Les relacions de significat en l’oració


Semàntica


Relacions temàtiques o de predicació

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247-66). Barcelona: Octaedro.

Espinal, M. T., Macià, J., Mateu, J., Quer, J., i Ynglès, M. T. (2002). Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. Barcelona: Ariel.


*Juan fue Pedro [Agent, Agent]
*A Sevilla fue a Barcelona [Destí, Destí]
(Juan) fue a Sevilla [Agent, Destí]

El verb “ir” requereix:

“ir” → Predicat.

“Agent” i “Destí” → papers temàtics dels arguments del predicat.

Predicat

V (N, A, Adv, Prep).

Constituent que necessita arguments.

El predicat assigna papers temàtics als arguments.

Argument

Constituent que requereix un paper temàtic (o paper semàntic).

Rep un paper temàtic segons la seva funció gramatical i segons les seves propietats lèxiques.

Papers temàtics

En Joan <experimentador> va morir boig
Els terroristes van atacar l’autobús amb un cotxe suïcida <instrument>
El president <agent> arribà tard deliberadament
“Papers temàtics més generalitzats (l’expressió destacada en negreta és la que rep el paper temàtic indicat):

Agent: el que voluntàriament causa i fa l’acció expressada pel predicat

El Pere va esbotzar la porta

Tema: l’entitat (persona o cosa) moguda per l’acció expressada pel predicat

El Joan va posar els llibres a la taula

Pacient: la persona o cosa que pateix l’acció expressada pel predicat

La Maria va ser atropellada per un autobús

Experimentant: l’entitat que experimenta algun estat (psicològic) expressat pel predicat o el receptor d’un cert estat psicològic

M’agraden les taronges

Benefactiu: l’entitat que es beneficia de l’acció expressada pel predicat

Li convé aprovar

Meta: l’entitat cap a la qual es dirigeix l’acció expressada pel predicat

Va donar una carta al Lluís

Font: l’entitat de la qual alguna cosa es mou com a resultat de l’acció expressada pel predicat

Ahir vaig rebre una carta d’Hisenda

Localització: el lloc on se situa l’acció o estat expressat pel predicat

La meva germana gran viu a Londres

Instrument: el mitjà pel qual es fa el procés expressat pel predicat

Em van colpejar amb un bat de beisbol

Demestre, J., Llisterri, J., Riera, M., i Soler, O. (2006). La percepció del llenguatge. A O. Soler (Ed.), Psicologia del llenguatge. (p. 35-114). Barcelona: Editorial UOC.

Loos, E. E., Anderson, S., Day Jr., D. H., Jordan, P. C., i Wingate, J. D. (2004). What is a semantic role? A Glossary of linguistic terms. Dallas, TX: SIL International. Consultat a http://www.sil.org/linguistics/GlossaryOfLinguisticTerms/WhatIsASemanticRole.htm

up arrow

Relacions de modificació

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247-66). Barcelona: Octaedro.

Espinal, M. T., Macià, J., Mateu, J., Quer, J., i Ynglès, M. T. (2002). Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. Barcelona: Ariel.

Modificador

Operador que modifica un constituent sintàctic.

Constituent que afegeix propietats a un altre constituent.

Abast (scope / alcance) del modificador

Constituent sintàctic al qual modifica.

Els constituents adjunts són modificadors.

Relacions de modificació

Modificació dins el SN

Realitzada per un SAdj, un SPrep, o una O.

Els mals estudiants aprofiten apunts d’altres estudiants
Aquell rellotge que em vas regalar

Modificació dins el SV

Realitzada per un SAdv o un SPrep.

Escrivia a la biblioteca sense neguit
Menja lentament

Modificació de l’oració

SAdv, SPrep o SN que afegeixen alguna propietat al conjunt de l’oració.

Avaluatius

afortunadament, per sort, sorprenentment, gràcies a Déu

Modals

potser, probablement, aparentment, evidentment, necessàriament

Orientats al subjecte

voluntàriament, cruelment, assenyadament

Temporals

ahir, aquest matí
Mariano probablemente recibirá a Ángela en su residencia veraniega
Con gran empeño el ministro de Economía trató de defender los acuerdos

Probablemente: modifica tota l’oració.
Con gran empeño: modifica tot el SV.

Modificadors l’acte de parla

SAdv que donen informació de l’actitud del parlant o de l’oient (primera o segona persones en l’acte de comunicació) vers allò que es diu).

Sincerament, em vas mentir?
Personalment, no en vull saber res d’ell

Els modificadors oracionals

up arrow

Relacions de quantificació

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247-66). Barcelona: Octaedro.

Espinal, M. T., Macià, J., Mateu, J., Quer, J., i Ynglès, M. T. (2002). Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. Barcelona: Ariel.

Quantificadors

Elements presents en totes les llengües naturals.

Tot, tothom, cada...
Un, dos, tres...
Diversos, alguns, molts...
Gairebé tot...
Todos los socios tendrán descuento

Todos: descriu quants individus que són socis tindran descompte.

No conocemos a nadie

Nadie: descriu quants individus tenen la propietat de ser coneguts nostres.

Alguien te está esperando
Nunca nadie me había dicho nada igual

Un quantificador es pot concebre com un operador associat a una variable.

SN amb un determinant quantificacional que afecta la interpretació d’un altre constituent sintàctic.

Variable

Todos los socios tendrán descuento

“entitats que són socis i que són quantificables”, “individus que tenen la propietat de ser persones i quantificables”

Abast (scope / alcance) del quantificador

Elements als quals es refereix el quantificador.

Ambigüitats creades per l’existència de més d’un quantificador.

Tots els homes s’enamoren d’una dona
A Nova York cada hora atropellen un home
Tres dependents han venut sis televisors
Un mecànic repararà cada aparell
En aquesta aula tothom coneix quatre llengües
up arrow

Semàntica


Les relacions de significat en l’oració
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: