte del sol, i la distància precisa per la durada de la dansa en el punt d’encreuament del vuit.

Dansa de la falç

Dansa de la falç.

Fromkin, V. i Rodman, R. (1974). An introduction to language. New York: Holt, Rinehart & Winston.

Dansa de la cua

Senyala que l’aliment es troba a distàncies més grans.

La distància precisa s’indica pel nombre de repeticions de la dansa per minut.

Dansa de la cua

Dansa de la cua.

Fromkin, V. i Rodman, R. (1974). An introduction to language. New York: Holt, Rinehart & Winston.

Dansa de la cua

Dansa de la cua.

Wilson, E. O. (1991). Animal communication. A W. S. -Y. Wang (Ed.), The emergence of language. Development and evolution. Readings from Scientific American magazine. (p. 3–15). New York: W. H. Freeman. (Obra original publicada el 1972)

Dansa de la cua

Dansa de la cua.

Wilson, E. O. (1991). Animal communication. A W. S. -Y. Wang (Ed.), The emergence of language. Development and evolution. Readings from Scientific American magazine. (p. 3–15). New York: W. H. Freeman. (Obra original publicada el 1972)


Dansa de la cua.

Bienentanz Gesellschaft für Kommunikation [Bienentanz GmbH]. (2006, 2 de juny). Bee Dance (Waggle Dance) [Vídeo]. Consultat a https://www.youtube.com/watch?v=-7ijI-g4jHg

Existeixen dialectes en el sistema de comunicació de les abelles.

Les danses de las abelles com a sistema de comunicació

Senyal «Missatge» Comportament del receptor
Dansa en cercle Instrucció: buscar la font d’aliment en 10 m en cercle al voltant del rusc Cerca a l’atzar en l’àrea indicada
Dansa de la falç Instrucció: buscar la font d’aliment entre 25 i 100 m en cercle al voltant del rusc Vol en la direcció marcada per la bisectriu del moviment de la dansa
Dansa de la cua Instrucció: buscar la font d’aliment a una distància x, volant a y graus respecte del sol Cerca de la font d’aliment segons les indicacions de la dansa

El model del missatge: abelles.

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press.

Comunicació en les abelles

tornar al principi

Les vocalitzacions de les aus

Funcions que s’han estudiat en detall:

Crits d’alarma

Crit del depredador aeri

Crit del depredador aeri.

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press.

Crits de persecució en grup

Crits de persecució en grup.

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press.

Cant

Cant de la cadernera

Cant de la cadernera.

Museu de Zoologia. (1987). El so de la natura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Cant del rossinyol

Cant del rossinyol.

Museu de Zoologia. (1987). El so de la natura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Cant de la boscarla

Cant de la boscarla.

Museu de Zoologia. (1987). El so de la natura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Les vocalitzacions de les aus

Es coneix l’existència de variacions dialectals en el cant de les aus.

Variació dialectal en el cant de les aus

Variació dialectal en el cant de les aus.

Museu de Zoologia. (1987). El so de la natura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Les característiques generals del cant semblen fixades biològicament, mentre que els detalls semblen apresos.

Les vocalitzacions de les aus com a sistema de comunicació

Senyal «Missatge» Comportament del receptor
Crit del depredador aeri (seet) Avís: depredador en l’aire S’amaga en un arbust i es queda immòbil
Crit d’assetjament (chink) Avís: depredador estacionari a la vora Encercla el depredador («assetjament»)
Cant territorial Avís: els altres mascles s’han d’allunyar

Invitació: les femelles es poden apropar
Els altres mascles es mantenen fora del territori de l’emissor

Les femelles sense parella són atretes per l’emissor

El model del missatge: aus.

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press.

Comunicació en les aus

tornar al principi

Les vocalitzacions dels cetacis

Les vocalitzacions dels dofins

Xiulets modulats.

Expressen estats interns: incomoditat, zel…

Les vocalitzacions dels cetacis com a sistema de comunicació

Senyal «Missatge» Comportament del receptor
Xiulet de socors Socors! Els dofins de la zona s’acosten a l’animal en perill i el pugen a la superfície

El model del missatge: dofí mular.

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press.

tornar al principi

La comunicació entre els primats

Senyals visuals

Postures.

Gestos.

Expressions facials.

Expressions facials dels primats: gemec, frustració

Expressions facials dels primats: gemec, frustració.

Goodall, J. (1971). In the shadow of man. Boston: Houghton Mifflin.
Goodall, J. (1986). En la senda del hombre. Vida y costumbres de los chimpancés (J. Rodríguez Puértolas i C. Criado, Trad.). Barcelona: Salvat. (Obra original publicada el 1971)

Expressions facials dels primats: excitació, por, crit o gemec

Expressions facials dels primats: excitació, por, crit o gemec.

Goodall, J. (1971). In the shadow of man. Boston: Houghton Mifflin.
Goodall, J. (1986). En la senda del hombre. Vida y costumbres de los chimpancés (J. Rodríguez Puértolas i C. Criado, Trad.). Barcelona: Salvat. (Obra original publicada el 1971)

Expressions facials dels primats: atac

Expressions facials dels primats: atac.

Goodall, J. (1971). In the shadow of man. Boston: Houghton Mifflin.
Goodall, J. (1986). En la senda del hombre. Vida y costumbres de los chimpancés (J. Rodríguez Puértolas i C. Criado, Trad.). Barcelona: Salvat. (Obra original publicada el 1971)

Expressions facials dels primats: por, excitació, atac

Expressions facials dels primats: por, excitació, atac.

Goodall, J. (1971). In the shadow of man. Boston: Houghton Mifflin.
Goodall, J. (1986). En la senda del hombre. Vida y costumbres de los chimpancés (J. Rodríguez Puértolas i C. Criado, Trad.). Barcelona: Salvat. (Obra original publicada el 1971)

Expressions facials dels primats: contacte, arribada, trobada

Expressions facials dels primats: contacte, arribada, trobada.

Goodall, J. (1971). In the shadow of man. Boston: Houghton Mifflin.
Goodall, J. (1986). En la senda del hombre. Vida y costumbres de los chimpancés (J. Rodríguez Puértolas i C. Criado, Trad.). Barcelona: Salvat. (Obra original publicada el 1971)

Expressions facials dels primats: joc

Expressions facials dels primats: joc.

Goodall, J. (1971). In the shadow of man. Boston: Houghton Mifflin.
Goodall, J. (1986). En la senda del hombre. Vida y costumbres de los chimpancés (J. Rodríguez Puértolas i C. Criado, Trad.). Barcelona: Salvat. (Obra original publicada el 1971)

Senyals vocals

Diferents crits d’alarma.

Vocalitzacions amb característiques acústiques diferents segons la seva funció.

Vocalitzacions del Rhesus

Vocalitzacions del Rhesus.

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press.

Vocalitzacions del Rhesus

Vocalitzacions del Rhesus.

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press.

Els senyals vocals dels primats com a sistema de comunicació

Senyal «Missatge» Comportament del receptor
Xiuxiueig de la serp Avís: serp a la vora Envolta la serp («assetjament»)
Crit del depredador aeri Avís: àguila a l’aire Busca recer a terra
Crit del depredador terrestre Avís: lleopard a la vora Puja a les branques més altes d’un arbre

El model del missatge: mona verda.

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press.

Comunicació en els primats

tornar al principi

La comunicació entre els primats i els humans

Wayman, E. (2011, 11 de agost). Six talking apes. A Smithsonian.com. Washington, DC. Consultat a https://www.smithsonianmag.com/science-nature/six-talking-apes-48085302/

Comunicació oral

Gua (1930–1933)

Luella i Winthrop Kellogg (Yerkes Laboratories of Primate Biology, Florida).

Ximpanzé femella de 7 mesos.

100 mots als setze mesos.

Mai no va passar de comprendre el significat de mots aïllats ni va anar més enllà dels 100 mots.

Malone, J. P. (2010, 18 de març). The Kelloggs, Donald, and Gua [Vídeo]. Consultat a https://www.youtube.com/watch?v=gCxf7yUDzio

Vicky (1947–1954)

Ximpanzé femella adoptada pocs dies després del naixement.

Keith i Catherine Hayes (Yerkes Laboratories of Primate Biology, Florida).

Va aprendre a articular «mama, papa, cup», però amb molta dificultat.

Comunicació mitjançant sistemes simbòlics

Sarah (1959–)

Ann i David Premack.

Ximpanzé femella, 6 anys.

Símbols de plàstic de colors que es podien enganxar a una pissarra.

Els símbols presenten una relació arbitrària entre la forma i el significat.

Arribà a adquirir 130 signes.

Considerable capacitat sintàctica.

Símbols emprats per la Sarah

Signes emprats per la Sarah.

Premack, A. J. i Premack, D. (1972). Teaching language to an ape. Scientific American, 227(4), 92–99. https://doi.org/10.1038/scientificamerican1072-92
Premack, A. J. i Premack, D. (1991). Teaching language to an ape. A W. S.-Y. Wang (Ed.), The emergence of language. Development and evolution. Readings from Scientific American Magazine (p. 16–27). New York: W. H. Freeman. (Obra original publicada el 1972)

Enunciat produït per la Sarah

Enunciats construits per la Sarah.

Premack, A. J. i Premack, D. (1972). Teaching language to an ape. Scientific American, 227(4), 92–99. https://doi.org/10.1038/scientificamerican1072-92
Premack, A. J. i Premack, D. (1991). Teaching language to an ape. A W. S.-Y. Wang (Ed.), The emergence of language. Development and evolution. Readings from Scientific American Magazine (p. 16–27). New York: W. H. Freeman. (Obra original publicada el 1972)

Sarah emprant la pissarra

Sarah als 5 anys.

Premack, D. i Premack, A. J. (1983). The mind of an ape. New York: W. W. Norton.
Premack, D. i Premack, A. J. (1988). La mente del simio (J. C. Gómez i P. Linares, Trad.). Madrid: Debate. (Obra original publicada el 1983)

Chimp Haven. (2018). About Sarah Anne. Consultat a https://chimphaven.org/chimps/sarah-anne/

Lana (1970–2016)

Duane Rumbaugh (Yerkes National Primate Research Center, Emory University i Language Research Center, Georgia State University, Atlanta)

Ximpanzé femella.

Entrenada per a comunicar-se mitjançant el teclat d’un ordinador amb una llengua artificial anomenada Yerkish.

A cada tecla correspon un símbol (lexigrama) que té un significat i l’ordinador està programat per a respondre a les necessitats del ximpanzé.

100 lexigrames.

En el sistema de comunicació emprat es troben l’arbitrarietat i l’ordre de combinació: capacitat sintàctica.

Lana emprant el teclat

Lana utilitzant un teclat amb lexigrames.

Rainey Marquez, J. (2018). The Lana legacy. Georgia State University Research Magazine (Spring). Consultat a https://news.gsu.edu/research-magazine/spring2018/the-lana-legacy/

Kanzi (1980–)

Sue Savage-Rumbaugh (Language Research Center, Georgia State University, Atlanta).

Bonobo (ximpanzé pigmeu), mascle, nascut a Atlanta.

Sistema de comunicació basat en lexigrames.

Adquisició espontània de símbols arbitraris (lexigrames) mentre era a les sessions d’entrenament de la seva mare adoptiva./p>

Coneixement d’uns 400 lexigrames.

Associació correcta entre mots de l’anglès parlat i lexigrames i comprensió d’enunciats nous.

Kanzi comunicant-se amb lexigrames

Kanzi comunicant-se mitjançant lexigrames amb Sue Savage-Rumbaugh.

Raffaele, P. (2006, novembre). Speaking bonobo. Smithsonian Magazine. Consultat a https://www.smithsonianmag. com/science-nature/speaking-bonobo-134931541/

Ape Cognition and Conservation Initiative. (s.d.). Kanzi. Consultat a http://apeinitiative.org

Comunicació mitjançant llengua de signes

Lucy (1964–1987)

Jane i Maurice Temerlin i Roger Fouts (University of Oklahoma).

Ximpanzé femella, 1 mes.

Llengua de signes americana (ASL, American Sign Language).

Arribà a adquirir 102 signes.

Considerable capacitat sintàctica.

Interacció entre Lucy i Roger Fouts

Interacció entre Lucy i Roger Fouts

Interacció entre Lucy i Roger Fouts

Interacció entre Lucy i Roger Fouts.

Linden, E. (1981). Apes, men, language (Updated with a new Afterword). Harmondsworth: Penguin Books.

Washoe (1965–2007)

Allen i Beatrice Gardner (University of Nevada, Reno) i Deborah i Roger Fouts (Chimpanzee and Human Communication Institute, Central Washington University).

Ximpanzé femella, d’entre 8 i 14 mesos.

Llengua de signes americana (ASL, American Sign Language).

Arribà a adquirir uns 160 signes.

Les seves produccions presenten molt poca complexitat gramatical —tot i que demostren una certa capacitat sintàctica—, però una certa categorització semàntica.

Washoe

Washoe.

Friends of Washoe. (s.d.). Meet Washoe. Consultat a http://www.friendsofwashoe.org/meet/washoe.html

Washoe

Washoe.

Famous monkeys through history. (s.d.). Consultat a http://www.ape-o-naut.org/famous/

Washoe

Gardner, B. T. i Gardner, R. A. (1971). Two-way communication with an infant chimpanzee. A A. M. Schrier i F. Stollnitz (Ed.), Behaviour of nonhuman primates (Vol. 4, p. 117–184). New York: Academic Press.

Friends of Washoe. (s.d.). Meet Washoe. Consultat a http://www.friendsofwashoe.org/meet/washoe.html

Koko (1971–2018)

Penny Patterson (The Gorilla Foundation, California).

Goril·la femella, 1 any.

Llengua de signes americana (ASL, American Sign Language).

Coneixement d’uns 1000 signes.

Considerable capacitat sintàctica.

Koko de petita

Koko.

The Gorilla Foundation. (s.d.). Project Koko. Consultat a http://www.koko.org/project-koko

Koko adulta

Koko.

The Gorilla Foundation. (s.d.). Project Koko. Consultat a http://www.koko.org/project-koko

Koko: nas en llengua de signes americana

Koko signant la paraula ‘nas’ en ASL.

The Gorilla Foundation. (s.d.). Project Koko. Consultat a http://www.koko.org/project-koko

Koko: vell en llengua de signes americana

Koko signant la paraula ‘vell’ en ASL.

The Gorilla Foundation. (s.d.). Project Koko. Consultat a http://www.koko.org/project-koko

Koko: taronja en llengua de signes americana

Koko signant la paraula ‘taronja’ en ASL.

The Gorilla Foundation. (s.d.). Project Koko. Consultat a http://www.koko.org/project-koko

Koko: vermell en llengua de signes americana

Koko signant la paraula ‘vermell’ en ASL.

The Gorilla Foundation. (s.d.). Project Koko. Consultat a http://www.koko.org/project-koko

Koko: educat / bé en llengua de signes americana

Koko signant la paraula ‘educat / bé’ en ASL.

The Gorilla Foundation. (s.d.). Project Koko. Consultat a http://www.koko.org/project-koko

Koko: rosa / vergonya en llengua de signes americana

Koko signant la paraula ‘rosa / vergonya’ en ASL.

The Gorilla Foundation. (s.d.). Project Koko. Consultat a http://www.koko.org/project-koko


kokoflix. (1999, 18 de maig). Koko learns to sign ‘eat’, ‘food’, and ‘more’ as a baby gorilla [Vídeo]. Consultat a https://www.youtube.com/watch?v=CM1NOAz9Ba8

kokoflix. (s.d.). The official YouTube video channel for Koko and the Gorilla Foundation [Canal de YouTube]. Consultat a https://www.youtube.com/user/kokoflix/

The Gorilla Foundation – koko.org. (s.d.). Consultat a http://www.koko.org

Moja (1972–2002), Tatu (1975–) i Dar (1976–2012)

Allen i Beatrice Gardner (University of Nevada, Reno) i Deborah i Roger Fouts (Chimpanzee and Human Communication Institute, Central Washington University).

Ximpanzés recollits als pocs dies del seu naixement.

Llengua de signes americana (ASL, American Sign Language).

Ús de signes equivalent, en general, al descrit per als nens d’edat similar.

Moja

Moja.

Friends of Washoe. (s.d.). Meet Moja. Consultat a http://www.friendsofwashoe.org/meet/moja.html

Tatu

Tatu signant la paraula ‘negre’ en ASL.

Friends of Washoe. (s.d.). Meet Tatu. Consultat a http://www.friendsofwashoe.org/meet/tatu.html

Dar

Dar.

Friends of Washoe. (s.d.). Meet Dar. Consultat a http://www.friendsofwashoe.org/meet/dar.html

Friends of Washoe. (s.d.). Consultat a http://www.friendsofwashoe.org

Nim Chimpsky (1973–2000)

Herbert Terrace i Laura-Ann Petitto (Columbia University, New York).

Ximpanzé mascle, 1 mes.

Llengua de signes americana (ASL, American Sign Language).

Arribà a adquirir uns 125 signes.

El nombre de signes de les frases no creix al llarg del desenvolupament.

Chimpsky

Nim Chimpsky.

Petitto, L. A. (2000, març). Impish chimp changed science. McGill Reporter, 32. Consultat a https://www.mcgill.ca/reporter/32/13/chimpsky/

Cartell del documental Project Nim

Marsh, J. (Director) i Chinn, S. (Productor). (2011). Project Nim [Pel·lícula]. United Kingdom: BBC Films.

Chantek (1977–2017)

H. Lyn Miles i Ann Southcombe (University of Tennessee at Chattanooga).

Orangutan mascle, 1 any.

Llengua de signes americana (ASL, American Sign Language).

Arribà a adquirir 100 signes.

Considerable capacitat sintàctica.

Chantek

Chantek amb Lyn Miles el 1997.

McLaughlin, K. (2017, 8 de agost). Orangutan who was among the first primates to learn sign language dies at 39 as Zoo Atlanta mourns the death of Chantek, ‘the ape who went to college’. Mail Online. Consultat a https://www.dailymail.co.uk/news/article-4769912/U-S-orangutan-Chantek-ape-went-college-dies-39.html

Chantek

Chantek amb Lyn Miles el 1998.

McLaughlin, K. (2017, 8 de agost). Orangutan who was among the first primates to learn sign language dies at 39 as Zoo Atlanta mourns the death of Chantek, ‘the ape who went to college’. Mail Online. Consultat a https://www.dailymail.co.uk/news/article-4769912/U-S-orangutan-Chantek-ape-went-college-dies-39.html

Comunicació entre primats i humans

tornar al principi

Els animals que imiten els humans

Els sons que emeten no tenen «sentit» per als animals.

Es tracta d’un fenomen purament imitatiu, ja que molts cops poden imitar l’accent d’un determinat parlant.

No són capaços de combinar mots en construccions noves.

No són capaços de formular generalitzacions a partir dels mots apresos.

tornar al principi

Sistemes de comunicació animal

Comunicació animal


Els sistemes de comunicació animal
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: