Els sistemes de comunicació animal


Sistemes de comunicació animal

Comunicació animal


L’estudi de la comunicació animal

L’estudi de la comunicació animal és rellevant en l’àmbit de la lingüística per dos motius:

tornar al principi

Les danses de les abelles

Dansa en rodó

Indica que l’aliment es troba a una distància d’uns 10 m a la rodona.

La velocitat indica la quantitat i la qualitat del menjar.

Dansa de la falç

En forma de vuit.

Indica que el menjar es troba a més de 10 m.

L’orientació ve donada per la de la línia del centre del vuit respecte del sol, i la distància precisa per la durada de la dansa en el punt d’encreuament del vuit.

Dansa de la falç

Dansa de la falç

Fromkin, V. i Rodman, R. (1974). An introduction to language. New York: Holt, Rinehart & Winston.

Dansa de la cua

Senyala que l’aliment es troba a distàncies més grans.

La distància precisa s’indica pel nombre de repeticions de la dansa per minut.

Dansa de la cua

Dansa de la cua

Fromkin, V. i Rodman, R. (1974). An introduction to language. New York: Holt, Rinehart & Winston.

Dansa de la cua

Dansa de la cua

Wilson, E. O. (1991). Animal communication. A W. S. -Y. Wang (Ed.), The emergence of language. Development and evolution. Readings from Scientific American magazine. (p. 3-15). New York: W. H. Freeman. (Obra original publicada el 1972)

Dansa de la cua

Dansa de la cua

Wilson, E. O. (1991). Animal communication. A W. S. -Y. Wang (Ed.), The emergence of language. Development and evolution. Readings from Scientific American magazine. (p. 3-15). New York: W. H. Freeman. (Obra original publicada el 1972)


Dansa de la cua

Bienentanz Gesellschaft für Kommunikation mbH
https://www.youtube.com/watch?v=-7ijI-g4jHg

Existeixen dialectes en el sistema de comunicació de les abelles.

Les danses de las abelles com a sistema de comunicació

Senyal “Missatge” Comportament del receptor
Dansa en cercle Instrucció: buscar la font d’aliment en 10 m en cercle al voltant del rusc Cerca a l’atzar en l’àrea indicada
Dansa de la falç Instrucció: buscar la font d’aliment entre 25 i 100 m en cercle al voltant del rusc Vol en la direcció marcada per la bisectriu del moviment de la dansa
Dansa de la cua Instrucció: buscar la font d’aliment a una distància x, volant a y graus respecte del sol Cerca de la font d’aliment segons les indicacions de la dansa

El model del missatge: abelles

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979)

tornar al principi

Les vocalitzacions de les aus

Funcions que s’han estudiat en detall:

Crits d’alarma

Crit del depredador aeri

Crit del depredador aeri

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979

Crits de persecució en grup

Crits de persecució en grup

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979

Cant

Cant de la cadernera

Cant de la cadernera

Museu de Zoologia. (1987). El so de la natura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Cant del rossinyol

Cant del rossinyol

Museu de Zoologia. (1987). El so de la natura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Cant de la boscarla

Cant de la boscarla

Museu de Zoologia. (1987). El so de la natura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Les vocalitzacions de les aus

Es coneix l’existència de variacions dialectals en el cant de les aus.

Variació dialectal en el cant de les aus

Variació dialectal

Museu de Zoologia. (1987). El so de la natura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Les característiques generals del cant semblen fixades biològicament, mentre que els detalls semblen apresos.

Les vocalitzacions de les aus com a sistema de comunicació

Senyal “Missatge” Comportament del receptor
Crit del depredador aeri (seet) Avís: depredador en l’aire S’amaga en un arbust i es queda immòbil
Crit d’assetjament (chink) Avís: depredador estacionari a la vora Encercla el depredador (“assetjament”)
Cant territorial Avís: els altres mascles s’han d’allunyar

Invitació: les femelles es poden apropar
Els altres mascles es mantenen fora del territori de l’emissor

Les femelles sense parella són atretes per l’emissor

El model del missatge: aus

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979

tornar al principi

Les vocalitzacions dels cetacis

Les vocalitzacions dels dofins

Xiulets modulats.

Expressen estats interns: incomoditat, zel...

Les vocalitzacions dels cetacis com a sistema de comunicació

Senyal “Missatge” Comportament del receptor
Xiulet de socors Socors! Els dofins de la zona s’acosten a l’animal en perill i el pugen a la superfície

El model del missatge: dofí mular

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979

tornar al principi

La comunicació entre els primats

Senyals visuals

Postures.

Gestos.

Expressions facials.

Expressions facials dels primats: gemec, frustració

Expressions facials dels primats: gemec, frustració

Goodall, J. (1971). In the shadow of man. London: Collins.
Goodall, J. (1986). En la senda del hombre. Vida y costumbres de los chimpancés. Barcelona: Salvat. (Obra original publicada el 1971)

Expressions facials dels primats: excitació, por, crit o gemec

Expressions facials dels primats: excitació, por, crit o gemec

Goodall, J. (1971). In the shadow of man. London: Collins.
Goodall, J. (1986). En la senda del hombre. Vida y costumbres de los chimpancés. Barcelona: Salvat. (Obra original publicada el 1971)

Expressions facials dels primats: atac

Expressions facials dels primats: atac

Goodall, J. (1971). In the shadow of man. London: Collins.
Goodall, J. (1986). En la senda del hombre. Vida y costumbres de los chimpancés. Barcelona: Salvat. (Obra original publicada el 1971)

Expressions facials dels primats: por, excitació, atac

Expressions facials dels primats: por, excitació, atac

Goodall, J. (1971). In the shadow of man. London: Collins.
Goodall, J. (1986). En la senda del hombre. Vida y costumbres de los chimpancés. Barcelona: Salvat. (Obra original publicada el 1971)

Expressions facials dels primats: contacte, arribada, trobada

Expressions facials dels primats: contacte, arribada, trobada

Goodall, J. (1971). In the shadow of man. London: Collins.
Goodall, J. (1986). En la senda del hombre. Vida y costumbres de los chimpancés. Barcelona: Salvat. (Obra original publicada el 1971)

Expressions facials dels primats: joc

Expressions facials dels primats: joc

Goodall, J. (1971). In the shadow of man. London: Collins.
Goodall, J. (1986). En la senda del hombre. Vida y costumbres de los chimpancés. Barcelona: Salvat. (Obra original publicada el 1971)

Senyals vocals

Diferents crits d’alarma.

Vocalitzacions amb característiques acústiques diferents segons la seva funció.

Vocalitzacions del Rhesus

Vocalitzacions del Rhesus

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979

Vocalitzacions del Rhesus

Vocalitzacions del Rhesus

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979

Els senyals vocals dels primats com a sistema de comunicació

Senyal “Missatge” Comportament del receptor
Xiuxiueig de la serp Avís: serp a la vora Envolta la serp (“assetjament”)
Crit del depredador aeri Avís: àguila a l’aire Busca recer a terra
Crit del depredador terrestre Avís: lleopard a la vora Puja a les branques més altes d’un arbre

El model del missatge: mona verda

Akmajian, A., Demers, R. A. i Harnish, R. M. (1984). Linguistics: An introduction to language and communication (2a ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979

tornar al principi

La comunicació entre els primats i els humans

1930, Gua

W. i L. Kellogg.

Ximpanzé.

100 mots als setze mesos.

Mai no va passar de comprendre el significat de mots aïllats ni va anar més enllà dels 100 mots.

Malone, P. P. (2010). The Kelloggs, Donald, and Gua. YouTube. Consultat a https://www.youtube.com/watch?v=gCxf7yUDzio

1950, Vicky

K. i C. Hayes.

Va aprendre a articular “mama, papa, cup”, però amb molta dificultat.

1969, Washoe

A. i B. Gardner i R. Fouts.

Ximpanzé femella, d’entre 8 i 14 mesos.

Llengua de signes americana (ASL, American Sign Language).

Arribà a adquirir uns 160 signes.

Les seves produccions presenten molt poca complexitat gramatical —tot i que demostren una certa capacitat sintàctica—, però una certa categorització semàntica.

Washoe

Washoe

The Chimpanzee and Human Communication Institute, Central Washington University - Fauna Foundation
https://www.faunafoundation.org/

Washoe

Washoe

Famous monkeys through history
http://www.ape-o-naut.org/famous/

Washoe

Washoe

Friends of Washoe, Ellensburg, WA

Moja (f), Pili (f), Tatu (f), Dar (m)

A. i B. Gardner.

Ximpanzés adquirits als pocs dies del seu naixement.

Llengua de signes americana (ASL, American Sign Language).

Ús de signes equivalent, en general, al descrit per als nens d’edat similar.

Moja

Moja

The Chimpanzee and Human Communication Institute, Central Washington University - Fauna Foundation
https://www.faunafoundation.org/

Tatu

Tatu

The Chimpanzee and Human Communication Institute, Central Washington University - Fauna Foundation
https://www.faunafoundation.org/

Dar

Dar

The Chimpanzee and Human Communication Institute, Central Washington University - Fauna Foundation
https://www.faunafoundation.org/

Friends of Washoe, Ellensburg, WA

1970, Sarah

A i D. Premack.

Ximpanzé femella, 6 anys.

Símbols de plàstic de colors que es podien enganxar a una pissarra.

Els símbols presenten una relació arbitrària entre la forma i el significat.

Arribà a adquirir 130 signes.

Considerable capacitat sintàctica.

Símbols emprats per la Sarah

Sarah

Premack, A. J. i Premack, D. (1972). Teaching language to an ape. Scientific American, 227, 92-99.
Premack, A. J. i Premack, D. (1991). Teaching language to an ape. A W. S. -Y. Wang (Ed.), The emergence of language. Development and evolution. Readings from Scientific American magazine. (p. 16-27). New York: W. H. Freeman. (Obra original publicada el 1972)

Enunciat produït per la Sarah

Sarah

Premack, A. J. i Premack, D. (1972). Teaching language to an ape. Scientific American, 227, 92-99.
Premack, A. J. i Premack, D. (1991). Teaching language to an ape. A W. S. -Y. Wang (Ed.), The emergence of language. Development and evolution. Readings from Scientific American magazine. (p. 16-27). New York: W. H. Freeman. (Obra original publicada el 1972.

Sarah emprant la pissarra

Sarah

Premack, D. i Premack, A. J. (1983). The mind of an ape. New York: W. W. Norton & Company.
Premack, D. i Premack, A. J. (1988). La mente del simio. Madrid: Debate. (Obra original publicada el 1983)

1973, Lana

D. i S. Savage-Rumbaugh.

Ximpanzé femella.

Entrenada per a comunicar-se mitjançant el teclat d’un ordinador.

A cada tecla correspon un símbol que té un significat i l’ordinador està programat per a respondre a les necessitats del ximpanzé.

100 lexigrames.

En el seu sistema de comunicació es troben l’arbitrarietat i l’ordre de combinació: capacitat sintàctica.

Lana emprant el teclat

Lana

The Chimpanzee and Human Communication Institute, Central Washington University - Fauna Foundation
https://www.faunafoundation.org/

Lana emprant el teclat

Lana

Language Research Center, Department of Psychology, Georgia State University
http://www2.gsu.edu/~wwwlrc/

Sherman i Austin

D. i S. Savage-Rumbaugh.

Ximpanzés mascles, 4 anys i mig.

Considerable capacitat de denominació.

Sherman i Austin

Sherman - Austin

Language Research Center, Department of Psychology, Georgia State University
http://www2.gsu.edu/~wwwlrc/

Kanzi

D. i S. Savage-Rumbaugh.

Ximpanzé pigmeu, mascle, 6 mesos.

Adquisició espontània de signes.

Comprensió de l’anglès parlat.

Kanzi amb auriculars

Kanzi

Language Research Center, Department of Psychology, Georgia State University
http://www2.gsu.edu/~wwwlrc/

1974, Nim Chimpsky

H.S. Terrace.

Ximpanzé mascle, 1 mes.

Llengua de signes americana (ASL, American Sign Language).

Arribà a adquirir uns 125 signes.

El nombre de signes de les frases no creix al llarg del desenvolupament.

Chimpsky

Nim Chimpsky

Petitto, L. A. (2000). Impish chimp changed science. McGill Reporter 32(13)
http://www.mcgill.ca/reporter/32/13/chimpsky/

Cartell del documental Project Nim

Marsh, J. (2011). Project Nim. USA: Red Box Films - Passion Pictures - BBC Films. Consultat a http://www.imdb.com/title/tt1814836/

1975, Lucy

M. Temerlin.

Ximpanzé femella, 1 mes.

Llengua de signes americana (ASL, American Sign Language).

Arribà a adquirir 102 signes.

Considerable capacitat sintàctica.

Interacció entre Lucy i Roger Fouts

Interacció entre Lucy i Roger Fouts

Interacció entre Lucy i Roger Fouts

Lucy

Linden, E. (1981). Apes, men, language. Hardmondsworth: Penguin Books. (Obra original publicada el 1975)

1971, Koko

P. Patterson.

Goril·la femella, 1 any.

Llengua de signes americana (ASL, American Sign Language).

Coneixement d’uns 1000 signes.

Considerable capacitat sintàctica.

Koko de petita

Koko

Koko.org - The Gorilla Foundation.
http://www.koko.org/

Koko adulta

Koko

Koko.org - The Gorilla Foundation.
http://www.koko.org/

Koko: nas en llengua de signes americana

Koko - “nas”

Koko.org - The Gorilla Foundation.
http://www.koko.org/

Koko: vell en llengua de signes americana

Koko - “vell”

Koko.org - The Gorilla Foundation.
http://www.koko.org/

Koko: taronja en llengua de signes americana

Koko - “taronja”

Koko.org - The Gorilla Foundation.
http://www.koko.org/

Koko: vermell en llengua de signes americana

Koko - “vermell”

Koko.org - The Gorilla Foundation.
http://www.koko.org/

Koko: educat / bé en llengua de signes americana

Koko - “educat / bé”

Koko.org - The Gorilla Foundation.
http://www.koko.org/

Koko: rosa / vergonya en llengua de signes americana

Koko - “rosa / vergonya”

Koko.org - The Gorilla Foundation.
http://www.koko.org/


Koko learns to sign “Eat”, “Food”, and “More” as a baby gorilla

Official Koko Channel: https://www.youtube.com/user/kokoflix#p/u/43/CM1NOAz9Ba8

Official Koko Channel
https://www.youtube.com/user/kokoflix

Koko.org - The Gorilla Foundation, Redwood City, CA

1978, Chantek

H. L. Miles.

Orangutan mascle, 1 any.

Llengua de signes americana (ASL, American Sign Language).

Arribà a adquirir 100 signes.

Considerable capacitat sintàctica.

Chantek

Chantek

Chantek Signs, Apes Humans
http://www.primatesworld.com/SigningOrangutan.html

tornar al principi

Els animals que imiten els humans

Els sons que emeten no tenen “sentit” per als animals.

Es tracta d’un fenomen purament imitatiu, ja que molts cops poden imitar l’accent d’un determinat parlant.

No són capaços de combinar mots en construccions noves.

No són capaços de formular generalitzacions a partir dels mots apresos.

tornar al principi

Sistemes de comunicació animal

Comunicació animal


Els sistemes de comunicació animal
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: