La tipologia morfològica


Morfologia


La tipologia morfològica

Comrie, B. (1989). Language universals an linguistic typology: Syntax and morphology (2nd ed.). Oxford: Basil Blackwell. (Obra original publicada el 1981)

Comrie, B. (1990). Universales del lenguaje y tipología lingüística: Sintaxis y morfología. Madrid: Gredos. (Obra original publicada el 1981)


O’Grady, W., Dobrovolsky, M., i Aronoff, M. (1997). Contemporary linguistics. An introduction (3rd ed.). Boston, MA: Bedford / St Martin’s.

Radford, A., Atkinson, M., Britain, D., Clahsen, H., i Spencer, A. (1999). Linguistics: An introduction. Cambridge: Cambridge University Press.
up arrow

Llengües aïllants o analítiques

Tendència a una correspondència biunívoca entre paraula i morfema.

Les paraules tendeixen a ser invariables, de manera que pràcticament no es dona flexió.

(xinès mandarí)

我 們 你 們 他 們
wǒ wǒ mén nĭ mén tā tā mén
‘jo’ ‘nosaltres’ ‘tu’ ‘vosaltres’ ‘ell’ ‘ells’

Les formes del pronom (我 wǒ - 你 nĭ - 他 tā) són invariables en singular i en plural

朋友 朋友 們
péng yǒu péng yǒu mén
‘amic’ ‘amics’
男 朋友 女 朋友 們
nán péng yǒu nán péng yǒu mén
‘amic (masculí)’ ‘amics (masculí)’
女 朋友 女 朋友 們
péng yǒu péng yǒu mén
‘amiga’ ‘amigues’

La forma 朋友 (péng yǒu) es manté invariable en masculí, en femení, en singular i en plural.

他 吃饭 了 他 吃 了 饭
tā chī fàn le tā chī le fàn
ell menjar àpat passat ell menjar passat àpat
‘Ell va menjar’ ‘Ell va menjar’

La possibilitat d’aparèixer en diferents llocs de l’oració mostra que la marca de passat 了 (le) actua com una forma lliure.

母親 買 菜
mǔ qīn mǎi cài
mare comprar verdures
‘La mare compra verdures’

我 愛 母親
wǒ ài mǔ qīn
jo estimar mare
‘Estimo la mare’

我 給 母親一 個 吻
wǒ gěi mǔ qīn yī gè wěn
jo donar mare un CLASSIFICADOR petó
‘Faig un petó a la mare’

La forma 母親 (mǔ qīn) és invariable tant si fa la funció de subjecte com la d’objecte directe o d’objecte indirecte.

Gràcia, L. (2005). El xinès. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del xinès (2a ed.). Barcelona: Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya. (Obra original publicada el 2002) Consultat a http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/coleccions/llengua_immigracio_i_ensenyament_catala/03gramaticacatalaxines05/llengua__immigracio_03_xines.pdf
(vietnamita)

khi tôi đền nhà bạn tôi, chúng tôi bắt dầu làm bài
quan jo anar casa amic jo plural jo començar fer classes
‘Quan vaig anar a casa del meu amic, vam començar a fer classes’

tôi - ‘jo’
tôi - ‘meu (de jo)’
chúng tôi - ‘nosaltres (PLURAL jo)’

La forma tôi (‘jo’) és invariable en singular i en plural i com a pronom personal o com a pronom possessiu.
up arrow

Llengües aglutinants

“aglutinar. v. tr. [LC] Unir per adhesió”

Institut d'Estudis Catalans (2007). DIEC2. Diccionari de la llengua catalana. Segona edició (2a ed.). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Consultat a http://dlc.iec.cat/

glūten, glūtinis: ‘cola’

La paraula pot consistir en més d’un morfema.

La segmentació entre els morfemes és clara.

Cada morfema representa una única categoria gramatical.

Els morfemes tenen formes invariants.

(turc)

‘home’ singular plural
nominatiu adam adam-lar
acusatiu adam-i adam-lar-i
genitiu adam-in adam-lar-in
datiu adam-a adam-lar-a
locatiu adam-da adam-lar-da
ablatiu adam-dan adam-lar-dan
(quítxua)

‘casa’ singular plural
nominatiu wasi wasi-kuna
acusatiu wasi-ta wasi-kuna-ta
genitiu wasi-q wasi-kuna-q
adlatiu wasi-man wasi-kuna-man
benefactiu wasi-paq wasi-kuna-paq
locatiu wasi-pi wasi-kuna-pi
ablatiu wasi-manta wasi-kuna-manta
prolatiu wasi-nta wasi-kuna-nta
terminatiu wasi-kama wasi-kuna-kama
instrumental wasi-wan wasi-kuna-wan
causal wasi-rayku wasi-kuna-rayku

Adlatiu: ‘cap a’; prolatiu: ‘a través de’; terminatiu: ‘fins a’ (lloc i temps); causal: ‘a causa de’.

Gràcia, L. (2010). El quítxua. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del quítxua. Barcelona: Fasolcat.
up arrow

Llengües flexives o fusionals

La paraula consisteix en una base (arrel, radical) i una sèrie de morfemes gramaticals.

Cada morfema pot representar diferents categories gramaticals fusionades en un únic morf: sincretisme.

(llatí)

I declinació
rosa ‘rosa’
II declinació
lupus ‘llop’
singular plural singular plural
nominatiu ros-a ros-ae lup-us lup-i
vocatiu ros-a ros-ae lup-e lup-i
acusatiu ros-am ros-as lup-um lup-os
genitiu ros-ae ros-arum lup-i lup-orum
datiu ros-ae ros-is lup-o lup-is
ablatiu ros-a ros-is lup-o lup-is
(rus)

I declinació
стол [stɔɫ]
‘taula’
II declinació
липа [ˈlʲipə]
‘til·ler’
singular plural singular plural
nominatiu stol stol-y lip-a lip-y
acusatiu stol stol-y lip-u lip-y
genitiu stol-a stol-ov lip-y lip
datiu stol-u stol-am lip-e lip-am
instrumental stol-om stol-ami lip-oj lip-ami
preposicional stol-e stol-ax lip-e lip-ax
up arrow

Llengües polisintètiques

La paraula consisteix en un morfema lèxic acompanyat d’un nombre important de morfemes gramaticals.

Procés molt productiu que dona lloc a paraules llargues que sovint es poden traduir com a una frase sencera en altres llengües.

(iupik)

angyaghllangyugtuq
angya ghlla ng yug tuq
barca augmentatiu adquirir desideratiu 3a persona singular
‘ell vol comprar una barca grossa’

Morfema lèxic: angya ‘barca’
“Polysynthesis, however, refers simply to the fact that, in a language of this type, it is possible to combine a large number of morphemes, be they lexical or grammatical, into a single word, often corresponding to a whole sentence in English” (p. 42).

Comrie, B. (1981). Language universals an linguistic typology: Syntax and morphology. Oxford: Basil Blackwell.
up arrow

Llengües incorporants

La paraula pot incorporar més d’un morfema lèxic a més dels morfemes gramaticals.

Procés molt productiu que dona lloc a paraules llargues que sovint es poden traduir com a una frase sencera en altres llengües.

(txuktxi)

təmeyŋəlevtəpaɣtərkən
t(ə) meyŋ(ə) levt(ə) paɣt (ə)rkən
jo gran cap mal imperfectiu
‘jo tinc un mal de cap molt fort’

Morfemes lèxics: meyŋ ‘gran’, levt ‘cap’, paɣt ‘mal’.
(txuktxi)

təteŋŋelgəlʔuk
t(ə) teŋ ŋelgə lʔu k
jo bo amagatall veure jo
‘jo vaig veure el/un bon amagatall’

Morfemes lèxics: teŋ ‘bo’, ŋelgə ‘amagatall’, lʔu ‘veure’.
“We thus see that incorporation is a special case of polysynthesis, namely where lexical morphemes can be combined together into a single polysynthetic complex, and we shall therefore use polysynthetic as a cover term for this type as a whole” (p. 42).

Comrie, B. (1981). Language universals an linguistic typology: Syntax and morphology. Oxford: Basil Blackwell.
up arrow

Morfologia


La tipologia morfològica
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: