Les unitats de l’anàlisi morfològica


Morfologia


Morfema

morfema_constituencia_integracio_nivells.jpg

Unitat mínima en l’anàlisi gramatical.

Element constitutiu del mot que no es pot descompondre en elements semblants.

Els morfemes aporten informació sobre les categories gramaticals presents en un determinat element lèxic.

Pot representar-se entre { }.

up arrow

Morf

Representant o manifestació d’un morfema.

Fonema /n/ Morfema {in}
Fon [n] Morf /in/
(cat.)

{blanc} - /ˈblank/
{plural} - /s/
{femení} - /ə/

{blanc} + {plural} → /ˈblanks/
{blanc} + {femení} → /ˈblankə/
{blanc} + {femení} + {plural} → /ˈblankəs/
up arrow

Al·lomorf

Variant fonològica d’un morfema.

Fonema /n/ Morfema {in}
Fon [n] Morf /in/
Al·lòfon [n̪] [n] [nʲ] [nˠ] Al·lomorf /im/ /in/ /i/
(esp.)

{in} - /im/, /in/, /i/

{in} + /poˈsible/ → /impoˈsible/
{in} +/ˈutil/ → /iˈnutil/
{in} + /leˈgal/ → /ileˈgal/
(esp.)

{plural} - /s/, /es/

/ˈkasa/ + {plural} → /ˈkasas/
/paˈpel/ + {plural} → /paˈpeles/
(ang.)

{plural} - /s/, /z/, /əz/ (anglès americà) o /ɪz/ (anglès britànic)

base acabada en consonant sorda no estrident: /s/
top /tɑp/ → /tɑps/

base acabada en vocal o en consonant sonora no estrident: /z/
pin /pɪn/ → /pɪnz/

base acabada en consonant estrident: /əz/ o /ɪz/
wish /wɪʃ/ → /wɪʃɪz/ o /wɪʃəz/
up arrow

Morfema zero

Categoria morfològica que no es manifesta fonèticament.

(cat.)

/ˈnɛn/+ {masculí} → /ˈnɛn/ + {Ø} → [ˈnɛn]
/nɛn/+{femení} → /nɛn/ + /ə/ → [ˈnɛnə]
(esp.)

/ˈkasa/+ {singular} → /ˈkasa/ + {Ø} → [ˈkasa]
/ˈkasa/+{plural} → /ˈkasa/ + /s/ → [ˈkasas]
up arrow

Classes de morfemes

Akmajian, A., Demers, R. A., Farmer, A. K., i Harnish, R. M. (1995). Linguistics: An introduction to language and communication (4th ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979)
classificacio_morfemes_Akmajian_95.jpg

Classificació dels morfemes

Akmajian, A., Demers, R. A., Farmer, A. K., i Harnish, R. M. (1995). Linguistics: An introduction to language and communication (4th ed.). Cambridge, MA: The MIT Press. (Obra original publicada el 1979)

Morfemes lliures (bases independents)

Classes obertes

Paraules amb contingut (content words).

noms, verbs, adjectius, adverbis

Classes tancades

Paraules funcionals (function words).

articles, demostratius, preposicions, conjuncions, comparatius, quantificadors

Morfemes lligats o travats (bound)

Afixos

Prefixos

Davant la base (arrel o radical).

Infixos

A l’interior de la base (arrel o radical).

Sufixos

Darrere la base (arrel o radical).

Contraccions

(ang.)

’ll, ’s, ’ve, ’d

Bases lligades o travades, morfemes fossilitzats

Morfemes segmentables però que no corresponen a una base (arrel, radical) independent.

(ang.)

*cran- (Cranberry morpheme)
cranberry, raspberry, blackberry, gooseberry

*-mit
permit, commit, submit

*-eive
receive, perceive, conceive
(cast.)

*-ducir
producir, conducir, traducir, inducir, deducir

Escandell, M. V. (2011). La morfología. A M. V. Escandell (Ed.), Invitación a la lingüística (pp. 127-162). Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces.
up arrow

Morfologia


Les unitats de l’anàlisi morfològica
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: