La naturalesa del llenguatge humà


Aspecte comunicatiu del llenguatge humà

La comunicació lingüística

La comunicació lingüística

El model de la comunicació de Shannon (1948) i de Shannon i Weaber (1949). La semiòtica o semiologia. Els signes o senyals. La classificació dels signes: indicis (índexs), icones (imatges, senyals) i símbols (signes).

Semiòtica i comunicació

La comunicació no verbal. El comportament espacial (proxèmica). El gest (cinèsica): emblemes, il·lustradors, reguladors, adaptadors. Altres elements de la comunicació no verbal.

Comunicació no verbal

Les característiques de les llengües de signes.

Llengües de signes

Les funcions del llenguatge

El model de la comunicació de Jakobson (1960). Les funcions del llenguatge segons Jakobson (1960): emotiva, conativa, fàtica, referencial, poètica i metalingüística. La visió de les funcions del llenguatge d’Aitchison (1996).

El llenguatge com a sistema de signes

El signe lingüístic

El concepte de signe lingüístic a Saussure (1916): significat i significant. Les propietats del signe lingüístic: arbitrarietat i linealitat del significant.

Relacions d’oposició: paradigmàtiques i sintagmàtiques

El concepte de relacions d’oposició a Saussure (1916). Relacions paradigmàtiques i relacions sintagmàtiques. Les operacions de selecció i de combinació.

Nivells i operacions de l’anàlisi lingüística

Segmentació i substitució

Les operacions de segmentació i de substitució en la identificació de les unitats lingüístiques.

Relacions de constituència i relacions d’integració

Relacions de constituència i forma de les unitats lingüístiques. Relacions d’integració i significat de les unitats lingüístiques.

Relacions distribucionals

La distribució de les unitats lingüístiques: distribució equivalent, distribució complementària i distribució lliure.

Els nivells d’anàlisi lingüística

Les unitats de l’anàlisi lingüística: tret distintiu, fonema, morfema, mot, sintagma, frase i discurs. Els nivells de l’anàlisi lingüística: foonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i discursiu. La concepció dels nivells de l’anàlisi lingüística de Benveniste (1966).

La doble articulació del llenguatge humà

El concepte de doble articulació de Martinet (1960). Unitats de primera articulació: tret distintiu, fonema, morfema. Unitats de segona articulació: mot, sintagma, discurs.

L’aspecte comunicatiu del llenguatge humà

up arrow

Aspecte creatiu del llenguatge humà

La creativitat lingüística

La creativitat lingüística dels parlants: independència d’estímuls externs, capacitat d’expressar un nombre infinit de pensaments i capacitat de reaccionar a situacions noves.

El llenguatge com a sistema de coneixement

El coneixement de la llengua dels parlants: capacitats que mostren l’existència d’un coneixement interioritzat de la llengua. La noció de competència lingüística de Chomsky (1965). La dicotomia entre competència i actuació.

Teoria lingüística

up arrow

Aspecte biològic del llenguatge humà

L’origen i l’adquisició del llenguatge

Els sistemes de comunicació animal

Importància de l’estudi de la comunicació animal. Les danses de les abelles. Les vocalitzacions de les aus. Les vocalitzacions dels cetacis. La comunicació entre primats. La comunicació entre primats i homes. Els animals que imiten els humans.

Comunicació animal

Els trets de disseny del llenguatge humà

Els trets de disseny de Hockett (1960): Canal vocal-auditiu, transmissió irradiada i recepció direccional, transitorietat, intercanviabilitat, retroalimentació total, especialització, semanticitat, arbitrarietat, caràcter discret, desplaçament, productivitat, transmissió tradicional i dualitat d’estructuració. Els trets de disseny de Thorpe (1972): prevaricació, reflexivitat i capacitat d’aprenentatge. Les característiques del llenguatge humà: il·limitat, innovador, lliure d’estímul, discret i composicional.

Comunicació animal

L’origen i l’evolució del llenguatge

Teories de la discontinuïtat i teories de la continuïtat. El gest. Les vocalitzacions. El registre fòssil. L’evolució cultural i la socialització. La capacitat cognitiva. Les capacitats lingüístiques de l’home primitiu. La selecció de la parla com a mitjà de comunicació.

Origen i evolució del llenguatge

Llenguatge i cervell

La neurolingüística. La localització del llenguatge en el cervell. Àrea de Broca i àrea de Wernicke. Les afàsies.

Neurolingüística

L’adquisició del llenguatge

Adquisició del llenguatge

Gramàtica universal i gramàtica particular

La facultat de llenguatge

La facultat de llenguatge com a característica de l’espècie humana.

Gramàtica universal i gramàtica particular

La gramàtica universal com a estadi inicial que possibilita l’adquisició de la llengua. Les gramàtiques de les llengües particulars com a estat final de l’adquisició. Diversitat i universalitat en la gramàtica universal. El llenguatge com a capacitat humana universal i les llengües com a manifestació de la diversitat.

Teoria lingüística

Les famílies lingüístiques i els criteris de classificació de llengües

El nombre de llengües del món

Els problemes en la delimitació del nombre de llengües del món.

Els criteris de classificació de les llengües

La perspectiva diacrònica: continuïtat històrica i classificació genètica. La perspectiva sincrònica: similitud estructural i classificació tipològica. Contigüitat geogràfica i distribució de les llengües.

Les famílies lingüístiques

Les principals famílies lingüístiques i les principals llengües de cada família.

Llengües del món

Tipologia lingüística i universals lingüístics

Els universals lingüístics

Els universals com a principis bàsics que regulen l’estructura de les llengües.

Tipus d’universals

Universals absoluts i universals relatius (o estadístics). Universals incondicionals (no restringits) i universals implicatius.

L’explicació dels universals

La hipótesi de la llengua original. La percepció. L’adquisició i el processament del llenguatge. Els factors socials.

Tipologia lingüística i universals lingüístics

up arrow

L’organització de la gramàtica

La noció de gramàtica

La gramàtica com a descripció de la competència lingüística (Chomsky, 1965). La gramàtica com a mecanisme d’associació entre sons i sentits.

Els components de la gramàtica

El component lèxic o lexicó, el component sintàctic, el component semàntic i el component fonològic.

Teoria lingüística

up arrow


La naturalesa del llenguatge humà
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.cat/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/llenguatge_llengues/naturalesa_llenguatge_huma_esquema.html
Last updated: 15/9/14 16:32

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 License.