Els trets de disseny del llenguatge



Els trets de disseny de Hockett (1960)

Hockett, C. F. (1960). Logical considerations in the study of animal communication. A W. E. Lanyon i W. N. Tavolga (Eds.), Animal sounds and communication. (p. 392-430). Washington, DC: American Institute of Biological Sciences.

Hockett, C. F. (1977). Logical considerations in the study of animal communication. A The view from language: Selected essays, 1948-1974. (p. 124-62). Athens: Universty of Georgia Press. (Obra original publicada el 1960)

Hockett, C. F. (1960). The origin of speeech. Scientific American, 203, 88-96.

Hockett, C. F., i Altmann, S. (1968). A note on design features. A T. A. Sebeok (Ed.), Animal communication: Techniques of study and results of research. (p. 61-72). Bloomington, IN: Indiana University Press.

Hockett
Charles Hockett (1916-2000)
(Font: Teeter, K. V. (2000). Obituary on Charles Francis Hockett (1916-2000). The Phonetician, 83, 23.)

Canal vocal-auditiu

L’emissor emet el missatge fent servir el tracte vocal.

El receptor rep el missatge a través del sistema auditiu.

Transmissió irradiada i recepció direccional

El senyal produït per l’emissor es transmet en totes les direccions.

El receptor pot localitzar de quina direcció prové el senyal.

Transitorietat

El senyal no es manté de forma permanent.

Intercanviabilitat

Els individus poden actuar com a emissors i com a receptors.

Retroalimentació total

L’emissor pot controlar els seus propis senyals.

La retroalimentació en la producció de la parla

Especialització

El sistema és independent d’altres funcions biològiques i només serveix per a la comunicació.

Semanticitat

Els missatges tenen un significat fix.

Arbitrarietat

No existeix una relació directa entre el senyal i el seu referent.

El signe lingüístic

Caràcter discret

Els senyals es poden segmentar en unitats menors recombinables.

Segmentació i substitució

Desplaçament

El referent del senyal no ha d’estar immediatament present en el temps o en l’espai.

Productivitat

El sistema permet crear missatges nous.

Transmissió tradicional

El sistema s’aprèn dels individus que l’han fet servir anteriorment.

Dualitat d’estructuració

Sistema de dos nivells.

Unitats sense significat recombinables en unitats majors amb significat.

La doble articulació del llenguatge

up arrow

Els trets de Thorpe (1972)

Thorpe, W. H. (1972). The comparison of vocal communication in animals and man. A R. A. Hinde (Ed.), Non verbal communication. (p. 22-47). Cambridge: Cambridge University Press.

Prevaricació

Capacitat d’enganyar o de parlar sense sentit.

Reflexivitat

Capacitat de referir-se al sistema de comunicació com a tal.

Funció metalingüística.

Les funcions del llenguatge

Capacitat d’aprenentatge

El parlant d’una llengua en pot aprendre una altra.

up arrow

Les característiques del llenguatge humà

McNeill, D. (1970). The acquisition of language. The study of developmental psycholinguistics. New York: Harper and Row.
  Danza de la abeja Canto de la alondra de la pradera occidental Llamadas del gibón Fenómenos paralingüísticos Lenguaje
1. Canal auditivo-vocal No
2. Transmisión irradiada y recepción direccional
3. Desvanecimiento rápido (transitoriedad) ? Sí repetido
4. Intercambiabilidad Limitada ? En gran parte sí
5. Retroalimentación total ?
6. Especialización ? Sí?
7. Semanticidad En parte Sí?
8. Arbitrariedad No Sí, si es semántica En parte
9. Carácter discreto No ? En gran parte no
10. Desplazamiento Sí, siempre ? No En parte Sí, a menudo
11. Productividad ? No
12. Transmisión tradicional Probablemente no ? ?
13. Dualidad de estructuración No ? No No

Caracterització dels trets d’alguns sistemes de comunicació

Demers, R. A. (1988). Linguistics and animal communication. A F. J. Newmeyer (Ed.), Linguistics: The Cambridge survey III. Language: Psychological and biological aspects. (p. 314-35). Cambridge: Cambridge University Press.
Demers, R. A. (1992). Lingüística y comunicación animal. A F. J. Newmeyer (Ed.), Panorama de la lingüística moderna de la Universidad de Cambridge. III. El lenguaje: Aspectos psicológicos y biológicos. (p. 361-84). Madrid: Visor. (Obra original publicada el 1988)

Discret i composicional

Segmentació en unitats discretes que formen unitats majors i que es poden recombinar.

Segmentació i substitució

El significat de les expressions ve donat pel significat de les seves parts constituents i per les relacions gramaticals que mantenen entre elles.

Il·limitat (productiu)

Possibilitat de formar un nombre infinit d’enunciats a partir d’un nombre finit d’unitats.

La doble articulació del llenguatge

El llenguatge serveix per expressar idees noves i comunicar missatges nous.

La recursivitat

“És una propietat formal present a totes les llengües que permet la reiteració, a través de la coordinació o de la subordinació, d’una mateixa construcció. La recursivitat fa que no existeixi «la frase més llarga» i, doncs, que el nombre de frases de qualsevol llengua sigui infinit. És la base de la productivitat, que és la propietat que tenen els sistemes de comunicació que permeten fer missatges nous indefinidament. La productivitat, d’altra banda, es manifesta en la creativitat, característica de l’ús normal del llenguatge.” (p. 300).

Tuson, J. (Ed.). (2000). Diccionari de lingüística. Barcelona: Biblograf.
Frase → Sintagma Nominal + Sintagma Verbal
Sintagma Verbal → Verb + Frase

La Maria diu que en Joan creia que sabia a qui havien aconsellat que confessés que havia sentit que aquells periodistes pretenien que...

Tuson, J. (Ed.). (2000). Diccionari de lingüística. Barcelona: Biblograf.
“All approaches agree that a core property of FLN [Faculty of Language - narrow sense] is recursion, attributed to narrow syntax in the conception just outlined. FLN takes a finite set of elements and yields a potentially infinite array of discrete expressions. This capacity of FLN yields discrete infinity (a property that also characterizes the natural numbers). . . . The core property of discrete infinity is intuitively familiar to every language user. Sentences are built up of discrete units: There are 6-word sentences and 7-word sentences, but no 6.5-word sentences. There is no longest sentence (any candidate sentence can be trumped by, for example, embedding it in ‘Mary thinks that…’), and there is no non-arbitrary upper bound to sentence length. In these respects, language is directly analogous to the natural numbers (see below). At a minimum, then, FLN includes the capacity of recursion. There are many organism-internal factors, outside FLN or FLB [Faculty of Language - broad sense], that impose practical limits on the usage of the system” (p. 1571).

“. . . one issue that many regard as lying at the heart of language: its capacity for limitless expressive power, captured by the notion of discrete infinity. It seems relatively clear, after nearly a century of intensive research on animal communication, that no species other than humans has a comparable capacity to recombine meaningful units into an unlimited variety of larger structures, each differing systematically in meaning” (p. 1576).

Hauser, M. D., Chomsky, N., i Fitch, W. T. (2002). The faculty of language: What is it, who has it, and how did it evolve? Science, 298(5598), 1569-1579. doi:10.1126/science.298.5598.1569

Innovador

El llenguatge s’adequa al context, ja que els enunciats produïts responen a situacions noves.

Lliure d’estímul (creatiu)

Ús creatiu del llenguatge, amb missatges que no s’emeten condicionats pel context.

El llenguatge pot utilitzar-se sense necessitat d’estímuls externs i serveix per expressar lliurement el pensament.

“Car c’est une chose bien remarquable, qu’il n’y a point d’hommes si hébétés et si stupides, sans en excepter même les insensés, qu’ils ne soient capables d’arranger ensemble diverses paroles, et d’en composer un discours par lequel ils fassent entendre leurs pensées ; et qu’au contraire, il n’y a point d’autre animal, tant parfait et tant heureusement né qu’il puisse être, qui fasse le semblable. Ce qui n’arrive pas de ce qu’ils ont faute d’organes : car on voit que les pies et les perroquets peuvent proférer des paroles ainsi que nous, et toutefois ne peuvent parler ainsi que nous, c’est-à-dire, en témoignant qu’ils pensent ce qu’ils disent : au lieu que les hommes qui, étant nés sourds et muets, sont privés des organes qui servent aux autres pour parler, autant ou plus que les bêtes, ont coutume d’inventer d’eux-mêmes quelques signes par lesquels ils se font entendre à ceux qui, étant ordinairement avec eux, ont le loisir d’apprendre leur langue” (pp. 94-95)

Descartes, R. (1898). Discours de la méthode pour bien conduire sa raison et chercher la vérité dans les sciences. Paris: Librairie de la Bibliothèque Nationale. Consultat a http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb30328404q (Obra original publicada el 1637) .
up arrow
Els trets de disseny del llenguatge
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: