El contingut proposicional i les relacions de sentit entre proposicions


Semàntica


El contingut proposicional

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247-66). Barcelona: Octaedro.

Significat que un parlant atribueix a les oracions de la seva llengua.

Identificació del contingut proposicional:

Nicolás Redondo se sentó y Felipe González inició su discurso. Alfonso Guerra también lo hizo.
“lo hizo” = “sentarse”, “iniciar su discurso”

El responsable del servicio viene por la tarde.
“por la tarde” = “esta tarde”, “cada tarde”

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247-66). Barcelona: Octaedro.

Proposició

“Significat d’una oració simple declarativa, que s’utilitza per afirmar alguna cosa de la realitat o d’un món possible i que és susceptible de ser considerada vertadera o falsa”

Pérez Saldanya, M., Mestre, R., i Sanmartin, O. (1998). Diccionari de lingüística. Oliva: Colomar Editors.
“Allò que una oració (declarativa) diu o expressa” (p. 239).

Espinal, M. T., Macià, J., Mateu, J., Quer, J., i Ynglès, M. T. (2002). Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. Barcelona: Ariel.

Contingut proposicional

El contingut proposicional es descriu mitjançant condicions de veritat.

Situacions o condicions en què seria veritat l’oració.

Per donar significat a una oració és suficient saber les condicions de veritat d’aquesta oració.

La segona guerra contra Irak començà el 20 de març de 2003

El significat es pot interpretar amb independència del coneixement de la data de començament de la segona guerra contra Irak

Condicions de veritat i valors de veritat

    Per conèixer el valor de veritat (vertader o fals) d’una oració cal tenir accés al coneixement del món.

El coneixement del valor de veritat d’una proposició no és necessari per arribar a conèixer el significat de les oracions.

El Pacte de Varsòvia fou signat el 1955
El Pacte de Varsòvia fou signat el 1900

Per a assignar un valor de veritat (cert o fals) cal saber la data de la signatura del Pacte de Varsòvia
Per a interpretar el significat no cal conèixer la data de la signatura del Pacte
up arrow

Proposicions anòmales, contradictòries, ambigües i vagues

Cabré, T., i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.


Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247-66). Barcelona: Octaedro.


Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge: Cambridge University Press.
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica. Barcelona: Teide. (Obra original publicada el 1977)

La competència semàntica permet identificar proposicions anòmales, contradictòries, ambigües i vagues.

Anomalia

La veritat va trencar la finestra
Veig els sons que ballen a l’auditori
Les idees verdes dormen furiosament
En Joan espantà un arbre
Els àngels dormen furiosament
La bellesa juga al golf

Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge: Cambridge University Press.
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica. Barcelona: Teide. (Obra original publicada el 1977)

Oracions sintàcticament ben formades.

No tenen una interpretació semàntica.

Afirmen condicions de veritat semànticament incoherents.

No respecten els requisits semàntics que sobre un dels seus arguments imposa un determinat predicat.

Contradicció

El marit de la Maria és solter
El meu germà és fill únic
La comissiói redactarà un document i la comissiói no redactarà cap document

Cabré, T., i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Les oracions contradictòries comporten implicacions contràries.

Una proposició és contradictòria d’una altra proposició si és impossible que les dues siguin veritat alhora i en les mateixes circumstàncies.

Una proposició oracional és contradictòria si afirma la veritat i la falsedat d’una mateixa condició o propietat.

Ambigüitat

Mujeres y hombres de edad avanzada no pueden entrar en el parque de atracciones

[mujeres] [y hombres [de edad avanzada]]
Ninguna mujer puede entrar en el parque

[mujeres y hombres] [de edad avanzada]
Las mujeres de edad avanzada no pueden entrar en el parque

El primer ministre parlà als libis de l’ambaixada

[parlà] [als libis] [de l’ambaixada]
Parlà de l’ambaixada

[parlà] [als libis [de l’ambaixada]]
Parlà als libis que eren a l’ambaixada

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247-66). Barcelona: Octaedro.

Una proposició és ambigua si es descriu mitjançant almenys dos conjunts distints de condicions de veritat, la coordinació dels quals no resulta en una contradicció.

Una oració és ambigua si se li poden assignar dues o més proposicions.

Una oració és ambigua si té dues o més paràfrasis que no són paràfrasis entre si.

La font de l’ambigüitat pot ser lèxica, sintàctica o semàntica.

Ambigüitat lèxica:

Encontraron un banco

Encarcelado en Francia un canguro acusado de pederastia (El País, 23 de Mayo de 2011)

Ambigüitat sintàctica:

Llegaron al taller los camiones de televisores averiados
[los camiones [de televisores]] [averiados]
[los camiones] [de televisores averiados]

Un policía mata a su mujer y tres hijos y luego se suicida en Holanda (La Vanguardia, 17 de abril de 2005)
[mata] [se suicida] [en Holanda]
[mata] [se suicida [en Holanda]]

Limpian las playas con crudo (Qué!, 22 de febrero de 2008)
[limpian] [las playas] [con crudo]
[limpian] [las playas [con crudo]]

Ambigüitat semàntica:

Ya he leído la crítica de Vargas Llosa

Vaguetat

No hi ha un únic conjunt de condicions de veritat.

La Maria ha votat pel xai i en Lluís també ho ha fet

Ha votat per l’animal que s’anomena així
Ha votat per menjar carn de xai

Una proposició oracional és vaga quan pot ésser descrita sota una disjunció de condicions de veritat.

Indeterminació de sentit

El llibre d’en Joan
El llibre que té, el que llegeix, el que ha escrit...

El tren d’en Joan
El que agafa cada dia, el que agafarà, el que condueix...

Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge: Cambridge University Press.
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica. Barcelona: Teide. (Obra original publicada el 1977)

La interpretació del sentit d’una unitat no és clara.

Manca d’especificació del sentit

Veí
Sense especificació de sexe, edat...

Anar
A peu, en cotxe, en bicicleta...

Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge: Cambridge University Press.
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica. Barcelona: Teide. (Obra original publicada el 1977)

El sentit d’un element és clar, però molt general.

Interpretacions disjuntives

Els candidats o eren llicenciats o tenien experiència docent
Llicenciats sense experiència, amb experiència i no llicenciats, llicenciats amb experiència

Els concursants o han de ser homes o han de portar un banyador
Homes, dones amb banyador, homes amb banyador

Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge: Cambridge University Press.
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica. Barcelona: Teide. (Obra original publicada el 1977)

Vaguetat referencial

city - town / ciutat - poble

mountain - hill / muntanya - turó

Kempson, R. M. (1977). Semantic theory. Cambridge: Cambridge University Press.
Kempson, R. M. (1982). Teoría semántica. Barcelona: Teide. (Obra original publicada el 1977)

El significat de la unitat lèxica és clar, però en certs casos és difícil saber si es pot aplicar a certs referents.

up arrow

Les relacions de sentit entre proposicions

Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247-66). Barcelona: Octaedro.

Espinal
Maria Teresa Espinal

Hurford, J. R., i Heasley, B. (1983). Semantics. A course book. Cambridge: Cambridge University Press.
Hurford, J. R., i Heasley, B. (1988). Curso de semántica. Madrid: Visor. (Obra original publicada el 1983)

La competència semàntica permet identificar relacions d’oposició, implicació, paràfrasi i pressuposició entre proposicions.

Oposició

Els quadrats són rodons
Els quadrats no són rodons

Charlesi is a bachelor
Charlesi is married

Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Si una oració és vertadera l’altra ha de ser falsa, i a la inversa.

Dues proposicions oracionals s’oposen si respecte a un mateix conjunt de condicions de veritat una és vertadera i l’altra falsa.

Implicació

(1) El acusadoi ha cometido un homicidio
(2) El acusadoi es un homicida
(3) El acusadoi ha causado la muerte de una persona

Si (1) és cert, (2) també és cert; si (2) és cert, (3) també és cert

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247-66). Barcelona: Octaedro.

Una proposició n’implica una altra quan si la primera és veritat, la segona també ho ha de ser.

La Rita és filla única ⇒ la Rita no té cap germà
Sabem que tots els homes són mamífers ⇒ tots els homes són mamífers
Alguns grecs no són rossos ⇒ no tots els grecs són rossos
The park wardens killed the tigeri ⇒ the tigeri is dead

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247-66). Barcelona: Octaedro.

Paràfrasi

Los solteros prefieren a las pelirrojas
Las chicas con el pelo rojo son preferidas por los hombres que no están casados

Hurford, J. R., i Heasley, B. (1983). Semantics. A course book. Cambridge: Cambridge University Press.
Hurford, J. R., i Heasley, B. (1988). Curso de semántica. Madrid: Visor. (Obra original publicada el 1983)

Una oració que expressa les mateixes proposicions que una altra oració és una paràfrasi d’aquesta (suposant que totes les expressions referencials tinguin el mateix referent).

En Rufíi és el meu oncle matern ⇔ En Rufíi és el germà de la meva mare
Ahir en Perei encara estava malalt ⇔ En Perei ahir encara estava malalt

Espinal, M. T. (1988). Significat i interpretació. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
It is unfortunate that the teami lost ⇔ Unfortunately, the teami lost
Pauli bought a car from Suej ⇔ Suej sold a car to Pauli
The police chased the burglari ⇔ The burglari was chased by the police

Hurford, J. R., i Heasley, B. (1983). Semantics. A course book. Cambridge: Cambridge University Press.
Hurford, J. R., i Heasley, B. (1988). Curso de semántica. Madrid: Visor. (Obra original publicada el 1983)

Comparteixen el mateix contingut proposicional.

Comparteixen el mateix conjunt de condicions de veritat.

Pressuposició

Una proposició en pressuposa una altra quan la primera implica la segona i, a més, en afirmar la primera es dona per suposat que la segona és veritat.

(1) En Joan ha deixat de fumar
(2) En Joan fumava

(1) pressuposa (2)
En afirmar (1) “ha deixat de fumar” es dona per suposat que (2) “abans fumava” és cert
*En Joan ha deixat de fumar però no fumava
(1) M’alegro de saber que la Maria ja es troba bé
(2) La Maria no es trobava bé

(1) pressuposa (2)
En afirmar (1) “ja es troba bé” es dona per suposat que (2) “no es trobava bé” és cert
*M’alegro de saber que la Maria ja es troba bé però es trobava bé.
(1) Em sap greu no haver arribat a temps
(2) No he arribat a temps

(1) pressuposa (2)
En afirmar (1) “Em sap greu no haver arribat a temps” es dona per suposat que (2) “no he arribat a temps” és cert
*Em sap greu no haver arribat a temps però he arribat a temps
up arrow

Semàntica


El contingut proposicional i les relacions de sentit entre proposicions
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: