L’origen i l’evolució del llenguatge


Origen i evolució del llenguatge

Origen i evolució del llenguatge


Les teories sobre l’origen i l’evolució del llenguatge

Teories de la discontinuïtat: l’aparició del llenguatge seria un fet sobtat.

Teories de la continuïtat: l’aparició del llenguatge seria una conseqüència de l’evolució gradual de l’espècie humana.

up arrow

El gest

Segons Jan A.R.A.M. van Hooff alguns gests dels ximpanzés –ensenyar les dents i obrir la boca de manera relaxada– són antecedents del somriure i del riure humans actuals.

Les expressions facials dels ximpanzés

Senyals associats a un mateix estat d’ànim que formen part d’un comportament social.

La competència gestual dels ximpanzés que han après una llengua de signes seria una prova que els primers homínids utilitzaven un llenguatge gestual barrejat amb elements vocals marcadors de l’emotivitat.

La comunicació entre els primats i els humans

up arrow

Les vocalitzacions

L’estudi del desenvolupament de les vocalitzacions en les aus suggereix el desenvolupament de les capacitats de percepció abans que les de producció.

Es pot pensar que els homínids seguirien una evolució similar.

L’Homo erectus podia tenir un control cortical de les vocalitzacions i de les expressions facials més refinat que els altres primats: avantatge evolutiu.

up arrow

El registre fòssil

Borden, G. J., i Harris, K. S. (1980). Speech science primer. Physiology, acoustics and perception of speech. Baltimore: Williams & Wilkins.

4 - 5 a 1 milions d’anys: extinció de l’Australopithecus africà.

3 milions d’anys: Homo d’Etiòpia i de Kènia, probable antecessor de l’Homo sapiens.

2 milions d’anys: primera eina coneguda.

1,5 milions - 500.000 anys: Homo erectus, antecessor de l’Homo sapiens.

250.000 anys: Homo sapiens.

100.000 - 70.000 anys: extinció del Neandertal a Europa.

70.000 - 35.000 anys: senyals de religió i filosofia.

30.000 anys: objectes artístics.

6.500 anys: primera escriptura coneguda.

Cronologia_BHR94.jpeg

El registre fòssil

Borden, G. J., Harris, K. S., i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer. Physiology, acoustics and perception of speech (3rd ed.). Baltimore: Lippincott Williams & Wilkins. (Obra original publicada el 1980)

Cronologia_CarbSala00.jpeg

El registre fòssil

Carbonell, E., i Sala, R. (2000). Planeta humà. Barcelona: Empúries.

Tradicionalment s’ha considerat l’home modern com un descendent de l’Australopithecus africà, que va viure fa 4-1 milions d’anys, antecessor de l’Homo erectus, un homínid de fa 1-1/2 milió d’anys, antecessor alhora de l’Homo sapiens, l’únic representant actual dels homínids.

La capacitat cranial de l’Australopithecus era d’un 400 cm3, mentre que la de l’Homo erectus es situava pels 800-1300 cm3, similar a la de l’home actual.

Desenvolupament simultani: creixement de la mida del cervell i augment de la capacitat cognitiva relacionada amb el llenguatge.

Donald C. Johanson i Maurice Taieb van descobrir a Etiòpia un grup d’esquelets d’adults i nens, pertanyents al gènere Homo d’uns 3 milions d’anys d’antiguitat.


Dingwall_88.jpg

Evolució vers els homínids i evolució del llenguatge

Dingwall, W. O. (1988). The evolution of human communicative behavior. A F. J. Newmeyer (Ed.), Linguistics: The Cambridge survey III. Language: Psychological and biological aspects. (p. 274-313). Cambridge: Cambridge University Press.
Dingwall, W. O. (1992). La evolución de la conducta comunicativa humana. A F. J. Newmeyer (Ed.), Panorama de la lingüística moderna de la Universidad de Cambridge. III. El lenguaje: Aspectos psicológicos y biológicos. (p. 317-60). Madrid: Visor. (Obra original publicada el 1988)

up arrow

L’evolució cultural i la socialització

La necessitat més clara per al sorgiment del llenguatge és la de

com a forma de garantir la supervivència.

El llenguatge és útil per a:

up arrow

La capacitat cognitiva

La presència d’elements que suggereixen l’aparició de capacitats cognitives és molt fragmentària.

La primera eina coneguda és de fa 2 milions d’anys.

Els primers objectes artístics són de fa 300.000 anys.

Un esquelet de Neandertal enterrat a La Chapelle-aux-Saints fa 70.000 - 35.000 anys està envoltat d’eines.

up arrow

Les capacitats lingüístiques dels Neandertals

Philip Lieberman defensa que el llenguatge no existia en els homes de Neandertal.

Manca de mecanismes neuronals necessaris per a la descodificació dels sons de la llengua com a sons lingüístics.

Estudi de les característiques del tracte vocal dels ximpanzés i dels nounats.

Reconstrucció de tractes vocals a partir de fòssils.

Tracte_Adult_BHR94.jpeg
Tracte_Infant_BHR94.jpeg

El tracte vocal d’un adult

El tracte vocal d’un nounat

Borden, G. J., Harris, K. S., i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer. Physiology, acoustics and perception of speech (3rd ed.). Baltimore: Lippincott Williams & Wilkins. (Obra original publicada el 1980)

Tracte_Comp_1_BHR94.jpeg

El tracte vocal d’un nounat humà, d’un ximpanzé adult, d’un Neandertal i d’un humà adult

Borden, G. J., Harris, K. S., i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer. Physiology, acoustics and perception of speech (3rd ed.). Baltimore: Lippincott Williams & Wilkins. (Obra original publicada el 1980)

Tracte_Comp_2_BHR94.jpeg

El tracte vocal d’un nounat humà, d’un ximpanzé adult, d’un Neandertal i d’un humà adult

Borden, G. J., Harris, K. S., i Raphael, L. J. (1994). Speech science primer. Physiology, acoustics and perception of speech (3rd ed.). Baltimore: Lippincott Williams & Wilkins. (Obra original publicada el 1980)

Tant els ximpanzés com els nounats presenten una estructura faríngia que no permet la producció dels sons bàsics.

Les mateixes conclusions es deriven de la reconstrucció del tracte vocal del Neandertal.

Neanderthal attempting to produce the vowel [i]
Philip Lieberman, Department of Cognitive and Linguistic Science, Brown University
http://www.cog.brown.edu/people/lieberman/neanderthal.mp3

“Por otra parte, la aprobación de las conclusiones de KRAUSE et alii, 2007 sólo puede descansar en la aceptación de una lógica insostenible dado el actual estado de conocimientos sobre los mecanismos de la expresión genética. Sostener algo así como que
1) Si los Neandertales tenían la versión moderna de FOXP2,
2) entonces tenían lenguaje
implica considerar o aceptar, aunque sea implícitamente, que ese gen sería el responsable directo de tal capacidad. Aunque la versión mutada de ese gen es condición necesaria y suficiente para originar los conocidos trastornos lingùˆísticos en la familia KE, de ahí no se puede inferir que la versión no mutada, funcionalmente correcta, de FOXP2 sea suficiente para el lenguaje (como hacen TRINKAUS, 2007 o d’ERRICO, 2008). Hacerlo supondría descargar sobre ese único gen toda la responsabilidad del desarrollo ontogenético del lenguaje8, y asimismo descargar sobre él toda la responsabilidad en el desarrollo filogenético de ese rasgo cognitivo. En realidad, la correlación que pueda existir entre la presencia de una secuencia dada de ADN y la presencia de un fenotipo determinado no implica una causación del fenotipo por parte de esa secuencia.

8 TRINKAUS, 2007: R918 sostiene que FOXP2 “exhibits two specific changes in humans not present in other primates”. Tal afirmación es correcta; sin embargo no lo es tanto añadir que “absence of these human variants in rare living individuals” (TRINKAUS, 2007: R918) es lo que produce variados déficits motores y cognitivos relacionados con el lenguaje. Lo cierto es que el problema padecido por la familia KE no se produce en las mismas posiciones que mutaron a partir de la versión primate del gen, sino en otras totalmente diferentes y realmente distantes dentro del gen. Esto puede ser especialmente significativo en tanto que FOXP2 es un factor de transcripción o ‘master control gene’, lo que significa que la relación entre gen y rasgo, ya de por sí muy indirecta, lo es todavía más en este caso” (p. 6).

Balari, S., Benítez, A., Camps, M., Longa, V. M., Lorenzo, G. i Uriagereka, J. (2008). ¿Homo loquens neanderthalensis? En torno a las capacidades simbólicas y lingüísticas del Neandertal. Munibe. Antropologia-Arkeologia, 59, 3-24. Consultat a http://www.aranzadi.eus/fileadmin/docs/Munibe/2008003024AA.pdf
Balari
Sergio Balari

El gen FOXP2

Coghlan, A. (28 d’agost de 2017). It only takes a few gene tweaks to make a human voice. New Scientist. Consultat a https://www.newscientist.com/article/2145475-it-only-takes-a-few-gene-tweaks-to-make-a-human-voice

up arrow

La selecció de la parla com a mitjà de comunicació

Els organismes vius funcionen i es desenvolupen seguint un programa genètic, tot i que la manera en què aquest programa es realitza ve determinada per factors ambientals.

Els organismes vius evolucionen com a resultat de la interacció amb l’ambient.

Una mutació prospera si té característiques adaptatives, de manera que l’evolució pot ésser un procés discontinu i no necessàriament gradual.

La selecció actua sobre el fenotip –conjunt de característiques adquirides d’un individu–, que constitueix el resultat del genotip –conjunt de gens que hereta un organisme– i de la interacció amb el medi ambient.

“The essence of the modern biological view of any organism is very simple: the genotype and the phenotype are described, distinguishing the relevant properties and functions. There will be a close, highly deterministic relation such that a particular genotype, exposed to a certain environmental setting, will develop into a particular phenotype. The scope for accidental variation in biological organisms is very, very small” (p. 7).

Lightfoot, D. (1982). The language lottery: Towards a biology of grammars. Cambridge, MA: The MIT Press.

La mutació genètica juntament amb la selecció natural van donar lloc a l’aparició de l’Homo sapiens, una especie caracteritzada per una important capacitat comunicativa que va permetre una important evolució cultural.

“The evolution of speech was driven by Darwinian natural selection, the opportunistic use of existing structures adapted for another purpose, and mutations on regulatory genes that had far-reaching consequences. Contemporary human speech and cognitive capabilities, including enhanced syntactic and lexical abilities, are species-specific properties of H. sapiens derived from anatomy and neural mechanisms that appear to have coevolved. The FOXP2 gene is clearly implicated in the formation of neural circuits that regulate human cognitive and motor capacities. Natural selection acting on the mutations that yielded its human form would have enabled rapid, encoded speech, in turn enhancing the selective value of the mutations that shaped the modern human vocal tract. These events, which led to the emergence of fully modern speech, language, and cognition, appear to have occurred sometime in the period between 90,000 and 50,000 BP, the time frame between fossils like Skhul V and fully modern humans who were capable of talking and acting (Klein 1999) as we do.”

Lieberman, P. (2007). The evolution of human speech. Its anatomical and neural bases. Current Anthropology, 48(1), 39-66. Consultat a http://www.cog.brown.edu/people/lieberman/pdfFiles/Lieberman%20P.%202007.%20The%20evolution%20of%20human%20speech,%20Its%20anatom.pdf

L’aparició d’un sistema de comunicació simbòlic dona un avantatge selectiu als grups que són capaços de fer-lo servir.

El sistema de comunicació basat en el canal vocal-auditiu permet:

up arrow

Origen i evolució del llenguatge

Origen i evolució del llenguatge


L’origen i l’evolució del llenguatge
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: