Els universals lingüístics


Classificació de llengües, famílies lingüístiques, universals i tipologia lingüística


Els universals lingüístics

Principis bàsics que governen l’estructura de les llengües regulant què és possible i què no ho és en l’estructura d’una llengua.

Els universals lingüístics ofereixen un marc general de descripció de les llengües.

Els universals lingüístics donen indicacions sobre les bases biològiques i cognitives del llenguatge i sobre les bases de l’organització social.

La unitat del llenguatge

Universals semàntics

Els termes bàsics de color

Diferències en les denominacions dels colors en les llengües.

“Berinmo does not mark the distinction between blue and green, but it has a colour boundary (between ‘nol’ and‘ wor’) in a position that does not exist in English.” (p. 203).

Davidoff, J., Davies, I., & Roberson, D. (1999). Colour categories in a stone-age tribe. Nature, 398, 203-204. doi:10.1038/18335
Color_Angles_Berinmo.jpg

Termes per als colors en anglès i en berinomo (Papua Nova Guinea)
Es representen vuit termes per als colors en anglès i cinc per al berinomo. Els punts en els termes en anglès representen la posició dels colors focals. Els números en les dades del berinomo representen el nombre de subjectes que van indicar que el color era el millor exemple de la categoria.

Davidoff, J., Davies, I., & Roberson, D. (1999). Colour categories in a stone-age tribe. Nature, 398, 203-204. doi:10.1038/18335

Jerarquia en els termes per a denominar els colors emprats en les llengües.

Berlin, B., i Kay, P. (1969). Basic color terms. Their universality and evolution. Berkeley: University of California Press.

Estudi dels termes bàsics per als colors en 98 llengües.

Berlin_Kay_Jerarquia.jpg

La jerarquia de Berlin i Kay (1969)

M. Dowman, Basic colour terms. Language and Cognition (2005-2006). Division of Psychology, Univeristy of Abertay, Dundee.

Les llengües amb dos termes focalitzen la distinció en blanc (clar) - negre (fosc).

Les llengües amb tres termes fan la distinció entre blanc - negre - vermell.

Les llengües amb quatre termes distingeixen entre blanc - negre - vermell - groc/verd/blau.

Les llengües amb cinc termes distingeixen entre blanc - negre - vermell - groc - verd/blau.

Universals fonològics

Els sistemes vocàlics

Universals_vocals.jpg

Totes les llengües inclouen en el seu sistema vocàlic una vocal anterior tancada, una vocal oberta i una vocal posterior tancada labialitzada.

Les llengües amb quatre vocals tenen l’inventari bàsic més una vocal tancada central o una vocal anterior mitjana no labialitzada.

Les llengües amb cinc vocals han d’incloure una vocal anterior mitjana no labialitzada.

Reetz, H. (n.d.). A simple user interface to the UCLA phonological segment inventory database (UPSID). Frankfurt am Main: Institut für Phonetik, Universität Frankfurt. Consultat a http://web.phonetik.uni-frankfurt.de/upsid_info.html

up arrow

Tipus d’universals

Aitchison, J. (1996). The seeds of speech: Language origin and evolution. Cambridge: Cambridge University Press. (p. 185)

Mairal, R., i Gil, J. (2003). Los universales lingüísticos: Pasado y presente. A R. Mairal & J. Gil (Eds.), En torno a los universales lingüísticos. (p. 9-88). Madrid: Cambridge University Press - Akal Ediciones.

  Incondicional Implicatiu
Absolut Totes les llengües tenen la propietat X

Totes les llengües tenen vocals
Per a totes les llengües, si una llengua té X, llavors també té Y

Si una llengua té el fonema /m/, també té el fonema /n/
Relatiu o estadístic Gairebé totes les llengües tenen la propietat X

Gairebé totes les llengües tenen consonants nasals
Si una llengua té X, llavors probablement tindrà Y

Si una llengua té un ordre SOV, probablement tindrà posposicions
up arrow

L’explicació dels universals

La hipòtesi de la llengua original única

Hipòtesi de la monogènesi: alguns trets d’una primera llengua original s’haurien mantingut en les llengües actuals.

Manca de proves per a demostrar la hipòtesi: la correlació entre la classificació genètica (diacrònica) i la classificació sincrònica (tipològica) hauria de ser més freqüent.

Les dades arqueològiques fan pensar que la capacitat de parlar es devia desenvolupar simultàniament en diverses zones.

La percepció

L’existència d’universals lingüístics suposa l’existència de mecanismes similars de percepció i de categorització de la realitat.

“The number of color terms varies drastically across languages. Yet despite these differences, certain terms (e.g., red) are prevalent, which has been attributed to perceptual salience. This work provides evidence for an alternative hypothesis: The use of color terms depends on communicative needs. Across languages, from the hunter-gatherer Tsimane’ people of the Amazon to students in Boston, warm colors are communicated more efficiently than cool colors. This cross-linguistic pattern reflects the color statistics of the world: Objects (what we talk about) are typically warm-colored, and backgrounds are cool-colored. Communicative needs also explain why the number of color terms varies across languages: Cultures vary in how useful color is. Industrialization, which creates objects distinguishable solely based on color, increases color usefulness.” (p. 1).

Gibson, E., Futrell, R., Jara-Ettinger, J., Mahowald, K., Bergen, L., Ratnasingam, S., Gibson, M., Piantadosi, S. T., i Conway, B. R. (2017). Color naming across languages reflects color use. Proceedings of the National Academy of Sciences. https://doi.org/10.1073/pnas.1619666114

L’adquisició i el processament

La regularitat de les estructures lingüístiques implica una major facilitat d’adquisició.

La facilitat del processament.

“Las oclusivas labiales sonoras son más fáciles de producir que las oclusivas velares sonoras porque hay más espacio entre la laringe y los labios para la corriente de aire durante la oclusión oral.
Las palabras más frecuentes tienden a ser más cortas que las palabras menos habituales.
Los objetos tienden a ser inanimados e indefinidos, por lo que las lenguas tienen a restringir la marca de caso a los casos menos frecuentes, los objetos humanos y definidos” (p. 385).

Casado, C., i Gutiérrez Rodríguez, E. (2009). Las lenguas del mundo. A M. V. Escandell (Ed.), El lenguaje humano. (p. 369-99). Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces.

Factors socials

Certs universals reflecteixen que el llenguatge és una eina d’interacció social.

Poden explicar-se en termes de l’ús de la llengua.

up arrow

Classificació de llengües, famílies lingüístiques, universals i tipologia lingüística


Els universals lingüístics
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: