L’ordre dels constituents de l’oració


Sintaxi


Tema i rema

Hernanz, M. L., i Brucart, J. M. (1987). La sintaxis I. Principios teóricos. La oración simple. Barcelona: Crítica.

Estructura sintàctica de l’oració: subjecte i predicat.

Estructura funcional de l’oració: tema (topic) i rema (comment).

Tema / Topic: de què tracta l’oració.

Rema / Comment: allò que es diu sobre el tema.

Indiquen quina mena d’informació vol transmetre l’emissor.

Indiquen el grau d’informació que aporta cada constituent de l’oració.

Tema / Topic: informació coneguda i compartida entre l’emissor i el receptor.

Rema / Comment: informació nova.

Tema ≠ subjecte.

Rema ≠ predicat.

(cat.)

[l’Ari]Subjecte [va trair la Maria]Predicat
[l’Ari]Tema [va trair la Maria]Rema

[A la Maria la va trair]Predicat[ l’Ari]Subjecte
[A la Maria]Tema [la va trair l’Ari]Rema
(japonès)

Dare-ga kimasita-ka?
Qui-subjecte va venir-INT?
John-ga kimasita
John-subjecte va venir

John-wa dare-to kimasita-ka?
John-tema qui-amb va venir-int?
En John amb qui va venir?

O'Grady, W., Dobrovolsky, M., i Aronoff, M. (1997). Contemporary linguistics. An introduction (3rd ed.). Boston, MA: Bedford / St Martin's.
up arrow

Tematització

Hernanz, M. L., i Brucart, J. M. (1987). La sintaxis I. Principios teóricos. La oración simple. Barcelona: Crítica.

Mecanisme per a traslladar el tema (informació compartida, allò de què tracta l’oració) a una posició prominent, normalment al principi de l’oració.

El tema forma part de la informació que ja té l’interlocutor.

Al futbol la gent s’hi diverteix molt
Elegant no ho és gaire
Al president el farem dimitir
Dels exàmens ningú no n'ha parlat
El roc dur el troba horrible

No hi ha limitacions pel que fa al nombre d’elements que es poden tematizar.

Ahir a l’Anna la van veure passejant amb l’Alexandre
A los alumnos los exámenes hay que devolvérselos pronto

En la tematització hi ha un correlat pronominal a l’interior de la frase.

Al futbol la gent s’hi diverteix molt
Elegant no ho és gaire
Al president el farem dimitir
Dels exàmens ningú no n'ha parlat
El roc dur el troba horrible

Els elements tematitzats traslladats al principi de l’oració accepten expressions com “parlant de”, “pel que fa a” o “respecte a”.

Parlant de l’Anna, ahir la van veure passejant amb l’Alexandre

Diferents estratègies de tematizació a les llengües

(fr.)

Forma no marcada
Je n’arrive pas à trouver ce livre

Formes tematitzades
Moi, je n’arrive pas à trouver ce livre
Ce livre, je n’arrive pas à le trouver
Trouver ce livre, je n’y arrive pas
Je n’arrive pas à le trouver, ce livre
Je n’arrive pas à trouver ce livre, moi
Je n’y arrive pas, à trouver ce livre
(Somali)

Yaa yimid?
‘Qui ha-vingut?’

Cali baa yimid
Cali tema ha-vingut
‘Cali és qui ha vingut’

Cali muxuu sameeyay?
‘Cali quina-cosa ha-fet?’

Cali wuu yimid
Cali tema ha-vingut
‘El que ha fet Cali és venir’

baa: marca com a tema el SN que el precedeix
wuu: marca com a tema el SV que el segueix

La passiva

Construcció en la qual no es posa de relleu el subjecte (agent).

El ebanista ha construido el armario en una semana
El armario ha sido construido en una semana por el ebanista

Hernanz, M. L., i Brucart, J. M. (1987). La sintaxis I. Principios teóricos. La oración simple. Barcelona: Crítica. (p. 88).

No necessàriament amb la forma “ésser + participi”.

La propuesta se aceptó tras largas negociaciones
La gramática se enseña mal

Hernanz, M. L., i Brucart, J. M. (1987). La sintaxis I. Principios teóricos. La oración simple. Barcelona: Crítica. (p. 91).

Relacionada amb la tematització.

[María]tema atizó al guardia
[El guardia]tema fue atizado por María
[Al guardia]tema María lo atizó

Hernanz, M. L., i Brucart, J. M. (1987). La sintaxis I. Principios teóricos. La oración simple. Barcelona: Crítica. (p. 91).
up arrow

Rematització

Hernanz, M. L., i Brucart, J. M. (1987). La sintaxis I. Principios teóricos. La oración simple. Barcelona: Crítica.

Mecanisme per passar el rema (informació nova, allò que es diu sobre el tema) a una posició prominent dins de l’oració, normalment al davant.

El rema es converteix en el focus de l’oració.

Un procediment de rematització és la dislocació.

Dislocació

Canvi en l’estructura entonativa de la frase.

la_mama_mima_la_mona.jpg

Corba melòdica de l’enunciat “La mama mima la mona”

la_mama_mima_la_mona_dislocacio.jpg

Corba melòdica de l’enunciat “La mama mima la mona”

Marca la rellevància d’un constituent que es posa al davant de l’oració i que constitueix el rema o informació nova.

La Carolina s’ha casat amb l’Alfons, i no l’Estefania
És la Carolina la que s’ha casat amb l’Alfons, i no l’Estefania
*La Carolina s’ha casat amb l’Alfons, i no amb l’ex-ministre d’economia

Limitacions respecte al nombre d’elements que es poden dislocar.

Una oració no pot tenir més d’un focus.

*A Pedro una carta escribió María
A Pedro escribió María una carta, y no a Luis
Una carta escribió María a Pedro, y no un telegrama

A l’interior de la frase no hi ha un element pronominal que es refereixi a l’element dislocat.

Horrible, troba el rock dur
*El roc dur, el troba horrible

Les interrogatives

Relacionades amb la rematització.

Juan [enviará una postal a alguien]rema
¿A quién enviará Juan una postal?

Hernanz, M. L., i Brucart, J. M. (1987). La sintaxis I. Principios teóricos. La oración simple. Barcelona: Crítica. (p. 99).
up arrow

Sintaxi


L’ordre dels constituents de l’oració
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: