La unitat i la diversitat del llenguatge



La unitat i la diversitat del llenguatge

El llenguatge és un fenomen caracteritzat per dues propietats:

“There is no more striking fact about language than its universality. . . . Scarcely less impressive than the universality of speech is its almost incredibly diversity” (pp. 22-23).

Sapir, E. (1921). Language. An introduction to the study of speech. New York: Harcourt Brace & World.
Sapir, E. (1954). El lenguaje. Introducción al estudio del habla. México: Fondo de Cultura Económica.
Sapir, E. (1985). El llenguatge. Introducció a l’estudi de la parla. Barcelona: Empúries.
Sapir
Edward Sapir (1884-1939)
(Font: Darnell, R., i Irvine, J. T. (1997). Edward Sapir (1884-1939). Biographical Memoirs. Washington, DC: National Academies Press. Consultat a http://www.nasonline.org/publications/biographical-memoirs/memoir-pdfs/sapir-edward.pdf)
../facultat_llenguatge/Universalitat_Diversitat.jpg
up arrow

La diversitat del llenguatge

Diversitat de llengües en el món: variació interlingüística.

Les famílies lingüístiques

Els criteris de classificació de les llengües

Diversitat en la mateixa llengua: variació intralingüística.

La variació intralingüística

up arrow

La unitat i la universalitat del llenguatge

Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas. Crítica de la discriminación lingüística. Madrid: Alianza.

Tots els pobles posseeixen un llenguatge completament desenvolupat.

Totes les llengües tenen elements comuns.

Totes les llengües presenten:

“1. Wherever man exists, language exists.
2. There are no primitive languages.
3. All languages change through time.
4. All normal human languages utilize sounds to express meaning, and the relationships between sounds and meanings are for the most part arbitrary.
5. All normal human languages utilize a finite set of discrete sounds which are combined to form “meaningful” elements (morphemes), which themselves are combined to form “whole thoughts” (sentences).
6. All grammars contain phonological and syntactic rules of a similar kind.
7. Similar grammatical categories (for example, noun, verb) are found in all languages.
8. There are universal semantic concepts found in every language in the world. Every language has a way to referring to past time, the ability to negate, the ability to form questions, and so on.
9. Speakers of all human languages are capable of producing and comprehending an infinite set of sentences.
10. Any normal child, born anywhere in the world, of any racial, geographical, social or economic heritage, is capable of learning any language to which he or she is exposed.” (p. 331).

Fromkin, V., i Rodman, R. (1974). An introduction to language. New York: Holt, Rinehart & Winston.
Victoria Fromkin
Victoria Fromkin
(1923-2000)

Els universals lingüístics

up arrow

Llengua única i espècie única

Les llengües són:

“manifestacions diverses d’un prototipus lingüístic universal, comú a l’espècie humana” (p. 177).

Argente, J. A. (1983). La lingüística i la construcció de la teoria del llenguatge. Ciència, 25, 30-35.
Argente, J. A. (1984). La lingüística i la construcció de la teoria del llenguatge. A De poètica i lingüística. (pp. 175-86). VIC: EUMO - Edipoies.
Joan-Albert Argenter
Joan-Albert Argenter
(Font: http://www.ogmios.org/ogmios_files/252.htm)
“todas las lenguas del mundo pertenecen a la misma especie de sistema comunicativo . . . a una única especie humana (Homo Sapiens Sapiens) le corresponde una única especie lingüística, que hemos de denominar lengua humana” (p. 19).

Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas. Crítica de la discriminación lingüística. Madrid: Alianza.

L’origen i l’evolució del llenguatge

“No tenemos conocimiento científico de ninguna característica lingüística que permita determinar si una lengua, dialecto, variedad lingüística o habla es mejor (más útil, más rica, más flexible, más adecuada, más avanzada o evolucionada, etc.) que otra, ya sea parcialmente o totalmente” (p. 16).

Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas. Crítica de la discriminación lingüística. Madrid: Alianza.

Els prejudicis lingüístics

La discriminació lingüística

“Entendemos por discriminación lingüística toda aquella actitud hacia las lenguas o variedades lingüísticas que se base en la idea de que éstas se pueden clasificar en tipos y que existen diferencias entre esos tipos, que pueden justificar la concepción de que unas son superiores a otras total o parcialmente” (p. 15).

Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas. Crítica de la discriminación lingüística. Madrid: Alianza.

Declaració Universal dels Drets Lingüístics (1996)

Títol primer, Principis generals

Article 7
1. Totes les llengües són l’expressió d’una identitat col·lectiva i d’una manera distinta de percebre i de descriure la realitat; per tant, han de poder gaudir de les condicions necessàries per al seu desenvolupament en totes les funcions.
2. Cada llengua és una realitat constituïda col·lectivament i és en el si d’una comunitat que esdevé disponible per a l’ús individual, com a instrument de cohesió, identificació, comunicació i expressivitat creadora.

Article 8
1. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret d’organitzar i gestionar els propis recursos a fi d’assegurar l’ús de la seva llengua en totes les funcions socials.
2. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret de disposar dels mitjans necessaris per tal d’assegurar la transmissió i la projecció futures de la llengua.

Article 9
Tota comunitat lingüística té el dret de codificar, estandarditzar, preservar, desenvolupar i promoure el seu sistema lingüístic, sense interferències induïdes o forçades.

Article 10
1. Totes les comunitats lingüístiques són iguals en dret.
2. Aquesta Declaració considera inadmissibles les discriminacions contra les comunitats lingüístiques basades en criteris com ara el seu grau de sobirania política, la seva situació social, econòmica o en qualsevol altre criteri, així com el nivell de codificació, actualització o modernització que han assolit llurs llengües.
3. En aplicació del principi d’igualtat cal disposar les mesures indispensables perquè aquesta igualtat sigui efectiva.

Article 11
Tota comunitat lingüística té el dret de gaudir dels mitjans de traducció directa o inversa que garanteixin l’exercici dels drets recollits en aquesta Declaració.

Article 12
1. En l’àmbit públic, tothom té dret a desenvolupar totes les activitats en la seva llengua, si és llengua pròpia del territori on resideix.
2. En l’àmbit personal i familiar tothom té dret a usar la seva llengua.

Article 13
1. Tothom té el dret d’accedir al coneixement de la llengua pròpia del territori on resideix.
2. Tothom té dret al poliglotisme, i a conèixer i usar la llengua més adient per al seu desenvolupament personal o per a la seva mobilitat social, sense perjudici de les garanties establertes en aquesta Declaració per a l’ús públic de la llengua pròpia del territori.

Comitè de seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics (1998). Declaració universal de drets lingüístics. Barcelona: Institut d’Edicions de la DiputacioĢ de Barcelona. Consultat a http://www.pencatala.cat/wp-content/uploads/2016/02/declaraciouniversaldretslinguistics.pdf

Universal declaration on linguistic rights. World Conference on Linguistic Rights. Barcelona Spain, 9 June 1996. Paris: UNESCO, Culture of Peace Programme. Consultat a http://unesdoc.unesco.org/images/0010/001042/104267e.pdf
up arrow
La unitat i la diversitat del llenguatge
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: