El significat lingüístic i la interpretació dels enunciats


Semàntica


El significat lingüístic i la interpretació dels enunciats

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247-66). Barcelona: Octaedro.

Espinal, M. T. i Ynglès, M. T. (2002). L’estudi del lèxic i del significat a la gramàtica. A M. T. Espinal (Ed.), Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. (p. 21-82). Barcelona: Ariel.

M. Teresa Ynglès
M. Teresa Ynglès
(1940-2009)

En l’estudi del significat cal distingir el coneixement del llenguatge i el coneixement del món real.

Significat estrictament lingüístic: codificat per mecanismes gramaticals.

Significat pragmàtic: inferit de la combinació entre la informació lingüística i la del context.

No admetre’ls

Ambigüitat del verb admetre
Vaguetat en el referent del pronom els

Què se suposa que ha de fer el revisor si troba passatgers sense bitllet?
admetre = donar entrada
els = els passatgers

Què va acordar el ple de l’ajuntament davant els despropòsits del grup opositor?
admetre = consentir
els = despropòsits

Espinal, M. T. i Ynglès, M. T. (2002). L’estudi del lèxic i del significat a la gramàtica. A M. T. Espinal (Ed.), Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. (p. 21-82). Barcelona: Ariel.
«Entendemos por sentido de un mensaje la totalidad de contenidos que se transmiten en una comunicación concreta . . . . El sentido es, por consiguiente, la conjunción y el resultado de diferentes dimensiones significativas. No es una unidad de significación lingüística, sino un elemento de carácter pragmático. Para que un acto de comunicación no resulte fallido el receptor ha de captar todo cuanto el emisor desee transmitirle.

[El significado lingüístico incluye] todas las informaciones que [se] pueden obtener a través de la simple y correcta aplicación del código que es cualquier lengua. Su validez es independiente de las circunstancias de comunicación y de la intencionalidad de los actores del discurso, independiente asimismo de las utilizaciones y de los valores lógicos que una secuencia adquiera en diferentes circunstancias históricas» (pp. 57-59).

Gutiérrez, S. (1989). Introducción a la semántica funcional. Madrid: Síntesis.
tornar al principi

Tipus de significat

Espinal, M. T. i Ynglès, M. T. (2002). L’estudi del lèxic i del significat a la gramàtica. A M. T. Espinal (Ed.), Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. (p. 21-82). Barcelona: Ariel.

M. Teresa Ynglès
M. Teresa Ynglès
(1940-2009)

Significat informatiu

Relació entre la llengua i el món del qual parlem.

Referència: relació entre certes expressions de la llengua i els objectes extralingüístics que denoten.

París
La ciutat de les llums
La capital de França

Informació sobre l’entorn extern.

Significat social

A través de la llengua informem sobre aspectes del nostre entorn intern: imaginacions, suposicions, creences, pensaments, desitjos...

Està nevant
Quan l’oient ho interpreta, infereix que el parlant afirma, o creu, o vol informar que està nevant

Que neva?
Quan l’oient ho interpreta, infereix que el parlant pregunta, o vol saber, o no sap si està nevant

Espinal, M. T. i Ynglès, M. T. (2002). L’estudi del lèxic i del significat a la gramàtica. A M. T. Espinal (Ed.), Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. (p. 21-82). Barcelona: Ariel.

Informa sobre el parlant.

Significat cognitiu

Relació entre les expressions de la llengua i les representacions mentals que representen el coneixement semàntic dels parlants.

L’ocell és a l’arbre
Es localitza un individu en l’espai

En Joan té els diners
Es localitza una cosa posseïda en un individu

El semàfor és vermell
En Pere està deprimit
S’assigna una propietat a una entitat inanimada o animada

La reunió serà dilluns
Es localitza un esdeveniment en una unitat temporal

Es parla d’un estat en el qual una entitat es localitza es un lloc

Espinal, M. T. i Ynglès, M. T. (2002). L’estudi del lèxic i del significat a la gramàtica. A M. T. Espinal (Ed.), Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. (p. 21-82). Barcelona: Ariel.

Informa sobre com es conceptualitza el significat.

Leech, G. (1981). Semantics (2nd ed.). Hardmondsworth: Penguin Books. (Obra original publicada el 1974)

Leech, G. (1985). Semántica (2a ed.). Madrid: Alianza. (Obra original publicada el 1981)

Geoffrey Leech
Geoffrey Leech (1936-2014)

Significat conceptual, denotatiu o cognitiu

Contingut denotatiu, lògic o cognitiu.

Organitzat en funció de trets semàntics contrastius i relacionat amb l’estructura de constituents de l’enunciat.

Significat connotatiu

Allò que es comunica per virtut dels elements als quals fa referència el llenguatge.

Prové en part del coneixement del món real.

Les connotacions són relativament inestables i obertes, canvien amb el pas del temps.

Significat estilístic

Allò que es comunica de les circumstàncies socials de l’ús del llenguatge.

Relacionat amb la variació situacional, social i geogràfica del llenguatge.

Dificulta l’existència de sinònims totals.

Domicili (oficial), residència (formal), llar (poètic), casa (general)

Diminuto (formal), pequeñito (col·loquial), chiquitín (col·loquial), muy pequeño (general)

Soltaron una pedrada a los polis y después se fueron con la pasta
Tras lanzar una piedra a la policía huyeron con el dinero

Significat afectiu

Allò que es comunica de les creences i els sentiments del parlant.

Relacionat amb l’actitud del parlant.

Sento molt interrompre’l, però li agrairia infinitament que parlés en un to més baix
Vols callar d’una p*** vegada!

Els elements suprasegmentals poden fer variar el significat afectiu.

Idiota!

Significat reflectit

Allò que es comunica per associació amb un altre sentit de la mateixa expressió.

La multiplicitat de significats conceptuals d’una paraula fa que la interpretació s’inclini cap a un sentit o un altre de la paraula.

The Holy Ghost
Ghost no s’interpreta com a ‘fantasma’ sino com a ‘esperit’

The Comforter
No s’interpreta en el seu sentit literal (‘el que consola’, ‘pipa’, ‘edredó’)

La casa de Déu
S’interpreta com l’esglèsia

Les paraules tabú

Un dels sentits de la paraula es relaciona amb un concepte «tabú» en segons quin context.

L’erecció d’una estàtua
Les formes copulatives

Significat posicional

Allò que es comunica per associació amb altres paraules que tendeixen a aparèixer en el mateix context.

Les paraules agafen un sentit en funció de les paraules amb què tendeixen a aparèixer simultàniament amb més freqüència.

pretty + girl, boy, woman, flower, garden, colour, village
handsome + boy, man, car, vessel, overcoat, airliner

tremolar + de por
estremir-se + d’emoció

Les col·locacions

Diccionaris sintagmàtics

Significat temàtic

Allò que es comunica per la manera en què s’organitza el missatge.

Determinat per l’organització del missatge en termes d’ordre, focus o èmfasi.

La Laura va rebre el primer premi
El primer premi fou rebut per la Laura
La Laura, va rebre el primer premi
El primer premi, va rebre la Laura
És la Laura la que va rebre el primer premi

Tema i rema

tornar al principi

Els trets semàntics

Els trets semàntics

El significat de les unitats lèxiques es pot analitzar en components semàntics mínims.

El significat d’una unitat lèxica és el resultat del conjunt dels seus components semàntics.

Es pot expressar en forma de matrius de trets.

Matriu de trets semàntics

Blecua, J. M. (1975). Lingüística y significación. Barcelona: Salvat.

Tipus de trets semàntics

Trets substantius

Home [+ANIMAT, +HUMÀ, -FEMELLA, +ADULT]
Dona [+ANIMAT, +HUMÀ, +FEMELLA, +ADULT]
Nen [+ANIMAT, +HUMÀ, -FEMELLA, -ADULT]
Nena [+ANIMAT, +HUMÀ, +FEMELLA, -ADULT]

Trets relacionals

pare [X [progenitor de] Y]
gran [X [major que] Y]

Trets sintàctico-semàntics

Especifiquen les condicions de combinació.

Restriccions de subcategorització.

Trets sintàctico-semàntics de córrer i odiar
El noi corre (subjecte [+ANIMAT])
El cotxe corre (subjecte [+MÒBIL])
*La taula corre (subjecte [-ANIMAT -MÒBIL])

La noia m’odia (subjecte [+ANIMAT])
El meu gat m’odia (subjecte [+ANIMAT])
*La taula m’odia (subjecte [-ANIMAT])
*L’aigua està enamorada del meu amic
“aigua” és [–ANIMAT]

*La felicitat és verda
“felicitat” és [+ABSTRACTE / –CONCRET]

*Els nens es van beure el pastís
“pastís” és [+SÒLID / –LÍQUID]

*El cuc es va divorciar
“cuc” és [–HUMÀ]
tornar al principi

La composicionalitat del significat

Espinal, M. T. (1996). El significado. A C. Martín Vide (Ed.), Elementos de lingüística. (p. 247-66). Barcelona: Octaedro.

Espinal, M. T., Macià, J., Mateu, J., Quer, J. i Ynglès, M. T. (2002). Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. Barcelona: Ariel.

El significat de les unitats complexes es construeix a partir:

La composicionalitat del significat explica alguns aspectes de la competència semàntica dels parlants.

Comprensió sistemàtica de les oracions

Capacitat de comprendre qualsevol seqüència lingüística ben formada.

(1) El delincuente persiguió a la víctima
(2) La víctima persiguió al delincuente

Un parlant que sap construir el significat de (1) sap construir el de (2) per la semblança estructural entre les oracions.

Productivitat del significat lingüístic

Capacitat per comprendre noves oracions.

El coneixement lingüístic permet inferir el significat de noves oracions a partir:

Visité a un famoso unicornio en el desierto de la meseta

Coneixement del significat de les unitats lèxiques.

Coneixement de les regles de combinació dels elements lèxics.

El alcalde ordenó al presidente cumplir los acuerdos pactados
El alcalde prometió al presidente cumplir los acuerdos pactados

el alcalde ordena que el presidente cumpla
el alcalde promete [el alcalde] cumplir

Coneixement de la recursivitat.

El conserge del edificio del servicio de limpieza de la casa del secretario del primer ministro... es una bellísima persona

Competència semàntica

Regles o principis semàntics que proporcionen el contingut semàntic de l’oració.

Contribució al contingut de cadascuna de les parts de l’oració.

Valor semàntic de relacionar les parts de l’oració segons un mode específic de combinació sintàctica.

Significat de l’oració

Composicional: relacions de significat.

Estructural: estructura sintàctica.

tornar al principi

Semàntica


El significat lingüístic i la interpretació dels enunciats
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: