El significat discursiu


Semàntica


Les relacions interoracionals i la competència discursiva

Rigau, G. (1981). Gramàtica del discurs. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Univesitat Autònoma de Barcelona.

Aspectes de la competència lingüística del parlant que no troben explicació en el marc de l’oració.

S’han d’explicar en el marc del discurs i de les relacions interoracionals.

Reconèixer si una frase està ben construida, i fer aquesta mateixa operació amb una seqüència de frases.

* - Vas a casa teva ? - Sí que en vinc
* - Avui rentes la roba ? - Sí que ho és

Reconèixer que una seqüència de frases és ambigua.

Carme Riera, Te deix, amor, la mar com a penyora (1975):
l’ambigüitat es desfà al final de la narració

“Pens que probablement no coneixeré la nina, perquè serà nina, n’estic segura, i no podré decidir, si no ho faig ara, el seu nom. Vull que li posin el teu, Maria, i vull també que llencin el meu cos a la mar, que no l’enterrin.”

Reconèixer dos fragments de discurs com a sinònims per les relacions de correferència que s’estableixen entre ells.

Demà aniré al Liceui. Allài m’esperen els meus amics
Demà aniré al Liceui. Els meus amics m’hii esperen

Interpretar el sentit d’expressions que no arriben a ésser frases però que agafen el seu sentit dins d’un context.

Aviat
Aquí
Foc!

Els fragments

Detectar contradiccions semàntiques a l’interior de les frases que deixen de ser-ho en el discurs.

“Vivo sin vivir en mí / y tan alta vida espero / que muero porque no muero” (Teresa de Jesús)

“pero yo ya no soy yo, ni mi casa es ya mi casa” (Federico García Lorca)
up arrow

La coherència discursiva

Rigau, G. (1981). Gramàtica del discurs. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Univesitat Autònoma de Barcelona.

“intuïtivament, la coherència és una propietat semàntica dels discursos, basada en la interpretació de cada frase individual en relació amb la interpretació de les altres frases”

van Dijk, T. A. (1977). Text and context. Explorations in the semantics and pragmatics of discourse. London: Longman.
van Dijk, T. A. (1980). Texto y contexto. Semántica y pragmática del discurso. Madrid: Cátedra. (Obra original publicada el 1977)

L’anàfora

Procediment per a relacionar elements.

Mecanisme de referència semàntica.

L’anàfora de referència

S’estableix entre dos sintagmes nominals correferents que pertanyen a frases diferents.

L’ordre d’aparició dels elements condiciona les possibilitats d’interpretació semàntica.

Vaig trobar en Perei i l’antipàtici no em va saludar
* Vaig trobar l’antipàtici i en Perei no em va saludar

Antecedent perdut

La Maria no ha comprat cap taula. Jo sí, i la faig servir cada dia
En Pere no té dona. En Pau sí i l’estima molt

L’anàfora de sentit

Establerta per diversos mecanismes lingüístics que poden substituir tot un enunciat.

(cat.)
en, hi, ho

(esp.)
lo

(fr.)
en, y
“- Sotgeu-los, digué Jingle; - Ho faré - digué la tia; - Espieu llurs mirades; - Ho faré; - Llur xiuxiueig; - Ho faré; - Ell seurà al costat d’ella a taula; - Que ho faci; - L’afalagarà; - Que ho faci.”

Charles Dickens, Pickwick, trad de J. Carner.

La cohesió lèxica

La cohesió lèxica d’un text s’obté per la repetició d’elements lèxics:

“i el seu esguard damunt el meu esguard / sóc presoner / que la vull presonera”

Joan Salvat Papasseit, El poema de la rosa als llavis.
Vaig travessar el jardí; a les habitacions de la casa hi havia llum
* Vaig travessar el desert; a les habitacions de la casa hi havia llum
“Benedetto sia ’l giorno, e ’l mese, e l’anno,
e la stagione, e ’l tempo, e l’ora, e ’l punto,
e ’l bel paese, e ’l loco ov’ io fui giunto
da’ duo begli occhil che legato m’hanno;

e benedetto il primo dolce affanno
ch’ i’ ebbi ad esser con Amor congiunto,
e l’arco, e le saette ond’i’ fui punto,
e le piaghe che ’n fin al cor mi vanno.

Benedette le voci tante ch’ io
chiamando il nome de mia donna ho sparte,
e i sospiri, e le lagrime e ’l desio;

e benedette sian tutte le carte
ov’ io fama l’acquisto, e ’l pensier mio,
ch’è sol di lei, sì ch’altra non v’ha parte”

F. Petrarca, In vita di Madonna Laura, 61.


“No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo
pero si pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas entonces
no te quedes conmigo”

M. Benedetti, No te salves.

La definitivització

La primera vegada que un element apareix en el discurs, sol anar precedit de l’article indefinit; en canvi, en les posteriors aparicions, s’empra l’article definit.

Va arribar una noiai; la noiai era rossa
* Va arribar la noiai; una noiai era rossa

Les expressions temporals

La utilització dels temps del verb és un mecanisme que dona coherència a un text: consecutio temporum.

“Una vegada hi havia...”
Ara, avui, demà
Sovint, sempre, prèviament, regularment

Les expressions temporals condicionen els temps verbals d’un text.

Els connectors

Procediment de coherència textual.

* La Isabel s’ha quedat vídua i el Barça va perdre la final

Restriccions en l’ús dels connectors en funció dels trets semàntics dels elements que connecten.

* L’Esteve és cec i no hi veu
* L’Esteve és cec i mira quadres
* El Terri és un gos i borda.
El Terri és un gos i borda. No sé per què te n’estranyes
* El nen es dirà Joan i jo me’n vaig a casa
El nen es dirà Joan i jo me’n vaig a casa; i no em parlem més!

El punt de vista del parlant

En començar la interpetació d’un text, el receptor s’identifica amb un punt de vista, amb un dels participants de l’acció que es descriu.

El manteniment del punt de vista contribueix a donar coherència al text.

up arrow

Semàntica


El significat discursiu
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: