Els processos morfològics


Morfologia


Els processos morfològics

Procés que incorpora informació gramatical per a la formació de paradigmes: flexió.

Processos de creació de paraules: derivació i composició.

processos_morfologics.jpg
up arrow

La flexió

processos_morfologics_flexio.jpg

La flexió és un procés lligat a l’estructura sintàctica.

La flexió no té com a resultat la creació de mots nous.

La flexió permet formar paradigmes.

Llengües semítiques
(àrab)

{KTB} /k-t-b/ - radical

katab ‘escriure’
kataba ‘va escriure’
kutib ‘han estat escrits’
aktub ‘estar escrivint’
uktab ‘escrivint-se’

Irregularitats en la flexió

Formes defectives

Substantius que només s’utilitzen en plural (les escombraries, les estovalles, las afueras): “pluralia tantum”
Substantius que només s’utilitzen en singular (sed, salud, cenit, tez): “singularia tantum”

Formes invariables

Adjectius invariables (liberal, feliç) o noms acabats en /s/ (dilluns, lunes)

Flexió nominal

Gènere

Gènere natural: designa la categoria sexual.

Gènere gramatical: assignat en funció de la concordança.

El morfema de gènere pot no aportar informació semàntica sobre el gènere natural.

Informació aportada pel morfema de gènere: sexe (nen - nena), tamany (cesto - cesta).

“Every noun has a gender, and there is no sense or system in the distribution; so the gender of each must be learned separately and by heart. There is no other way. To do this one has to have a memory like a memorandum-book. In German, a young lady has no sex, while a turnip has. Think what overwrought reverence that shows for the turnip, and what callous disrespect for the girl.”

Twain, M. (1880). The awful German language. A A tramp abroad. (p. 600-19). Hartford, CT - London: American Publishing Company - Chatto & Windus. Consultat a https://archive.org/details/trampabroad00twai

Contrastos en el gènere: masculí, femení, neutre.

Corbett, G. G. (2011). Number of genders. A M. S. Dryer, i M. Haspelmath (Eds.), The world atlas of language structures online. Munich: Max Planck Digital Library. Consultat a http://wals.info/chapter/30

Gènere no marcat

“En la morfologia el terme marcat fa referència a l’oposició entre morfemes flexius: és no marcat el morfema que apareix més vegades representat pel morf Ø. Dins les categories nominals, el femení és el gènere marcat davant del masculí (nen+Ø / nen+a) i el plural és el nombre marcat respecte del singular (nen+Ø / nen+s)” (pp. 223-4).

Tuson, J. (Ed.). (2000). Diccionari de lingüística. Barcelona: Biblograf.

Junyent, C. (2008). Gènere, sexe, llengua. A VIII Congreso de Lingüística General. Universidad Autónoma de Madrid. 25-28 de junio de 2008. Consultat a http://www.lllf.uam.es/clg8/actas/pdf/paperCLG60.pdf

Bosque, I. (2012). Sexismo lingüístico y visibilidad de la mujer. Madrid: Real Academia Española. Consultat a http://www.rae.es/sites/default/files/Sexismo_linguistico_y_visibilidad_de_la_mujer_0.pdf

Soprana.jpg

Nombre

El morfema de nombre pot aportar més informació semàntica.

El morfema de nombre ve assignat en funció de la concordança.

(esp.)

árboles - arboleda: el col·lectiu no té morfema de nombre

Contrastos en el nombre: singular (1), dual (2), plural (3 o més).

Cas

La flexió de cas indica la funció sintàctica de la paraula.

(llatí)

puer ‘nen’
cas funció
nominatiu subjecte puer puer amicus est “el nen és un amic”
acusatiu objecte directe puer-um puella puerum videt ‘la nena veu el nen’
genitiu possessiu puer-i amicus pueri clamat ‘l’amic del nen crida’
datiu objecte indirecte puer-o puero pecuniam dat ‘dóna diners al nen’

Flexió verbal

Els morfemes de temps presenten informació cronològica.

(dyrbal)

Futur No futur
bani-ɲ bani-ɲu
‘vindrà’ ‘va venir, està venint’
O’Grady, W., Dobrovolsky, M., i Aronoff, M. (1997). Contemporary linguistics. An introduction (3rd ed.). Boston, MA: Bedford / St Martin’s.
(chibemba)

Temps_verbal_ChiBemba.jpg
O’Grady, W., Dobrovolsky, M., i Aronoff, M. (1997). Contemporary linguistics. An introduction (3rd ed.). Boston, MA: Bedford / St Martin’s.

Els morfemes d’aspecte responen a la internalització de la situació per part del parlant.

Els morfemes de mode descriuen els esdeveniments com a necessaris, possibles, permissibles, desitjables, etc.

up arrow

La derivació

processos_morfologics_derivacio.jpg

Procés morfològic en el qual l’arrel (radical, base) és modificada per un afix.

Es diferencia de la flexió pel fet que es crea un mot nou.

La derivació permet formar famílies de mots.

Sufixació

Diferències en el grau de productivitat a l’hora de formar famílies de mots.

(cat.)

- able / -ívol

Un sufix no necessàriament pot associar-se a un significat.

(esp.)

-ero / - ería, - azo, - oide

Els sufixos poden aplicar-se a arrels de diferent categoria gramatical, però no a totes.

(esp.)

-ble / -ción

Els sufixos apareixen amb un ordre determinat dins el mot.

(esp.)

-ez

En els sufixos pot donar-se al·lomòrfia.

(esp.)

al-ar, edad-idad

Infixació

Certs morfemes es poden analitzar com infixos.

(cat.)

llibr+et+er
(esp.)

carn+ic+ería
(bontoc)

L’infix -um- s’insereix després de la primera consonant del nom o l’adjectiu
Noms
Adjectius
  Verbs  
fikas ‘fort’ fumikas ‘ésser fort’
kilad ‘vermell’ kumilad ‘ésser vermell’
fusul ‘enemic’ fumusul ‘ésser un enemic’
Fromkin, V., Rodman, R., i Hyams, N. (2003). An introduction to language (7th ed.). Boston, MA: Heinle. (Obra original publicada el 1974)

Reduplicació

Repetició d’un morfema o part d’un morfema.

(xinès mandarí)

reduplicacio_xines.jpg
Basciano, B., i Melloni, C. (2012). Patterns of reduplication in Chinese: Structural and semantic issues. A IMM15. The 15th international morphology meeting. Vienna University of Economics and Business. 9-12 February, 2012. Consultat a http://www.academia.edu/1709811/Patterns_of_reduplication_in_Chinese_structural_and_semantic_issues
(turc)

tʃabuk‘ràpidament’ tʃabuk tʃabuk‘molt ràpidament’
javaʃ‘lentament’ javaʃ javaʃ‘molt lentament’
iji‘bé’ iji iji‘molt bé’
O’Grady, W., Dobrovolsky, M., i Aronoff, M. (1997). Contemporary linguistics. An introduction (3rd ed.). Boston, MA: Bedford / St Martin’s.
(tagal)

takbuh‘córrer’ tatakbuh‘correrà’
lakad‘caminar’ lalakad‘caminarà’
piliʔ‘triar’ pipiliʔ‘triarà’
O’Grady, W., Dobrovolsky, M., i Aronoff, M. (1997). Contemporary linguistics. An introduction (3rd ed.). Boston, MA: Bedford / St Martin’s.

Flexió i derivació

Flexió Derivació
Morfemes amb significat gramatical Morfemes amb significat lèxic
Formació de paradigmes Formació de famílies de paraules
Manté la categoria lèxica de la base Pot canviar la categoria lèxica de la base
No hi ha diferències en el grau de productivitat Diferències en el grau de productivitat
Determinada per la sintaxi No determinada per la sintaxi
No admet la paràfrasi Admet la paràfrasi
Procés (relativament) regular Procés (relativament) irregular
up arrow

La composició

processos_morfologics_composicio.jpg

Formació d’un mot nou.

Els components del nou mot són també mots o radicals de mots.

Nucli dels compostos.

“radical que comparteix amb el mot les principals característiques morfològiques, les sintàctiques i, a vegades, fins i tot les característiques semàntiques” (p. 163).

Cabré, T., i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Classificació dels compostos

Benveniste, É. (1967). Fondements syntaxiques de la composition nominale. Bulletin de la Société de Linguistique de Paris, 62(1), 25-31.

Benveniste, É. (1974). Fondements syntaxiques de la composition nominale. A Problèmes de linguistique générale II. (p. 145-62). Paris: Gallimard. (Obra original publicada el 1967)

Benveniste, É. (1977). Fundamentos sintácticos de la composición nominal. A Problemas de lingüística general II. (p. 145-62). México: Siglo XXI. (Obra original publicada el 1967

Compostos que estableixen la relació entre dos termes

Parelles (dvandva o suma)

Dos sustantius equipotents units en una relació de coordinació.

(sànscrit)

dyavaprthivi ‘cel-terra’, pitaramatara ‘pare-mare’
(cat.)

agredolç, allioli, franco-italià

Dos substantius que designen un únic objecte natural

Poden tenir la forma ‘un x que sembla un y’ o ‘un x que es fa servir com un y’, però el conjunt és sempre un ‘x’.

(fr.)

oiseau-mouche, poisson-chat, papier-monnaie
(cat.)

gos llop, aiguaneu, vagó restaurant, vagó llit

Compostos de dependència

Dos substantius que es troben en relació de determinació, normalment ‘determinat + determinant (genitiu)’ o en la relació ‘x és de y’.

(ang.)

arrowhead
(grec)

οικοδεσποτης oiko-despotes ‘amo de la casa’
(sànscrit)

dampati ‘amo de la casa’, vispati ‘cap de clan’, jaspati ‘cap de família’

Nom determinant + verb determinat

És la forma clàssica del compost.

(ang.)

shoemaker
(fr.)

porte-monnaie
(cat.)

eixugamà, parabrisa, tiralínies, rentaplats

Compostos que estableixen una relació superior a la dels dos termes

Bahuvriti (possessió)

Compostos possessius: ‘té’ , ‘el seu ...’, ‘és de ...’.

Estructures sintàctiques complexes com ‘x té ...’ o ‘el ... de x és de...’.

(cat.)

capgros, pit-roig, pellroja

Derivació i composició

Prefixos adverbials.

(cat.)

fora, avant, no, menys, prop, quasi, ben, mal

Prefixos preposicionals.

(cat.)

contra, sobre, sota, entre

Existeixen a la llengua com elements independents.

Mantenen l’accent.

Derivació Composició
  Manteniment de l’accent
Processos fonològics
Nucli a la dreta
El nucli dona la categoria
 
  Unitat de significat
Llista tancada de morfemes derivatius Llista oberta de compostos

Compostos i sintagmes lliures

Cabré, T., i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Compostos sinàptics.

Mots compostos en els quals s’estableix una relació de naturalesa més sintàctica que morfològica entre els seus components.

(cat.)

pa de pessic, carn d’olla, director espiritual

Criteris morfològics

Compostos: impossibilitat de pausa o d’inserció d’un element.

Sintagmes lliures: pausa potencial o possible inserció d’un element.

(cat.)

eixugamà *eixuga-bé-mà
rentaplats *renta-els-plats
figa-flor *figa-i-també-flor
portantveu *portant-sempre-veu
pres polític *pres molt polític
crític literari *crític de Madrid literari
Cabré, T., i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
(cat.)

col-i-flor col-i-flors
vaivé vaivens
mal-de-cap mal-de-caps
agulla de cap agulles de cap
vaga de fam vagues de fam
paret d’obra parets d’obra
Cabré, T., i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Criteris semàntics

Compostos: unitat de significat.

(cat.)

molí de vent, molí de fusta, molí fariner
clau anglesa, clau rovellada, clau de dentista

Cabré, T., i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Criteris sintàctics

Compostos: Impossibilitat de coordinar el modificador amb un altre modificador; impossibilitat de modificadors que afectin només un dels elements del compost; impossibilitat de substituir un dels termes del compost per un pronom que es refereixi únicament a un d’ells.

Sintagmes lliures: possibilitat de coordinació; possibilitat de modificadors que afectin només un dels elements del sintagma; possibilitat de substituir un dels termes per un pronom que es refereixi únicament a un dels termes.

(cat.)

*esperit de vi i de noranta graus
*carn de gallina d’olla
*màquina elèctrica d’escriure
*necessito un obrellaunes perquè en tinc dues
*en Pere és llenguallarg i en Joan ho és de cama

Cabré, T., i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
up arrow

Morfologia


Els processos morfològics
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: